Resultados de búsqueda por: Falco eleonorae

Falcó de la reina (Falco eleonorae). Agost 2015

Eleonor-e-01-08-2015-IMG_59Eleonor-01-08-2015-IMG_5939El 2 d’agost ens traslladem al terme de Cabanes i de la Pobla de Tornersa, amb la intenció d’observar els últim falcons de la reina (Falco eleonorae) que des de final de juny s’observen a la zona. Ens traslladem diversos membres del GER-EA amb el dubte de poder observar algun, ja que aquest any ens hem acostat molt tard.

Arribem a la zona a les 20 h., encara amb molta llum, buscant per diferents zones que sabem que es mouen però res, cap falcó per enlloc. Van passant els minuts i la moral es va baixant fins que comença a fer-se de nit, les 21 h. i sense veure res. Però a les 21:15 h. en una zona propera a la Pobla detectem a un falcó, al moment dos, tres, quatre, fins a sis junts. L’emoció es va apoderar de nosaltres i ens dirigim en cotxe fins a aquesta zona, aparcant al costat de la benzinera.
Eleonor-b-01-08-2015-IMG_59 Eleonor-aa-01-08-2015-IMG_5Allí estaven amb vol de captura d’insectes en vol, una vegada i una altra, tècnica de caça que ens recorda als falconets (Falco subbuteo) fins i tot a les muixetes (Falco tinnunculus) quan cacen en vol. Al moment van apareixent, ja gairebé de nit, i s’amplia l’àrea de campeig i caça.

On estem ja no n’hi ha cap, de nou vam pujar al cotxe ia buscar-los una mica més al nord, allà estaven, la zona de sempre, sobre les pinedes de pi maritim (Pinus pinaster) de la zona.

Eleonor-a-01-08-2015-IMG_59A les 21h. apareix el 1r falcó, al moment altres dos, tres, quatre, fins a sis junts, caçant el l’aire. A les 21: 15h. ja eren 12 els que comptem ia les 21:30, un grup de 9 al moment es van ajuntar fins a 13 en el mateix camp visual, i altres separats. No sabem els que havien en total però considerams que al voltant de 20 falcons. Entre les 21:30 i 21:45 h. van anar desapareixent tots cap al SE, quedant sol 3 que van aguantar fins a les 21:55 h., però a les 22:15 . A les 22: 30h. ens anem molt satisfets ja que pensaven no veure cap.Eleonor-aaa-01-08-2015-IMG_ Eleonor-bb-01-08-2015-IMG_5 Eleonor-bbb-01-08-2015-IMG_ Eleonor-dd-01-08-2015-IMG_5 Eleonor-f-01-08-2015-IMG_59

 Eleonor-ccc-01-08-2015-IMG_ Eleonor-f-01-08-2015-IMG_59

Control de Falcó Eleonor a la Pobla de Tornesa juny-juliol.


Des de diverses organitzacions naturalistes i ecologistes de la província de Castelló.
Com altres anys, els membres de APNAL-EA de Vinaròs, SEO-castelló i GER-EA de Vila-real, el 26 de juny es va organitzar, la primera sortida per veure els falcons eleonor ( Falco eleonorae ), alimentant-se a l’vespre.
Comencem la jornada a les 20 h. on ja es van poder veure els primers falcons al voltant de l’estació de servei propera a l’A-7, falcons que apareixien des del Desert de les Palmes.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es Falco-Eleo-26-06-2020_MG_8412-1024x865.jpg
Falco eleonor (26/06/2020)


Posteriorment ens dirigim als punts d’observació reunint-nos amb altres ornitòlegs. Els Falcons seguien apareixent tant precedent de l’ES com de l’NW, concentrant tots sobre les pinedes de roig de l’àrea de la Pobla de Tornesa. Alguns d’aquests halcons es posaven en pins i alzina surera sec aciclandose les plomes i esperant que es fes més tard. Sobre les 20:45 h., Més i més falcons apareixien, grups de 18 ex. que anaven augmentant 22 ex., 25ex.
La jornada la vam acabar al voltant de les 21:45 h., Comptabilitzant en una mateix camp visual 22 falcons, però comentàvem que igual 25 o 30 individus podrien estar per la zona. .

Posteriorment a aquesta data s’han realitzat dues visites més, un a l’endemà on el nombre de falcons havia baixat significativament, només es van poder comptabilitzar 4 indv., L’altra va ser el 2 de juliol, on comptabilitzem entren7 i 10 exemplars, d’ells 6 individus estaven posats en els pins i alzina surera seca, aquest dia vam estar en diversos punts, vam poder gaudir de la presència d’un duc (Bubo bubo), ja a les 22 h, i d’un siboc (Caprimulgus ruficollis).

Falcons eleonor. La PObla Tornesa 02/07/2020

Nou control del GER-EA a l’aeroport de Castelló i la Pobla de Tornesa. Falco de la Reina 21/07/2016

Hf-ae-21-07-2016-IMG_7803Hf-ae-d-21-07-2016-IMG_7803El control el realitzem el dia 21-07-2016 des de la 18 a 20 h. a l’aeroport de Castelló:

El més interessant del dia ha estat el poder veure posada i volant per dins de l’aeroport de Castelló, una àguila de panxa blanca immadura (Aquila fasciata). Destacava una anella vermella a la pota dreta, que no vaig poder llegir. En veure’ns salta i es va dirigir cap a l’est (Torreblanca).

Altres observacions:

Cendros-21-07-2016-IMG_7569 A-calçada-21-07-2016-IMG_76 Culebrera-21-07-2016-IMG_79 Mila-a-ae-21-07-2016-IMG_77

Altres aus: bitxac (5 ex.); cadernera (36 ex.); gafarró (37ex.); còlit gris (2 ex.); merla (1 ex.); puput (2 ex.); tallarol capnegre (2 ex.); cogullada (2 ex.); passerells (4 ex.), verderol (1 ex.), altres de mida petita no identificades.

Altres mamífers:

  • Conill: observen 62 vius + 19 morts (atropellats)
  • Eriçó fosc (Erinaceus europaeus) 1 atropellat carretera Cabanes – Sant Mateu.

IMG_4221La gran quantitat de rapinyaires aquesta relacionat amb la gran densitat de conills que hi ha a la zona. Alguns d’aquests conills són atropellats pel vehicles que circulen a gran velocitat per la carretera Cabanes – Sant Mateu o l’Autovia A-7.

Aquest volum de conills morts fan que aus poc específiques com els milans negres, esparvers, corbs, garses, etc .. aprofiten aquest aliment. Mentre que altres rapinyaires com l’àguila de panxa blanca o àguila calçada, prefereixen aprofites els conills malalts i sans. Conill-21-07-2016-ljpg

Control de falcons de la reina a la Pobla de Tornesa

A les 20 h. em desplaçe a la Pobla de Tornesa fins a les 22 h. Els primers falcons de la reina (Falco eleonorae) observats a les 20:40 h. (2 ex.). A partir de les 21: 10h. comencen a acudir més i més falcons, en total va comptabilitzar en el mateix camp visual, un màxim de 23 ex. falcóns eleonor, encara que poden haver alguns més fora de la vista, a partir de les 21: 50 h. comencen a desapareix no queda cap a les 22 h. la majoria es van cap al SE ¿on?

Falco-reina-b-21-07-2016-IM Falco-reina-21-07-2016-IMG_ Falco-reina-a-21-07-2016-IM

Falco de la Reina. Activitat d’Educació Ambiental en Cabanes y La Pobla de Tornesa. 07 i 14 juliol 2016

Falco-7-07-2016-(3)El passat 7 i 14 de juliol, es va realitzar unes activitats d’Educació Ambiental, aquesta vegada dirigida a tot el públic (grans i nens).

L’activitat va ser realitzada en col·laboració amb el personal del Parc Natural del Desert de les Palmes, i va consistir en:

  • – Una xarrada sobre a biologia del Falcó de la reina (Falco eleonorae), realitzada al local públic de Cabanes.
  • – Una pràctica en el camp per observar falcons de la reina alimentant d’insectes en les pinedes de la Pobla de Tornesa.

En total hi van assistir unes 80 persones que van participar i van comentar aspectes de la vida dels falcons de la reina.

 IMG_6058 Fe-07-07-2016 FE-07-07-2016-IMG_6060 Fe-07-07-2016-a-IMG_6055

Poster-Falco--14-07-2016Posteriorment ens vam desplaçar a les pinedes de roig de la Pobla de Tornesa, on vam sopar de pa i porta, esperant que arribessin els falcons, però van trigar i la gent es posava nerviosa.

A partir de les 21h. gairebé fosquejant, comencem a veure els primers falcons, que a poc a poc es van anar unint més i més, fins a 32 falcons diferents vam poder veure. Aquests falcons entren a les pinedes per alimentar-se de insectes voladors (escarabat), molt abundant en aquesta època. A les 22h. els falcons comencen a desaparèixer per diverses direccions, no quedant cap a les 22:15h.

Era curiós veure com els falcons perseguien els insectes i els capturaven des d’un picat de baix a dalt. Tot un espectacle que només es pot veure aquests dies en aquesta localitat.

A causa de l’expectació que ha despertat aquesta activitat, la repetim el dia 14 de juliol, amb petites variacions. Estem molt contents per veure la gran resposta i curiositat de la gent sobre aquest desconegut falcó en la seva etapa a la península.

Fe-07-07-2016ss Fe-07-07-2016-IMG_6071 Falco-eleo-14-07-2016-IMG_6 Falco-eleo-b-14-07-2016-IMG Falco-eleon-a-12-07-2016-IM

Gaudint dels falcons de la reina a la Pobla de Tornesa juliol-2014

falco-la-reina-11-07-201Falco-d-Reina-17-07-2014IMGDurant els dies 11 i 17 de juliol del 2014, membres del GEREA ens van transladar a zones properes a la poblacions de Cabanes i de la Pobla de Tornesa, amb la intenció d’observar els falcons de la reina (Falco eleonorae) que es desplacen des de les Illes Columbretes i Balears fins a la província de Castelló per a alimentar-se.

És tradicional l’observació de falcons de la reina en el terme municipal de la Pobla de Tornesa des de finals de juny fins a l’agost. És una oportunitat única de gaudir d’aquesta rapinyaire insular mentre s’alimenta d’insectes voladorsMapa-2-Untitled-2Falco-Reina-17-07-2014IMG_0

Mapa-1-Untitled-2

zona d’observació

Hi ha moltes discussions al respecte d’aquests desplaçaments, antigament considerats com ocasionals, encara que ens inclinem més cap a una manca d’observació que per una manca de presència de l’espècie a la penínsulaEn l’actualitat la procedència d’aquestes aus i segons els estudis del Dr Pascual López i altres investigadors, són aus de les mateixes Illes Columbretes, de les Illes Balears, però també s’observa alguns exemplars de les Illes Canàries (estudis per emissors per satèl·lits) i anellament. A més durant aquestes dates prenupcials s’observen aus en altres províncies com València, Terol, Huesca, Sòria, Albacete, Valladolid, Conca, etc .. on s’alimenten d’insectes (principalment d’escarabat sanjuanero), mentre que en l’època de nidificació a les illes la dieta és bàsicament a base de petites aus en migració.

Falco-Reina-a-11-07-2014IMG

Menjant escarabat en vol

Les zones utilitzades solen correspondre a bosquets de pi roig (Pinus pinaster) o mixtes unint el pi blanc (Pinus halipensis) i les sureres (Quercus subercom els trobats a la S ª d’Espadà, on també s’observen falcons en solitari o en petits grups . Falco-b-Reina-17-07-2014IMG La utilització d’aquestes pinedes està motivada per la presència d’insectes de grans dimensions com els escarabats , com el Melolontha melolonthaque solen ser atrapats i consumits en l’aire.

Falco-11-7-2014-IMG_0141

Els insectes solen aparèixer al final del dia pel que els falcons de la reina són crepusculars. De fet, en tots els casos les observacions dels primers falcons solen ser detectats entre les 20 i 21 h., venen del nord (Cabanes), en solitari i es van concentrant-se en les rodalies de la població de la Pobla de Tornesa, fins i tot alguns es posen sobre els pins. A partir d’aquesta concentracions  (comptant un àxim de 23 aus juntes) es van desplaçant d’un lloc a un altre capturant i consumint els insectes en vol, formant de vegades petits grups de 8-14 ex., les dues vegades hem estimat un total de 35 ex. ja que es molt dificil fer un recompte exacte. La presència d’aquestes rapinyaires es perllonguen fins a les 22 h. quan desapareixen, sense saber on passen la nit ¿tornen a les Illes Columbretes a dormir o es queden a terres endins ?, aspecte que ens fa dubtar ja que hi ha poques observacions en ple dia, i concretament al matí, i generalment són aus solitàries. Entre les 22 y 22:30 h. desapareixen, sent realment dificultós poder observarles, a causa de la poca llum existen i pràcticament impossible fotografiarles, sent pràcticament tots siluetes negres que van de un lloc a un altres.

falco-de-la-reina-b-11-07-2

falco-de-la-reina-11-07-201

Falco de la reina de morfo oscur

Ens ha resultat impossible detectar les proporcions entre falcons de morfo fosc i clar, tot i que és sabut que els exemplars foscos són molt escassosFalco-c-Reina-17-07-2014IMG

Mes informació:

 

 

 

 

Mortalitat per línies elèctriques de les aus rapinyaires a Castelló.

Són molts els problemes que afecten les aus rapinyaires, des de morts per falta d’aliment, morts per trets de furtius, per ofegaments en basses de regs, per enverinaments, per atropellaments .. però potser sigua la mort per electrocució i col·lisió en línies elèctriques , el que afecta més a aquest grup faunístic.

Si ens centrem en la problemàtica per línies elèctriques, trobem una gran repercussió sobre les aus planejadores com les cigonyes i sobretot sobre les aus rapinyaires. Sent centenars les aus que moren per aquesta causa tots els anys, afectant espècies en perill d’extinció com l’àguila imperial (Aquila adalberti) i l’àguila de panxa blanca (Aquila fasciata) a la peninsula ibérica, encara que l’espècie més afectada és Duc (Bubo bubo).

En les línies elèctriques poden aparèixer la mort per dos motius:
Per la col·lisió, que és el xoc d’una au amb un cable de la línia elèctrica, moltes d’elles queden ferides i tenen una mort lenta.

Per l’electrocució, es produeix quan una au al posar-se en una torreta elèctrica toca simultàniament un conductor i el suport metàl·lic o dos conductors, produint-los la mort per electrocució. Sent les torretes més perilloses les de component de metall i els cables passen per la part superior, així com les torres que troben transformadors com els de les fotos.

Així en un estudi en el País Valencià, que abastava des de 1996 fins a abril de 2013 es van registrar una total de 2.633 electrocucions d’almenys 67 espècies diferents d’aus, entre elles 74 àguiles de panxa blanca (Aquila fasciata), 32 àguiles reals (Aquila chrysaetos) i 660 ducs ( Bubo bubo).

El GER-EA molt preocupat pel tema, va iniciar una recollida de dades d’aus mortes per electrocució i col·lisió d’aus rapinyaires al País Valencià i en concret a la província de Castelló, sent les dades preliminars:

Període 2010 – 2015: Total de morts rapinyaires 1.014 aus.

Afectant 24 espècies de rapinyaires, de elles 5 aus rapinyaires nocturnes.

Sent les més afectades: el duc (Bubo bubo) amb 327 morts, seguida per la muixeta (Falco tinnunculus) amb 332 morts, aligot (Buteo buteo) amb 96 morts i àguila calçada (Aquila pennata) amb 80 morts.

Altres rapinyaires amb xifres importants és l’àguila serpera (Circaetus gallicus) amb 41 morts i el voltor comú (Gyps fulvus) també amb 41 morts.

Del que es desprèn, que el duc representa el 32,24% de totes les rapinyaires mortes, però el 93,42% si només comptem els rapinyaires nocturnes.

En el cas de les rapinyaires diürnes, sorprenentment, és la muixeta la més afectada (32,74%), de totes les aus, però el 50% si comptem només les aus rapinyaires diürnes.

A més les morts per electrocució afecta espècies catalogades a la Comunitat Valenciana com «En perill d’extinció«, cas de l’arpellot de marjal (Circus aeruginosus), amb 2 ex., o com «Vulnerables«, cas de l’àguila de panxa blanca (Aquila fasciata), que s’han registrat 25 morts,  àguila pescadora (Pandion haliaetus), con 2 ex. , arpellot cendrós (Circus pygargus), amb 2 ex., falcó de la reina (Falco eleonorae) amb 1 ex., xoriguer petit (Falco naumanni), amb 1 ex. (Diari Oficial núm. 6996 de 04/04/2013) en aquest només cinc anys.

Si atenem a les morts per electrocució i col·lisió a la província de Castelló, trobem un total de 148 rapinyaires mortes. Afectant a 11 espècies de rapinyaires diürnes i 4 espècies de rapinyaires nocturnes.
A Castelló, l’espècie més afectada tambè es la muixeta amb 44 individus morts, seguit el voltor comú amb 23 ex., aligot 19 ex. i l’àguila serpera amb 13 ex. Trobant en aquest període, 4 individus morts d’àguila de panxa blanca.

Pel que fa a les rapinyaires nocturnes, és el duc el més afectat amb 25 individus morts, el que representa el 86,2% totes les rapinyaires nocturnes mortes.

 

Des del GER-EA, considerem que les administracions han de posar programes de seguiment de les línies elèctriques, per conèixer i quantificar la realitat dels fets, i exigir a les empreses elèctriques a rectificar les torres identificades com a perilloses i molt perilloses, per actuar preventivament .

No podem esperar-nos a que es electrocute una espècie en perill d’extinció per rectificar el pal, i menys si ja se sap la seva perillositat amb anterioritat, especialment en zones de reproducció d’espècies sensible com l’àguila de panxa blanca, zones humides on trobem l’arpellot de marjal, aligots i àguila pescadora i especialment les torretes que es troben entre les zones de cultiu i els bosquets on mengen i es refugien les aus.

De la mateixa manera s’hauria de posar salvaocells en tots els cables que es troben zones amb una abundància de rapinyaires important (zones de dispersió), on es concentra gran quantitat d’aliment com el conill. Així com en les zones de campeig de rapinyaires com l’àliga de panxa blanca.

De la mateixa manera s’hauria d’exigir a les empreses elèctriques que totes les torres de fabricació nova porten elements contra les electrocucions i col·lisions d’aus.

També s’hauria de millorar la legislació vigent, perquè les rectificacions de les antigues línies es realitzen en un breu termini i abans de la morts de rapinyaires, coneixent que la rectificació d’una línia disminueix fins a un 80% les morts d’aus abans i després de la rectificació.

Mentrestant membres del GER-EA, seguim de forma altruista recorrent línies elèctriques i recollint informació d’elles per a informar a l’administració les torres més perilloses.

A més des del GER-EA, es realitzen campanyes de sensibilització i informació a la població en general, de les greus repercussions de les electrocucions sobre la població d’aus rapinyaires.

Per a més informació:

 

Controls migració postnupcial d’aus a La Punta a la Vall d’Uixó – septembre-2015

Aguil-lagunero-24-09-15-IMG

Arpellot de marjal jove

Abejero-a-16-9-15-IMG_0809

Pilot

Gavilan-8-10-15-IMG_7266

Esparver

Cernicalo-18-10-15-IMG_3636

Mixeta

Abejero-d-16-9-15-IMG_0809

Pilot

Durant tot el mes de setembre seguim fent els controls de la migració d’aus rapinyaires a la nostra estació de control situada a La Punta a la Vall d’Uixó.

Durant aquest mes hem realitzat 13 jornades amb horaris compresos entre les 10 h. a les 14 h.

Agu-a-cenizo-9-09-2015-IMG_

Arpellot cendrós

El resum de les aus rapinyaires comptabilitzades és:

Arpellot de marjal (Circus aeruginosus): 106 ex.
Arpellot cendrós (Circus pygargus): 14 ex.
Muixeta (Falco tinnunculus): 148 ex.
Aguila calçada (Aquila pennata):51 ex.
Esparver (Accipiter nisus): 106 ex.
Pilot (Pernis apivorus): 144 ex.
Falconet (Falco subbuteo): 14 ex.
Aguila pescadora (Pandion haliaetus): 11 ex.
Aligot comú (Buteo buteo): 8 ex.
Àguila serpera (Circaetus gallicus): 23 ex.
Astor (Accipiter gentilis): 1 ex.
Falcó pelegrí (Falco peregrinus): 2 ex.
Falcó de la reina (Falco eleonorae): 2 ex.
Milà negre (Milvus migrans): 12 ex.

Milareal-3-9-15-IMG_8788

Milà negre

Pescadora-d-25-09-2015IMG_6

Aguila pescadora

Culebrera-17-9-2015-IMG_130

Àguila serpera

Alcotan-24-09-2015-IMG_2408

Falconet

Falco-peregrinus-14-9-2015I

Falcó pelegrí

En total hem observat 642 rapinyaires, destacant la muixeta i el pilot, seguit per l’esparver i l’arpella de marjal, tots ells amb més de cent individus observats de cada espècie durant aquest mes de setembre.

Censos / Informes

Barraques-7-01-2014-DSCN715En aquesta secció anem a col·locar els resultats dels diferents censos que el GEREA realitza de forma individual així com en col·laboració amb altres naturalistes, grups ecologistes i entitats científiques en el camp de la conservació de la flora i fauna del nostre territori.

Aleshores, aquest apartat s’obre a la col·laboració de totes les persones i entitats que estiguen interessades en el camp de la conservació, recuperació i restauració del medi naturalEls primers censos en què anem a colocar els resultats són:

Censos d’aus rapinyaires nidificants. Aquest cens consisteix bàsicament en la localització, distribució i control de la reproducció de les aus rapinyaires de les comarques de Castelló. El màxim esforç es realitza en el control de les rapinyaires diürnes rupícoles i dins d’aquestes en el control de l’àguila reial, l’àguila cuabarrada i l’aufrany, sense deixar les altres rapinyaires com el voltor comú i el falcó pelegrí, encara que el seu control és menys estricteTambé es realitzen controls en rapinyaires nidificants a terra com l’esparver cendrós i l’arpellaPel que fa a les rapinyaires nocturnes, el treball es centra principalment en les poblacions de Duc. Els controls es realitzen des del mes de gener fins a finals del mes de juliol.

Cens d’aus en la seva migració postnupcialque es realitza al costat de persones i entitats (APNALEA, Grup AU, SVO, SEOAlacant, etc.) en tota la Comunitat Valenciana. El cens va des del 15 d’agost fins al 30 d’octubre. El cens consisteix bàsicament en la comptabilització de les espècies observades i el nombre d’aus detectades. Durant tres hores i normalment entre les 10:00 i 13:00 h. a l’estiu i des de les 11:00 a les 14: 00h. a la tardor. El lloc que el GEREA assignat s’ubica a la muntanya de La Punta, al terme de la Vall d’Uixó.Abejero-13-09-2014-IMG_7877

Cens d’aus rapinyaires hivernants, centrat en la província de Castelló i consisteix en la localització i recompte de les rapinyaires invernates, tant en dormidors com a zones d’alimentació. Aquest cens es realitza des de llocs fixos, cas dels controls en els aiguamolls de la província o en vehicle a velocitats entre 20 i 40 km/h. en el cas de les zones de l’interior. El període de control se centra entre el 15 de desembre i el 20 de gener.

Cens de les aus i mamífers marins (RAM), cens en que col·labora el GEREA amb altres grups i persones a nivell peninsular. El cens es fa el primer dissabte de cada mes, i consisteix en el recompte del nombre de vertebrats i espècie d’aus i mamífers marins. Es realitza durant tres hores, normalmente entre las 7:30 a 10:30h en estiu i des de les 8:30 a 11:30h. en hivern. El lloc que el GEREA assignat s’ubica al Port de Borriana.

Cens anual d’aus marines hivernants a la Comunitat Valenciana. Consisteix en la comptabilització durant tres hores de totes les aus marines que es desplacen o descansen en alta mar. El lloc que el GEREA assignat per a aquest cens és la platja d’Almenara. La data del cens sol ser a mitjans de gener.

Pardela-a-10-11-2012IMG_929

Parany-10432963_747008178685942_4633559834589860094_n

Busquereta de casque atrapada amb parany a Castelló

També membres del GEREA realitzen altres controls setmanals, quinzenals i mensuals, al llarg de tot l’any, com els controls d’aus a les zones humides (comarca Plana Baixa), des de la desembocadura del riu Millars fins a la marjal d’Almenara, controls d’aus marines a l’entrada dels vaixells de pescalectura d’anelles en diferents espècies d’aus, seguiment de zones de caça i trampeo il·legal, com els paranys, xarxes abatibles o enfilat, caixestrampes, ceps, etc.

més d’aquests censos, el GEREA col·labora de forma puntual en altres censos a nivell provincial, regional i nacional, com el cens de corba marina grossa (Phalacrocorax carboa dormidor, cens d’arpellot de marjal (Circus aeruginosusa dormidors de les zones humides, cens de milà reial (Milvus milvushivernantcontrol del Falco de la reina (Falco eleonorae) a l’interior provincial, especialment a la Pobla de Tornesa, seguiment dels Saboc (Caprimulgus europaeus) i Saboc coll-roig (Caprimulgus ruficollis) i  en zona entre Vilareal, Betxí i Onda, etc.

Falco-11-7-2014-IMG_0141

Falco de la reina

Chotacabra-pardo11-6-2014-B (2)

Saboc coll roig

INFORMES

Parany-veneno-2016

 

2010

Activitats

 Col.labora amb les nostres activitats 

En aquesta secció estàn les activitats que el GER-EA va realitzant al llarg de l’any en què tu pots col · laborar de diverses formes. Per col · laborar o anotar-se a les diferents activitats has d’enviar un missatge al correu  contact@internatura.org

Recorda que la teva participació és molt important

PARTICIPA¡¡¡

Seguidament et vam informar dels estudis i activitats que realitzem:

Estudis i treball de camp,per conèixer la situació de les rapinyaires i l’hàbitat que ocupen, 

1.- Control i seguiment de la reproducció d’aus rapinyaires a Castelló.

Un dels pilars bàsics de el grup GER és la investigació, dins d’ella les aus rapinyaires són on majorment actuem. El nostre treball de camp consisteix en la localització dels territoris de cria de grans rapinyaires com l’àguila reial (Aquila chrysaetos), àguila de panxa blanca (Aquila fasciata), voltor comú (Gyps fulvus) i l’aufrany (Neophron percnopterus), així com altres espècies de rapinyaires forestals com aligot o àguila calçada, sent escassa la nostra activitat a les rapinyaires nocturnes, per la seva dificultat.

El treball es desenvolupa en diversos episodis:

1.- Període de gener- febrer, quan vam intentar localitzar els territoris ocupats per la presències de la parella d’àguiles i la construcció de el niu.
2.- Període de març-abril, dedicat a determinar que niu ha estat l’utilitzat per nidificar i quants polls han tingut.
3.- Període de maig-juny, quan comptabilitzem els polls que arriben a volar de el niu.
4.- Període juliol-agost, principalment dedicat a localitzar  joves volanders en els territoris que no hem localitzat el niu on s’han reproduït.

Dins dels rapinyaires forestals les que més mirem són les zones de bosc amb nius d’àguila calçada (Hieraaetus pennatus), aligot (Buteo buteo) i d’astors (Accipiter gentilis), espècies molt lligades unes amb les altres que de vegades es canvien el niu per treure els polls, fins i tot els astors preden sobre els polls d’àguila calçada, com està passant amb un niu dels Ports.

2.- Control de la migració d’aus a La Punta de la Vall d’Uixó.

Anualment es realitza un control de l’seguiment de les aus migratòries en el seu pas postnupcial cap al continent africa. La nostra estació de control es troba a una xicoteta muntanya a l’est del municipi de la Vall d’Uixó.
La forma d’actuar és la següent:
S’ha de realitzar un minímo de 10 controls de 3 h. durant el període de el 15 d’agost a l’1 de novembre.
Un cop instal·lats al lloc, vam comptabilitzar tant el nombre d’aus que passen i a l’espècie que estàn dins de les grans grups d’aus (rapinyaires, cigonyes, grues, oronetes i falcies, passeriformes, etc..).
Es realitzen recomptes en grups de mitja hora, similar al que vam realitzar amb les aus marines (RAM), identificant l’espècie, el nombre de cada espècie, si sabem l’edat i el sexe, així com l’altura de l’au, la direcció predominant i l’actitud (planatge, garbellament, vol actiu direccional, etc .).

L’horari és de 10 a 13h. els mesos d’agost i granparte de setembre i de 11 a 14 h. durant la resta de mes de setembre i octubre, franges horàries que s’han vist passen més aus.

Tota la informació s’anota en fitxes realitzades a tan efecte, en el bloc de camp o directament al mòbil, abocant tota la informció en l’Anuari Ornitològic de la Comunidd Valenciana (AOCV).

Aquest estudi forma part de la Xarxa d’Observació d’Aus Migratòries a la Comunitat Valenciana (veure mapa), on hi ha altres companys observant aus, distribuïts per totes les comarques en les tres províncies.

3.- Control de la població de Falco d’Eleonor en La Pobla de Tornesa.

Anualment fem el seguiment i recompte dels falcons de la reina (Falco eleonorae) que van a l’capvespre a terme de La Pobla de Tornesa per alimentar-se de insectes voladors.
Els controls es realitzen des de l’última setmana de juny a la primera setmana d’agost. Els recomptes, dependent de la gent que som, es realitzen de forma setmanal o quinzenal.Falco-reina-20-06-2016-IMG_
L’horari: de 20 a 22 h, des dels diferents llocs fixos que tenim, tots ells prop de pinedes de pi roig i en terme la Pobla de Tornesa.

A el mateix temps es realitzen una sèrie de xarrades col·laborant amb el P.N. de l’Desert de les Palmes, dirigit a tots els públics, informant i sensibilitzant sobre la biologia i importància d’aquesta espècie. Gaudint després d’un sopar de paiporta i sessió de camp, per observar-los en plena natura.

4.-Estudi de la hivernada de rapinyaires a Castelló.

Poster-Invernada-Dic-2015-E

El cens va dirigit fonamentalment a conèixer la distribució hivernal i densitats d’aus rapinyaires a la província de Castelló, de les espècies diürnes:

• Àliga calçada (Aquila pennata),
• Arpellot pàl·lid (Circus cyaneus),
• Arpellot de marjal (Circus aeruginosus),
• Esmerla (Falco columbarius),
• Milà reial (Milvus milvus)
• Àguila pescadora (Pandion haliaetus)

i nocturnes:

• Mussol marí (Asio flammeus),
• Duc petit (Asio otus)
• Xot europeu (Otus scops).

Metodologia a utilitzar segons tipus de control.

A.- Cens des de punts fixos, amb gran camp visual

B.- Cens des de vehicle, velocitat entre 20 i 40 km/h.

C.- Observacions esporàdiques de qualsevol rapinyaire.

Període des del 15 de desembre  al 15 gener.
Horari: des de les 8:00 fins a les 18:30 h, mínim 3 hores de cens.
Utilitzar les fitxes dissenyades per a la recollida de dades.

5.-Seguiment de les aus i mamífers marins al Port de Borriana.

Des de fa dotze anys cada primer dissabte de mes ens transladem a el Port de Borriana per fer el recompte de aus marines que realitzen els seus desplazaments (migració prenupcial i migració postnucial). Aquest estudi ho fem col·laborant amb la Xarxa de Seguiment d’Aus Marines de la península ibèrica, amb uns dies i metodologies comunes per a totes les zones, el que dóna molt més importància a les dades que vam aconseguir en els nostres controls, ja que poden ser comparats amb altres zones.

La metodologia consisteix en censar durant 3 h. (De 7:30 a 10:30 a l’estiu i de 8:30 a 11:30 h. A l’hivern), tots els primers dissabtes de mes, de gener a desembre. Es realitzen trams de mitja hora en què es van anotant tots els individus de les espècies que identifiquem.

A el mateix temps vam realitzar controls de gavines a les entrades dels vaixells de pesca, comptabilitzant les espècies i aus que vénen darrere dels vaixells de pesca, així se comptem les que es posen a l’esplanada del port, en aquesta ocasió aprofitem per llegir les anelles que porten algunes gavines i veure espècies de gavines molt rares com gavina de tres dits (Rissa tridactyla), gavina cendrosa (Larus canus) o la gavina delaware (Larus delawarensis).

6.- Lectura d’anelles i marques alars a Castelló

Com a complement a l’seguimient i recompte de les aus, vam realitzar lestures d’anelles i marques alars en les diferents aus que observem.
El major nombre de lectures es realitzen a gavines, i en contret a la gavina corsa (Larus audouinii), espècie massivament anillada en les colònies de cria. Una altra espècie amb major registres són els picaports (Plegadis falcinellus) localitzats en les zones humides o marques alars en els voltors comú (Gyps fulvus) principalment en menjadors i abocadors, més que en les colònies de cria.

Les lectures obtingudes s’envien amics perquè les tramiten o es manen a la ofinina d’anellament d’el Ministeri perquè ens faciliten l’historial de l’au anellada per conèixer els seus moviments, a el mateix temps les dades es col·loquen a la part de «Anelles» al anuari ornitològic de la Comunitat Valenciana.

7.- Estudis sobre la mortalitat de rapinyaires i altres vertebrats.

A.- Revisió de línies elèctriques, localizació d’aus electrocutades.

Es Proposa la prospecció de torres i línies elèctriques en zones amb presència de rapinyaires de diferents espècies.

Objectiu: Identificar les torres perilloses i els cadàvers d’aus, sota o prop de lloa suports elèctric i cables.

Metodologia: Disseny d’una ruta sota línies elèctriques de mitjana i baixa tensió, amb pals amb dissenys perills (creueta amb aïlladors rígids superiors, de tipus boveda, de tipus horitzontal, ..)

Recollida de dades: tipus de torre, nº de la torre, au / s mortes.
Foto: Es realitza foto de la torre, nombre i cadaver. 

Ubicació de la torre: recollida de la quadricula geogràfica (els mòbils amb la seva aplicació gps la porten amb la foto).

NO TOCAR EL CADÀVER
Trucar: SEMPRE A EL TEF. 112

Les dades recollides poden enviar-se a l’GER, o pujar-los a l’Anuari Ornitològic Comunitat Valenciana (AOVC).

B.- Revisió de basses d’aigua antiincendi i de reg.

Un dels grans problemes que presenten moltes aus, mamífers, rèptils, i altres vertebrats són els ofegament en basses antiincendis realitzades per la Conselleria de Medi Ambient, o les de reg, realitzades per particulars.
El problema d’aquestes basses és que no están dissenyades perquè els animals que cauen dins no puguen sortir, a causa que la seva parets són verticals i no presenten rampes de sortida, o que les inclinació i entapissat o revestiment de la mateixa fan que rellisqui i els animals no poden grimpar cap amunt per sortir. També altres problemes localitzats és que moltes basses de reg no estan d’el tot plenes o estan abandonades amb aigua de la pluja, fent una trampa mortal.

Vista la problemàtica, els membres de l’GER-EA, ens hem embarcat en un projecte per inspeccionar i localitzar les basses que no presenten rampes de sortida. Hem començat per les basses antiincendis construïdes per les administracions, regionals, provincials o locals.

Objectiu: Localitzar les basses que no presenten rampes de sortida o aquestes són deficients i la localització d’animals ofegats.

Metodologia: Simplement consisteix a inspeccionar les basses, anotar si hi ha rampa o no, i tipus (troncs, ciment, una rampa a cada costat de la bassa, etc.), es fan unes fotos i es localitza la quadrícula geogràfica on hi ha la bassa .

Registre: En una base de dades a aquest efecte que té el GER ia l’Anuari Ornitològic de la Comunitat Valenciana.
Trucar: En primer lloc no es toca el cadàver i s’avisa a l’Tef. 112.
en el cas que l’animal està viu, s’intenta treure-ho.

Denúncia: es fa un escrit a la Conselleria per a informar-li de el fet ocorregut i de les deficiències de la rampa, en el cas que existeixi, perquè la modifiquin.

C.- Recollida de dades dels animals atropellats.

Una de les causes de mort dels vertebrats, tant de grans dimensions com molt petit són els atropellaments, que es produeixen tots els anys però principamente en els mesos d’estiu, per un augment dels vehicles a les carretes (període de vacances), i a la tardor – hivern, coincident en l’època de caça.
Els atropellaments amb grans mamífers (cabres salvatges, cérvols, cabirols, porcs senglars, fins i tot gossos domèstics), poden provocar grans destrosses a la carrosseria fins i tot ferits i algun mort (mirar dades de la DGT), sent el responsable el propi conductor segons la legislació vigent , amb un parell d’excepcions.
No obstant això ningú pensa que s’ha produït la mort d’un animal, aumgunos en franca disminució o en perill d’extinció com els linxs.

El nostre grup, el GER, portem des de la dècada dels noranta de segle passat recollint dades ade els animals atropellats.

Objectiu: Localització i identificació de cadàvers d’animals morts en camins, carreteres, autovia i autopistes.

Metodologia:
Recorregut per les carreteres i camins usuals per on transitem, localitzant cadàvers.
Es pot dissenyar una ruta però és poc pràctica, tot i que pot servir ara zones especialment aiguamolls o que es conegui trànsit d’animals per prospectarla.
El recorregut ho fem en cotxe, a baixa velocitat en carreteres locals i en velocitat normal en carreteres nacionals i autovies.

Recollida de dades: S’anoten tots els cadàvers identificats, el tipus de carretera, l’espècie d’animal i la coordenades geogràfiques. Col·locant les dades d’animals morts o en l’Anuari ornitològic de la Comunitat Valenciana (AOCV) o en l’Anuari de Vertebrats de Castelló (AVCS).

Foto: En el cas que es pugui es realitzés sempre unes fotos de la troballa.
Segons quin tipus d’espècie d’animal sigui es cridés a l’tef. 112 en cas d’animals amb categoria «Vulnerable o Perill d’extinció«

Denúncia: Es ralizara informa per la Conselleria de Medi Ambient, informant de fet i proposant mesures de rectificació, com passos verds subterrani o elevats, senyalització, disminució velocitat, col·locació de guals, etc ..

D.- Altres tipus de mort d’animals

Un altre tipus de morts de rapinyaires i animals. A més dels estudis anteriors, vam realitzar una sèrie de recollida de dades de camp d’animals localitzats morts per col·lisió, traumatisme, caiguts de el niu, etc ..
Tota aquesta recollida de dades, serveixen a el grup per denunciar la gran mortalitat d’animals que es produeixen a les comarques de Castelló tots els anys, i ningú posa remei.
El nostre objectiu és que cada vegada disminueixi el nombre de morts d’animals, denunciant els agressors, les deficiències trobades i proposant alternatives a aquestes morts.

Alguna cosa podem fer, doncs fem-lo.

 

 

Algunes activitats ja realitzades

Xarrada: Programes de seguiment d’ocells.12-05-2017

El GER-EA col·labora amb el grup SEO-birdLife castelló, en una nova xarrada sobre els programes de seguiment d’aus que realitzen centenars de voluntaris al llarg de les diferents regions espanyoles.

Com els va a les aus de la nostra regió? És igual la tendència de les aus agrícoles que la de les forestals? Com es pot participar en aquests programes de ciència ciutadana? Què queda per fer de l’altes d’aus reproductores en l’últim any de treball de camp?

 

 Día: 12-Maig-2017 a les 18 h.Centre del Termet (Ermita de Vila-real)

 https://goo.gl/maps/6kf5vyw5AJQ2

Cens d’aus i mamífers marins (RAM). Tots els primers dissabtes de mes. 2000 – 2020.

El GER-EA segueix col·laborant amb el cens d’aus i mamífers marins que es realitza el primer dissabte de cada mes.

Aquest cens ibèric que abasta tota la costa espanyola i portuguesa, amb equips de voluntaris de grups naturalistes / ecologistes, que cada dissabte se situen cara al mar per fer recomptes de totes les aus marines (gavines, baldrigues, xatracs, corbs marins, paràsits, alcas , mascarells, etc ..) i altres aus de mitjans aquàtics (agrons, limícoles, picaports, etc ..), fins i tot rapinyaires com falcó de la reina i l’arpellot de marjal.

Però no només fem recomptes d’aus sinó també de mamífers marins, especialment dofins (dofí mular, dofí llistat), balenes i catxalots, espècies molt difícils de veure pels seus desplaçaments en alta mar. Tot i així en comptades ocasions podem veure aquests impressionants mamífers com s’apropen a la costa.

Apunta’t amb nosaltres per gaudir d’aquests animals en el seu ambient natural.

Ja saps tots els primers dissabtes de cada mes estem en el far del Port de Borriana.

Cens de territoris de cria d’àguila de panxa blanca i àguila real a Castelló 2017.

Des del GER-EA estem organitzant el cens anual 2017 d’àguila de panxa blanca i àguila real a la província de Castellon.

Com en anys anteriors, intentarem localitzar el màxim nombre de territoris ocupats per parelles d’àguila real i de panxa blanca.

La metodologia a utilitzar és la mateixa que hem anat desenvolupant al llarg dels anys de control, consistint en:

Localització zones de cria:

Durant el mes des de mitjans de gener a principi de març, es busquessen zones on les àguiles poden criar. Aquests llocs solen localitzar-se en petits barrancs, prop de zones humanitzades.

Localització dels nius amb pollets petits:

A mitjan de març i mes d’abril, es realitza altres visites a les zones on s’han localitzat les parelles nidificant, amb l’objectiu de comptabilitzar el nombre de pollets nascuts.

Localització de polls a punt de volar:

Durant el mes de maig i juny, amb l’objectiu de comptabilitzar els polls amb plomatge complet i a punt d’abandonar els nius.

Localització de grups familiars on no es coneixen els nius:

Vam acabar al juliol – agost, on es pretenen localitzar en les zones on no s’ha pogut localitzar el niu, els polls volanders volant darrere dels pares a la recerca de menjar.

A cada visita es recollirà la màxima informació dels aspectes que interessen:

1.- Edat dels components de la parella:

Edat dels pares: adults, subadults, immadurs i joves.

2.- Desenvolupament dels pollets:

Es farà una descripció del plomatge dels pollets per conèixer aproximadament la data de posta i eclosió.

3.- Característiques del territori:

A la primera i segona visita es farà una breu descripció del territori (hàbitat, zona del niu, aprofitament humà, etc.)

4.- Identificació de possible agressions:

A cada visita es recollirà una sèrie d’ítems que descriguen possibles agressions a l’espècie: Línies elèctriques perilloses, basses d’aigua, llocs de caça, vies d’escalada, rutes senderistes properes als tallats amb nius, etc ..

 

… US RECORDEM QUE TOTES LES OBSERVACIONS S’HAN DE FER A DISTÀNCIA ENTRE 300 i 500 m. PER EVITAR LES MOLÈSTIES A LES ÀGUILES.

 

Curs d’ornitologia del 10 al 12 febrer 2017

El cap de setmana del 10 al 12 de febrer es realitza el «XI curset d’iniciació a l’ornitologia» a Vinaròs.

El curs totalment gratuït i organitzat per APNAL-Ecologistes en acció de Vinaròs, amb el suport de les associacions SEO-castelló, grup Au i nosaltres el GER-EA.

Horari:
Classes teòriques:
* Divendres 10, de 19,30 h a 21,30 h i dissabte 11, de 10:00 a 19:00 h.
Classes pràctiques:
* Dissabte 11: gavines (platja S de Peníscola) de 08:00 h a 09: 00h .; aus marines
(Platja Fortí i port de Vinaròs) de 13,30 h a 14,30 h.
* Diumenge 12: anellament científic d’aus a Soterranyes Baixes d’07,30
h a 11,30 h .; excursió al Delta de l’Ebre de 12,30 h a 18,00 h.

Monitors:

Enrique Luque, membre de l’àrea de conservació d’Asso. Protectora de la Naturalesa Llevantina-Ecologistes en Vinaròs (APNAL-EA).

Pepe Greño, coordinador del grup local SEO-Castelló i Grup d’anellament Pitroig de València.

Juan Antonio, membre del Grup Au d’anellament de Castelló.
Josep Bort, membre del Grup d’Estudi i Protecció dels rapinyaires-Ecologistes en Acció (GER-EA) de Vila-real.

Lloc:
Classes teòriques (divendres i dissabte) …… .Salón d’actes de la Caixa Vinaròs. Plaça
Cardenal Tarancón s / n de 12500 Vinaròs.

Reserves: APNAL-ECOLOGISTES EN ACCIÓ VINARÒS
Tlf: 610604180
Mail: vinaros@ecologistesenaccio.org

 

Dia mundial de les Zones Humides 02/02/2017

El dia 2 de febrer és el dia mundial de les zones humides, i com tots els anys el GER-EA intenta cridar l’atenció a la societat sobre la importància d’aquests enclavaments, que encara que molts estan declarats com protegits, però la veritat és que estan totalment abandonats per les administracions reponsables. A Castelló hi ha alguns que estan protegits totalment o parcialment, com el Prat de Torreblanca-Cabanes, marjal de Peníscola, marjal d’Almenara, desembocadura del Millars i últimament la Llacuna de Sant Mateu, però hi ha molts més abandonats, amb intents de dessecació com la marjal d’Orpesa, el Quadro de Santiago a Benicàssim, el Pou a Nules, la desembocadura del riu Belcaire en Moncofa o la marjal de Xilxes.

Zones totes elles amb un gran valor ecològic i abandonades al seu deteriorament, sen el principal perill  la dessecació i urbanització dels mateixos.

Recordem que els valors de les zones humides, són ecològics, socials i econòmics, que van des de l’equilibri hídric, el manteniment d’una fauna única i en perill d’extinció, fins l’esplai i explotació sostenibles dels seus recursos naturals.

Per conèixer la importància de les zones humides, membres del GER-EA, col·laborant amb altres entitats, van a realitzar una excursió el dia 29 de gener per a la marjal d’Almenara, adreçada a tots els públics.

APUNTA’T

 

Cens de rapinyaires a l’hivern 2016-2017

Un any més des del grup GER-EA vam iniciar el cens de rapinyaires a l’hivern a la província de Castelló.

Zones a censar:

Aquest any les zones a prospectar es limiten a les zones humides litorals i d’interior, així com els corredors interiors, en concret es va a censar les zones:

  • Marjal de Peniscola,
  • Prat Cabanes-Torreblanca,
  • Marjal d’Orpesa,
  • Marjal de Benicàssim (Quadro de Santiago),
  • Desembocadura riu Millars,
  • Marjals de Nules / Estany de Nules,
  • Marjal de Xilxes,
  • Marjal de la Llosa,
  • Marjal d’Almenara.

Per l’interior:

  • Corredor (carretera) de Borriol – Sant Mateu.
  • L’aeroport de Castelló.
  • Llacuna Sant Mateu.

Metodologia:

Com anys anteriors els controls es poden fer de dues maneres:

  1. des vehicle a velocitats entre 20 i 40 h.
  2. mitjançant itineraris a peu amb parades de 10 minuts.

Data del cens:

El cens té una durada des del dia 17 de desembre fins al 29 de gener ambdós inclusius.

Durada del cens:

Cal estar en cada espai a censar un mínim de 2 h.

Horari:

Es recomana que els censos se centren a primera hora del matí o a última de la vesprada, en aquest últim cas, és interessant censar en els «dormideros», on es concentren les rapinyaires, com l’arpellot de marjal (Circus aeruginosus), a dormir, i és molt fiables aquest recompte.

Registre de les dades:

S’ha dissenyat un full excel per al registre de les aus observades que està a disposició de tots els col·laboradors.

És interessant que en el registre de les aus es tingue present el anotar, en el cas que es conegue, el sexe (mascle / femella) i l’edat (jove, inmadur, subadult i adult) de la rapinyaire observada.

Objectiu:

Encara que l’objectiu del cens és fer el recomptes del nombre d’espècies i nombre de rapinyaires diürnes, seria interessant registrar totes les aus detectades en el cens.

Rapinyaires nocturnes:

De la mateixa manera, les persones que col·laboren en el cens poden realitzar recomptes nocturns, identificant llocs i espècies de rapinyaires nocturns. Anotant-se la hora de l’observació o cant i registrar-lo en la pàgina excel.

Per a qualsevol dubte: info@internatura.org

 

PROJECTE DE RECUPERACIÓ DE TERRITORIS DE CRIA DE ÀGUILA DE PANXA BLANCA A CASTELLÓ.

Juliol – Decembre-2016

hf-aeroport-dd-29-10-2016

poster-territori

Fet per Vicent Capella

L’àguila de panxa blanca (Aquila fasciata) està considerada com una de les espècies de rapinyaires més amenaçada d’Europa, de fet està catalogada com «En Perill d’Extinció«. A la Comunitat Valenciana està catalogada com a «Vulnerable«, sent la província de Castelló la més afectada amb una disminució del 51% en les parelles reproductores i en els últims trenta anys, segons les dades del Grup d’Estudi i protecci dels rapinyaires – Ecologistes en Acció (GER-EA), que realitza censos anuals d’aquesta espècie a Castelló des de 1980.

Aquest any 2016 el GER-EA, en el seu afany en la conservació de les àguiles de panxa blanca a Castelló, ha presentat un nou projecte adreçat a la «RECUPERACIÓ DELS TERRITORIS DE CRIA ABANDONATS DE ÀGUILA DE PANXA BLANCA A CASTELLÓ«.

Aquest projecte, en el qual estem immersos ara mateix, presenta dos grans blocs:

hf-aeroporrrttt-29-10-2016hf-sergio-19-11-2016-lluis1.- Estudi i actuacions en el medi, on s’està realitzant:
A.- Anàlisi de les característiques físiques dels territoris abandonats: aprofitament humà (agricultura, ramaderia, aprofitament cinegètic, infraestructures), hàbitat.
B.- Identificació de les causes d’abandonament del territori i de la problemàtica existent:
– Mort directa de les àguiles: morts per tret i espoli dels ous.
– Mort indirecta de les àguiles: morts per electrocució i col·lisió amb línies elèctriques, mort per ofegaments de                les àguiles a les basses de reg.
– Molèsties humanes: a causa de escalada, senderisme o per fotògrafs de natura, molt a prop de les zones de cria            i nius.
hf-niu-marta-b-22-11-2016C.- Anàlisi de l’abundància i escassetat d’aliment disponible al camp per a les àguiles (conill, perdiu, coloms), suficient per al manteniment de les àguiles al territori.
D.- Col·locació d’un o diversos nius artificials en els territoris on els nius antics s’han deteriorat molt i han caigut a terra.
E.- Utilització de cimbells i menjadors com atraients per a les possibles àguiles que s’acostin a la zona del projecte.

2.- Actuació sobre els habitants de poblacions properes a l’àrea del projecte, mitjançant: Informació, Sensibilització i Educació Ambiental.
A.- Xarrades i tallers a les diferents escoles de les poblacions properes a les zones de recuperació, incloent-hi els nens des de 3 a 10 anys.
escola-bb-la-pobla-03-11-20B.- Implicació de la població adulta mitjançant la presentació del projecte en locals públics, i escrits dirigits a les associacions de caçadors, columbaires, muntanyisme, escalada, centres excursionistes, etc.
C.- Disseny i edició de material divulgatiu i didàctic: tríptics, pòsters, quadernets, samarretes, xapes o adhesius, on vam explicar la biologia de l’àguila cuabarrada, la problemàtica, les mesures de protecció i les mesures d’implicació de la població.
D.- Divulgació mitjançant l’edició de vídeos i la creació d’una pàgina web «PROJECTE AGUILA DE PANXA BLANCA«, on s’exposen totes les activitats que l’GER-EA està realitzant, sobre la població d’àguila de panxa blanca.

hf-projecte-6-11-2016Aquest projecte, que té autorització de la Direcció Territorial de Medi Ambient, s’ha iniciat en un territori de cria abandonat, situat a la part central de la província de Castelló.
Aquest projecte vol omplir la manca d’actuació de l’administració, i va en la línia de buscar fórmules, metodologies i tècniques de recuperació dels territoris abandonats per l’àguila de panxa blanca a Castelló.

PARTICIPA AL PROJECTE¡¡¡¡¡¡
IMPLICA’T A LA CONSERVACIÓ DE L’AGUILA DE PANXA BLANCA

 

DIA MUNDIAL DE LES AUS 1 i 2 octubre 2016

El cap setmana de l’1 i 2 d’octubre 2016, se celebra el Dia Mundial de les Aus. Per aquests dies diferents associacions naturalistes de la província de Castelló estan preparant un seguit d’activitats adreçades a tots els públics.
dia-aus-2016-valenciaLes activitats consten respecte l’d’aus marines i rapinyaires migratòries, un taller sobre anellament i una xerrada sobre la importància i perills de les aus migradores.
Les activitats es desenvoluparan a les localitats de Vinaròs, Peníscola, Benicàssim (P.N. Desert de les Palmes), Castelló, Borriana i la Vall d’Uixó.

NO HO DUBTES, VINE A les ACTIVITATS, et divertiràs.

 

Control de la migració postnupcial d’aus rapinyaires i planadores en La Punta. La Vall d’Uixó. Agost-Octubre 2016.

poster-migracio-2016Un any més membres del GER-EA, realitzaran el control de la migració postnupcial d’aus, posant èmfasi en les aus rapinyaires i planadores.

Aquests controls formen part de la «Xarxa de seguiment de la migració a la Comunitat Valenciana» que aquesta compost per 13 estacions de control en les tres província del País Valencià

El lloc de control serà el mateix de tots els anys, ubicat a la muntanyeta de la Punta al terme municipal de la Vall d’Uixó.

Els controls s’inicien el dia 24 d’agost fins al 31 d’octubre.

L’horari de control és d’11 a 14 h. , Un mínim d’una vegada per setmana i durant 10 setmanes.

Esperem comptar amb molts de vosaltres per gaudir d’aquest esplèndid espectacle.

Falcó de la reina al P.N. del Desert de les Palmes. 14-juliol-2016

Poster-Falco-de-la-reina-20Falco-Eleo-7-7-2016-xarla-PEl passat dijous el Grup d’Estudi i Protecció dels Rapinyaires- Ecologistes en Acció (GER – EA) va realitzar, juntament amb les companyes del Parc Natural del Desert de les Palmes, la primera sessió d’observació de Falcó de la reina (Falco eleonorae) a la Pobla de Tornesa (Castelló), observant com al vespre una vintena de falcons de la reina s’alimentaven de grans insectes en vol. Tot un espectacle que només es pot veure durant aquest mes a l’interior de Castelló, ja que aquesta rapinyaire nidifica a final de juliol – principi agost a les Illes Columbretes.
A causa del gran interès suscitat, aquest dijous (14/07/2014), fem la segona sessió, amb el mateix programa:

19: 00.- Xerrada al Centre de la Joventut al poble de Cabanes:
«El falcó de la reina al Desert de les Palmes»

20: 30.- Sopar de «pa i porta»

20: 45.- Observació de falcons en el medi natural a la Pobla de Tornesa.

Falco-Eleo-b-7-7-2016-xarlaFalco-Eleo-a-7-7-2016-xarlaUs esperem a tots per gaudir junts d’estigui gran i emblemàtic falcó.
Recordar de portar els prismàtics, entrepà i aigua. A part de paciència i il·lusió, l’observació de falcons és en el seu propi hàbitat sense interferència de l’home.

L’activitat gratuïta i per a tots els públics.
Informació, inscripció i reserves:
paratge_desert@gva.es / 964.333.687

Fotos: Sonia y Sandra

Falcó de la reina al P.N. del Desert de les Palmes. 7-juliol-2016

Falco-reina-a-20-06-2016-IMFalco-7-07-2016-(3)S’organitza una activitat dirigida a tots els públics amb l’objectiu de sinsebilizar a la societat i mostrar en plena natura com aquestes aus que crien a les Illes Columbretes, s’alimenten al P.N. del Desert de les Palmes d’insectes voladors al capvespre.

L’activitat organitzada pel GER-EA i col·labora el P.N. del Desert de les Palmes està programada per al proper 7 juliol 2016.

L’activitat està estructurada de la següent manera:

19 h.-Xerrada on es parlés de la biologia d’aquest fantàstic falcó, dels seus viatges migratoris al sud del continent africà/ illa de Madagascar, i les zones d’utilització per alimentar-se en el Parc Natural del Desert de les Palmes.

20 h. Sopar de Pà i Porta

20:45 h. Observació dels falcons entre el Desert de les Palmes i el poble de la Pobla de Tornesa.

22:00 h. es finalitzés l’activitat.

falco-de-la-reina-b-11-07-2Falco-Reina-a-11-07-2014IMGfalco-la-reina-11-07-201

Cens d’àguila de panxa blanca i real en la província de Castelló febrer -juliol 2016.

HF-2016-Sin-título-1

Un any més i van 34, membres del GER-EA estem realitzant el cens de parelles reproductores d’àguila de panxa blanca i real a la província de Castelló.

Els objectius aquest anys són diversos:

1.- Control dels territoris de cria per veure si estan ocupats per les àguiles.

2.- Control de les parelles i edat de les mateixes que inicien la reproducció.

3.- Seguiment del desenvolupament dels pollets i determinar diferències en les dates de posta entre les diferents zones de cría.

4.- Localització de noves parelles reproductores i territoris abandonats.

5.- Identificació de la problemàtica, canvis en la composició dels membres de les parelles, agressions (aterrassaments, trets, ceps, molèsties, etc ..) i denúncia de les mateixes.Real-Altura-ccc-18-06-2015-

La metodologia consisteix en:

Un mínim de 3 visites per territori per confirmar, ocupació i reproducció.

Distribuïdes en:

1ª visites: febrer-març, comprovar ocupació del territori i inici reproducció.

2ª visites: abril-maig, comprovar el nombre de polls nascuts.

3a visita: juny-juliol, comprovar els polls que arriben a volar.Hf-Irta-Saltet-bºlado-20-04-15--IMG_

Recordem que els rapinyaires són espècies protegides i que aquesta penalitzat les molèsties, per la qual cosa recordem que les observacions s’han de fer amb telescopis a distància, especialment en l’època d’incubació i primers dies de vida dels pollos.

Excursió a Gallocanta 20 i 21 febrer 2016

Gallocanta-20-y-21-02-2016-Una nova excursió  a la vista. Ens anem a Gallocanta a gaudir de les grues.

L’activitat la realitzarem al costat del grup APNAL- Ecologistes en acció de Vinaròs i gent de SEO-Castelló.

Activitat és desplaçar el divendres a primera hora del matí a la llacuna per veure la sortida de les grues. Posteriorment es visitaran diferents zones i àrees de cultiu on s’alimenten. Per tornar a la llacuna de Gallocanta al vespre per veure l’entrada de les milers de grues als seus dormidors.

Esperem ser testimonis de tot un espectacle.

 Dia Mundial de les Zones Humides 2016

Poster-zonas-humedas-2016Des GER i APNAL-Ecologistes en acció, organitzen durant tota la setmana, activitats d’observació d’aus a la marjal d’Almenara, centrant-les en el dia 3 de febrer i el dia 6 de febrer.
Aquestes activitats estan motivades per la celebració del Dia Mundial de les Zones Humides, que se celebra el dia 2 de febrer.
L’itinerari consistirà en desplaçaments a peu pels diferents camins i sendes que envolten l’Estany i Estanyet, amb parades en els observatoris, on podrem identificar aus aquàtiques, limícoles, insectívores, granívores i els rapinyaires de marjal.
També es realitzés un itinerari al límit del municipi d’Almenara amb el de Sagunt, observant els camps de cultius inundats, on es concentren gran quantitat d’ànecs, fotges, gavines.

Més informació:  http://www.ecologistasenaccion.es/article1117.html


Excursió al massís del Penyagolosa 30-01-2016

Penyagolosa-30-01-2016--Penyagolosa-2-05-2015-IMG_8Diferents organitzacions naturalistes de la província de Castelló, SEO-castelló, APNAL-Ecologistes en Acció de Vinaròs i GER-ea de Vila-real. Passem la informació del nostre amic Pepe Greño:

La nostra pròxima excursió tindrà lloc el proper 30 de gener en un lloc tan simbòlic per a Castelló com ho és el Penyagolosa.
L’encarregat de fer de guia oficial serà en aquesta ocasió Carlos Izquierdo, company del grup i gran coneixedor d’aquesta muntanya, sent coautor de la guia «Penyagolosa: guia d’escalades» editada pel Centre Excursionista de Castelló.
Aquest recorregut es pot fer en 2 hores de pujada + descans per menjar + 1,30 hores de tornada.
La dificultat del recorregut és mitjana existint un pas aeri amb bona presa. No apte per a persones sense experiència en senderisme de mitja muntanya o amb vertigen. Porteu roba adequada, així com menjar i beguda, ja que alegrarem el pas a meitat de camí. Penyagolosa-05-01-2016-IMG_
No oblideu informar-nos de la vostra assistència, perquè no ens deixem a ningú sense esperar.
I com sempre, tot i que l’hora i lloc de quedada està definit (10.30 a Sant Joan de Penyagolosa), si algú vol compartir vehicle que ens ho faci saber per intentar coordinar el repartiment de les persones i cotxes.
De moment la previsió per al dissabte és bona, fresquet i poc vent, així que tot de cara per passar una gran jornada.
Us hi esperem!


Cens d’hivernada de rapinyaires a la província de Castelló. Temporada 2015 – 2016

Poster-Invernada-Dic-2015-E

 

 

El cens va dirigit fonamentalment a conèixer la distribució hivernal i densitats d’aus rapinyaires a la província de Castelló, de les espècies diürnes:

• Àguila calçada (Aquila pennata),
• Arpellot pàl·lid (Circus cyaneus),
• Arpellot de marjal (Circus aeruginosus),
• Esmerla (Falco columbarius),
• Milà reial (Milvus milvus)
• Àguila pescadora (Pandion haliaetus)

i nocturnes:

• Mussol marí (Asio flammeus),
• Duc petit (Asio otus)
• Xot europeu (Otus scops).

Metodologia a utilitzar segons tipus de control.

  • A.- Cens des de punts fixos.
  • B.- Cens des vehicle.
  • C.- Observacions esporàdiques.

Període des del 12 desembre 2015 fins al 31 gener 2016.
Horari: des de les 8:00 fins a les 18:30 h.
Utilitzar les fitxes dissenyades per a la recollida de dades.

Enviar la informació a:
Internatura (ger) contact@internatura.org
Ger: jbort.internatura@gmail.com
Apnal: vinaros@ecologistesenaccio.org

Per més informació: «Hivernada rapinyaires 2015-16«


Cens nacional de grues desembre 2015

Grullas-censo-DiC-Per segon any consecutiu des del GER-ea col·laborarem amb el cens nacional de grues (Grus grus).

EL CENS NACIONAL DE GRUES coordinat des de l’associació Grus Extremadura. En el cens de l’any passat, la Península Ibèrica va albergar una població hivernant que va superar els 200.000 exemplars.
Per aquest cens a les dates seleccionades són el cap de setmana del 18 al 20 de desembre de 2015 i el cap de setmana del 22 al 24 de gener del 2016.

  La Metodología .
Si us plau, totes les persones interessades en col·laborar o aportar dades que contactin amb el coordinador nacional: Jose Antonio Roman Alvarez (GRUS Extremadura) i el seu mail: tranaroman@gmail.com

Los días de censo son el fin de semana 18, 19 y 20 de diciembre. Per a més informació posis en contacte amb Ecologistes en Acció de Vinaròs i / o SEO-castelló


Cens de zones de descans de roquer en la província de Castelló 2015-2016

Des d’octubre del 2015 a abril 2016, diferents membres de grups conservacionistes i voluntaris poden col·laborar en l’I cens invernant de roquer (Ptyonoprogne rupestris), un au que ens pot recordar a les oronetes i oroneta cua-blanca en la seua forma i actitud.

La metodologia consisteix bàsicament a localitzar les zones de descans hivernals en façanes d’edificis i comptabilitzar abans del clarejar o al capvespre el nombre d’aus que es refugien allí.
Els controls i conteos següents, han de realitzar-se una vegada a la setmana (millor el mateix dia i a la mateixa hora).

Que volem aconseguir:

1.- estimar de la grandària de població invernante en els municipis de cens. 2.- estimar la població invernante global en la província de Castelló. 3.- obtenir dades de les seues problemàtiques. 4.- analitzar relacions entre les poblacions invernantes i temperatura hivernal. 5.- obtenir dades fenológiques d’arribada i eixides de les aus. 6.- realitzar educació ambiental i sensibilització cap a la protecció i conservació de les aus.

Si aquestes interessat a participar en aquest cens no dubtes a posar-te en contacte amb alguna de les associacions que participem (GER-EA, APNAL-Ecologistes en Acció, SEO-castelló).

Més informació de l’espècie:

TIRADO, M. (2009). Algunos datos sobre la invernada del avión roquero (Ptyonoprogne rupestris) en Castellón. Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana 2009: 193-197.

Ptyonoprogne rupestris. Roquer. Avión roquero. Comunitat Valenciana.

Dia Mundial de les Aus 3 i 4 Octubre 2015

Poster_Dia_de_les_aus2-(4)

Amb motiu de la celebració del Dia de les Aus, Ecologistes en Acció organitza aquest cap de setmana diverses activitats per donar a conèixer la importància de la conservació de les aus, per animar la població a gaudir amb la seva observació i perquè col·laborin amb la seva conservació. Les activitats proposades per a la província de Castelló són:

Dissabte dia 3 octubre:

• Cens d’aus marines (dins de les activitats mensuals de la Xarxa d’observació d’aus i mamífers marins-RAM) a Puerto de Borriana, des de les 8:30 a 11:30 h. Grup coordinador: GER-Ecologistes en Acció de Vila-real. Contacte: vilareal@ecologistesenaccio.org; ger@internatura.org

• Cens d’aus marines (dins de les activitats mensuals de la Xarxa d’observació d’aus i mamífers marins-RAM) a Puerto de Peníscola (far verd de llevant), des de les 8:30 a 11:30 h. Grup coordinador: APNAL-Ecologistes en Acció de Vinaròs. Contacte: vinaros@ecologistesenaccio.org; Tlf: 610.604.180.

IMG_8307

Gavina corsa

 

Alcotan-24-09-2015-IMG_2408

Falconet

Diumenge dia 4 octubre

• 9:30 h. a 11 h. Itinerari i identificació d’Aus Urbanes a l’Estany de Nules. Activitat conjunta GER-Ecologistes en Acció Vila-real i SEO grup local Castelló. Contactes: ger@internatura.org i jogreru@gmail.com

• 9:00 h. a 13,00 h. Cens de migració postnupcial d’aus rapinyaires i planadores des del lloc del Puig de la Misericòrdia (Serra de l’Ermita) a Vinaròs. Contacte: APNAL-Ecologistes en Acció de Vinaròs. vinaros@ecologistesenaccio.org; Tlf: 610.604.180.

• 11,00h.-14,00h. Cens de migració postnupcial d’aus rapinyaires i planadores, a la zona de la Punta a la Vall d’Uixó. Grup coordinador: GER-Ecologistes en Acció de Vila-real. Contacte: vilareal@ecologistesenaccio.org; ger@internatura.org

pancarta_dia_aus_cs-(1)

 http://www.ecologistasenaccion.org/article30791.html#.VgqCcoJWdVI.email

Por un mundo con aves #DíadelasAves.


Xarxa de control de la migració postnupcial en aus rapinyaires i planadores a la Comunitat Valenciana, agost-octubre 2015.

Culebrera-17-9-2015-IMG_130

Avion-zapador-29-09-14-IMG_Un any més el GER-EA col·labora en el control de la migració postnupcial d’aus rapinyaires i planadores. Aquest projecte forma part de la Xarxa de Control de la Migració a la Comunitat Valenciana, on des de les estacions de control a Vinaròs (Baix Maestrat) o Ares del Maestrat (Alt Maestrat), es distribueixen fins al sud d’Alacant, una vintena d’estacions de control de migració.

L’estació de control del GER-EA se situa, com tots els anys, a la muntanya coneguda amb el nom de «La Punta» al terme municipal de la Vall d’Uixó a la comarca de la Plana Baixa. MIgra-5-10-15-DSCN3088

Els controls s’han de realitzar entre el 24 d’agost fins a l’1 de novembre, en cada jornada es realitza un mínim de 3 h. així com un mínim de 10 jornades estructurada com a mínim un dia a la setmana.

Les dates proposades són:

J1: 24-agost (dilluns) a 30-agost
J2: 31-agost a 6-setembre
J3: 7-setembre a 13-setembre
J4: 14-setembre a 20-setembre
J5: 21-setembre a 27-setembre
J6: 28-setembre a 4-octubre
J7: 5-octubre a 11-octubre
J8: 12-octubre a 18-octubre
J9: 19-octubre a 25-octubre
J10: 26-octubre a 1-novembre

En aquests moment serem uns quaranta persones les incloses en aquest projecte, tot i així es necessiten més voluntaris per instal·lar noves estacions de control al llarg de la Comunitat Valenciana, pel que aquesta oberta la participació de tota persona interesada.

Per a més informació s’adjunta l’informe sobre el control que realitzem el 2014 a la mateixa zona.

Migració de rapinyaires_La Punta 2014_GER.pdf


Cens de cotorra grisa. Març 2015

Cotorra grisa. Foto internet

El cens de cotorra grisa (Myiopsitta monachus), està organitzada per la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO), i per SEO-Castelló.

Diferents membres del GER-EA estem participant en aquest cens, encara que no tenim moltes esperança de localitzar cap niu d’aquesta espècie, censarem diferents parcs i jardins i tota la població i ermitori de Vila-real.

Full d’internet

La metodologia consisteix en:

Hem d’identificar els llocs a prospectar i recollir la següent informació de cada lloc:

1.- Localització lloc:

Qualsevol nom que et permeti reconèixer el lloc.
Indicar el nom del barri o zona que valgui d’identificador.
Urbana, periurbana o rural.

2.- Identificació del lloc en coordenades:

Datum: preferiblement ETRS89, si no WGS84 (http://sigpac.mapa.es/fega/visor/)
Anotar la coordenada UTM o la geogràfica, no són necessàries les dues:
Ex. coord. UTM Fus: 30T X: 469.027 Y: 4.480.720
Ex. coord. Geogràfica decimal 40,351078 -3,253325
Sembri en WGS84
Pots instal·lar-te l’aplicació graguita «coordenada» al mòbil i et donarà les dues coordenades si obres l’aplicació sota el niu.

3.- Comptabilitzar: Aus i colònies (nius)

Núm d’exemplars vistos en els nius i voltants en el temps que es roman a la zona.
Numerar cada niu i completar una fitxa per cada niu de la colònia.
Si hi ha més de 4 nius a la colònia completa totes les fitxes necessàries.
Nombre total de forats (càmeres) que s’identifiquen en el niu.
Nombre total de forats (càmeres) en què es fa seguiment al vespre per veure quants individus entren en elles. Ha de ser la suma de 9 + 10.
Nombre total de forats en els quals s’observen entrades i sortides d’individus dels que s’han revisat.
Núm restant de forats on no s’ha observat entrada o sortida d’individus en el temps d’observació.
Suma de tots els individus que han comptat entrant i sortint a les cambres revisades o censades.

4.- Ubicació de niu:

Indicar si el niu s’ubica en un arbre, tipus d’estructura artificial, etc.
Detall de l’espècie d’arbre o de l’estructura artificial.

Càmeres (nius) de cotorra grisa. Foto Internet


Control i seguiment de la població de rapinyaires de Castelló. Febre-juliol. 2015

Com tots els anys des del GER-EA es realitzen diferents activitats de control i seguiment dels rapinyaires que habiten la província de Castelló.

Dins d’aquest seguiment ha dues part separades:

1.- Migració prenuncial (març-maig)

Pescadora-20-03-2014-IMG_28

Àguila pescadora 20-03-2014

Durant aquest període, no es realitza cap estació de control migratori com en el període de la migració postnupcial, simplement ens basem en la recollida de dades de les rapinyaires migrants, algunes d’elles nidificants a la província de Castelló com àguila serpetera, àguila calçada, milà negre, arpellot cendrós, arpellot de marjal, alcotan, etc ..

Torrechiva-16-01-2015-DSCN4

Control de zona de cria 16-01-2015

2.- Control de la reproducció rapinyaires diürnes:

Durant el període febrer – juliol, és el més intens per al grup on es realitzen continus controls a les zones de cria de rapinyaires reproductores.

L’esforç va dirigit principalment a l’àguila de panxa blanca, àguila real i aufrany, encara que es recullen dades concretes d’altres rapinyaires nidificants com falcó pelegrí, voltor comú, xoriguer vulgar, i les rapinyaires forestals com aligot, àguila calçada, àguila serpetera, esparver, Arpellot cendrós, etc ..

Real-15-09-2006-IMG_2186

Àguila real 15-09-2006

La metodologia consisteix bàsicament en realitzar una sèrie de visites per confirmar la presència de la parella en el territori, el nombre de polls nascuts i el nombre de polls que arriben a volar.

A més a casa visita es recull una sèrie de dades tant de la parella nidificant (edat i sexe en cas que es pugui, característiques del plomatge, posadors, etc ..), dels polls (evolució del plomatge, alimentació, etc ..) i sobre la zona de cria (característiques del tallat i niu, orientació nius, etc ..), i altres com les possibles agressions (destrucció nius, persecució directa, espolis, etc ..), destrucció de l’hàbitat i possibles molesticas (escalada, treballs forestals, excursions, etc ..)

Per a això distribuïm les zones i es realitzen entre 3 i 5 visites als territoris de cria per confirmar l’ocupació i la cria:

  • febrer-març: control ocupació territori.
  • abril-maig: control de la nidificació (polls petits).
  • juny-juliol, per determinar el nombre de polls volanders.

En els territoris en els quals la primera visita no s’ha pogut localitzar la parella ni el niu ocupat es realitzen més visites fins a confirmar l’absència de rapinyaires a la zona o la presència d’elles però absència de reproducció.

En les ocasions que no hem pogut localitzar el niu de cria però el territori està ocupada per una parella reproductora i se li ha observat actitud de nidificació, a les visites ja comentades s’uneixen altres durant el mes de juliol, per observar els pollastres volanders demanant menjar als pares, època en què s’observen amb molta freqüència volant a la zona de cria, constatant l’èxit reproductor.

3.- Control de la població de rapinyaires nocturnes:

Buho-chico-a-11-3-2015-IMG_

Niu de Duc petit, adult i polls 11-03-2015

 

Mussol-8-5-14-IMG_6713

Mussol comú

Aquest punt és el més fluix del grup ja que a causa de les característiques de les aus nocturnes, horari crepuscular i nocturn, només es recullen aquelles dades que de forma fortuïta van apareixent. Encara que es pretén continuar amb el cens dels llocs de cria d’espècies com el Duc o Brufol, duc petit, òliba, xot, gamarús i mussol comú.

Costur-17-03-2015-DSCN7068Recordar-vos que sempre les observacions s’han de fer lluny dels nius, utilitzant l’òptica més adequada, com els telescopis, amb l’objecte d’evitar, en tot el possible, les molèsties que poguéssim ocasiones a la parella d’àguiles que està niant. Distància que s’ha de guardar entre 300 i 500 m.


Xarrada sobre els «programes de seguiment de avifauna»

DE SEO / BIRDLIFE

Organitza SEO – Castelló

DISSABTE 28/02 17:00 – Termet de Vila-real

(CASTELLÓ)

 

SEO-Castelló-Póster-charla-

Ponent: Arantza Leal, responsable del programa migració de SEO (Societat Espanyola d’Ornitologia)


Control del arpellot de marjal a les zones humides de la província de Castelló. Gener-febrer 2015

Aguilu-a-lagune-8-01-2015-DDes de diferents associacions d’ecologistes de la província de Castelló, es proposa el recompte de arpellot de marjal (Circus aeruginosus) a la província de Castelló.

Objectiu:

Localització dels arpellots de marjal en les diferents zones de la província.

Període d’estudi: Gener – Febrer 2015

Horari: Preferiblement a primera hora del matí (8 -10 h.) i última de la vesprada (17 – 20h.)

Zones a observar:

  • Marjal de Peníscola.
  • Llacuna de Sant Mateu.
  • Prat de Cabanes – Torreblanca.
  • Desembocadura del riu Millars.
  • Marjal de Nules – Moncofa i Xilxes.
  • Marjal de la Llosa – Almenara.

Dades a recollir:

  • Lloc de recollida de les dades: zones de descans, zones d’alimentació, altres.
  • Nº d’individus: nombre total de aguilons observats.
  • Edat / sexe: jove, inmatur, adult.
Lagunero-IMG_5667

Arpellot de marjal femella adult

 

A-Lagunero-b-mach5-2-2015-I

Arpellot de marjal mascle adult

Altres tipus d’arpellots observats com, A. pàl·lid (Circus cyaneus) i Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus), en cas de localització d’altres espècies de esparvers s’anotaran per a la seva recompte, distingiendo, si es pot, edat i sexe.

En cas de no identificar el sexe o edat, es diferenciaran en aus marrons / fosques (joves – femelles) o aus clara o amb part del plomatge blavós / grisenc (mascles).

 


Cens de Corriol camanegre i Territ tres-dits a Castelló 17 al 25 de gener 2015

Des l 17 al 25 de gener 2015, es realitza en el cens hivernal del corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) a la província de CastellóEl GEREA col·labora en aquest cens organitzat per la Colla Ecologista de Castelló i el coordinador és Pepe Greño, realitzant la part de la costa que va des de la desembocadura del riu Millars fins al port de Borriana.

Es pot censar qualsevol dia dins del període establert ia qualsevol horaLa metodologia consisteix en fer el seguiment a peu de la costa, anotant la UTM dels corriols camanegres localitzats, així com fotografia i UTM de les aus i cetacis que trobéssiu. Si és possible, en veure corriols camanegres seria interessant veure si estan anellats i en tot cas el color i codi de l’anella.

S’aprofita per detectar els Territ tres-dits (Calidris alba), de manera que fem un doble cens (l’hàbitat és el mateix i pot ser interessant la xifra a llarg termini). Aquesta espècie solen estar anellats a les colònies de cria, pel que podem veure exemplars de Groenlàndia o Islàndia. Per exemple, aquest desembre es va veure un individu islandès en les platges de l’Albufera de València.

Platja-Nules-corriolet-5-6-El repartiment d’encarregats per zona seria:

ALMENARAXILXES: Ramón Prades, Ana Llopis i Teresa Camps MONCOFANULES: Marta Ibañez BORRIANAALMASSORA SUD: Josep i Juan Luis Bort (GER-EA) ALMASSORA NORD (desembocadura Millars cap al nord): Consorci del Millars CASTELLÓBENICÀSSIM: Valentí, Jordi Miralles i Pepe Greño OROPESA: Ramón Prades i Ana Llopis PRAT DE CABANES: Ramón Prades i Ana Llopis ALCOSSEBRE: Des Norman i Quique Luque PEÑISCOLA a desembocadura SERPIS: Antonio Martinez, Felip Redó, Fina Galindo i Quique Luque

Chorlitejo anellat-Pepe

Corriol camanegre. Castelló. Anellat. PepeGreño

Chorlitejo-a-pati-26-04-201

Correlimos-tridáctilo-24-4-

Territ tres-dits . 24-4-2010


correlimos-tridacto-23-1-2010

Territ tres-dits 23-01-2010 Lluis-Delta d’Ebre

 


Cens d’aus marines hivernants a la Comunitat Valenciana 10- gener-2015-2020

Cabeci-rara-a-22-01-2014-IMUn any més membres del GER-EA col·laborarem en el cens d’aus marines invernates. El cens es fa coincidir amb el control RAM de gener, companys del GER-EA es distribueixen dues localitats, el Port de Borriana que normalment realitza el control Josep Carda i la platja d’Almenara, normalment realitzant el control Juan Luis Bort i Josep Bort.

La Metodologia i registre de les observacions és la mateixa que utilitzem en el control RAM i usat per tots els ornitòlegs provincials que col·laboren en aquest projecte.

L’horari és des de les 8:30 a les 11:30 h.RAM-11-01-2014-AlmenaraDSCN

Un cop finalitzat el cens, els companys que estiguin a la platja d’Almenara, aprofiten per censar també en aquest esplèndid paratge, intentarem en aquesta ocasió, veure el Trenca Isabel present a la zona d’Estany des del dia 12 de desembre.

De la mateixa manera s’intentés realitzar lectures d’anelles pvc amb telescopi al grup de moritos que hi ha a la zona d’arrossars, així com comptabilitzar les aus rapinyaires, realitzant algun petit itinerari per la zona i contribuir al cens d’aus rapinyaires invernate que estem realitzant des de mitjans de desembre al 2014.

 

Morito-X3L--de-24-12-2014-Alcaudon-Isabel-e-12-12-14-APUNTA’T i gaudiràs D’AQUEST IMPRESSIONANT PARATGE

 

 

 


Cens d’aus rapinyaires hivernants 2014-2015

Membres del GEREA i col·laboradors inicien el cens d’aus rapinyaires hivernants a la província de Castelló.

Dates: del 13 de decembre 2014 al 18 de gener del 2015.

El cens està dividit en dues parts:

  • Des de llocs fixos: control de dormideros, zones d’aliment.
  • Itineraris amb vehicles a baixa velocitat.

Aquest tipus de censos és similar als ja realitzats pel grup durant diversos anys.

Mila-real-a-02-12-2014-aero

Milà reial 02/12/2014

 

Aguila-Calça-4-12-2014-DSCN

Àguila-Calça-4/12/2014

Tota persona que estigui interessada pot contactar amb el grup a l’adreça:

 

jbort.internatura@gmail.com i/o juanluis.bort@gmail.com  

Cernicalo-12-12-2014-IMG_08

Muixeta mascle 12-12-2014


Lagunero-macho-13-12-2014-I

Arpella 13/12/2014


Calça-28-11-2014-MillarsIMG

Àguila calça 28/11/2014


Gavila-11-11-2014-IMG_6525-

Gavilà 11/11/2014

 

 

 

 

 

 

 Metodología:

1.- Itineraris amb vehicle una baixa velocitat (20-40 km.), depenent de la via. Simplement ha d‘anar comptabilitzant les espècies de rapinyaires que van apareixent en el trajecte.

Les dades de recollir de dada observatió: dia, hora, quadricula UTM, espècie, núm indv, sexe i edat si se sap, actitud : vol, posat, alimentant, ferit, mort (possible causa), etc .. i hàbitat on s’ha vist: cultiu, pineda, urbanització, etc ..

2.- Llocs fixos amb estacions d’observació, amb petits trasllat d’un punt a altre. En aquest cas es contacte utilitzat en les zones de concentració d’aus: marjals, aiguamolls interiors, concentració de granges, zones o colònies de cria.

Període des del 15 de desembre del 2014 al 18 gener 2015

Invernada rapaces Castellón-2014-2015


 

Dia Mundial de les Aus 4 i 5 octubre 2014

Poster-a-DIA-MUNDIAL-AVES--El GER EA al costat del grup APNAL- Ecologistes en acció de Vinaròs, tenim programades diferents activitats per al dia mundial de les aus.

La programació de les activitats es desenvoluparan en diverses localitats de la província de Castelló.

 

El dissabte 4 d’octubre, dedicat a les Aus Marines, es realitzaran dues sortides, una al Port de Peníscola i una altra al Port i platja de Borriana. L’activitat es desenvoluparà des de les 8:30 a les 11:30 h.

És una portunidad de veure i distingir les diferents aus marines, especialment diferents espècies de gavines, corbs marins, xatracs, baldrigues, mascarells, i altres aus marines que es troben en migració.  Pardela-5-02-2014-IMG_8906RAM-Alcatraz-01-02-2014-IMG

Al mateix esperem tenir l’oportunitat de veure algun mamífer marí, si tenim sort, com els dofins mulars.

 

El diumenge 5 d’octubre es dediqués al control i observació d’aus rapinyaires i planadores en la seva migració cap al continent africà, per a ells es col · locaran dues estacions de control un al Puig de la Misericòrdia a Vinaròs, i l’altre a la Punta de Vall d’Uixó. L’activitat es realitzarà des de les 10:00 a les 14:00 h.  La-Punta-Les-Santes-19-09-2

En aquesta activitat podrem gaudir del vol de rapinyaires com l’arpella, els pilots, el falconet, esparver, etc. així com altres de mida petita com l’oreneta , la oroneta cua-blanca, cua-roja reial i altres 

llibre-migraDSCN2758És convenient que tant per a les activitats de dissabte com de diumenge, porteu prismàtics, esmorzar i aigua. Els que no disposin de prismàtics, els grups organitzadors els aportaran, al costat de telescopis i guies d’identificació.

  Contacte: Vinarós: Tef. 610604180 (Quique Luque) ; Vila-real: Tef. 699951038 (Josep Bort)

 


Cens d’aus rapinyaires i aus planejadores durant la migració postnupcial a Castelló.

Agost – Octubre 2014.

Migració-05-09-2013-IMG_653

Àguila serpetera

 

Avio-comu-25-02-2014-Millar

oroneta cua-blanca

 

Abejaruco-jove-4-8-14-IMG_3

abellerol jove

Un any més i en van tres, el Grup d’Estudi i Protecció dels rapinyaires Ecologistes en Acció, col · labora en el cens anual a la migració postnupcial de rapinyaires i aus planadores en el seu viatge cap al continent africàAl mateix temps es realitzen recomptes d’altres espècies d’aus migratòries de menor grandària com els abellerols, orenetes, orenetes cua-roguenques, oroneta cua-blanca, falcia, falcia de panxa blanca, falcia pàl·lida,  ...

EJose-17-09-2012-La-Vall-IMGl GEREA mante l’estació d’observació a la muntanya coneguda amb el nom de «La Punta» al terme municipal de La Vall d’Uixó (comarca Plana Baixa). Aquesta estació presenta diverses característiques:

1. Proximitat a la residència dels observadors.

2. Punt intermig en la línia costanera entre El Delta de l’Ebre i l’Albufera de València.

3. Configuració de la muntanya que afavoreix els corrents termiques deguda als vents i brises procedent del mar, el que facilita el remuntage i planatge de les aus migratòries.

4. Espècie de » muntanya illa» entre el mar i la d’Espadà, envoltada per zones de cultiu i edificacions.

 

Mapa-migracio-2012-Untitled

Mapa-La-Punta-Untitled-1

Mapa-La-Punta-a-Untitled-1

Punt d’observació

 

Abejeros-b-Caudiel-25-08-20

Grup de Pilots migran

 

 

 

 

 

 

 

El cens es realitza en col · laboració amb altres ornitòlegs i grups naturalistes de la Comunitat Valenciana com APNALEA, GRUP AU d’Anellament, GEREA, SVO, SEO-Alacant, etc ..

Aguila-calzada-g-9-12-2013-

Àguila calçada

Entre tots ells s’ha confeccionat una xarxa que abasta tota la Comunitat Valenciana des de la costa fins a l’interior.

Els Objectius i Metodologia consisteix en (text SVO i Grup Au):

Objectiu:

Amb aquest programa es pretén crear una xarxa de seguiment de la migració diürna d’aus a través de la Comunitat Valenciana mitjançant l’observació directa des d’estacions fixes que ens permetin millorar la nostra comprensió de la migració d’aquestes aus, i monitoritzar a mitjà i llarg termini, l’evolució de les seves poblacions i de les seves rutes.

Des d’aquests llocs d’observació més de rapinyaires passa una considerable quantitat d’aus d’altres espècies, entre elles destaquen sens dubte les orenetes, els avions i els abellerols i també fringíl·lids o falciots i altres espècies com grassets, bugaderes, alàudids (sobretot aloses, encara que també algunes cotolius i cogullades comuns), tords, alguna cigonya
Tot aquest contingent conforma un registre igualment interessant pel que convidem a tots els participants a recollir dades d’aquestes espècies ia reflectir-los en les fitxes. Per a tots ells, i pel fet que el pas d’orenetes pot arribar a estressar el ornitòleg més entusiasta, es recomana armar-se d’un comptador en què es marquin els números de 10 en 10, ja que en anys bons poden passar 2.000 aus en una hora.

Migracio-30-8-2013-DSCN6202

Mètode:

El programa de seguiment és molt senzill, abasta des del 24 d’agost a l’1 de novembre i es demana el següent esforç de cens:

10 visites (que corresponen a una visita setmanal), encara que es considera una estació coberta amb un mínim de 8 visites.
3 hores de cens per a cadascuna de les visites en un horari fix entre les 9:00 a les 12:00 hora solar) (Hora oficial: 11:00 a 14:00 horari d’estiu i 10:00-13:00 en horari d’hivern).

Pescadora-20-03-2014-IMG_28

Àguila pescadora

Per participar en el projecte cal posar-se en contacte amb el coordinador i comunicar la localització des de la qual es vol fer el seguiment. Un cop comprovada la localització, en la que es tractarà d’evitar possibles solapaments, es designarà un nom i un responsable per aquest punt. L’obligació del responsable serà la de vetllar pel correcte compliment de la metodologia i la d’enviar els resultats un cop finalitzada la camapaña.

Més informació sobre migració a Castelló:


Observació i recompte de Falcó de la reina (Falco eleonorae) a la Pobla de Tornesa.  Juliol-2014

Un any més les pinedes de pi pinaster al municipi de la Pobla de Tornesa són els llocs preferits pels falcons de la reina per alimentar-se abans d’iniciar la reproducció a les Illes Columbretes.

Els albiraments es realitzen a última hora del dia iniciant-se a les 20:30  fins a les 22:30 h. ja completament de nit.

Les persones interessades poden contactar amb el GEREA per quedar i fer recomptes d’aquest  falcó observat exemplar de plomatge fosc i clar.

És una oportunitat única per gaudir de les tècnica de caça que utilitzen aquests falcons per a la captura d’insectes en ple vol, ja que la resta del temps es localitzen a les Illes Comunbretes i Balears per reproduir-se.

falco-de-la-reina-11-07-201

Falcó de la reina. Fase oscura

 

falco-de-la-reina-b-11-07-2

Falcó de la reina. Fase clara

 

 

 

 

 

Col · labora amb el cens i control d’aus nocturnes a la comarca de la Plana Baixa.

Maig – Agost 2014

Mussol-23-07-2013-Betxi-IMG

Mussol

Com en anys anteriors membres del GEREA inicien una sèrie de recorreguts pels diferents camins de la comarca de la Plana per detectar zones de cria i dispersió de diferents aus nocturnes, especialment s’estudia, les aus nocturnes: Mussol comú (Athene noctua), Òliba (Tyto alba), Xots (Otus scopsentre les més abundants sense passar per alt les zones de Duc (Bubo bubo), Garramús (Strix aluco) a zones amb tallats, talussos i bosquets.

A més seguim amb el cens de Saboc coll-roig (Caprimulgus ruficollis) i Saboc (Caprimulgus europaeus). També mitjançant recorreguts per la camins de la Plana i parades d’escolta.

Chotacabra-A-9-08-2011-IMG_

Saboc coll-roig

Com a resum de la metodologia:

  • Dates des del mes de maig a agost 2014
  • Itineraris amb cotxe a baixa velocitat (20 – 40 km / h) pels camins.
  • Parades amb esperes d’escolta de 10 minuts.
  • Registre de les dades amb localització UTM / coordenades geogràfiques.
  • Plasmat de les dades en pàgina de Anuari Ornitològic de la Comunitat Valenciana «http://www.internatura.org/aocv/» havent registrar-te o donar-te d’alta, en cas que no estiguis, per poder accedir a tota la informació i col · locar les dades obtingudes.

Col · labora en el Projecte Corriol 2014

Membres del GER – EA estem col · laborant en un nou projecte sobre control i seguiment del corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) a la província de Castelló.

Chorlitejo patinegro. Hembra adulta

Projecte realitzat pel científic Pepe Greño , que mitjançant l’anellament d’exemplars adults a les zones de cria ( platges de la província ) , ens poden informar no només dels desplaçaments d’aquestes aus , sinó de la formació de nous nuclis reproductius i de les àrees d’hivernada . El que ens pot facilitar informació per a una bona gestió dels espais utilitzats per aquestes aus i minimitzes els impactes negatius , com la destrucció de l’hàbitat adequat ( reformes de les platges , construcció de passeigs marítims , etc … ) , la mort per predadors naturals o pels animals domèstics fins i tot pel mateix home .

Cada au porta una anella metàl · lica en tèbia i una anella negra amb 3 lletres blanques al tars oposat . En algunes ocasions les aus també presenten una anella de color sense codi a la tíbia sense metall  (anelles AOCV)

Per a més informació :

http://grupodeanillamientopitroig.blogspot.com.es/p/proyecto-chorlitejo-patinegro.html


Cens, control i seguiment de rapinyaires rupícoles a la província de Castelló.

Febrer – Juliol 2014

Membres del GEREA inicien el control d’aus rapinyaires diürnes nidificants en les diferents comarques de Castelló, especialment les grans rapinyaires: àguila reial, àguila de panxa blanca, voltor comú i aufrany. A més de les altres rapinyaires més petites com el falcó pelegrí i xoriguer.

Les persones que esteu interessades a col · laborar en aquests censos, poseu-vos en contacte amb el coordinador d’aquest seguiment del GER-EA,  Josep Bort, qui us proporcionara la informació oportuna i les àrees de prospecció.

Tenir present que aquests tipus de cens sempre s’han de fer amb bona òptica (prismàtics i telescopis) i l’observació de nius han de ser a distàncies mínimes de 500 m. ja que són espècies molt sensibles a les molèsties humanes i amb una gran categoria de protecció:

http://www.uam.es/otros/consveg/documentos/Valencia-2013.pdf

http://www.seo.org/media/docs/DivulgacionLibroRojo.pdf

http://www.magrama.gob.es/es/biodiversidad/temas/conservacion-de-especies-amenazadas/catalogo-nacional-de-especies-amenazadas/

Voltor-Turmell--8-01-201

Voltor comú

 

Real-24-5-2014-DSCN9976

Josep Bort

 

Real-niu01-05-14-Benafigos-

Niu àguila real

 

 

 

 

Control d’aus a la zona litoral des del Port de Borriana fins la marjal d’Almenara.

Moritos-09-12-2013IMG_9448

Marjal d’Almenara. Grup de picaport (Plegadis falcinellus)

4/Març/2014

Mapa-Carrefur

  • Dia: 4 de març del 2014.
  • Sortida a les 8:00 h. de Vila-real.
  • Arribada a les 13:00 h. a Vila-real

Qui pugui acudir vam quedar a la rodona de Carrefour a Vila-real entre 08:00 i 8:15 h.

 

RAM (Xarxa d’observació d’Aus i Mamífers marins)

1/març/2014

Cabecinegra-24-01-2013-IMG_

Gavina capnegra

Mapa-RAMPròxim cens d’aus marines al far de Borriana.

Dissabte 1 de març 2014.

Des de les 8: 30 a 11:30 h.

Lloc: Far de l’espigó al nort del port.

Els que pugueu vindre us esperem a les 8:15 h. al final de la llotja del port.


MANIFESTACIÓ CONTRA LES PROSPECCIONS PETROLIFERES A LES ILLES COLUMBRETES I EL MAR MEDITERRANI.

VINE EL PROPER DISSABTE A LES 12:00 A LA PLAÇA DE LA FAROLA A CASTELLO.

Manifestacio-22-02-2014

PER UN MEDITERRANI NET, SENSE INTERESSOS ECONÒMICS NI ESPECULACIONS.

PEL MANTENIMENT DELS RECURSOS NATURALS I UNA EXPLOTACIO PESQUERA SOSTENIBLE.

 


RAM (Xarxa d’observació d’Aus i Mamífers marins)


Observant cabres salvatges al nord de Castelló. Gener-2014

Cabra-a-533El dia 8 de gener del 2014, membres del GER-EA ens translladarem a la part nord de Castelló a la comarca del Baix Maestrat, per realitzar un reportatge (fotogràfic i de vídeo) i un recompte de cabra salvatge a la zona del Turmell, en aquesta ocasió s’aprofités per la detecció i recompte d’aus hivernants i sedentaries a la zona com, voltor comú, àguila reial i àguila de panxa blanca com rapinyaires més destacades a la zona.

Us esperem.


Cens nacional d’hivernada de milà reial (Milvus milvus).

Decembre 2013 – gener 2014

Mila-real-2-11-2012-IMG_859

Milà reial