Col.labora amb les nostres activitats 

En aquesta secció estàn les activitats que el GER-EA va realitzant al llarg de l’any en què tu pots col · laborar de diverses formes. Per col · laborar o anotar-se a les diferents activitats has d’enviar un missatge al correu  contact@internatura.org

Recorda que la teva participació és molt important

PARTICIPA¡¡¡

Seguidament et vam informar dels estudis i activitats que realitzem:

Estudis i treball de camp,per conèixer la situació de les rapinyaires i l’hàbitat que ocupen, 

1.- Control i seguiment de la reproducció d’aus rapinyaires a Castelló.

Un dels pilars bàsics de el grup GER és la investigació, dins d’ella les aus rapinyaires són on majorment actuem. El nostre treball de camp consisteix en la localització dels territoris de cria de grans rapinyaires com l’àguila reial (Aquila chrysaetos), àguila de panxa blanca (Aquila fasciata), voltor comú (Gyps fulvus) i l’aufrany (Neophron percnopterus), així com altres espècies de rapinyaires forestals com aligot o àguila calçada, sent escassa la nostra activitat a les rapinyaires nocturnes, per la seva dificultat.

El treball es desenvolupa en diversos episodis:

1.- Període de gener- febrer, quan vam intentar localitzar els territoris ocupats per la presències de la parella d’àguiles i la construcció de el niu.
2.- Període de març-abril, dedicat a determinar que niu ha estat l’utilitzat per nidificar i quants polls han tingut.
3.- Període de maig-juny, quan comptabilitzem els polls que arriben a volar de el niu.
4.- Període juliol-agost, principalment dedicat a localitzar  joves volanders en els territoris que no hem localitzat el niu on s’han reproduït.

Dins dels rapinyaires forestals les que més mirem són les zones de bosc amb nius d’àguila calçada (Hieraaetus pennatus), aligot (Buteo buteo) i d’astors (Accipiter gentilis), espècies molt lligades unes amb les altres que de vegades es canvien el niu per treure els polls, fins i tot els astors preden sobre els polls d’àguila calçada, com està passant amb un niu dels Ports.

2.- Control de la migració d’aus a La Punta de la Vall d’Uixó.

Anualment es realitza un control de l’seguiment de les aus migratòries en el seu pas postnupcial cap al continent africa. La nostra estació de control es troba a una xicoteta muntanya a l’est del municipi de la Vall d’Uixó.
La forma d’actuar és la següent:
S’ha de realitzar un minímo de 10 controls de 3 h. durant el període de el 15 d’agost a l’1 de novembre.
Un cop instal·lats al lloc, vam comptabilitzar tant el nombre d’aus que passen i a l’espècie que estàn dins de les grans grups d’aus (rapinyaires, cigonyes, grues, oronetes i falcies, passeriformes, etc..).
Es realitzen recomptes en grups de mitja hora, similar al que vam realitzar amb les aus marines (RAM), identificant l’espècie, el nombre de cada espècie, si sabem l’edat i el sexe, així com l’altura de l’au, la direcció predominant i l’actitud (planatge, garbellament, vol actiu direccional, etc .).

L’horari és de 10 a 13h. els mesos d’agost i granparte de setembre i de 11 a 14 h. durant la resta de mes de setembre i octubre, franges horàries que s’han vist passen més aus.

Tota la informació s’anota en fitxes realitzades a tan efecte, en el bloc de camp o directament al mòbil, abocant tota la informció en l’Anuari Ornitològic de la Comunidd Valenciana (AOCV).

Aquest estudi forma part de la Xarxa d’Observació d’Aus Migratòries a la Comunitat Valenciana (veure mapa), on hi ha altres companys observant aus, distribuïts per totes les comarques en les tres províncies.

3.- Control de la població de Falco d’Eleonor en La Pobla de Tornesa.

Anualment fem el seguiment i recompte dels falcons de la reina (Falco eleonorae) que van a l’capvespre a terme de La Pobla de Tornesa per alimentar-se de insectes voladors.
Els controls es realitzen des de l’última setmana de juny a la primera setmana d’agost. Els recomptes, dependent de la gent que som, es realitzen de forma setmanal o quinzenal.
L’horari: de 20 a 22 h, des dels diferents llocs fixos que tenim, tots ells prop de pinedes de pi roig i en terme la Pobla de Tornesa.

A el mateix temps es realitzen una sèrie de xarrades col·laborant amb el P.N. de l’Desert de les Palmes, dirigit a tots els públics, informant i sensibilitzant sobre la biologia i importància d’aquesta espècie. Gaudint després d’un sopar de paiporta i sessió de camp, per observar-los en plena natura.

4.-Estudi de la hivernada de rapinyaires a Castelló.

El cens va dirigit fonamentalment a conèixer la distribució hivernal i densitats d’aus rapinyaires a la província de Castelló, de les espècies diürnes:

• Àliga calçada (Aquila pennata),
• Arpellot pàl·lid (Circus cyaneus),
• Arpellot de marjal (Circus aeruginosus),
• Esmerla (Falco columbarius),
• Milà reial (Milvus milvus)
• Àguila pescadora (Pandion haliaetus)

i nocturnes:

• Mussol marí (Asio flammeus),
• Duc petit (Asio otus)
• Xot europeu (Otus scops).

Metodologia a utilitzar segons tipus de control.

A.- Cens des de punts fixos, amb gran camp visual

B.- Cens des de vehicle, velocitat entre 20 i 40 km/h.

C.- Observacions esporàdiques de qualsevol rapinyaire.

Període des del 15 de desembre  al 15 gener.
Horari: des de les 8:00 fins a les 18:30 h, mínim 3 hores de cens.
Utilitzar les fitxes dissenyades per a la recollida de dades.

5.-Seguiment de les aus i mamífers marins al Port de Borriana.

Des de fa dotze anys cada primer dissabte de mes ens transladem a el Port de Borriana per fer el recompte de aus marines que realitzen els seus desplazaments (migració prenupcial i migració postnucial). Aquest estudi ho fem col·laborant amb la Xarxa de Seguiment d’Aus Marines de la península ibèrica, amb uns dies i metodologies comunes per a totes les zones, el que dóna molt més importància a les dades que vam aconseguir en els nostres controls, ja que poden ser comparats amb altres zones.

La metodologia consisteix en censar durant 3 h. (De 7:30 a 10:30 a l’estiu i de 8:30 a 11:30 h. A l’hivern), tots els primers dissabtes de mes, de gener a desembre. Es realitzen trams de mitja hora en què es van anotant tots els individus de les espècies que identifiquem.

A el mateix temps vam realitzar controls de gavines a les entrades dels vaixells de pesca, comptabilitzant les espècies i aus que vénen darrere dels vaixells de pesca, així se comptem les que es posen a l’esplanada del port, en aquesta ocasió aprofitem per llegir les anelles que porten algunes gavines i veure espècies de gavines molt rares com gavina de tres dits (Rissa tridactyla), gavina cendrosa (Larus canus) o la gavina delaware (Larus delawarensis).

6.- Lectura d’anelles i marques alars a Castelló

Com a complement a l’seguimient i recompte de les aus, vam realitzar lestures d’anelles i marques alars en les diferents aus que observem.
El major nombre de lectures es realitzen a gavines, i en contret a la gavina corsa (Larus audouinii), espècie massivament anillada en les colònies de cria. Una altra espècie amb major registres són els picaports (Plegadis falcinellus) localitzats en les zones humides o marques alars en els voltors comú (Gyps fulvus) principalment en menjadors i abocadors, més que en les colònies de cria.

Les lectures obtingudes s’envien amics perquè les tramiten o es manen a la ofinina d’anellament d’el Ministeri perquè ens faciliten l’historial de l’au anellada per conèixer els seus moviments, a el mateix temps les dades es col·loquen a la part de «Anelles» al anuari ornitològic de la Comunitat Valenciana.

7.- Estudis sobre la mortalitat de rapinyaires i altres vertebrats.

A.- Revisió de línies elèctriques, localizació d’aus electrocutades.

Es Proposa la prospecció de torres i línies elèctriques en zones amb presència de rapinyaires de diferents espècies.

Objectiu: Identificar les torres perilloses i els cadàvers d’aus, sota o prop de lloa suports elèctric i cables.

Metodologia: Disseny d’una ruta sota línies elèctriques de mitjana i baixa tensió, amb pals amb dissenys perills (creueta amb aïlladors rígids superiors, de tipus boveda, de tipus horitzontal, ..)

Recollida de dades: tipus de torre, nº de la torre, au / s mortes.
Foto: Es realitza foto de la torre, nombre i cadaver. 

Ubicació de la torre: recollida de la quadricula geogràfica (els mòbils amb la seva aplicació gps la porten amb la foto).

NO TOCAR EL CADÀVER
Trucar: SEMPRE A EL TEF. 112

Les dades recollides poden enviar-se a l’GER, o pujar-los a l’Anuari Ornitològic Comunitat Valenciana (AOVC).

B.- Revisió de basses d’aigua antiincendi i de reg.

Un dels grans problemes que presenten moltes aus, mamífers, rèptils, i altres vertebrats són els ofegament en basses antiincendis realitzades per la Conselleria de Medi Ambient, o les de reg, realitzades per particulars.
El problema d’aquestes basses és que no están dissenyades perquè els animals que cauen dins no puguen sortir, a causa que la seva parets són verticals i no presenten rampes de sortida, o que les inclinació i entapissat o revestiment de la mateixa fan que rellisqui i els animals no poden grimpar cap amunt per sortir. També altres problemes localitzats és que moltes basses de reg no estan d’el tot plenes o estan abandonades amb aigua de la pluja, fent una trampa mortal.

Vista la problemàtica, els membres de l’GER-EA, ens hem embarcat en un projecte per inspeccionar i localitzar les basses que no presenten rampes de sortida. Hem començat per les basses antiincendis construïdes per les administracions, regionals, provincials o locals.

Objectiu: Localitzar les basses que no presenten rampes de sortida o aquestes són deficients i la localització d’animals ofegats.

Metodologia: Simplement consisteix a inspeccionar les basses, anotar si hi ha rampa o no, i tipus (troncs, ciment, una rampa a cada costat de la bassa, etc.), es fan unes fotos i es localitza la quadrícula geogràfica on hi ha la bassa .

Registre: En una base de dades a aquest efecte que té el GER ia l’Anuari Ornitològic de la Comunitat Valenciana.
Trucar: En primer lloc no es toca el cadàver i s’avisa a l’Tef. 112.
en el cas que l’animal està viu, s’intenta treure-ho.

Denúncia: es fa un escrit a la Conselleria per a informar-li de el fet ocorregut i de les deficiències de la rampa, en el cas que existeixi, perquè la modifiquin.

C.- Recollida de dades dels animals atropellats.

Una de les causes de mort dels vertebrats, tant de grans dimensions com molt petit són els atropellaments, que es produeixen tots els anys però principamente en els mesos d’estiu, per un augment dels vehicles a les carretes (període de vacances), i a la tardor – hivern, coincident en l’època de caça.
Els atropellaments amb grans mamífers (cabres salvatges, cérvols, cabirols, porcs senglars, fins i tot gossos domèstics), poden provocar grans destrosses a la carrosseria fins i tot ferits i algun mort (mirar dades de la DGT), sent el responsable el propi conductor segons la legislació vigent , amb un parell d’excepcions.
No obstant això ningú pensa que s’ha produït la mort d’un animal, aumgunos en franca disminució o en perill d’extinció com els linxs.

El nostre grup, el GER, portem des de la dècada dels noranta de segle passat recollint dades ade els animals atropellats.

Objectiu: Localització i identificació de cadàvers d’animals morts en camins, carreteres, autovia i autopistes.

Metodologia:
Recorregut per les carreteres i camins usuals per on transitem, localitzant cadàvers.
Es pot dissenyar una ruta però és poc pràctica, tot i que pot servir ara zones especialment aiguamolls o que es conegui trànsit d’animals per prospectarla.
El recorregut ho fem en cotxe, a baixa velocitat en carreteres locals i en velocitat normal en carreteres nacionals i autovies.

Recollida de dades: S’anoten tots els cadàvers identificats, el tipus de carretera, l’espècie d’animal i la coordenades geogràfiques. Col·locant les dades d’animals morts o en l’Anuari ornitològic de la Comunitat Valenciana (AOCV) o en l’Anuari de Vertebrats de Castelló (AVCS).

Foto: En el cas que es pugui es realitzés sempre unes fotos de la troballa.
Segons quin tipus d’espècie d’animal sigui es cridés a l’tef. 112 en cas d’animals amb categoria «Vulnerable o Perill d’extinció«

Denúncia: Es ralizara informa per la Conselleria de Medi Ambient, informant de fet i proposant mesures de rectificació, com passos verds subterrani o elevats, senyalització, disminució velocitat, col·locació de guals, etc ..

D.- Altres tipus de mort d’animals

Un altre tipus de morts de rapinyaires i animals. A més dels estudis anteriors, vam realitzar una sèrie de recollida de dades de camp d’animals localitzats morts per col·lisió, traumatisme, caiguts de el niu, etc ..
Tota aquesta recollida de dades, serveixen a el grup per denunciar la gran mortalitat d’animals que es produeixen a les comarques de Castelló tots els anys, i ningú posa remei.
El nostre objectiu és que cada vegada disminueixi el nombre de morts d’animals, denunciant els agressors, les deficiències trobades i proposant alternatives a aquestes morts.

Alguna cosa podem fer, doncs fem-lo.

 

 

Algunes activitats ja realitzades

Xarrada: Programes de seguiment d’ocells.12-05-2017

El GER-EA col·labora amb el grup SEO-birdLife castelló, en una nova xarrada sobre els programes de seguiment d’aus que realitzen centenars de voluntaris al llarg de les diferents regions espanyoles.

Com els va a les aus de la nostra regió? És igual la tendència de les aus agrícoles que la de les forestals? Com es pot participar en aquests programes de ciència ciutadana? Què queda per fer de l’altes d’aus reproductores en l’últim any de treball de camp?

 

 Día: 12-Maig-2017 a les 18 h.Centre del Termet (Ermita de Vila-real)

 https://goo.gl/maps/6kf5vyw5AJQ2

Cens d’aus i mamífers marins (RAM). Tots els primers dissabtes de mes. 2000 – 2020.

El GER-EA segueix col·laborant amb el cens d’aus i mamífers marins que es realitza el primer dissabte de cada mes.

Aquest cens ibèric que abasta tota la costa espanyola i portuguesa, amb equips de voluntaris de grups naturalistes / ecologistes, que cada dissabte se situen cara al mar per fer recomptes de totes les aus marines (gavines, baldrigues, xatracs, corbs marins, paràsits, alcas , mascarells, etc ..) i altres aus de mitjans aquàtics (agrons, limícoles, picaports, etc ..), fins i tot rapinyaires com falcó de la reina i l’arpellot de marjal.

Però no només fem recomptes d’aus sinó també de mamífers marins, especialment dofins (dofí mular, dofí llistat), balenes i catxalots, espècies molt difícils de veure pels seus desplaçaments en alta mar. Tot i així en comptades ocasions podem veure aquests impressionants mamífers com s’apropen a la costa.

Apunta’t amb nosaltres per gaudir d’aquests animals en el seu ambient natural.

Ja saps tots els primers dissabtes de cada mes estem en el far del Port de Borriana.

Cens de territoris de cria d’àguila de panxa blanca i àguila real a Castelló 2017.

Des del GER-EA estem organitzant el cens anual 2017 d’àguila de panxa blanca i àguila real a la província de Castellon.

Com en anys anteriors, intentarem localitzar el màxim nombre de territoris ocupats per parelles d’àguila real i de panxa blanca.

La metodologia a utilitzar és la mateixa que hem anat desenvolupant al llarg dels anys de control, consistint en:

Localització zones de cria:

Durant el mes des de mitjans de gener a principi de març, es busquessen zones on les àguiles poden criar. Aquests llocs solen localitzar-se en petits barrancs, prop de zones humanitzades.

Localització dels nius amb pollets petits:

A mitjan de març i mes d’abril, es realitza altres visites a les zones on s’han localitzat les parelles nidificant, amb l’objectiu de comptabilitzar el nombre de pollets nascuts.

Localització de polls a punt de volar:

Durant el mes de maig i juny, amb l’objectiu de comptabilitzar els polls amb plomatge complet i a punt d’abandonar els nius.

Localització de grups familiars on no es coneixen els nius:

Vam acabar al juliol – agost, on es pretenen localitzar en les zones on no s’ha pogut localitzar el niu, els polls volanders volant darrere dels pares a la recerca de menjar.

A cada visita es recollirà la màxima informació dels aspectes que interessen:

1.- Edat dels components de la parella:

Edat dels pares: adults, subadults, immadurs i joves.

2.- Desenvolupament dels pollets:

Es farà una descripció del plomatge dels pollets per conèixer aproximadament la data de posta i eclosió.

3.- Característiques del territori:

A la primera i segona visita es farà una breu descripció del territori (hàbitat, zona del niu, aprofitament humà, etc.)

4.- Identificació de possible agressions:

A cada visita es recollirà una sèrie d’ítems que descriguen possibles agressions a l’espècie: Línies elèctriques perilloses, basses d’aigua, llocs de caça, vies d’escalada, rutes senderistes properes als tallats amb nius, etc ..

 

… US RECORDEM QUE TOTES LES OBSERVACIONS S’HAN DE FER A DISTÀNCIA ENTRE 300 i 500 m. PER EVITAR LES MOLÈSTIES A LES ÀGUILES.

 

Curs d’ornitologia del 10 al 12 febrer 2017

El cap de setmana del 10 al 12 de febrer es realitza el «XI curset d’iniciació a l’ornitologia» a Vinaròs.

El curs totalment gratuït i organitzat per APNAL-Ecologistes en acció de Vinaròs, amb el suport de les associacions SEO-castelló, grup Au i nosaltres el GER-EA.

Horari:
Classes teòriques:
* Divendres 10, de 19,30 h a 21,30 h i dissabte 11, de 10:00 a 19:00 h.
Classes pràctiques:
* Dissabte 11: gavines (platja S de Peníscola) de 08:00 h a 09: 00h .; aus marines
(Platja Fortí i port de Vinaròs) de 13,30 h a 14,30 h.
* Diumenge 12: anellament científic d’aus a Soterranyes Baixes d’07,30
h a 11,30 h .; excursió al Delta de l’Ebre de 12,30 h a 18,00 h.

Monitors:

Enrique Luque, membre de l’àrea de conservació d’Asso. Protectora de la Naturalesa Llevantina-Ecologistes en Vinaròs (APNAL-EA).

Pepe Greño, coordinador del grup local SEO-Castelló i Grup d’anellament Pitroig de València.

Juan Antonio, membre del Grup Au d’anellament de Castelló.
Josep Bort, membre del Grup d’Estudi i Protecció dels rapinyaires-Ecologistes en Acció (GER-EA) de Vila-real.

Lloc:
Classes teòriques (divendres i dissabte) …… .Salón d’actes de la Caixa Vinaròs. Plaça
Cardenal Tarancón s / n de 12500 Vinaròs.

Reserves: APNAL-ECOLOGISTES EN ACCIÓ VINARÒS
Tlf: 610604180
Mail: vinaros@ecologistesenaccio.org

 

Dia mundial de les Zones Humides 02/02/2017

El dia 2 de febrer és el dia mundial de les zones humides, i com tots els anys el GER-EA intenta cridar l’atenció a la societat sobre la importància d’aquests enclavaments, que encara que molts estan declarats com protegits, però la veritat és que estan totalment abandonats per les administracions reponsables. A Castelló hi ha alguns que estan protegits totalment o parcialment, com el Prat de Torreblanca-Cabanes, marjal de Peníscola, marjal d’Almenara, desembocadura del Millars i últimament la Llacuna de Sant Mateu, però hi ha molts més abandonats, amb intents de dessecació com la marjal d’Orpesa, el Quadro de Santiago a Benicàssim, el Pou a Nules, la desembocadura del riu Belcaire en Moncofa o la marjal de Xilxes.

Zones totes elles amb un gran valor ecològic i abandonades al seu deteriorament, sen el principal perill  la dessecació i urbanització dels mateixos.

Recordem que els valors de les zones humides, són ecològics, socials i econòmics, que van des de l’equilibri hídric, el manteniment d’una fauna única i en perill d’extinció, fins l’esplai i explotació sostenibles dels seus recursos naturals.

Per conèixer la importància de les zones humides, membres del GER-EA, col·laborant amb altres entitats, van a realitzar una excursió el dia 29 de gener per a la marjal d’Almenara, adreçada a tots els públics.

APUNTA’T

 

Cens de rapinyaires a l’hivern 2016-2017

Un any més des del grup GER-EA vam iniciar el cens de rapinyaires a l’hivern a la província de Castelló.

Zones a censar:

Aquest any les zones a prospectar es limiten a les zones humides litorals i d’interior, així com els corredors interiors, en concret es va a censar les zones:

• Marjal de Peniscola,
• Prat Cabanes-Torreblanca,
• Marjal d’Orpesa,
• Marjal de Benicàssim (Quadro de Santiago),
• Desembocadura riu Millars,
• Marjals de Nules / Estany de Nules,
• Marjal de Xilxes,
• Marjal de la Llosa,
• Marjal d’Almenara.

Per l’interior:

• Corredor (carretera) de Borriol – Sant Mateu.
• L’aeroport de Castelló.
• Llacuna Sant Mateu.

Metodologia:

Com anys anteriors els controls es poden fer de dues maneres:

1. des vehicle a velocitats entre 20 i 40 h.
2. mitjançant itineraris a peu amb parades de 10 minuts.

Data del cens:

El cens té una durada des del dia 17 de desembre fins al 29 de gener ambdós inclusius.

Durada del cens:

Cal estar en cada espai a censar un mínim de 2 h.

Horari:

Es recomana que els censos se centren a primera hora del matí o a última de la vesprada, en aquest últim cas, és interessant censar en els «dormideros», on es concentren les rapinyaires, com l’arpellot de marjal (Circus aeruginosus), a dormir, i és molt fiables aquest recompte.

Registre de les dades:

S’ha dissenyat un full excel per al registre de les aus observades que està a disposició de tots els col·laboradors.

És interessant que en el registre de les aus es tingue present el anotar, en el cas que es conegue, el sexe (mascle / femella) i l’edat (jove, inmadur, subadult i adult) de la rapinyaire observada.

Objectiu:

Encara que l’objectiu del cens és fer el recomptes del nombre d’espècies i nombre de rapinyaires diürnes, seria interessant registrar totes les aus detectades en el cens.

Rapinyaires nocturnes:

De la mateixa manera, les persones que col·laboren en el cens poden realitzar recomptes nocturns, identificant llocs i espècies de rapinyaires nocturns. Anotant-se la hora de l’observació o cant i registrar-lo en la pàgina excel.

Per a qualsevol dubte: info@internatura.org

 

PROJECTE DE RECUPERACIÓ DE TERRITORIS DE CRIA DE ÀGUILA DE PANXA BLANCA A CASTELLÓ.

Juliol – Decembre-2016

L’àguila de panxa blanca (Aquila fasciata) està considerada com una de les espècies de rapinyaires més amenaçada d’Europa, de fet està catalogada com «En Perill d’Extinció«. A la Comunitat Valenciana està catalogada com a «Vulnerable«, sent la província de Castelló la més afectada amb una disminució del 51% en les parelles reproductores i en els últims trenta anys, segons les dades del Grup d’Estudi i protecci dels rapinyaires – Ecologistes en Acció (GER-EA), que realitza censos anuals d’aquesta espècie a Castelló des de 1980.

Aquest any 2016 el GER-EA, en el seu afany en la conservació de les àguiles de panxa blanca a Castelló, ha presentat un nou projecte adreçat a la «RECUPERACIÓ DELS TERRITORIS DE CRIA ABANDONATS DE ÀGUILA DE PANXA BLANCA A CASTELLÓ«.

Aquest projecte, en el qual estem immersos ara mateix, presenta dos grans blocs:

1.- Estudi i actuacions en el medi, on s’està realitzant:
A.- Anàlisi de les característiques físiques dels territoris abandonats: aprofitament humà (agricultura, ramaderia, aprofitament cinegètic, infraestructures), hàbitat.
B.- Identificació de les causes d’abandonament del territori i de la problemàtica existent:
– Mort directa de les àguiles: morts per tret i espoli dels ous.
– Mort indirecta de les àguiles: morts per electrocució i col·lisió amb línies elèctriques, mort per ofegaments de                les àguiles a les basses de reg.
– Molèsties humanes: a causa de escalada, senderisme o per fotògrafs de natura, molt a prop de les zones de cria            i nius.
C.- Anàlisi de l’abundància i escassetat d’aliment disponible al camp per a les àguiles (conill, perdiu, coloms), suficient per al manteniment de les àguiles al territori.
D.- Col·locació d’un o diversos nius artificials en els territoris on els nius antics s’han deteriorat molt i han caigut a terra.
E.- Utilització de cimbells i menjadors com atraients per a les possibles àguiles que s’acostin a la zona del projecte.

2.- Actuació sobre els habitants de poblacions properes a l’àrea del projecte, mitjançant: Informació, Sensibilització i Educació Ambiental.
A.- Xarrades i tallers a les diferents escoles de les poblacions properes a les zones de recuperació, incloent-hi els nens des de 3 a 10 anys.
B.- Implicació de la població adulta mitjançant la presentació del projecte en locals públics, i escrits dirigits a les associacions de caçadors, columbaires, muntanyisme, escalada, centres excursionistes, etc.
C.- Disseny i edició de material divulgatiu i didàctic: tríptics, pòsters, quadernets, samarretes, xapes o adhesius, on vam explicar la biologia de l’àguila cuabarrada, la problemàtica, les mesures de protecció i les mesures d’implicació de la població.
D.- Divulgació mitjançant l’edició de vídeos i la creació d’una pàgina web «PROJECTE AGUILA DE PANXA BLANCA«, on s’exposen totes les activitats que l’GER-EA està realitzant, sobre la població d’àguila de panxa blanca.

Aquest projecte, que té autorització de la Direcció Territorial de Medi Ambient, s’ha iniciat en un territori de cria abandonat, situat a la part central de la província de Castelló.
Aquest projecte vol omplir la manca d’actuació de l’administració, i va en la línia de buscar fórmules, metodologies i tècniques de recuperació dels territoris abandonats per l’àguila de panxa blanca a Castelló.

PARTICIPA AL PROJECTE¡¡¡¡¡¡

IMPLICA’T A LA CONSERVACIÓ DE L’AGUILA DE PANXA BLANCA

 

DIA MUNDIAL DE LES AUS 1 i 2 octubre 2016

El cap setmana de l’1 i 2 d’octubre 2016, se celebra el Dia Mundial de les Aus. Per aquests dies diferents associacions naturalistes de la província de Castelló estan preparant un seguit d’activitats adreçades a tots els públics.
Les activitats consten respecte l’d’aus marines i rapinyaires migratòries, un taller sobre anellament i una xerrada sobre la importància i perills de les aus migradores.
Les activitats es desenvoluparan a les localitats de Vinaròs, Peníscola, Benicàssim (P.N. Desert de les Palmes), Castelló, Borriana i la Vall d’Uixó.

NO HO DUBTES, VINE A les ACTIVITATS, et divertiràs.

 

Control de la migració postnupcial d’aus rapinyaires i planadores en La Punta. La Vall d’Uixó. Agost-Octubre 2016.

Un any més membres del GER-EA, realitzaran el control de la migració postnupcial d’aus, posant èmfasi en les aus rapinyaires i planadores.

Aquests controls formen part de la «Xarxa de seguiment de la migració a la Comunitat Valenciana» que aquesta compost per 13 estacions de control en les tres província del País Valencià

El lloc de control serà el mateix de tots els anys, ubicat a la muntanyeta de la Punta al terme municipal de la Vall d’Uixó.

Els controls s’inicien el dia 24 d’agost fins al 31 d’octubre.

L’horari de control és d’11 a 14 h. , Un mínim d’una vegada per setmana i durant 10 setmanes.

Esperem comptar amb molts de vosaltres per gaudir d’aquest esplèndid espectacle.

Falcó de la reina al P.N. del Desert de les Palmes. 14-juliol-2016

El passat dijous el Grup d’Estudi i Protecció dels Rapinyaires- Ecologistes en Acció (GER – EA) va realitzar, juntament amb les companyes del Parc Natural del Desert de les Palmes, la primera sessió d’observació de Falcó de la reina (Falco eleonorae) a la Pobla de Tornesa (Castelló), observant com al vespre una vintena de falcons de la reina s’alimentaven de grans insectes en vol. Tot un espectacle que només es pot veure durant aquest mes a l’interior de Castelló, ja que aquesta rapinyaire nidifica a final de juliol – principi agost a les Illes Columbretes.
A causa del gran interès suscitat, aquest dijous (14/07/2014), fem la segona sessió, amb el mateix programa:

19: 00.- Xerrada al Centre de la Joventut al poble de Cabanes:
«El falcó de la reina al Desert de les Palmes»

20: 30.- Sopar de «pa i porta»

20: 45.- Observació de falcons en el medi natural a la Pobla de Tornesa.

Us esperem a tots per gaudir junts d’estigui gran i emblemàtic falcó.
Recordar de portar els prismàtics, entrepà i aigua. A part de paciència i il·lusió, l’observació de falcons és en el seu propi hàbitat sense interferència de l’home.

L’activitat gratuïta i per a tots els públics.
Informació, inscripció i reserves:
paratge_desert@gva.es / 964.333.687

Fotos: Sonia y Sandra

Falcó de la reina al P.N. del Desert de les Palmes. 7-juliol-2016

S’organitza una activitat dirigida a tots els públics amb l’objectiu de sinsebilizar a la societat i mostrar en plena natura com aquestes aus que crien a les Illes Columbretes, s’alimenten al P.N. del Desert de les Palmes d’insectes voladors al capvespre.

L’activitat organitzada pel GER-EA i col·labora el P.N. del Desert de les Palmes està programada per al proper 7 juliol 2016.

L’activitat està estructurada de la següent manera:

19 h.-Xerrada on es parlés de la biologia d’aquest fantàstic falcó, dels seus viatges migratoris al sud del continent africà/ illa de Madagascar, i les zones d’utilització per alimentar-se en el Parc Natural del Desert de les Palmes.

20 h. Sopar de Pà i Porta

20:45 h. Observació dels falcons entre el Desert de les Palmes i el poble de la Pobla de Tornesa.

22:00 h. es finalitzés l’activitat.

Cens d’àguila de panxa blanca i real en la província de Castelló febrer -juliol 2016.

Un any més i van 34, membres del GER-EA estem realitzant el cens de parelles reproductores d’àguila de panxa blanca i real a la província de Castelló.

Els objectius aquest anys són diversos:

1.- Control dels territoris de cria per veure si estan ocupats per les àguiles.

2.- Control de les parelles i edat de les mateixes que inicien la reproducció.

3.- Seguiment del desenvolupament dels pollets i determinar diferències en les dates de posta entre les diferents zones de cría.

4.- Localització de noves parelles reproductores i territoris abandonats.

5.- Identificació de la problemàtica, canvis en la composició dels membres de les parelles, agressions (aterrassaments, trets, ceps, molèsties, etc ..) i denúncia de les mateixes.

La metodologia consisteix en:

Un mínim de 3 visites per territori per confirmar, ocupació i reproducció.

Distribuïdes en:

1ª visites: febrer-març, comprovar ocupació del territori i inici reproducció.

2ª visites: abril-maig, comprovar el nombre de polls nascuts.

3a visita: juny-juliol, comprovar els polls que arriben a volar.

Recordem que els rapinyaires són espècies protegides i que aquesta penalitzat les molèsties, per la qual cosa recordem que les observacions s’han de fer amb telescopis a distància, especialment en l’època d’incubació i primers dies de vida dels pollos.

Excursió a Gallocanta 20 i 21 febrer 2016

Una nova excursió  a la vista. Ens anem a Gallocanta a gaudir de les grues.

L’activitat la realitzarem al costat del grup APNAL- Ecologistes en acció de Vinaròs i gent de SEO-Castelló.

Activitat és desplaçar el divendres a primera hora del matí a la llacuna per veure la sortida de les grues. Posteriorment es visitaran diferents zones i àrees de cultiu on s’alimenten. Per tornar a la llacuna de Gallocanta al vespre per veure l’entrada de les milers de grues als seus dormidors.

Esperem ser testimonis de tot un espectacle.

 Dia Mundial de les Zones Humides 2016

Des GER i APNAL-Ecologistes en acció, organitzen durant tota la setmana, activitats d’observació d’aus a la marjal d’Almenara, centrant-les en el dia 3 de febrer i el dia 6 de febrer.
Aquestes activitats estan motivades per la celebració del Dia Mundial de les Zones Humides, que se celebra el dia 2 de febrer.
L’itinerari consistirà en desplaçaments a peu pels diferents camins i sendes que envolten l’Estany i Estanyet, amb parades en els observatoris, on podrem identificar aus aquàtiques, limícoles, insectívores, granívores i els rapinyaires de marjal.
També es realitzés un itinerari al límit del municipi d’Almenara amb el de Sagunt, observant els camps de cultius inundats, on es concentren gran quantitat d’ànecs, fotges, gavines.

Més informació:  http://www.ecologistasenaccion.es/article1117.html

---

Excursió al massís del Penyagolosa 30-01-2016

Diferents organitzacions naturalistes de la província de Castelló, SEO-castelló, APNAL-Ecologistes en Acció de Vinaròs i GER-ea de Vila-real. Passem la informació del nostre amic Pepe Greño:

La nostra pròxima excursió tindrà lloc el proper 30 de gener en un lloc tan simbòlic per a Castelló com ho és el Penyagolosa.
L’encarregat de fer de guia oficial serà en aquesta ocasió Carlos Izquierdo, company del grup i gran coneixedor d’aquesta muntanya, sent coautor de la guia «Penyagolosa: guia d’escalades» editada pel Centre Excursionista de Castelló.
Aquest recorregut es pot fer en 2 hores de pujada + descans per menjar + 1,30 hores de tornada.
La dificultat del recorregut és mitjana existint un pas aeri amb bona presa. No apte per a persones sense experiència en senderisme de mitja muntanya o amb vertigen. Porteu roba adequada, així com menjar i beguda, ja que alegrarem el pas a meitat de camí. 
No oblideu informar-nos de la vostra assistència, perquè no ens deixem a ningú sense esperar.
I com sempre, tot i que l’hora i lloc de quedada està definit (10.30 a Sant Joan de Penyagolosa), si algú vol compartir vehicle que ens ho faci saber per intentar coordinar el repartiment de les persones i cotxes.
De moment la previsió per al dissabte és bona, fresquet i poc vent, així que tot de cara per passar una gran jornada.
Us hi esperem!

---

Cens d’hivernada de rapinyaires a la província de Castelló. Temporada 2015 – 2016

 

 

El cens va dirigit fonamentalment a conèixer la distribució hivernal i densitats d’aus rapinyaires a la província de Castelló, de les espècies diürnes:

• Àguila calçada (Aquila pennata),
• Arpellot pàl·lid (Circus cyaneus),
• Arpellot de marjal (Circus aeruginosus),
• Esmerla (Falco columbarius),
• Milà reial (Milvus milvus)
• Àguila pescadora (Pandion haliaetus)

i nocturnes:

• Mussol marí (Asio flammeus),
• Duc petit (Asio otus)
• Xot europeu (Otus scops).

Metodologia a utilitzar segons tipus de control.

• A.- Cens des de punts fixos.
• B.- Cens des vehicle.
• C.- Observacions esporàdiques.

Període des del 12 desembre 2015 fins al 31 gener 2016.
Horari: des de les 8:00 fins a les 18:30 h.
Utilitzar les fitxes dissenyades per a la recollida de dades.

Enviar la informació a:
Internatura (ger) contact@internatura.org
Ger: jbort.internatura@gmail.com
Apnal: vinaros@ecologistesenaccio.org

Per més informació: «Hivernada rapinyaires 2015-16«

---

Cens nacional de grues desembre 2015

Per segon any consecutiu des del GER-ea col·laborarem amb el cens nacional de grues (Grus grus).

EL CENS NACIONAL DE GRUES coordinat des de l’associació Grus Extremadura. En el cens de l’any passat, la Península Ibèrica va albergar una població hivernant que va superar els 200.000 exemplars.
Per aquest cens a les dates seleccionades són el cap de setmana del 18 al 20 de desembre de 2015 i el cap de setmana del 22 al 24 de gener del 2016.

  La Metodología .
Si us plau, totes les persones interessades en col·laborar o aportar dades que contactin amb el coordinador nacional: Jose Antonio Roman Alvarez (GRUS Extremadura) i el seu mail: tranaroman@gmail.com

Los días de censo son el fin de semana 18, 19 y 20 de diciembre. Per a més informació posis en contacte amb Ecologistes en Acció de Vinaròs i / o SEO-castelló

---

Cens de zones de descans de roquer en la província de Castelló 2015-2016

Des d’octubre del 2015 a abril 2016, diferents membres de grups conservacionistes i voluntaris poden col·laborar en l’I cens invernant de roquer (Ptyonoprogne rupestris), un au que ens pot recordar a les oronetes i oroneta cua-blanca en la seua forma i actitud.

La metodologia consisteix bàsicament a localitzar les zones de descans hivernals en façanes d’edificis i comptabilitzar abans del clarejar o al capvespre el nombre d’aus que es refugien allí.
Els controls i conteos següents, han de realitzar-se una vegada a la setmana (millor el mateix dia i a la mateixa hora).

Que volem aconseguir:

1.- estimar de la grandària de població invernante en els municipis de cens. 2.- estimar la població invernante global en la província de Castelló. 3.- obtenir dades de les seues problemàtiques. 4.- analitzar relacions entre les poblacions invernantes i temperatura hivernal. 5.- obtenir dades fenológiques d’arribada i eixides de les aus. 6.- realitzar educació ambiental i sensibilització cap a la protecció i conservació de les aus.

Si aquestes interessat a participar en aquest cens no dubtes a posar-te en contacte amb alguna de les associacions que participem (GER-EA, APNAL-Ecologistes en Acció, SEO-castelló).

Més informació de l’espècie:

TIRADO, M. (2009). Algunos datos sobre la invernada del avión roquero (Ptyonoprogne rupestris) en Castellón. Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana 2009: 193-197.

Ptyonoprogne rupestris. Roquer. Avión roquero. Comunitat Valenciana.

---

Dia Mundial de les Aus 3 i 4 Octubre 2015

Amb motiu de la celebració del Dia de les Aus, Ecologistes en Acció organitza aquest cap de setmana diverses activitats per donar a conèixer la importància de la conservació de les aus, per animar la població a gaudir amb la seva observació i perquè col·laborin amb la seva conservació. Les activitats proposades per a la província de Castelló són:

Dissabte dia 3 octubre:

• Cens d’aus marines (dins de les activitats mensuals de la Xarxa d’observació d’aus i mamífers marins-RAM) a Puerto de Borriana, des de les 8:30 a 11:30 h. Grup coordinador: GER-Ecologistes en Acció de Vila-real. Contacte: vilareal@ecologistesenaccio.org; ger@internatura.org

• Cens d’aus marines (dins de les activitats mensuals de la Xarxa d’observació d’aus i mamífers marins-RAM) a Puerto de Peníscola (far verd de llevant), des de les 8:30 a 11:30 h. Grup coordinador: APNAL-Ecologistes en Acció de Vinaròs. Contacte: vinaros@ecologistesenaccio.org; Tlf: 610.604.180.

 

Diumenge dia 4 octubre

• 9:30 h. a 11 h. Itinerari i identificació d’Aus Urbanes a l’Estany de Nules. Activitat conjunta GER-Ecologistes en Acció Vila-real i SEO grup local Castelló. Contactes: ger@internatura.org i jogreru@gmail.com

• 9:00 h. a 13,00 h. Cens de migració postnupcial d’aus rapinyaires i planadores des del lloc del Puig de la Misericòrdia (Serra de l’Ermita) a Vinaròs. Contacte: APNAL-Ecologistes en Acció de Vinaròs. vinaros@ecologistesenaccio.org; Tlf: 610.604.180.

• 11,00h.-14,00h. Cens de migració postnupcial d’aus rapinyaires i planadores, a la zona de la Punta a la Vall d’Uixó. Grup coordinador: GER-Ecologistes en Acció de Vila-real. Contacte: vilareal@ecologistesenaccio.org; ger@internatura.org

 http://www.ecologistasenaccion.org/article30791.html#.VgqCcoJWdVI.email

Por un mundo con aves #DíadelasAves.

---

Xarxa de control de la migració postnupcial en aus rapinyaires i planadores a la Comunitat Valenciana, agost-octubre 2015.

Un any més el GER-EA col·labora en el control de la migració postnupcial d’aus rapinyaires i planadores. Aquest projecte forma part de la Xarxa de Control de la Migració a la Comunitat Valenciana, on des de les estacions de control a Vinaròs (Baix Maestrat) o Ares del Maestrat (Alt Maestrat), es distribueixen fins al sud d’Alacant, una vintena d’estacions de control de migració.

L’estació de control del GER-EA se situa, com tots els anys, a la muntanya coneguda amb el nom de «La Punta» al terme municipal de la Vall d’Uixó a la comarca de la Plana Baixa. 

Els controls s’han de realitzar entre el 24 d’agost fins a l’1 de novembre, en cada jornada es realitza un mínim de 3 h. així com un mínim de 10 jornades estructurada com a mínim un dia a la setmana.

Les dates proposades són:

J1: 24-agost (dilluns) a 30-agost
J2: 31-agost a 6-setembre
J3: 7-setembre a 13-setembre
J4: 14-setembre a 20-setembre
J5: 21-setembre a 27-setembre
J6: 28-setembre a 4-octubre
J7: 5-octubre a 11-octubre
J8: 12-octubre a 18-octubre
J9: 19-octubre a 25-octubre
J10: 26-octubre a 1-novembre

En aquests moment serem uns quaranta persones les incloses en aquest projecte, tot i així es necessiten més voluntaris per instal·lar noves estacions de control al llarg de la Comunitat Valenciana, pel que aquesta oberta la participació de tota persona interesada.

Per a més informació s’adjunta l’informe sobre el control que realitzem el 2014 a la mateixa zona.

Migració de rapinyaires_La Punta 2014_GER.pdf

---

Cens de cotorra grisa. Març 2015

El cens de cotorra grisa (Myiopsitta monachus), està organitzada per la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO), i per SEO-Castelló.

Diferents membres del GER-EA estem participant en aquest cens, encara que no tenim moltes esperança de localitzar cap niu d’aquesta espècie, censarem diferents parcs i jardins i tota la població i ermitori de Vila-real.

La metodologia consisteix en:

Hem d’identificar els llocs a prospectar i recollir la següent informació de cada lloc:

1.- Localització lloc:

Qualsevol nom que et permeti reconèixer el lloc.
Indicar el nom del barri o zona que valgui d’identificador.
Urbana, periurbana o rural.

2.- Identificació del lloc en coordenades:

Datum: preferiblement ETRS89, si no WGS84 (http://sigpac.mapa.es/fega/visor/)
Anotar la coordenada UTM o la geogràfica, no són necessàries les dues:
Ex. coord. UTM Fus: 30T X: 469.027 Y: 4.480.720
Ex. coord. Geogràfica decimal 40,351078 -3,253325
Sembri en WGS84
Pots instal·lar-te l’aplicació graguita «coordenada» al mòbil i et donarà les dues coordenades si obres l’aplicació sota el niu.

3.- Comptabilitzar: Aus i colònies (nius)

Núm d’exemplars vistos en els nius i voltants en el temps que es roman a la zona.
Numerar cada niu i completar una fitxa per cada niu de la colònia.
Si hi ha més de 4 nius a la colònia completa totes les fitxes necessàries.
Nombre total de forats (càmeres) que s’identifiquen en el niu.
Nombre total de forats (càmeres) en què es fa seguiment al vespre per veure quants individus entren en elles. Ha de ser la suma de 9 + 10.
Nombre total de forats en els quals s’observen entrades i sortides d’individus dels que s’han revisat.
Núm restant de forats on no s’ha observat entrada o sortida d’individus en el temps d’observació.
Suma de tots els individus que han comptat entrant i sortint a les cambres revisades o censades.

4.- Ubicació de niu:

Indicar si el niu s’ubica en un arbre, tipus d’estructura artificial, etc.
Detall de l’espècie d’arbre o de l’estructura artificial.

---

Control i seguiment de la població de rapinyaires de Castelló. Febre-juliol. 2015

Com tots els anys des del GER-EA es realitzen diferents activitats de control i seguiment dels rapinyaires que habiten la província de Castelló.

Dins d’aquest seguiment ha dues part separades:

1.- Migració prenuncial (març-maig)

Durant aquest període, no es realitza cap estació de control migratori com en el període de la migració postnupcial, simplement ens basem en la recollida de dades de les rapinyaires migrants, algunes d’elles nidificants a la província de Castelló com àguila serpetera, àguila calçada, milà negre, arpellot cendrós, arpellot de marjal, alcotan, etc ..

2.- Control de la reproducció rapinyaires diürnes:

Durant el període febrer – juliol, és el més intens per al grup on es realitzen continus controls a les zones de cria de rapinyaires reproductores.

L’esforç va dirigit principalment a l’àguila de panxa blanca, àguila real i aufrany, encara que es recullen dades concretes d’altres rapinyaires nidificants com falcó pelegrí, voltor comú, xoriguer vulgar, i les rapinyaires forestals com aligot, àguila calçada, àguila serpetera, esparver, Arpellot cendrós, etc ..

La metodologia consisteix bàsicament en realitzar una sèrie de visites per confirmar la presència de la parella en el territori, el nombre de polls nascuts i el nombre de polls que arriben a volar.

A més a casa visita es recull una sèrie de dades tant de la parella nidificant (edat i sexe en cas que es pugui, característiques del plomatge, posadors, etc ..), dels polls (evolució del plomatge, alimentació, etc ..) i sobre la zona de cria (característiques del tallat i niu, orientació nius, etc ..), i altres com les possibles agressions (destrucció nius, persecució directa, espolis, etc ..), destrucció de l’hàbitat i possibles molesticas (escalada, treballs forestals, excursions, etc ..)

Per a això distribuïm les zones i es realitzen entre 3 i 5 visites als territoris de cria per confirmar l’ocupació i la cria:

• febrer-març: control ocupació territori.
• abril-maig: control de la nidificació (polls petits).
• juny-juliol, per determinar el nombre de polls volanders.

En els territoris en els quals la primera visita no s’ha pogut localitzar la parella ni el niu ocupat es realitzen més visites fins a confirmar l’absència de rapinyaires a la zona o la presència d’elles però absència de reproducció.

En les ocasions que no hem pogut localitzar el niu de cria però el territori està ocupada per una parella reproductora i se li ha observat actitud de nidificació, a les visites ja comentades s’uneixen altres durant el mes de juliol, per observar els pollastres volanders demanant menjar als pares, època en què s’observen amb molta freqüència volant a la zona de cria, constatant l’èxit reproductor.

3.- Control de la població de rapinyaires nocturnes:

 

Aquest punt és el més fluix del grup ja que a causa de les característiques de les aus nocturnes, horari crepuscular i nocturn, només es recullen aquelles dades que de forma fortuïta van apareixent. Encara que es pretén continuar amb el cens dels llocs de cria d’espècies com el Duc o Brufol, duc petit, òliba, xot, gamarús i mussol comú.

Recordar-vos que sempre les observacions s’han de fer lluny dels nius, utilitzant l’òptica més adequada, com els telescopis, amb l’objecte d’evitar, en tot el possible, les molèsties que poguéssim ocasiones a la parella d’àguiles que està niant. Distància que s’ha de guardar entre 300 i 500 m.

---

Xarrada sobre els «programes de seguiment de avifauna»

DE SEO / BIRDLIFE

Organitza SEO – Castelló

DISSABTE 28/02 17:00 – Termet de Vila-real

(CASTELLÓ)

 

Ponent: Arantza Leal, responsable del programa migració de SEO (Societat Espanyola d’Ornitologia)

---

Control del arpellot de marjal a les zones humides de la província de Castelló. Gener-febrer 2015

Des de diferents associacions d’ecologistes de la província de Castelló, es proposa el recompte de arpellot de marjal (Circus aeruginosus) a la província de Castelló.

Objectiu:

Localització dels arpellots de marjal en les diferents zones de la província.

Període d’estudi: Gener – Febrer 2015

Horari: Preferiblement a primera hora del matí (8 -10 h.) i última de la vesprada (17 – 20h.)

Zones a observar:

• Marjal de Peníscola.
• Llacuna de Sant Mateu.
• Prat de Cabanes – Torreblanca.
• Desembocadura del riu Millars.
• Marjal de Nules – Moncofa i Xilxes.
• Marjal de la Llosa – Almenara.

Dades a recollir:

• Lloc de recollida de les dades: zones de descans, zones d’alimentació, altres.
• Nº d’individus: nombre total de aguilons observats.
• Edat / sexe: jove, inmatur, adult.

 

Altres tipus d’arpellots observats com, A. pàl·lid (Circus cyaneus) i Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus), en cas de localització d’altres espècies de esparvers s’anotaran per a la seva recompte, distingiendo, si es pot, edat i sexe.

En cas de no identificar el sexe o edat, es diferenciaran en aus marrons / fosques (joves – femelles) o aus clara o amb part del plomatge blavós / grisenc (mascles).

 

---

Cens de Corriol camanegre i Territ tres-dits a Castelló 17 al 25 de gener 2015

Des l 17 al 25 de gener 2015, es realitza en el cens hivernal del corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) a la província de Castelló. El GER–EA col·labora en aquest cens organitzat per la Colla Ecologista de Castelló i el coordinador és Pepe Greño, realitzant la part de la costa que va des de la desembocadura del riu Millars fins al port de Borriana.

Es pot censar qualsevol dia dins del període establert ia qualsevol hora. La metodologia consisteix en fer el seguiment a peu de la costa, anotant la UTM dels corriols camanegres localitzats, així com fotografia i UTM de les aus i cetacis que trobéssiu. Si és possible, en veure corriols camanegres seria interessant veure si estan anellats i en tot cas el color i codi de l’anella.

S’aprofita per detectar els Territ tres-dits (Calidris alba), de manera que fem un doble cens (l’hàbitat és el mateix i pot ser interessant la xifra a llarg termini). Aquesta espècie solen estar anellats a les colònies de cria, pel que podem veure exemplars de Groenlàndia o Islàndia. Per exemple, aquest desembre es va veure un individu islandès en les platges de l’Albufera de València.

---

Cens d’aus marines hivernants a la Comunitat Valenciana 10- gener-2015-2020

Un any més membres del GER-EA col·laborarem en el cens d’aus marines invernates. El cens es fa coincidir amb el control RAM de gener, companys del GER-EA es distribueixen dues localitats, el Port de Borriana que normalment realitza el control Josep Carda i la platja d’Almenara, normalment realitzant el control Juan Luis Bort i Josep Bort.

La Metodologia i registre de les observacions és la mateixa que utilitzem en el control RAM i usat per tots els ornitòlegs provincials que col·laboren en aquest projecte.

L’horari és des de les 8:30 a les 11:30 h.

Un cop finalitzat el cens, els companys que estiguin a la platja d’Almenara, aprofiten per censar també en aquest esplèndid paratge, intentarem en aquesta ocasió, veure el Trenca Isabel present a la zona d’Estany des del dia 12 de desembre.

De la mateixa manera s’intentés realitzar lectures d’anelles pvc amb telescopi al grup de moritos que hi ha a la zona d’arrossars, així com comptabilitzar les aus rapinyaires, realitzant algun petit itinerari per la zona i contribuir al cens d’aus rapinyaires invernate que estem realitzant des de mitjans de desembre al 2014.

 

APUNTA’T i gaudiràs D’AQUEST IMPRESSIONANT PARATGE

 

 

 

---

Cens d’aus rapinyaires hivernants 2014-2015

Membres del GER–EA i col·laboradors inicien el cens d’aus rapinyaires hivernants a la província de Castelló.

Dates: del 13 de decembre 2014 al 18 de gener del 2015.

El cens està dividit en dues parts:

• Des de llocs fixos: control de dormideros, zones d’aliment.

• Itineraris amb vehicles a baixa velocitat.

Aquest tipus de censos és similar als ja realitzats pel grup durant diversos anys.

 

Tota persona que estigui interessada pot contactar amb el grup a l’adreça:

 

  Contacte: Vinarós: Tef. 610604180 (Quique Luque) ; Vila-real: Tef. 699951038 (Josep Bort)

 

---

Cens d’aus rapinyaires i aus planejadores durant la migració postnupcial a Castelló.

Agost – Octubre 2014.

 

 

Un any més i en van tres, el Grup d’Estudi i Protecció dels rapinyaires – Ecologistes en Acció, col · labora en el cens anual a la migració postnupcial de rapinyaires i aus planadores en el seu viatge cap al continent africà. Al mateix temps es realitzen recomptes d’altres espècies d’aus migratòries de menor grandària com els abellerols, orenetes, orenetes cua-roguenques, oroneta cua-blanca, falcia, falcia de panxa blanca, falcia pàl·lida,  ...

El GER–EA mante l’estació d’observació a la muntanya coneguda amb el nom de «La Punta» al terme municipal de La Vall d’Uixó (comarca Plana Baixa). Aquesta estació presenta diverses característiques:

1. Proximitat a la residència dels observadors.

2. Punt intermig en la línia costanera entre El Delta de l’Ebre i l’Albufera de València.

3. Configuració de la muntanya que afavoreix els corrents termiques deguda als vents i brises procedent del mar, el que facilita el remuntage i planatge de les aus migratòries.

4. Espècie de » muntanya illa» entre el mar i la Sª d’Espadà, envoltada per zones de cultiu i edificacions.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El cens es realitza en col · laboració amb altres ornitòlegs i grups naturalistes de la Comunitat Valenciana com APNAL–EA, GRUP AU d’Anellament, GER–EA, SVO, SEO-Alacant, etc ..

Entre tots ells s’ha confeccionat una xarxa que abasta tota la Comunitat Valenciana des de la costa fins a l’interior.

Els Objectius i Metodologia consisteix en (text SVO i Grup Au):

Objectiu:

Amb aquest programa es pretén crear una xarxa de seguiment de la migració diürna d’aus a través de la Comunitat Valenciana mitjançant l’observació directa des d’estacions fixes que ens permetin millorar la nostra comprensió de la migració d’aquestes aus, i monitoritzar a mitjà i llarg termini, l’evolució de les seves poblacions i de les seves rutes.

Des d’aquests llocs d’observació més de rapinyaires passa una considerable quantitat d’aus d’altres espècies, entre elles destaquen sens dubte les orenetes, els avions i els abellerols i també fringíl·lids o falciots i altres espècies com grassets, bugaderes, alàudids (sobretot aloses, encara que també algunes cotolius i cogullades comuns), tords, alguna cigonya …
Tot aquest contingent conforma un registre igualment interessant pel que convidem a tots els participants a recollir dades d’aquestes espècies ia reflectir-los en les fitxes. Per a tots ells, i pel fet que el pas d’orenetes pot arribar a estressar el ornitòleg més entusiasta, es recomana armar-se d’un comptador en què es marquin els números de 10 en 10, ja que en anys bons poden passar 2.000 aus en una hora.

Mètode:

El programa de seguiment és molt senzill, abasta des del 24 d’agost a l’1 de novembre i es demana el següent esforç de cens:

10 visites (que corresponen a una visita setmanal), encara que es considera una estació coberta amb un mínim de 8 visites.
3 hores de cens per a cadascuna de les visites en un horari fix entre les 9:00 a les 12:00 hora solar) (Hora oficial: 11:00 a 14:00 horari d’estiu i 10:00-13:00 en horari d’hivern).

Per participar en el projecte cal posar-se en contacte amb el coordinador i comunicar la localització des de la qual es vol fer el seguiment. Un cop comprovada la localització, en la que es tractarà d’evitar possibles solapaments, es designarà un nom i un responsable per aquest punt. L’obligació del responsable serà la de vetllar pel correcte compliment de la metodologia i la d’enviar els resultats un cop finalitzada la camapaña.

Més informació sobre migració a Castelló:

• Paso postnupcial de rapaces 2003 – Muntanyeta de Sant Antoni y La Punta
• LA MIGRACIÓN POSTNUPCIAL DE AVES PLANEADORAS EN LA 
• Paso postnupcial de rapaces 2003 – Dto. de las Palmas
• Identificación de rapaces en vuelo (Miguel Tirado)
• A remarkable case of circuitous autumn migration of the …
• Migración postnupcial de rapaces por el P.N. del Desierto de las Palmas (Castellón). 2003 – 2010
• Migración e invernada de los Aguiluchos ibéricos en el País Valencià
• La migración de Aves

---

Observació i recompte de Falcó de la reina (Falco eleonorae) a la Pobla de Tornesa.  Juliol-2014

Un any més les pinedes de pi pinaster al municipi de la Pobla de Tornesa són els llocs preferits pels falcons de la reina per alimentar-se abans d’iniciar la reproducció a les Illes Columbretes.

Els albiraments es realitzen a última hora del dia iniciant-se a les 20:30  fins a les 22:30 h. ja completament de nit.

Les persones interessades poden contactar amb el GER–EA per quedar i fer recomptes d’aquest  falcó observat exemplar de plomatge fosc i clar.

És una oportunitat única per gaudir de les tècnica de caça que utilitzen aquests falcons per a la captura d’insectes en ple vol, ja que la resta del temps es localitzen a les Illes Comunbretes i Balears per reproduir-se.

 

 

 

 

 

 

Col · labora amb el cens i control d’aus nocturnes a la comarca de la Plana Baixa.

Maig – Agost 2014

Com en anys anteriors membres del GER–EA inicien una sèrie de recorreguts pels diferents camins de la comarca de la Plana per detectar zones de cria i dispersió de diferents aus nocturnes, especialment s’estudia, les aus nocturnes: Mussol comú (Athene noctua), Òliba (Tyto alba), Xots (Otus scops) entre les més abundants sense passar per alt les zones de Duc (Bubo bubo), Garramús (Strix aluco) a zones amb tallats, talussos i bosquets.

A més seguim amb el cens de Saboc coll-roig (Caprimulgus ruficollis) i Saboc (Caprimulgus europaeus). També mitjançant recorreguts per la camins de la Plana i parades d’escolta.

Com a resum de la metodologia:

• Dates des del mes de maig a agost 2014
• Itineraris amb cotxe a baixa velocitat (20 – 40 km / h) pels camins.
• Parades amb esperes d’escolta de 10 minuts.
• Registre de les dades amb localització UTM / coordenades geogràfiques.
• Plasmat de les dades en pàgina de Anuari Ornitològic de la Comunitat Valenciana «http://www.internatura.org/aocv/» havent registrar-te o donar-te d’alta, en cas que no estiguis, per poder accedir a tota la informació i col · locar les dades obtingudes.

---

Col · labora en el Projecte Corriol 2014

Membres del GER – EA estem col · laborant en un nou projecte sobre control i seguiment del corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) a la província de Castelló.

Projecte realitzat pel científic Pepe Greño , que mitjançant l’anellament d’exemplars adults a les zones de cria ( platges de la província ) , ens poden informar no només dels desplaçaments d’aquestes aus , sinó de la formació de nous nuclis reproductius i de les àrees d’hivernada . El que ens pot facilitar informació per a una bona gestió dels espais utilitzats per aquestes aus i minimitzes els impactes negatius , com la destrucció de l’hàbitat adequat ( reformes de les platges , construcció de passeigs marítims , etc … ) , la mort per predadors naturals o pels animals domèstics fins i tot pel mateix home .

Cada au porta una anella metàl · lica en tèbia i una anella negra amb 3 lletres blanques al tars oposat . En algunes ocasions les aus també presenten una anella de color sense codi a la tíbia sense metall  (anelles AOCV)

Per a més informació :

http://grupodeanillamientopitroig.blogspot.com.es/p/proyecto-chorlitejo-patinegro.html

• http://www.seo.org/blog/los-chorlitejos-reclaman-su-parte-de-playa/
• El chorlitejo patinegro (charadrius alexandrinus) evolución de las parejas nidificantes, localidades y problemática en la provincia de Castellón. 2004

---

Cens, control i seguiment de rapinyaires rupícoles a la província de Castelló.

Febrer – Juliol 2014

Membres del GER–EA inicien el control d’aus rapinyaires diürnes nidificants en les diferents comarques de Castelló, especialment les grans rapinyaires: àguila reial, àguila de panxa blanca, voltor comú i aufrany. A més de les altres rapinyaires més petites com el falcó pelegrí i xoriguer.

Les persones que esteu interessades a col · laborar en aquests censos, poseu-vos en contacte amb el coordinador d’aquest seguiment del GER-EA,  Josep Bort, qui us proporcionara la informació oportuna i les àrees de prospecció.

Tenir present que aquests tipus de cens sempre s’han de fer amb bona òptica (prismàtics i telescopis) i l’observació de nius han de ser a distàncies mínimes de 500 m. ja que són espècies molt sensibles a les molèsties humanes i amb una gran categoria de protecció:

http://www.uam.es/otros/consveg/documentos/Valencia-2013.pdf

http://www.seo.org/media/docs/DivulgacionLibroRojo.pdf

http://www.magrama.gob.es/es/biodiversidad/temas/conservacion-de-especies-amenazadas/catalogo-nacional-de-especies-amenazadas/

 

 

 

 

 

 

Control d’aus a la zona litoral des del Port de Borriana fins la marjal d’Almenara.

4/Març/2014

• Dia: 4 de març del 2014.
• Sortida a les 8:00 h. de Vila-real.
• Arribada a les 13:00 h. a Vila-real

Qui pugui acudir vam quedar a la rodona de Carrefour a Vila-real entre 08:00 i 8:15 h.

 

RAM (Xarxa d’observació d’Aus i Mamífers marins)

1/març/2014

Pròxim cens d’aus marines al far de Borriana.

Dissabte 1 de març 2014.

Des de les 8: 30 a 11:30 h.

Lloc: Far de l’espigó al nort del port.

Els que pugueu vindre us esperem a les 8:15 h. al final de la llotja del port.

---

MANIFESTACIÓ CONTRA LES PROSPECCIONS PETROLIFERES A LES ILLES COLUMBRETES I EL MAR MEDITERRANI.

VINE EL PROPER DISSABTE A LES 12:00 A LA PLAÇA DE LA FAROLA A CASTELLO.

PER UN MEDITERRANI NET, SENSE INTERESSOS ECONÒMICS NI ESPECULACIONS.

PEL MANTENIMENT DELS RECURSOS NATURALS I UNA EXPLOTACIO PESQUERA SOSTENIBLE.

 

---

RAM (Xarxa d’observació d’Aus i Mamífers marins)

• Resultats del Cens d’aus marines: RAM i CAMILCV. 11/01/2014
• RAM, cens d’aus i mamífers marins. 10/11/2012
• RAM Port de Borriana. 02/06/2012
• Cens d’Aus Marines (RAM)-04/02/2012

---

Observant cabres salvatges al nord de Castelló. Gener-2014

El dia 8 de gener del 2014, membres del GER-EA ens translladarem a la part nord de Castelló a la comarca del Baix Maestrat, per realitzar un reportatge (fotogràfic i de vídeo) i un recompte de cabra salvatge a la zona del Turmell, en aquesta ocasió s’aprofités per la detecció i recompte d’aus hivernants i sedentaries a la zona com, voltor comú, àguila reial i àguila de panxa blanca com rapinyaires més destacades a la zona.

Us esperem.

---

Cens nacional d’hivernada de milà reial (Milvus milvus).

Decembre 2013 – gener 2014

• Resultats del III Cens Nacional d’hivernada de Milà reial (Milvus migrans) 2013-2014

Campanyes d’estudi, sensibilització i protecció de la natura

PARTICIPA I IMPLICA’T

¡¡¡¡¡¡ET NECESSITEM I LA NATURA TAMBÈ¡¡¡¡

Campanyes actuals:
Campanya de Biodiversitat.
Campanya d’aus insectívores urbanes.

Relació de campanyes que fem tots els anys:

1.- Campanya d’informació, Sensibilització i Educació ambiental
2.- Campanya amb proteccio d’aus rapinyaires.
3.- Campanya de protecció de l’àguila de panxa blanca.
4.- Campanya de col.locació de nius artificials i caixes nius per a aus rapinyaires diurnes i nocturnes.
5.-Campanya de prevenció d’incendis forestals.
6.- Campanya contra a les electrocucións d’aus i contra la MAT.
7.-.Campanya contra a els atropellaments d’animals.
8.- Campaya contra a els abocaments il.legals.
9.- Campanya contra la dessecació de zones humides i degradació de l`litoral.
10.- Campanya contra la sequera. L’aigua un bé escàs i necessari. No a l’abús.
11.- Campanya contra el furtivisme i la sobrecaça.
12.- Campanya contra a els enverinaments.
13.- Campanya contra a els robatoris de pollos de rapinyaires.

Algunes campanyes ja realitçades, que poden tornar:

Campanya amb i protecció de la mar Mediterrani. NO a les Prospeccions Petrolíferes a les Illes Columbretes.
Campanya contra a els Incineradores al País Valencià. No a la contaminació de l’Alcora
Campanya Antinuclear. FUKUSHIMA
Campanya contra el Fracking
Campanya contra el cultius trangenics. No a l’cultiu a Vinaròs.
Campanya Salvem el Bosc.
Campanyes anteriors contra els incendis forestals.
Campanyes anteriors amb protecció de rapinyaires.
Campanyes anteriors de caça il·legal (parany)

Campanyes actuals:

Campanya de Biodiversitat

El Planeta Terra s’enfronta a una crisi ecològica sense precedents. La pèrdua de biodiversitat, el canvi climàtic, l’esgotament dels recursos naturals, l’aparició de nous agents patògens, un sistema econòmic basat en el creixement continu sense tenir en compte els límits del planeta, el consumisme … són algunes de les raons d’aquesta crisi.
Ecologistes en Acció et convida a veure aquesta exposició perquè conegues la importància de la pèrdua de biodiversitat i les conseqüències de la seva desaparició.
La naturalesa genera processos i béns essencials perquè tots els éssers vius, inclosa la humanitat, puguem sobreviure al planeta Terra.
Conservar-la és essencial si volem continuar vivint en aquest planeta.
Aquesta campanya «Sense Biodiversitat No hi ha Vida«, tendeix a remoure consciències i estimular sensacions de el món real en el qual vivim i fer-nos parar i reflexionar sobre d’actituts que estan prenent els nostres governants, empresaris i nosaltres mateixos amb els nostres actes quotidians.

TU DECIDEIXES ¡¡¡¡¡

Campanya d’aus insectívores urbanes.

Campanya que es reprèn dirigit a la conservació de les aus insectívores urbanes, especialment les orenetes, avions i falcies, espècies que ens arriben a la primavera de el continent africà i tornen a ell durant l’estiu – tardors, després d’haver criat en els nostres teulades, balcons i cornises.
Totes aquestes aus estan protegides per ser beneficioses per als humans, especialment per la eleminació de tones d’insectes, alguns facilitadors de plagues, i per la seva actitud i gran bellesa.  Més informació.

Relació de campanyes que fem tots els anys i estem ara amb elles:

1.- Campanya d’Informació, Sensibilització i Educació Ambiental

L’educació ambiental, és un dels pilars bàsics de la feina de el grup.
L’educació ambiental l`entenem com el respecte als ecosistems existents i tot el que alberguen i el respecte a les persones, d’aquesta manera es podrà establir línies de participació i comunicació efectives, on els nostres missatges siguen entesos pels altres.

L’educació ambiental va dirigida a les edats infantils-adolescents (3-20 anys), on és el xiquet el protagonista del tema i s’introdueix poc a poc en la història que li estem explicant. Història que mai ha de ser irreal i tova, cal ensenyar-los el dificil que és la vida, i en la naturalesa que deu existir un gran equilibri on tots lluites per la supervivència i la continuïtat de l’espècie.
Aquestes xarrades i tallers són recolzades per vídeos, quadernets, tríptics, dibuixos i altres tipus de material didàctic, a més ens basem en el suport de l’professorat, eina imprescindible en aquests temes.

Pel que fa a les edats adultes, no es pretén educar, sinó més aviat informar i sensibilitzar, ja que cada un dels presents té formada la seva pròpia idea del que és la biodiversitat, conservació d’espècies i els problemes que els afecten. En aquests casos simplement el nostre objectiu és fer veure aspectes de les espècies, principalment rapinyaires i els hàbitats que ocupen, que desconeixen o no han posat prou interès o són contrari als nostres plantejaments.
Tot aquest programa d’Informació, Sensibilització i Educació Ambiental, es reforcen amb sortides al camp, per veure el realment espectacular que és la naturalesa i el difícil d’observar a les aus i altres animals.

Les nostres activitats es desenvolupen en les diferents escoles, instituts i locals dels municipis de Castelló. Sent tots importants, els que més ens il·lusionen són els desenvolupats al Mas de Noguera (Caudiel), Vilafames, i al programa de «l’Estiu a Termet» que realitza en ajuntament de Vila-real. On es desenvolupen programes de conservació de l’medi ambient.

2.-Campanya de protecció d’aus rapinyaires.

Tots els anys fem una campanya per a la protecció d’aus rapinyaires, ja que són molts els problemes que els afecta, des d’accions directes contra elles, trets, verí, ceps, com indirectes, electrocucions, ofegaments en bassa de reg i antiincendis, atropellaments, destrucció del seu hàbitat tant per tansformació com tales abusives d’arbres i pins vells, incendis, etc ..

Les campanyes sempre van dirigides a la informació i sensibilització de la població, tant infantil com adulta que és la que produeix el dany. A el mateix temps es realitzen una sèrie de denúncies i propostes a les administracions competents (Conselleria Medi Ambient, Diputacions, Ajuntaments) i empreses privades (elèctriques, constructores, ..).

Les campanyes porten diversos aspectes:

– Informació a el públic en general, mitjançant fullets, tríptics, pòsters.
– Educació a la població infantil, mitjançant xarrades, passi de vídeos, quadernets, fitxes de dibuix, etc ..
– Presentació als mitjans de comunicació, ràdio, premsa escrita i televisió.
– Activitats al camp, mitjançant l’observació amb telescopis i la construcció i col·locació de caixes niu per a rapinyaires.

TOTES LES RAPINYAIRES ESTAN PROTEGIDES

3.- Campanya de protecció de l’àguila de panxa blanca.

L’àguila de panxa blanca és una de les grans àguiles més amenaçada d’Europa, a causa que les seves poblacions van disminuint any a any, amb perdudes contínues dels territoris de cria que queden abandonats. Territoris que a el cap dels anys són ocupats per voltor comú o àguila reial, fent inviable la reocupació per altres àguiles de panxa blanca o són territoris que queden definitivament buits.
En els últims 40 anys la població d’àliga de panxa blanca ha disminuït un 60% a la província de Castelló, passant d’unes 45 parelles a tan sols 17 parelles (any 2020). sent unes de les zones més afectades les poblacións que hi han a la serra d’Espadà i serra de Calderona, a sud de la província Castelló i nord València. A el mateix temps presenta unes grans oscil·lacions en el nombre de pollos que neixen, no solent sobrepassar els 20 polls a l’any a Castelló, no arribant en molts anys, a 1 poll volander per parella / any.

A aquests grans problemes d’ocupació de nous territoris s’uneix la gran mortalitat d’individus que són morts cada any, presentant greus problemes amb les electrocucions i col·lisions en línies elèctriques, mort per trets, mort per enverinament, mort per ofegaments en basses de recs, així com altres causes com traumatismes o desnutrició, tot un enorme ventall de causes que s’uneixen, a la degradació dels territoris de cria actuals per transformació o molèsties.
Objectiu: Intentar frenar el degoteig continu de pèrdues de territoris de cria d’aquesta espècie i disminuir la mortalitat adulta i juvenil, afavorir l’augment de l’aliment disponible a la zona, aspectes que podrien augmentar la criança dels polls.

Denúncia: Es pretén informar i proposar mesures d’actuació (augment de l’aliment, seguretat i tranquil·litat als territoris) a les administracions competents (Conselleria de Medi Ambient), per frenar aquesta xacra i també denunciant als furtius.

Projectes: Realitzar projectes de recuperació dels territoris abandonats, abans de ser ocupats per altres rapinyaires com voltor, àguila reial, falcó pelegrí o duc, i estar disponibles per a elles, identificant els problemes de cada territoris i minimitzant els impactes negatius.

A més les administracions haurien d’iniciar els tràmits necessaris per a augmentar la categoria de protecció d’aquest tipus d’àguila, passant de ser «Vulnerable» a «En Perill d’Extinció«, el que obligaria a l’administració redactar un Pla de Recuperació, Gestió i Ús dels territoris de les àguiles, portant-les a la màxima protecció. no sent els grups naturalistes els que haguem de fer la feina de l’administració, com el que des del GER varem redactar l’any 2012 (Pla de recuperació d’àguila panxa blanca a Castelló), que l’administració ni el va mirar.

NO MES MORTS NI TERRITORIS ABANDONATS

SALVA A L’AGUILÀ DE PANXA BLANCA

4.- Campanya de col.locació de nius artificials i caixes nius per a aus rapinyaires diurnes i nocturnes.

Consisteix en dos grups:

1.- la realització de nius artificials per a grans rapinyaires diürnes (àliga de panxa blanca, falconet,..) i nocturnes (duc petit,..).

2.- la construcció de caixes niu per a rapinyaires diürnes (xoriguer,..) i nocturnes (òliba, mussol comú i xot).

Es realitzar en diferents fases:

A.- Estudi de l’espècie i la zona, per determinar l’escassetat de l’espècie objecte d’el projecte.

B.- identificar les problemàtiques o riscos per a l’espècie.

C.- Contacte i col·laboració amb les diferents administracions (Conselleria de Medi Ambient, Diputació i Ajuntaments), per als permisos pertinents i ajudes.

D.- Contacte amb els centres escolars dels pobles on es desarroyen els projectes perquè l’alumnat col·labore, entre altres coses, amb la construcció i col·locació de les caixes niu, i la protecció i difusió de les espècies de rapinyaires i molt més.

http://www.internatura.org/estudios/CAJAS-NIDO-EN-AVES-RAPACES-DIURNAS-Y-NOCTURNAS.pdf

PERQUÈ NO ES QUEDEN SENSE CASA

5.-Campanya de prevenció d’incendis forestals.

Es pretén donar la veu de ALARMA dels grans problemes que apareixen durant i després dels incendis forestals.
El nostre objectiu no és el apagar els incendis, sinó és que no es produeixi, mitjançant la informació i sensibilització de la gent en general, des dels propis propietaris de les finques, ramaders, treballs enmig de la muntanya en èpoques de molta calor i sobretot als excursionistes, senderistes, naturalistes, domingueros, o usuaris de la muntanya de forma competitiva (proves esportives) o festiva (menjars, graellades, etc ..), produint incendis per negligència.

Per a aquesta sensibilització s’han fet cartells i tríptics informant dels aspectes més importants en la prevenció d’incendis.

CAP FOC A LA MUNTANYA

6.- Campanya contra les electrocucións d’aus i contra la MAT.

Amb aquesta campanya pretenem visualitzar un gran problema de mortalitat d’aus, especialment d’aus rapinyaires. A l’voltant de 50.000 rapinyaires moren cada any a Espanya, de les quals entre 900 i 1.000, moren a la Comunitat Valenciana, pràcticament abasta a gairebé totes les espècies de rapinyaires, 19 espècies diürnes i 6 nocturnes. Sent les més afectades les rapinyaires diürnes, com el aligot, xoriguer comú, voltor comú, àguila reial, àguila de panxa blanca, àguila calçada, …. , com rapinyaires diürnes, i el duc com el més afectats de les rapinyaires nocturnes,

D’elles hi ha que estan catalogades com en «Perill d’Extinció«, cas de l’arpellot de marjal (Circus aeruginosus) i el milà real (Milvus milvus), i La majoria com a «Vulnerables«, com l’águila pescadora (Pandion haliaetus) o àguila de panxa blanca. En el cas de l’àguila de panxa blanca, les electrocucions és la causa més gran de morts d’aquest tipus d’àguila, gairebé el 60% de les morts.

Els responsables directes d’aquestes morts són les diferents empreses elèctriques, que han de complir l’extensa legislació que hi ha a l’respecte, i en segon lloc l’Administració (Conselleria de Medi Ambient), que mira cap a un altre costat, sense exigir a les empreses elèctriques la seva responsabilitat i que rectifiquen, de manera preventiva, les torres i cables de les línies elèctriques, especialment de baixa i mitja tensió.

CAP AU ELECTROCUTADA

Pel que fa a la MAT (Molt Alta Tensió), ens oposem a la instal·lació d’aquestes mostruosas torres amb 80 metres d’altes i cables que transporten 400 kw. Creuant tota la província des del municipiode Almassora a Morella – Todolella, sent la seva única finalitat transportar electricitat cap als països europeus, fent una autopista elèctrica des del Marroc a França, sent els castellonencs els únics que perdran tant en destrucció d’l’hàbitat, contaminació paisatgística, col·lisió d’aus i afectacción a les persones que viuen a prop de les línies, descrivint-encara tipus de càncer en nens i gent gran.

No a la construcció. Plataforma NO MAT per Vilafamés.

NO A LA MAT

7-.Campanya contra els atropellaments d’animals.

Aquesta campanya va dirigida a les administracions en general (Conselleria de Medi Ambient, Conselleria d’Obres Públiques, Diputacions, DGT,), totes elles són responsables d’una o altra forma de les comunicacions vials, des de carreteres secundàries fins autopistes.
El problema dels atropellaments d’animals a les carreteres fa anys que és denunciat pel nostre grups i altres moviments naturalistes / ecologistes, fent cas omís als responsables.
Tot i que els accidents de trànsit per animals, solen no provocar víctimes mortals a les persones, si als animals, se li agafa poc interès, només en el cas d’accidents contra cavalls, vaques, óssos, cérvols, cabirols, porcs senglars, són quan salten les alarmes, però quan el mort és un gos, llops, gat, guineu, linxs, eriçó o mussol, ningú repara en això.
Segons la DGT anualment es produeixen entre 350-400 accidents amb animals domèstics i salvatges, que van provocar a 2 persones mortes, 28 ferits hospitalitzats i 433 ferits no hospitalitzats (dades any 2017), augmentant en l’any 2018-600 accidents, amb 10 persones mortes .

Vist que els accidents produeixen víctimes humanes i milers d’animals, des del nostre grup hem proposat diferents mesures, com:
– Passos verds per als animals, tant subterranis com elevats.
– Desbrossar els límits de les carreteres, lloc on els animals s’amaguen i surten a la carretera sense donar temps afrenar.
– A les zones més conflictiva, es proposa tanques selectius o malles de .
– Senyalitzar el pas d’animals en zones concretes i disminució de la velocitat a 30 km / h.
– Posar rails o guals en mig de la carretera per disminuir la velocitat.

-No caçar ni fer batudes de porcs senglars i altres herbívors, fora de l’època de caça, i properes de vies de comunicació importants, ja que poden espantar els animals i aquests creuar en grup i a gran velocitat les carreteres i autovies.

–

8.- Campaya contra els abocaments il.legals.

Aquesta campanya ha estat motivada per veure i localitzar abocadors il·legals, en zones pròximes a les ciutats i en camins i carreteres. Una cosa que pensàvem que havia desaparegut a l’augmentar la sensibilitat ambiental en la població i s’havia augmentat el reciclatge de les restes que generem. Però la realitat és que seguim abocant tota mena d’objectes, mobles, electrodomèstics, rodes de cotxe, etc .. en qualsevol lloc, fins i tot a la porta dels Eco parcs.

Amb aquesta campanya pretenem d’una banda visualitzar aquest problema, denunciar el tema als ajuntament, molts dels quals miren cap a un altre costat, així com sensibilitzar la població d’aquesta greu problemàtica, que produeix contaminació atmosfèrica, contaminació de superfície fins i tot de corrents de aigua subterrànies, provocant greus problemes mediambientals i de salut humana.

FORA ABOCADORS IL·LEGALS

9.- Campanya contra la dessecació de zones humides i degradació de l`litoral.

Tot i encara que des de fa més de 70 anys del segle passat, es va realitzar el Conveni de Ramsar, que avui inclou a més de 2.000 aiguamolls d’importància internacional a tot el món, són molts els petits i mitjans aiguamolls que s’estan degradant i desapareixent, alguns d’ells a les comarques de castelló

Com a finals de segle XIX, principi de l’XX, hi ha persones i governants (alcaldes) que pensen que les zones humides són un lloc de proliferació de plagues d’insectes, mosquits, aigües contaminades i olors, de manera que pensen que cal dessecar de forma ràpida perquè no s’acumuli aigua, fins i tot interessa la seva dessecació per a la col·locació de cultius o més greus, d’urbanitzacions, el que ha donat peu a la dessecació i transformació de totes aquestes zones situades al litoral o zones interiors com la Llacuna de Sant Mateu o la Jana, amb el greu declivi de la biodiversitat.

Des del nostre grup el GER-EA, són moltes les activitats que desenvolupem al voltant de les zones humides, des de la denúncia d’agressions (dessecació, abocaments il·legals, caça il·legal, furtivisme, construccions, etc.), ja que som conscients de la importància de la recuperació d’aquestes escasses i amenaçades zones. Les zones humides amb un entramat molt complex en què tot està relacionat, ens proporcionen, a l’humà, diversos beneficis, l’ecològic, el social, el cultural i l’econòmic.

Així els avantatges de les zones humides les podem resumir en:
1.- Manteniment de la biodiversitat, gran quantitat d’espècies endemiques, afavorint la nidificació, alimentació i descans per a milers d’aus. A més de ser el biòtop per a peixos (fartet, samaruc, etc.), rèptils (tortugues, llangardaixos i serps), amfibis (granotes i gripaus), mamífers (gran diversitat d’ells, conills, musteles,  rabosses, etc.), fins i tot mol·luscs, caragols i petxines.
2.- Control de l’inundacions, acumulant aigua i evitant ensorraments de terra en les zones de l’entorn a l’aiguamoll.
3.- Descontaminació d’aigües, al revés del que es creeu, mitjançant el filtrat per la vegetació hidrófita, millorant la qualitat de l’aigua que pot ser utilitzada per l’home

4.- Aprofitament per a realitzar treballs dels científics, universitats, mitjançant biòlegs, ambientalistes, ornitòlegs, anellament científic, etc.
5.- Manteniment de la pesca sense mort i agricultura ecológica local i activitats artesanal.
6.- Activitats d’informació, conscienciació, sensibilització i educació ambiental, dirigit ala població infantil, però també a l’adulta.
7.- Aprofitament per al turisme sensibilitzat, respectuós i de poc impacte com els observadors d’aus, ecologistes, excursionistes, campistes,etc.

Tots aquests beneficis de les zones humides semblen que no tinguin importància i són ignorats pels alcades d’algunes poblacions, Nules, Sant Mateu, la Jana, i el que és més increïble pel govern de la Generalitat València i en concret per la Conselleria de agricultura, medi ambient, desenvolupament rural i transició ecològica, un nom molt llarg però que no fa reflex del que fan els seus dirigents. Ja que moltes d’elles, per no dir totes, estan declarades zones LIC (Lloc d’Interes Comunitari), ZEC (Zona d’Especial Conservació) i ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus), formant part aquests llocs de la Xarxa Natura 2.000 europea. Aquestes declaracions es queden en això, el nom i propaganda, però no tenen les Normes i Plans d’Ús i Gestió de les mateixes, pel que es queda en paper mullat la protecció, conservació i restauració d’aquests aiguamolls. Poden degradar-les, alterar-les i fins i tot urbanitzar-les amb obres classificades menors.

Per tant la nostra campanya va dirigida principalment a evitar les dessecacions d’aquestes zones, principalment el de la marjal Pou de Nules, llacuna de Sant Mateu i llacuna de la Jana, avui o totalment seques o amb molt poca quantitat d’aigua.

Les nostres activitats se basen en:
1.- Estudi i cens sobre els vertebrats localitzats a la zona.
2.- Denúncia de les agressions.
3.- Educació ambiental a la població infantil i adulta.
4.- Propostes de millora a l’administració responsable.

NO A LA DESSECACIÓ DELS AIGUAMOLLS

SALVEN EL LITORAL. SALVEM LA RENEGA

10.- Campanya contra la sequera.

«La importància d’una insignificant gota»

 El GER–EA en lluita permanent contra els abusos dels escassos recursos naturals, ha iniciat una nova campanya de sensibilització de la ciutadania, per evitar l’abús del consum d’aigua tant per a ús domèstic, industrial i agrícola.

L’objectiu de la campanya és, que el ciutadà vegi la necessitat de realitzar petites accions per evitar el consum excessiu de l’aigua dolça apta per al consum humà, avui dia molt escassa i d’irregular distribució.

Hem tornat a utilitzar el vídeo que el GER–EA va realitzar fa uns quinze anys i va ser repartit per molts col · legis i instituts de la província de Castelló. Vídeo que encara que vell, els missatges són totalment actuals i fins i tot algunes recomanacions de llavors avui dia són acceptats per les persones i els fabricants com aspectes lògics i assumibles.

Amb aquesta campanya pretenem sensibilitzar de la «importància d’una insignificant gota» que pot canviar el panorama ambiental i humà. Per això les nostres accions i les dels nostres polítics han d’anar a la recerca de la sostenibilitat, l’alternança i el bon ús dels escassos recursos naturals.+info

11.-Campanya contra el furtivisme i la sobrecaça.

Una de les xacres per a la consevació de la biodiversitat el la mort a mans de l’home de forma legal o il·legal d’animals. Tenim molts exemples d’extinció d’espècies per la mort contínua d’aus i mamifer fins fer-les desaparèixer, a causa d’un mal ús de la caça i el permís de l’administració. Pocs avenços hem aconseguit en les reunions amb l’administració (Conselleria de Medi Ambient i les federació i associacions de caça), encara que sembla visualitzar-se un llauguer canvi respecte a caçar tot i en qualsevol moment.
Són moltes les dades que tenim sobre mort d’aus rapinyaires per trets, xarxes, ceps, lliga, verins, etc .. arribant a xifrar la mort entre 500 i 700 rapinyaires mortes cada any.

A el mateix temps sembla que en els últims anys la mortalitat de rapinyaires per trets i trampes (esta prohibit el parany i l’enfilat), ha disminuït però no obstant això ha augmentat la mort per verí.
Desconeixem les morts per tret, ja que aquestes aus es queden a la muntanya ferides o mortes desapareixent a l’poc temps, ja que des de fa molts anys la dissecació i exhibició de rapinyaires dissecades en bars i locals públics està prohibida.
La nostra campanya va dirigida als usuaris de la muntanya especialment als caçadors, columbaires, ramaders i persones adultes, que són les que estan provocant la mort de les espècies d’aus i mamífers, al·ludint que molts d’elles són plaga: garses, conills, porcs senglars, cabra salvatge, cabirol, i amb això aconseguir que l’administració els facilite els permisos oportuns per caçar durant tot l’any.

Objectius de la campanya:

1.- Implicació responsable de l’Administració en temes mediambientals.

2.- Sensibilització de la població adulta, especialment els caçadors.

3.- Denúncia dels furtius i les seues tècniques de caça, per cada ciutadà.

4.- Educació ambiental en les escoles «Conèixer per a protegir i conservar«.

La campanya va des d’octubre  a març, periode que fem coincidir amb la temporada de caça.

Què denunciem?

Són vàries les tècniques de caça, legals i il·legals on es localitzen casos de furtivismes, sent les més importants, tant pel nombre de practicants com de mamífers i d’aus capturades i mortes, les següents:

El Parany, caça amb arbres impregnats de varetes amb substàncies adhesives (visc). Considerem que aquest tipus de caça és IL·LEGAL, MASSIVA i NO SELECTIVA, i que se segueix practicant il·legalment en la Comunitat València i en major mesura en la província de Castelló.

Volem recordar que la caça del parany està prohibida des de fa 12 anys a la Comunitat Valenciana, per diferents sentències judicials, tant autonòmiques, nacionals i europees.

Com tots els anys membres del GER-EA i altres ONG ambientals (APNAL-EA, GECEN, CABS, AGRO, GEPEC,..), fem els nostres seguiments. Enguany estem observant paranys arreglats i llests per a caçar en diferents municipis de la província de Castelló, com Vila-real, Moncofar, Onda, l’Alcora, Adzeneta, Benicarlo, Vinaròs, etc.. Parany que a mitjan octubre començaren a caçar.

Aquestes observacions nostres van en la línia amb les declaracions del propi president d’APAVAL (associació de paranyers), que fa uns dies declare que hi ha molts furtius a Castelló que estan caçant al parany, per la qual cosa ens fa pensar que hi ha un gran nombre de caçadors de parany que enguany 2015, seguiran matant aus il·legalment. 

No tenim dades exactes del nombre de captures i aus mortes per aquest tipus de caça i la Consellería tan poc, però fa anys eren més d’1 milió, en l’actualitat seran centenars o milers les aus mortes il·legalment.

Xarxes abatibles, encara que és un tipus de caça legal en l’actualitat a la Comunitat Valenciana, per atorgar-se necessiten PERMISOS EXCEPCIONALS. Són centenars les aus que són capturades i mortes pels caçadors, en comptes de destinar-les als concursos de cant o soltar-les per al que s’han donat els permisos.

La Consellería en la seua Ordre de veda 18/2015, de 19 de juny, en el seu art. 6.4 permet la captura de forma excepcional i vives un total de 62.400 aus de cinc espècies de petites aus (cadernera, verderol, gafarró, passerell i pinsà) per a tota la temporada de caça.

Però el GER-EA creu que el volum de morts, encara que desconegut, ha de situar-se entre 300.000 i 500.000 aus en tota la Comunitat. Aquesta enorme mortandad suposem que és deguda a la falta de voluntat política (a cap polític li interessa la mort il·legal d’aus), i la falta de vigilància i control estricte pels agents mediambientals, com diu la normativa, ja que hi ha massa caçadors (3.600 per a enguany), especialment els caps de setmana, caçant alhora per a poder ser inspeccionats adequadament, destinant-les aus capturades i mortes a la gastronomia típica de les zones de caça.

Al mateix temps les captures i morts no es limiten a les espècies permeses sinó a una gran varietat d’espècies, des de cuetes, capxots, boxís, cogullades, busqueretes, .. fins a xicotetes rapinyaires com la muixeta (Falco tinnunculus) i els esparvers (Accipiter nisus).

A part de la mort de centenars d’aus, aquesta tècnica de caça és una escusa per a atrapar aus cantores i destinar-les al comerç il·legal, estant acostumats a veure notícies de denúncies a furtius amb centenars d’aquestes aus. 

Per les raons anteriors tornem a demanar a la Consellera de Medi Ambient una MORATÒRIA en aquest tipus de caça, ja que es practica amb permisos EXCEPCIONALS des de fa 70 anys ininterromputs. Per a passar a la CRIA en CAPTIVITAT les aus que es presentes als concursos de cant, evitant la mort directa o accidentes d’aquestes aus quan són capturades.

LA CAZA FURTIVA DE FRINGILIDOS , PRESERVAR Y VELAR POR ELLOS

Caça amb escopetes, encara que és la tècnica legalitzada i utilitzada per la majoria dels caçadors uns 40.000 a la Comunitat Valenciana (any 2015), d’ells a Castelló són 14.702 caçadors federats, sent la majoria els que accepten i respecten les normes (Llei de Caça 13/2004, de 27 desembre de la Comunitat Valenciana).

Però estem segurs que hi ha un gran nombre d’ells que maten espècies no autoritzades com a petites aus paseriformes, insectívores, fins i tot aus rapinyaires i mamifers.

Així les dades proporcionades pels Centres de Recuperació de Fauna de la Comunitat Valenciana, són extremadament alarmants, encara que escassos apunten entre 1 i 2% els ingressos per tret de tots els animals que entren, així tots els anys un centenar d’aus entrar tirotejades a aquests centres, així:

Coneixent que les entrades només representen el 10% de totes les morts d’espècies no cinegéticas que entren, sent deixades en la muntanya en el cas de les rapinyaires o mamífers no autoritzats (cabra montés, cabirol, etc..), estaríem davant una xifra de centenars d’aus protegides tirotejades.

Captura amb llaços i ceps, són tècniques il·legals, que s’utilitzen tot l’any (llaços) o majoritàriament a l’hivern (ceps), encara que en poca quantitat, es detecta aquest tipus de furtivisme en quasi tots els municipis de la Comunitat Valenciana.

És impossible saber quantes petites aus insectívores com, les currucas o pitrojos o altres paseriformes (merles, zorzales, etc..), cauen en aquests paranys, però han de ser dotzenes d’aus i mamífers (conills, senglars, etc..)

Varetas de cola (visc) en petites basses, un altre tipus de caça il·legal és la col·locació de varetas impregnades amb cola (visc), al voltant de petites basses on van a beure les aus. 

Amb aquest tipus de tècnica (les mateixes varetas que s’utilitzen en el Parany), són tot tipus d’aus les que poden ser capturades, especialment aus insectívores (currucas, pit-rojos, carboners, etc..) i paseriformes (merles, zorzales, pinsans, caderneres, verderones, etc..), que es veuen exposades i cauen, morint algunes per ahogamiento.

Altres tipus de tècniques furtives, hi ha alguns tipus de caça il·legals que es donen de major o menor grau al llarg de la Comunitat Valenciana i especialment a Castelló, les xarxes verticals, l’ancesa (captura de paseriformes a la nit), el sevall (col·locació de menjar en un punt fix i, en acostumar-se, atrapar-les amb xarxes), etc.

Al final el que pretenem és que les morts il·legals i entrades en els Centres de Recuperació es reduïsquen en un important percentage (30 – 50%) i que tant l’Administració com els propis caçadors siguen responsables dels seus actes i complisquen la legislació vigent.

Per a més informació: GER-Caça il·legal Comunitat Valenciana

Des d’aquesta pàgina és important que qualsevol ciutadà denuncie els casos de furtius en la Comunitat Valenciana, les poblacions d’aus i altres animals no poden suportar aquest nivell de mortalitat de forma il·legal.

12.- Campanya contra els enverinaments.

Aquesta campanya està motivada per l’augment dels casos d’enverinaments trobats a la província de Castelló. Enverinaments cada vegada més freqüents en gossos i gats de carrer o de caçadors, però el més greu és que s’estan trobant animals salvatges com rabosses o el més important d’àguiles de panxa blanca, espècies en perill d’extinció a nivell europeu i peninsular.
Això ens obliga a tenir els ulls oberts i augmentar els canals de comunicació per a determinar les zones amb enverinament, que s’uneixen a altres morts per caça furtiva.
L’objectiu, és determinar les zones d’enverinaments, les espècies afectades, i els efectes sobre la fauna salvatge.
Denúncia dels casos als agents mediambientals i agents de Seprona, perquè aixequin els cadàvers.

NO TOQUES L’ANIMAL MORT
CRIDA AL TEF. 112

Dades: Com sempre es poden passar al nostre grup per incorporar-los a la base de dades de l’GER, o introdir-los en els anuaris exitents tant d’aus (AOCV) com d’altres vertebrats (AVCS)

13.- Campanya contra els robatoris de pollos de rapinyaires.

Aquesta campanya porta més de 30 anys en marxa, motivada per la presència de robatoris continus de pollos d’aus rapinyaires tant rupícoles (àguila panxa blanca, falcó pelegrí i xoriguer comú), com forestals (àguila calçada, astor, esparver), encara que també en casos molt escassos de pollos de gran duc i altres rapinyaires.
La campanya es va iniciar a mitjans de la dècada dels anys vuitanta de segle passat, on era molt freqüent els robatoris de pollos, destinats principalment per a la falconeria, activitat que no es regula fins a l’any 1988 (DOGV núm. 973, de 30 de desembre de 1988), on es definia l’activitat i es posaven certes normes, que posteriorment es van ampliar en a l’any 2008 (ORDRE de 26 de febrer de 2008), obligant que totes les aus de falconeria provinguessin de cria en captivitat.
Tot i així seguim detectant espolis de nius, destinats a gent que vol un aus a casa, però sobretot per al negoci de venda d’aus rapinyaires il·legals, ja que un pollos d’àguila, falcó o astor són molt valorats econòmicament, sense passar pels Centres de Cria de Rapinyaires legalitzats.
Objectiu: detectar els nius espoliats a les comarques de Castelló, i les espècies de rapinyaires més afectades.
Denúncia: Es denunciés i informés de fet als agents mediambientals i agents de Seprona, dels nius on hem detectat robatoris o desaparicions estranyes de pollos. Cria al Tef. 112
Informació i Sensibilització de la població general: amb ells seguim realitzant xerrades en locals públics i privats per a descriure la importància de conservar les aus rapinyaires i per que no hem expoliarlas o matar-les.

Denúncia als furtius o posa’t en contacte amb nosaltres. 

correu: contact@internatura.org

o crida al 112

 http://www.ecologistasenaccion.org/article31281.html

 

Algunes campanyes ja realitçades, que poden tornar en qualsevol moment.

Campanya contra la destrucció de litoral i les macrourbanitzacions.

Des principi dels anys noranta de segle passat, fins i tot abans, les nostres zones litoras i costa han estat objecte d’especulació urbanística, comprant terrenys a la banda de la línia de costa per fer grans complexos urbanístics sense importales la pèrdua de les condicions mediambientals. Sent en molts casos envaint i dessecant zones de marjal, cas de la marjal de Peníscola, Alcossebre, Orpesa i Benicàssim, i en menor mesures les de Nules, Moncofa, Xilxes i Almenara.

Aquesta campanya es continu amb la instauració d’una Llei de Costes on vam presentar al·legacions per a una Llei de Costes Sostenible (Llei 2/2013, de 29 de maig).
La importància dels ecosistemes desapareixen a mans de insaciables empreses constructores, el cas més escandalós la construcció de el complex Marina d’Or i urbanitzacions pels constructors de el grup Calabuig, que torna anys després sota un aspecte ecològic i verd (greenwashing), volen construir desenes de segones residència i un hotel a la zona de la Colomera, prop de la Renegà (Benicassim-Orpesa).

Objectiu: Principalment aturar la destrucció de litoral i donar suport a les plataformes que es formin, en aquest cas la Plataforma Salvem la Renegà, en el que considerin i puguem.
Denúncia: Es realitza denúncia dels fets ocorregut a les diferents administracions (Ajuntaments i Conselleria de Medi Ambient), denunciar als mitjans la destrucció d’ecosistemes marítims-terrestres d’importància internacional. A el mateix temps aquestes denúncies s’han d’estendre a la Fiscalia, Defensor de Poble, Ministero de Medi Ambient i la Comissió Europa, ja que afecten zones declarades com a LIC (Lloc d’Interès Comunitari), ZEC (Zona d’Especial Conservació), ZEPA (Zona d’Especial Protecció de les Aus), totes elles pertanyent a la Xarxa Natura 2000.

Un dels aspectes més improtantes, en aquests casos, és la massiva mobilització social, ja que és l’única manera de pressionar les administracions i parar a les grans i insaciables empreses constructores.

PER UN LITORAL LLIURE DE FORMIGO

Campanya de protecció del mar Mediterrani. NO a les  Prospeccions Petroliferes.

Al costat dels diferents grups d’Ecologistes en Acció del País València, s’ha iniciat una sèrie d’actuacions sota el lema «Mediterrani: NO a les Prospeccions»

El nostre lema és «Illes Columbretes per sempre netes»

 

Platja d’Almassora – Castelló 19-02-2014

 

Triptic utilitzat en la campanya contra les prospeccions petrolíferes: «Enverinant nostre futur. Explotacions petrolíferes marines«

Illes Columbretes. http://www.ecologistasenaccion.org/IMG/pdf/informe_prospecciones.pdf Vídeo «El planeta Terra eres tú«

LA MAR. CONTAMINACIÓ I ABÚS EN LA PESCA.

• El petroli. Vídeo
• Pesca il.legal. Vídeo
• Pesca responsable.Vídeo
• Pesca responsable. Texto FAO 1995

Campanya contra les Incineradores en el País Valencià.

• NO A LA INCINERADORA DE L’ALCORANUCLEARS NO, GRÀCIES. TANQUEM LES NUCLEARS

Campanya Antinuclear. FUKUSHIMA

  «Fukushima: el accidente y sus secuelas en el tercer aniversario«

Plataforma Tanquem Cofrents

Campanya contra el Fracking: Diciembre-2012:

Día 1/12/2012:

 Xarrada sobre el fracking i presentació del llibre «Agrietando el futuro» a Benicarló (CS). Organitza Associació Cultural Alambor, Ecologistes en Acció i Plataforma Antifracking: Rodrigo Iruzun (àrea d’energia d’Ecologistes en Acció).

Xarrada sobre fracking a Vilafranca (CS). Organitza el Aj de Vilafranca. Ponent: Jose Luis Simón (catedràtic de geologia de la Universitat de Saragossa) i Ingacio Morell (Catedràtic i Geòleg de la Universitat Jaume I de Castelló)

Día 5/12/2012:

Xarrada sobre fracking a Vinaròs (CS). Organitza: Plataforma Antifracking. Ponent: Maite Guardiola (Màster i Doctora en Hidrogeologia).

Plataforma Anti-Fracking Comarques de Castelló

Campanya contra el cultius trangenics.

ALIMENTS SANS. NO AL SEU MANIPULACIÓ GENÈTICA

• NO ALS EXPERIMENTS EN ALIMENTS TRANSGÈNICS.
• Vídeo (la Vía Campesina).
• Xarxa d´Agroecologia de Castelló

Campanya Salvem el Bosc

Aquesta campanya al costat de les d’incendis forestals va ser una de les que més es van implicar les distintes organitzacions naturalistes i ecologistes de l’Pais Valencià.
Aquesta campanya anava deregida a la publicació d’una Llei forestal a principi de la decada dels anuys noranta del sigle passat, modificada als anys 2018. Llei que voliem sostenible i respectuosa amb els ecosistemes i les masses boscoses i de matoll, que alberguen gran quantitat de vertebrats i invertebrats, i de flora de gran valor, etc ..
Campanya que anava dirigida a conservar les masses boscoses situades en les diferents zones des dels corredors litorals, prelitorals i muntanya, ja que es veien amenaçades per diferents aspectes, des de la provocació d’incendis forestals per a la cosntrucció de segones residències, construcció de pistes i carreteres enmig de bosc, les tales abusives de grans empreses fusteres o simplement per enveja o negligència.
Objectiu: Manteniment, conservació, protecció i restauració de les masses boscoses del territori valencià. Per una Llei Forestal
Denúncia: De tots els abusos i tales abusives d’arbres (pins, sureres, alzines, roures, i matoll, etc.), així com la tala d’arbres grans i vells que alberguen nius de rapinyaires o altres espècies de vertebrats en perill.

Campanya contra els incendis forestals.

1990-2019

Seguint amb les campanyes anuals contra els incendis forestals des d’anys 80-90 de segle passat. Seguim amb una nova campanya contra els incendis forestals 2015. Aquest any amb la problemàtica sorgida per la modificació de la «Llei de Montes«, on s’ha anul·lat l’article que feia referència a la protecció del sòl després d’un incendi forestals. S’obri la possibilitat de requalificar els terrenys incendiats immediatament després d’incendi.

 

NO MES FOC

Juliol-

Campanya contra els incendis forestals.

     

«Ara toca dir NO als incendis«

La importància dels incendis forestals no ha de caure en l’oblit per part dels ciutadans. Són molts els interessos de les nostres muntanyes per als usuaris, agricultors, recol · lectors, ramaders, empresaris i industrials, excursionistes, etc … Però cada vegada més les nostres muntanyes adquireixen més importància, com productors d’aliments i refugi a molts éssers vius (humans i animals), llocs d’espècies vegetals úniques, així com la seva funció en el manteniment dels aqüífers, barrera davant riuades i inundacions i la disminució de l’efecte hivernacle.

Per tot això el GER–EA torna a treure la mateixa campanya de l’any 2013, ja que és de vital importància mantenir una sèrie de conductes i activitats a la muntanya per evitar la seva degradació i desaparició, incloent la pèrdua d’habitatges i vides humanes que viuen o treballen.

 

Incendis forestals, que no s’escapin.

Juny-2013

La Comunitat Valenciana és un dels territoris més amenaçats i propens a la instauració d’incendis forestals, processos erosius i desertització. Qualsevol incendi no només destrueix árbres i arbusts, sinó tot un sistema de vida vegetal, animal i fins i tot vides humanes. Tot esforç és important i necessari per PREVINDRE els incendis forestals.

EL BOSC: INCENDIS FORESTALS.

Campanyes: 2011: «Volem Tallafocs Vius». Per prevenir els incendis forestals aposta pels tallafocs vius. 2012: «No facis foc a la muntanya»

 

Conscienciació ciutadana. Educació Ambiental.

Juliol del 15 al 29 en el Termet. 

Programación Estiu al Termet 2014

Gaudint la terra Colònies d’estiu d’Ecologistes en Acció al Mas de Noguera   Del 8 al 14 de juliol   Aquest estiu Ecologistes en Acció del País Valencià col·labora amb el Mas de Noguera en l’organització de les Colònies d’estiu “gaudint la terra”.   Aquesta experiència de contacte compartit amb la natura proporcionarà als nostres xiquets i xiquetes diversió, amistat, aprenentatge i noves mirades al món.   A les colònies recuperem sabers camperols, alhora que aprenem a cuidar-nos tenint cura del nostre entorn: cultivant, recol·lectant, transformant i conservant aliments, atenent els animals de la granja, coneixent les herbes…   Del 8 al 14 de Juliol al Mas de Noguera. Caudiel. Castelló. 70 places, per a xiquets i xiquetes de 6 a 14 anys.     Inscripcions fins al 7 de juny Informació: 964144074 Preu: 278 € (260 € per a socis d’Ecologistes en Acció)   Inscripcions: gaudintlaterra@gmail.com

 22-juliol.  Excursións .Les aus rapinyaires al riu Millars.

Xarrada realitzada per membres del GER-EA sobre les aus rapinyaires localitzades al riu Millars dels la Pobla d’Arenós a la desembocadura al mar Mediterràni entre Almassora i Borriana. Després farem un itinerari nocturn pel paratge del Termet, gaudint dels sons de la nit identificant tant vertebrats com invertebras per el seu só tant a la pineda com al llit del riu Millars.   

 

Programació de la activitat 2014.

Resum activitat 2013.

Campanya de protecció de l’àguila reial i àguila de panxa blanca i altres rapinyaires 1985-2013

 

El GER – EA , llança una nova campanya de protecció de l’àguila de panxa blanca i àguila real en la província de Castelló , a causa del gran augment de morts de àguiles per l’home en forma de trets i trampes. Així mateix i especialment l’àguila de panxa blanca, es veu molt afectada per estructures verticals com les línies i torres elèctriques.

A aquestes morts s’uneix la gran destrucció dels hàbitats adequats per rompudes per a cultius , construcció de pistes per les rodalies dels nius , treballs forestals en època de cria , així com l’augment d’esports de muntanya com les rutes exursionistas o senderisme , escalada, rutes a motor , bicicletes , etc a èpoques claus com la Setmana Santa i molt a prop o en els mateixos tallats dels nius , així com la presència contínua d’observadors.

A més un dels factors gairebé determinant és la mala qualitat dels territoris de cria i la manca d’aliment .

Problemes que venim denunciant des de fa més de dues dècades però sembla que la Conselleria de Medi Ambient fa orelles sordes a les nostres recomanacions .

Considerem de vital importància alguns aspectes :

1 . – Continuar amb els treballs de seguiment de les zones de cria (investigació) .

2 . – Declaració de les zones com a espais protegits .

3 . – Actuar i perseguir els infractors ( furtius ) .

4 . – Eliminació o rectificació de totes les línies elèctriques propers a les zones de cria i de aliment, per a disminuir la mortaldat de l’espècie .

5 . – Augment de les espècies presa, per afavorir el manteniment dels territoris i assegurar la reproducció .

6 . – Disminució de les molèsties humanes, prohibint de gener a agost qualsevol activitat en la proximitat dels nius.

7. – Sensibilització tant a la població adulta com els joves, explicant la importància del manteniment de les àguiles. Fins i tot a la pròpia Conselleria de Medi Ambient, poc sensible amb els aspectes de protecció d’aus i més sensibles en tema de caça il · legal com el parany.

El bosque protector – Fauna amenazada: Águila perdicera – RTVE.es

[Informe] La caza ilegal, masiva y no selectiva en la Comunidad Valenciana

Campanya contra la mort il-legal de rapinyaires:

Novembre – Decembre 2013

Una nova campanya del GER-EA per evitar la mort il · legal d’aus rapinyaires. «Per què? NO més morts«. A la província de Castelló es maten de forma il·legal entre 200 i 250 aus rapinyaires, moltes d’elles queden ferides a la muntanya, altres són dissecades i exhibides en cases particulars o bars. En un gran nombre arriben als centres de recuperació de Castelló, València o Alacant. És un absurd seguir matant rapinyaires il · legalment al segle XXI.

 

Àguila de panxa blanca (jove). Fondeguilla Agost-2013

  

Esparver cendrós ferit a Tirig.

Juliol 2000

 

 

 

Caça il · legal amb parany a la Comunitat Valenciana – Castelló

 

Caça il·legal amb ceps a la Comunitat Valenciana – Castelló

Gener-2013

És costum en diferents zones de Castelló, la utilització de ceps i ballestes per a la captura de petites aus fringil.lides com tords i merles comuns, així com altres aus insectivores com els pit-rojos i tallarols. Es col · loquen entre els horts de tarongers a la zona costanera i entre oliveres a la part interior de la província. Aquestes aus mortes tenen la destinació de la gastronomia i consumides tant a nivell familiar com venudes de forma il·legal a bars i restaurants de la zona.

NO A LA CAÇA ILEGAL

Campanya per protegir el riu Millars.

Aquesta campanya realitzada juntament amb altres grups ecologista locals de Castelló, e iniciada a l’any 1991, és motivada per la gran deixadesa que fan les administracions responsables sobre el riu i especialment la desembocadura.
Objectiu: Restaurar i Protegir la desembocadura de l’riu Millars a el pas de les poblacions de Vila-real, Borriana i Almassora.

Denúncia: Per a això s’han realitzat diversos escrits a la Conselleria de Medi ambient, denunciant la situació actual, abocaments il·legals, caça, furtivisme, talls d’aigua en època de nidificació, etc ..
Desenvolupament: Edita cartells i tripcticos per sensibilitzar la població.

•