Resultados de búsqueda por: voltor

Voltor comú, iniciem el control de nidificació i distribució 2016.

Voltor-bb-21-11-2014-AlmenaDurant el mes de gener s’ha iniciat l’activitat de control i seguiment de la nidificació del voltor comú (Gyps fulvus) a Castelló.

Membres del GER-EA han començat amb aquests controls aprofitant el cens de rapinyaires hivernants a la província durant aquest mes.

Fins ara, han estat visitades algunes de les voltoreres ubicades a les comarques de l’Alt Millars, Alt Palància, Alcalatén i Els Port de Morella, encara que ens falten les del Baix Maestrat, on es localitzen Buitre-serratella-31-12-15Idiverses molt importants.

Els controls s’han basat en comptabilitzar el nombre de nius o voltors incubant i el nombre de voltors posats en els tallats o volant. Com en altres ocasions hem considerat niu segur, la presència de l’au posada en actitud d’incubació, també quan hem observat un canvi entre els dos adults al niu. Al mateix temps hem considerat niu probable, la presència d’un o dos voltors (parella) posat de peu en lleixes o coves que l’any anterior havien tret polls, defensa de la lleixa, aportació de branques, i niu possible en lloc i data adequada amb actituds que poden fer pensar que hi ha un niu. Voltors-4-01-2016-IMG_8330Voltor-rama-28-02-2016-lkIMVoltor-niu-4-01-2016-IMG_84

També hem visitat el menjador de voltors a Villahermosa, per determinar quantes aus es localitzen en aquesta zona. En comptabilitzem entre 250 i 300 voltors posats en arbres i roques propers al menjador. En el qual només havien ossos i restes sense carn de cavalls, indicant que fa molt de temps que no porten menjar.Volto-29-01-2016-comedeIMG_Volto-a-29-01-2016-comedeIM

En aquests controls aprofitem per detectar aus anellades o amb marques alars, enviant les dades a la Conselleria de Medi Ambient, el Centre de recuperació o a l’Oficina d’Anellament, els que ens informen sobre que au es tracta, d’on procedeix, quan va ser anellada i la supervivència de la mateixa. Voltor-marca-29-01-2016-IMG

Fins ara hem localitzat un centenar de nius, encara que són dades provisionals que han de ser confirmats amb la presència dels polls nascuts. Hi ha errors al no comptabilitzar els nius que han fracassat, ous que no arriben a eclosionar o pollets molt petits morts. Fracàs que està infravalorat degut a la gran quantitat de parelles nidificants, la inaccessibilitat d’alguns nius que no es veuen de cap part, i la manca d’observadors durant l’època d’incubació i eclosió dels ous.

Seria interessant conèixer aquest aspecte, per determinar si la causa de la pèrdua de l’ou o del poll petit ha estat per mort natural (infertilitat, refredament, falta d’aliment, etc.), o per influència humana (escaladors, excursionistes, observadors , furtius, treballs al camp, etc.).

Voltors-29-01-2016-IMG_3265Fins al mes de juny seguirem amb els controls intentant localitzar noves àrees de cria, el nombre de nius i polls nascuts i el total de la població.

Recordem que tots els controls dels nius de rapinyaires i aus en general, s’han de realitzar amb material òptic adequat (prismàtics i telescopis) i des d’una distància que la nostra presència no interfereixca en la conducta normal de les aus.

En els seguiments intentem recollir no sol informació escrita a la llibreta de camp, sinó imatges, tant en foto com en vídeo, per poder ser aprofitada en l’Educació ambiental a les escoles o per mitjà de les xarxes socials (la nostra pàgina web, blog, facebook, o twitter), mitjans que utilitzem per a la sensibilització de la societat.

Voltors-25-1-2016-DSCN1462Voltor-29-01-2016-IMG_9666Esperem que els interessats es posin en contacte amb nosaltres per augmentar l’àrea d’estudi i els dies de control.

Voltors amb marques alars a l’abocador de Terol 07-09 agost 2015

Voltor-groc-a-L01-Terol-8-8Voltor-a-Terol-8-8-15-IMG_7Durant el primer cap de setmana d’agost, ens desplacem a la localitat de Cedrillas i voltants de Terol.

Després d’estar per diferents zones, localitzem l’escombriaire de Terol, on observem desenes de milans negres, algun milà reial, desenes de corbs i uns dos-cents voltors comuns, alimentant-se de les restes humanes.

El més curiós va ser veure els voltors barallant per aconseguir atrapar alguna resta dins de les bosses d’escombraries, alguna cosa realment impactant ja que no havíem vist aquest fet amb tanta intensitat.

Voltor-groc-C7U--8-08-15-TeVoltor-groc-a-C8M--8-08-15-Però el que més ens va sorprendre va ser veure que molts dels voltors presentaven marques alars i anelles, totes de color groc.

Intentem des de lluny fotografiar els voltors marcats amb la tècnica del digiscopy (màquina de fotos acoblada al telescopi) per identificar la seva procedència.

Les lectures efectuades van ser:

Menjador de Cedrillas: latitud: 40º 25 ‘27.346 «N; longitud: 0º 51’ 17.892» W

Voltor-61P-a-09-08-15-TerolMarca alar groga: [JVJ]. (día 08/08/2015)

Abocador de Terol: latitud: 40º 22 ‘5.8764 «N; longitud: -1º 3’ 44.1612 W

Marques alar i anella que han perdut les marques: Totes grogues.

  • [L1M] (marca alar);
  • [HCM] (només anella);
  • [C8M] (alar);
  • [P6L] (alar);
  • [C7U] Voltor-groc-L01-Terol-8-8-1(alar);
  • [L01] (alar); día 08/08/2015;
  • [61P]; día 09/08/2015

 

 

Últims controls de voltor comú a l’Alt Millars. Juliol-2015

Voltor-Turmell--8-01-201

Adult

Voltor-a-P8F-22-12-2014-gro

Voltorera

Durant el mes de juliol diferents membres del GER-EA ens desplacem a la comarca de l’Alt Millars, per fer els últims controls en algunes colònies de voltors per determinar l’abandó del niu pels polls nascuts aquest any.

En aquests controls trobem força polls, encara en el niu, esperant que els pares els portessin aliment.

Voltor-pollo-a-25-7-2015-IM

Adults donant de menjar a un polls al niu. 25/07/2015

Els polls estan totalment desenvolupats realitzant moviments de les ales contínuament, apropant a la vora del niu fins i tot desplaçant-se per lleixes properes als nius, que en ocasions pensàvem que anaven a llançar-se al buit i ser testimonis del primer vol, però no vam tenir sort.

Voltor-pollo-25-7-2015-IMG_

Polls a punt de saltar del niu 25/07/2015

Aquests polls molt desenvolupats es poden diferenciar fàcilment dels voltors adults o immadurs, per les característiques del plomatge, molt més fosc en els polls i sobretot per la gorgera o collaret, sent en els polls i joves de color marró i estructura de plomes , mentre en els adults és blanc i plomes en forma de filaments.

Voltor-c-21-11-2014-Almenar

Jove volander collar marró

Dels polls observats al niu considerem que estan tots a punt d’abandonar el niu, calculem sobre uns 120 dies quan són capaços per aixecar el vol.

Buitre-b-29-12-2012IMG_4492

Adult amb collar blanc.

Recordem que en aquest tipus de controls de nidificació d’espècies protegides, hem d’extremar al màxim les actituds. Preferint mantenir distàncies llargues per no molestar les rapinyaires, de fet, aquests controls sempre es fan amb telescopis i les fotos amb la tècnica de digiscoping (acoblament d’una càmera de fotos al telescopi), la qualitat de les imatges no és òptima, però les molèsties a les aus són nul·les.

Voltor--tallat-25-7-2015-IM

Sempre cal estar lluny dels nius amb polls. Utilitzar telescopis.

Voltor-a-tallat-25-7-2015-I

Técnica digiscoping

Alhora, aquests controls de reproducció sempre han de realitzar-se quan els polls són grans, per evitar l’abandó dels mateixos pels pares.

Buitre-L01-groga26-05-2014-

Adul amb marca AM[LO1]-M 26/05/2014

Voltor-groc-a-L01-Terol-8-8-2015

Voltor alimentant-se en l’abocador de Teruel 08/08/2015

Alhora, aquests controls a les voltoreres, ens serveixen per identificar voltors amb marques alars. Identificant d’una banda, la procedència de l’individu, els moviments d’aquest, així com si s’ha establert com a reproductor a Castelló, lloc d’alimentació, entre d’altres aspectes.

Voltor-P6M-24-03-2014-IMG_3

Adult amb marca AM[P6M]-M

Alguns dels moviments d’aquests individus, es poden veure a la nostra pàgina d’anellament en l’anuari ornitològic de la Comunitat Valenciana . Ex.  voltors amb marques: AM[LO1]-M ; AM[P6M]-M

Més informació:

Censo buitre leonado en España 2008.

Censo de buitre común en la Comunidad Valenciana 2011.

El buitre leonado en Castellón (vídeo)

Control de voltors comú en l’Alt Millars. 10/03/2012

          
Voltors comú. Pantà d’Arenos 10/03/2012

El dia 2012.03.10, es desplacen a la zona de l’Alt Millars membres del GER-EA, Sergi, Josep i Lidón. L’objectiu era controlar la reproducció del voltor comú en les diferents barrancs i tallats que envolten l’Embassament d’Arenós.

El desplaçament es realitza a primera hora del matí fins a meitat de la vespra.

Les dades obtingudes són:

Turdus merula 3
Parus major 1
Garrulus glandarius 1
Parus major 1
Garrulus glandarius 1
Turdus viscivorus 23
Turdus philomelos 2
Gyps fulvus 108
Corvus corax 2
Ptyonoprogne rupestris 2
Parus ater 8
Picus viridis 1
Hieraaetus fasciatus 1 sub.
Accipiter nisus 1
Phalacrocorax carbo 3
Dendrocopos major 2
Parus major 1
Sylvia atricapilla 2
Aegithalos caudatus 3
Turdus merula 1

 

 

    

Algunes zones i barrancs prospectats: Barranc de Maimona, pantà d’Arenós, barranc de Palos

Localitzem 5 colònies dins el terme de Montanejos i una al terme de Montán, encara que en aquest municipi la prostecció va ser molt ràpida i no busquem en tots els barrancs. De tota manera cal dedicar més esforços en laprospección d’aquests barrancs, ja que per qualsevol petit tallat podem trobar una parella solitària de voltor reproduint.

 En els últims 10 anys la població de voltor comú ha experimentat un gran augment a la zona central de la província i concretament en la comarca de l’Alcalatén i l’Alt Millars, augment que contrasta amb l’estabilitat i fins i tot disminució que s’observa en el nord provincial i en les colònies més antigues.
Aquest augment de les parelles reproductores ha estat provocant en els últims deu anys, que utilitzen els tallats i fins i tot els nius d’altres rapinyaires com nius de l’àguila de panxa blanca i l’àguila reial. Fins i tot en aquesta zona s’ha detectat la utilització d’un mateix tallat, fins i tot el mateix niu per les tres espècies, cas comprovat en els tallats del riu Millars al seu pas pel poble de Torrechiva. El niu va ser construït per una parella d’àguiles de panxa blanca, nidificant alguns anys fins que va desaparèixer, segons la gent de la zona per mort de les àguiles, posteriorment durant dos anys nidificar una parella d’àguila reial, quedant el niu i territori buit, al cap d’uns anys va tornar a nidificar una parella d’àguila de panxa blanca durant dos anys, per després nidificar una parella de voltor comú que segueix actualment, anidadndo en aquesta paret 10 parelles de voltor.

     
     
Nius utilitzat per les tres espècies de rapinyaires (àliga panxa blanca, àliga reial i voltor)

De la mateixa manera ha passat en el tallat del barranc de Pals, nidificant primerament una parella d’àliga cuabarrada durant anys, després va desaparèixer i es col · loco una parella d’àguila real, però construir un altre niu en pati interior del mateix tallat i finalment en el mateix niu s’ha instal · lat una parella de voltor comú, aquest any en el control es van localitzar 6 parelles en aquest tallat. De nou es repeteix en els tallats de la localitat de Ludiente, sent territori d’àliga cuabarrada que construeix 7 nius, desapareix de la zona i es intaura una parella d’àguila real, que construeix un nou niu i es reprodueix aris anys. Apareixen els voltor i dos anys nidifica juntament amb els voltors, el primer niu de la real en l’actualitat està ocupat per una parella de voltor i una desena crien al tallat.

      

Sant Vicente de Piedrahita . Explotació semiestabulada de bovi i menjador de voltors a Villahermosa.

Possiblement l’augment dels voltors ha estat lligat a l’augment del bestiar boino a la muntanya i en la presència de menjar fixa com la menjadora de voltors de Villahermosa, oa la zona de Terol. També ha pogut influir l’abandonament de la muntanya i la poca presència de persones o agressions cap a aquest tipus d’au, encara que en la part nord de la província (Morella), fa anys que se’ls ha acusat de matar les vaques i els vedells en època de parts, ens sembla poc estudiat i que hi ha molt de picaresca per part dels ramaders.

Al mateix temps s’ha constatat la presència d’altres espècies de vertebrats:
               
Ejemplars de Primavera i àliga de panxa blanca. Pantà d’Arenos 10/03/2012
 
Esquirol i restes de cabra salvatge. Pantà d’Arenos 10/03/2012

 Respecte a les altres espècies de vertebrats destaca la presència de la cabra salvatge, que pugerem observar a 3 exemplars, molt amenaçada per alguns caçadors de la zona i per la costrucció de tanques per protegir les repoblacions que realitza la Conselleria. Tanques que s’han col · locat de filferro espinós a la part superior, però gràcies a denúncies de persones particulars i del GER-EA, denunciant que podia ferir la cabra salvatge en saltar aquests tanques, la Conselleria no ha tingut més remei que retirar el filferro espinós i substituir-lo per filferro normal.

                           

Fotos, Leopoldo López (02/01/2011)  i Josep Bort (10/03/2012)
Vídeo de Leo Pérez

Els textos i les fotografies són propietat dels seus autors i del GER-EA, no està permesa la seva reproducció total o parcial sense el consentiment exprés d’aquestos i del grup.

Educació Ambiental

En aquesta secció pretenem aportar totes aquelles activitats realitzades pel GER-EA, relacionades amb la informació, sensibilització i educació ambiental. Aquestes activitats entren en:

  • Xarrades i tallers a població infantil i juvenil.
  • Xarrades i activitats per a persones adultes i grups familiars.
  • Excursions realitzades pels diferents paratges naturals de Castelló, de forma individual o col·lectiva.

APUNTA’T A TOTES LES NOSTRES ACTIVITATS,

GAUDIRAS D’UN DIA EXCEPCIONAL SOL O EN FAMÍLIA.
PARTICIPA¡¡¡¡¡¡¡ JA¡¡¡¡

Recordar que en totes les sortides a camp hem de portar roba i sabatilles còmodes, gorra, aigua, diverses fruites i fruits secs.
I sempre material òptic, primáticos o telescopis, per gaudir dels paisatges i
les aus de les nostres comarques.

Hem dividit la informació en tres grans apartats:
1.- Activitats als centres escolars.
2.- Xarrades i activitats per a tots els públics.
3.- Excursions i viatges realitzats pel GER-EA

ACTIVITATS ALS CENTRES ESCOLARS.

Xarrades a l’escola de primària de la població de Vilafames.


El dia 09/12/2020, durant tot el dia membres de l’GER-EA hem estat donant xarrades i tallers a l’escola de primària de Vilafames,

En total hem donat 5 xarrades, amb 3 powerpoint preparats, per a grups de diferents edats i diferents vídeos, a el mateix temps hem repartit dibuixos , tríptics i pòsters per a cada xiquet, sobre el tema d’aus, rapinyaires i canvi climàtic. En total 160 xiquets des de 2 a 11 anys.

Els grups de xiquets han estat:

Preescolar: Xiquets de 2 i 3 anys; xiquets de 4 i 5 anys,

Primària: Xiquets de 6 i 7 anys; xiquets de 8 i 9 anys i xiquets de 10 i 11 anys.

Un dia realment molt satisfactori a el veure que tots els grups de xiquets/ es han estat molt atents i participatius.

Xarrada sobre aus rapinyaires nocturns.

El 08/07/2019, a les activitats de la Granja Escola de al Mas de Noguera al municipi i Caudiel, vam realitzar diverses activitats als xiquets de les colònies. La xarrada que vam donar amb el títol «Els nostres rapinyaires nocturs» introduïa als xiquets al món de les aus rapinyaires nocturnes, la seva biologia, comportament i problemàtica.

Una xarrada que els xiquets poguessin identificar cada au nocturna i el seu cant per difereniaros pel so. La xarrada adreçada a 60 xiquets de 5 a 14 anys.

Excursió nocturna a les Colònies de l’Més de Noguera a Caudiel.

El passat 08/07/2019, ens desplacem al Mas de Noguera, a les colònies anuals que realitzen en aquesta Granja Escola, a la localitat de Caudiel. Els objectius d’aquesta activitat és molt variada, d’una banda sentir en plena natura el cant dels mussols i òlibes o enganyapastors, a més el poder sentir altres vertebrats com granotes i gripaus en basses de la zona i insectes nocturns i per finalment el veure la constel·lació i estrelles al cel.

Aquesta activitat els resulta als xiquets molt divertida ja que es desplacen en diversos grups, grans i petits, amb llanternes.
Es van repartir els 60 xiquets en dos grups. Un amb xiquets de 5 a 9 anys dirigits per Lledó i Josep, i un altre grup de xiquets de 10 a 14 anys, dirigits per Eugènia i Lluis.


ACTIVITATS I XARRADES PER A TOTS ELS PUBLICS.

Xarrada sobre «Com afecta el canvi climàtic a les rapinyaires».

El 2 de juliol 2019 i dins de les activitats realitzades per l’Ajuntament de Vila-real «L’Estiu al Termet«, vam realitzar una xarrada destinada a tots els públics sobre l’afecció de l’canvi climàtic en les aus rapinyaires.
Xarrada que realitza una sèrie de revisions de les últimes publicacions científiques sobre el canvi climàtic, l’augment de la temperatura i l’afecció en la línia de costes, com estan i repercutiran en les aus rapinyaires que

utilitzen les zones humides i els seus moviments migratoris, en què es refereix a avanços o retards en les dates dels desplaçaments, així com la distància d’algunes rapinyaires que a l’disminuir la rigorositat de l’clima a l’hivern redueixen les distàncies i canvia les zones d’hivernada.

Taller sobre utilització de Drones en pro de la conservació de la natura.

Dins de les activitats realitzades per l’Ajuntament de Vila-real «L’Estiu al Termet«, el dia 2 de juliol de 2019, vam realitzar un taller sobre la utilització d’aparells voladors, drons, en la conservació de la natura.
El taller es suport a la projecció d’un vídeo, realitzat per a tal activitat, i un taller a l’aire lliure de l’ús de l’dron. Activitats que s’emmarquen dins el programa de l’GER-EA, «sensibilització ambiental«.


Es van explicar els grans beneficis de la utilització de l’dron, tant en la localització de persones estraviadas, informació sobre els incendis forestals i parelas agroalimentàries, i sobretot per a la conservació dels rapinyaires, mitjançant la inspecció dels territoris de cria per determinar el nivell de conservació dels nius i sobretot de les problemàtiques existents i negatives per al manteniment del territori de cria per les parelles d’àligues.

Observació de rapinyaires: Falcó d’Eleonor

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es image-15.png

El 28/06/2019 es programa una activitat oberta a tots els públics per observar a l’vespre, l’entrada de falcons de la reina sobre les pinedes de pi roig al municipi de la Pobla de Tornesa.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es image-16.png


Durant aquesta jornada on van acudir diferents observadors d’aus, per gaudir de l’espectacle que donen aquests falcons alimentant d’insectes volanders sobre les pinedes.

22/05/2019.- GER-EA participa en el Coloquio / debate de la X Mostra Itinerant de Cinema i Vídeo Indígena. Con el tema “Territoris, Lluites y Resistències”, junto a Olga Coronado, poble maia mam (Guatemala) y Marixela Ramos, periodista radio Victoria (El Salvador)

EXCURSIONS I VIATGES DEL GER

Visita a l’Xorrador de Zucaina


El passat dia 09/06/2020 ens vam desplaçar a veure el Xorrador de Zucaina, on vam poder gaudir d’una gran cascada d’aigua, situada a la part inferior amb vint metres de queia, a més en la part superior d’aquesta es poden veure altres caigudes d’aigua de menor altura .
Aquesta quantitat d’aigua ha estat afavorides per les tempestes de l’Glòria, on moltes fonts, rierols, cascades i rius, han vist els seus cabals enormement augmentats.
En aquest mateix lloc ens desplacem al mes de gener de l’any 2020 i estava totalment sec i amb l’accés molt deteriorat. En aquesta última visita s’han posat panells d’informació i la senda sigui condicionat amb troncs, esglaons i cables, facilitant l’accés a totes les persones i famílies.

Viatge a la Llacuna de Gallocanta. De l’14 al l’16-desembre-2019.-

Es parla amb la gent de centre d’interpretació i ens comenten que hi ha a hores d’ara unes 14.000 grues a la zona, a part d’altres espècies d’aus molt interessants.

Gallocanta poble, grup de grues ( Grus grus )

grua jove

Diferències entre grues adultes i joves.
La Llacuna està gairebé totalment seca, només s’observen algunes petites basses on es concentren gran quantitat d’anàtids, identificant: ànec cuallarg, ànec collverd, xarxet comú, Ànec blanc.

Viatge a observar cabres salvatges a Xert

El 06/11/2019, ens desplacem a observar cabra salvatge a Xert. A el principi de el dia a la pedrera de Xert, vam veure molt poques cabres alguns petits grups entre 6 i 10 exemplars estirats a les pedreres i alguns amagats sota les alzines, de femelles, bocs i algun mascle petit. A mesura que anava passant el dia, anàvem observant petits grups però cap amb mascles grans. Només a partir de les 18 h, vam començar a veure aquests exemplars de 10-13 anys, que anaven desplaçant en una única direcció, a al final on anaven era a reunir-se i començar les

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es image-8.png

baralles i xocs de banyes demostrant el poder de cada un, un vegada de nit igual com van venir van marxar, però ens van deixar amb la boca oberta, cosa poc freqüent per als ulls dels observadors d’animals.

A final de novembre vam tornar a repetir el viatge però vam mascle ja no es van concentrar i només vam poder veure grup familiars de 10-20 cabres salvatges amb un o dos mascles grans darrere de les femelles.

Viatge al menjador de voltors de Castell de Cabres.

El 21/09/2019, es visita la menjadora de voltors amb una doble intenció, una per gaudir del gran espectacle dels centenars de voltors arribant i desplomant des del cel per caure sobre la menjadora que el guarda col·locava amb el seu camió i baixava els cadàvers morts, a més el segon objectiu era la lectura de marques alars i anelles que portaven alguns voltors.

Comencem amb un dia de molta boira, que pràcticament no es veia el cel, després de romandre diverses hores al refugi, el cel es va aclarir i van començar a arribar els voltors, a la fi calculem que entraria a menjar uns 400-450 voltors.

Viatge a Cantàbria

De el 9 a l’14/09 / 2019. Es realitzen diferents itineraris per Pics d’Europa, gaudint no només de la naturalesa sinó de la cultura de l’romànic o els Menhirs.
Diferents panoràmiques on vam gaudir de les presència de rapinyaires volant, especialment voltors i àguiles calçades, que es va unir a la gastronomia de la zona i les llargues xerrades amb els amics, un viatge inoblidable.

Viatge a la marjal de Peniscola.

El passat 6 de setembre-19 vam realitzar una excursió a la marjal de Peníscola, la sorbresa va ser molt garn d’veure el total abandó i deteriorament dels cartells de la marjal com dels observatoris i sobretot de la gran quantitat d’escombraries abocada sobre l’aigua .

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es image-13.png

Un viatge en el qual es va demostrar, que les nostres administracions locals (ajuntaments) i regionals (Conselleria de Medi Ambient), passen

olímpicament dels enclavaments naturals i el seu manteniment i

conservació, simplement es limiten a invertir una gran quantitat de diners, posar els cartells , fer les fotos i després que es podreixca. Des d’aquí volem denunciar aquests comportaments que es desenvolupen per tota la província.

Viaje a Asturias

A mitjans d’agost ens desplacem per veure el centre de cria d’àguila peixatera a nord Provincal (Astúries),

Visita al menjador de voltors de Mas de Boix a Castell de Cabres.

El día 11/01/2019 et realitzem la visita Lluís Bort, Sergi Marza, Juanvi Capella i Josep Bort. membres de l’GER. Estem en el lloc des de les 11 fins a les 15 h., A causa de que el menjar per als voltors s’ha retardat.
En total comptabilitzem uns 400 voltors comuns. I llegim algunes marques alars de color groc: UAN; U89; U81; U9M; UCO; VUA; 181;

COVID-19. FASE 2 & NATURALISTES

Per fi a la Fase 2 els naturalistes ens hem pogut desplaçar-nos a les muntanyes carregats amb els nostres telescopis, prismàtics i càmeres de fotos.
Després que el Covid-19, el coronavirus ha provocat la mort de gairebé 30 mil persones i contagiats a 243.928 persones (amb prova PCR confirmada), encara que les dades són tan confuses que aquestes xifres podrien duplicar-se a Espanya.

Ara sembla que tot va millor, encara que no cal baixar la guàrdia, no hem de pensar que tot ha passat, i que va a ser tot com abans. Hem de seguir estant vigilants, amb l’ús de marcareta, rentat de mans continu, gel hidroalcohólic i mantenint la distància de seguretat de 2 metres, això evités els temits rebrots i tornar enrere, tirant al fem tot el que hem aconseguit fins ara.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es Covid-19-Fase-2-13-06-2020_MG_7292.jpg


Coneixent l’anterior, els naturalistes / ecologistes, hem pogut seguir amb els nostres treballs de control i seguiment de la nidificació de grans rapinyaires, així com altres aus en altres zones i aiguamolls costaners (Prat de Cabanes, desembocadura riu Millars, marjal Pou de Nules, així com en les marjals de Xilxes, la Llosa i Almenara).

Ara que estem a meitat del mes de juny, els nius d’àguila de panxa blanca ja estan buits, els polls ja han saltat de el niu i han començat la seva aventura en solitari, encara que durant un parell de mesos romandran amb els pares, aprenent les diferents formes de alimentar-se i perfeccionant el vol i planatge. En aquesta època, per a nosaltres, és molt difícil localitzar-los i comptabilitzar-los, pel fet que els polls volanders són molt esquius, es desplacen a llargues distàncies i cal invertir un gran nombre d’hores per poder detectar-los.
Pel que fa a l’àguila real encara hem pogut arribar a temps, i pot veure els pollos en el niu, polls enormes ja pràcticament a punt de volar, el que ens ha facilitat el recompte de les parelles reproductores i els polls nascuts.

Niu d’àguila panxa blanca sense polls. Foto GER (Sergi)
Niu àguila real amb polls grans. Foto GER (Sergi)

Fins pràcticament al final d’aquest mes de juny tenim planificat el seguir visitant territoris d’àguila real, aufrany i voltor comú amb polls encara en el niu, i alguns rapinyaires forestals com l’àguila calçada, que els polls romanen en el niu pràcticament fins al mes de agost, el que facilités la nostra tasca.

Membre del GER, Lledó. Bco Juanela (Villahermosa – Penyagolosa)
Membres del GER, Sergi i Juanlu. Serra d’Irta


Posteriorment el nostre esforç se centrà en la localització i identificació de perills per a les rapinyaires, especialment centrat en localitzar torretes i línies elèctriques perilloses, així com basses d’aigua antiincendis o regadiu, entre d’altres.

Àguila de panxa blanca. Augment de les morts d’adults i reposicions contínues en les parelles. Març 2017

En els controls que membres del GER-EA estan realitzant per al seguiment de les parelles nidificants d’àguila de panxa blanca a la província de Castelló, han pogut comptabilitzar diverses parelles en què algun membre de la parella territorial i en un cas els dos membres, han mort i han estat ocupat per una altra àguila de panxa blanca. Parelles que l’any passat estaven compostes per adults el que garantia la reproducció.

En principi, les parelles territorials on s’han detectat canvis han estat a la comarca de la Plana Baixa, L’Alcalatén, la Plana Alta i Alt Millars, encara que ens falten altres zones per prospectar.

Alhora aquestes reposicions corresponen a individus immadurs, tres d’ells porten anelles vermelles, procedents de Catalunya. 

Aquests recanvis s’estan detectant amb més assiduïtat des de fa uns cinc anys, recordant el que va ocórrer en la dècada dels anys noranta del segle passat. On moltes de les parelles estaven compostes per individus immadurs (uns 2 anys d’edat) i subadults (entre 2 i 3 anys d’edat). 

Les causes de les morts són molt variades, però destaca la mort per col·lisió i electrocució en torres elèctriques, ofegament en basses de reg, mort per tret d’escopeta i causes desconegudes ¿infecció?. El que fa que aquesta espècie catalogada com a «Vulnerable«, passe de nou, per un mal moment.

El més perillós i que ha de ENCENDRE TOTES LES ALARMES és que són àguiles adultes i territorials les que estan morint i en consegüent perilla el manteniment d’una la població viable. Localitzant alguns nius entapissats de verd i després no s’han reproduït.

Recordem que la població des de fa uns 30 anys ha disminuït més del 50% de les parelles territorials, quedant els territoris de cria abandonats, sent al cap de diversos anys ocupats per voltor comú (Gyps fulvus) i àguila real (Aquila chrysaetos), el que inposibilita la recuperació d’aquest territori per l’àguila de panxa blanca.

Continuarem amb els controls per anar identificant aquestes parelles amb algun membre reemplaçat, per determinar la dimensió del problema a la província de Castelló.

Seguiment i control d’àguila de panxa blanca i àguila real a Castelló, 2017.

Un any mes el Grup d’Estudi i Protecció dels rapinyaires – Ecologistes en Acció (GER-EA), estan realitzant controls i seguiment de les parelles reproductores de rapinyaires a Castelló. El major esforç va dirigit al control i seguiment de l’àliga panxa blanca i àguila real, encara que també s’estan realitzant controls en aufrany i voltor comú.

Els primer controls, iniciats al mes de febrer, s’han localitzat parelles covant, en els mateixos nius o altres molt propers als que van criar l’any passat. Aquestes parelles són les que en els últims anys estan tenint un èxit reproductor important, compostes per exemplars adults.

No obstant això, apareixen altres territoris provincials que presenten molts problemes amb mort dels adults i amb presència d’exemplars immadurs i joves.

Els objectius i metodologia utilitzada la podeu veure a la pàgina d’Activitats d’aquest mateix blog.

En resum, el que realitzem en els controls és determinar si el territori esta ocupat, edat de la parella reproductiva, el niu on s’està covant i creixent els pollets, el nombre de pollets que arriben a volar i les agressions que es veuen a la zona i poden afectar negativament sobre la parella i la nidificació. Fins i tot fem servir aquests controls per determinar si les àguiles estan anellades i si podem determinar la seva procedència.

 

… US RECORDEM QUE TOTES LES OBSERVACIONS S’HAN DE FER A DISTÀNCIA ENTRE 300 i 500 m. PER EVITAR LES MOLÈSTIES A LES ÀGUILES.

Mortalitat per línies elèctriques de les aus rapinyaires a Castelló.

Són molts els problemes que afecten les aus rapinyaires, des de morts per falta d’aliment, morts per trets de furtius, per ofegaments en basses de regs, per enverinaments, per atropellaments .. però potser sigua la mort per electrocució i col·lisió en línies elèctriques , el que afecta més a aquest grup faunístic.

Si ens centrem en la problemàtica per línies elèctriques, trobem una gran repercussió sobre les aus planejadores com les cigonyes i sobretot sobre les aus rapinyaires. Sent centenars les aus que moren per aquesta causa tots els anys, afectant espècies en perill d’extinció com l’àguila imperial (Aquila adalberti) i l’àguila de panxa blanca (Aquila fasciata) a la peninsula ibérica, encara que l’espècie més afectada és Duc (Bubo bubo).

En les línies elèctriques poden aparèixer la mort per dos motius:
Per la col·lisió, que és el xoc d’una au amb un cable de la línia elèctrica, moltes d’elles queden ferides i tenen una mort lenta.

Per l’electrocució, es produeix quan una au al posar-se en una torreta elèctrica toca simultàniament un conductor i el suport metàl·lic o dos conductors, produint-los la mort per electrocució. Sent les torretes més perilloses les de component de metall i els cables passen per la part superior, així com les torres que troben transformadors com els de les fotos.

Així en un estudi en el País Valencià, que abastava des de 1996 fins a abril de 2013 es van registrar una total de 2.633 electrocucions d’almenys 67 espècies diferents d’aus, entre elles 74 àguiles de panxa blanca (Aquila fasciata), 32 àguiles reals (Aquila chrysaetos) i 660 ducs ( Bubo bubo).

El GER-EA molt preocupat pel tema, va iniciar una recollida de dades d’aus mortes per electrocució i col·lisió d’aus rapinyaires al País Valencià i en concret a la província de Castelló, sent les dades preliminars:

Període 2010 – 2015: Total de morts rapinyaires 1.014 aus.

Afectant 24 espècies de rapinyaires, de elles 5 aus rapinyaires nocturnes.

Sent les més afectades: el duc (Bubo bubo) amb 327 morts, seguida per la muixeta (Falco tinnunculus) amb 332 morts, aligot (Buteo buteo) amb 96 morts i àguila calçada (Aquila pennata) amb 80 morts.

Altres rapinyaires amb xifres importants és l’àguila serpera (Circaetus gallicus) amb 41 morts i el voltor comú (Gyps fulvus) també amb 41 morts.

Del que es desprèn, que el duc representa el 32,24% de totes les rapinyaires mortes, però el 93,42% si només comptem els rapinyaires nocturnes.

En el cas de les rapinyaires diürnes, sorprenentment, és la muixeta la més afectada (32,74%), de totes les aus, però el 50% si comptem només les aus rapinyaires diürnes.

A més les morts per electrocució afecta espècies catalogades a la Comunitat Valenciana com «En perill d’extinció«, cas de l’arpellot de marjal (Circus aeruginosus), amb 2 ex., o com «Vulnerables«, cas de l’àguila de panxa blanca (Aquila fasciata), que s’han registrat 25 morts,  àguila pescadora (Pandion haliaetus), con 2 ex. , arpellot cendrós (Circus pygargus), amb 2 ex., falcó de la reina (Falco eleonorae) amb 1 ex., xoriguer petit (Falco naumanni), amb 1 ex. (Diari Oficial núm. 6996 de 04/04/2013) en aquest només cinc anys.

Si atenem a les morts per electrocució i col·lisió a la província de Castelló, trobem un total de 148 rapinyaires mortes. Afectant a 11 espècies de rapinyaires diürnes i 4 espècies de rapinyaires nocturnes.
A Castelló, l’espècie més afectada tambè es la muixeta amb 44 individus morts, seguit el voltor comú amb 23 ex., aligot 19 ex. i l’àguila serpera amb 13 ex. Trobant en aquest període, 4 individus morts d’àguila de panxa blanca.

Pel que fa a les rapinyaires nocturnes, és el duc el més afectat amb 25 individus morts, el que representa el 86,2% totes les rapinyaires nocturnes mortes.

 

Des del GER-EA, considerem que les administracions han de posar programes de seguiment de les línies elèctriques, per conèixer i quantificar la realitat dels fets, i exigir a les empreses elèctriques a rectificar les torres identificades com a perilloses i molt perilloses, per actuar preventivament .

No podem esperar-nos a que es electrocute una espècie en perill d’extinció per rectificar el pal, i menys si ja se sap la seva perillositat amb anterioritat, especialment en zones de reproducció d’espècies sensible com l’àguila de panxa blanca, zones humides on trobem l’arpellot de marjal, aligots i àguila pescadora i especialment les torretes que es troben entre les zones de cultiu i els bosquets on mengen i es refugien les aus.

De la mateixa manera s’hauria de posar salvaocells en tots els cables que es troben zones amb una abundància de rapinyaires important (zones de dispersió), on es concentra gran quantitat d’aliment com el conill. Així com en les zones de campeig de rapinyaires com l’àliga de panxa blanca.

De la mateixa manera s’hauria d’exigir a les empreses elèctriques que totes les torres de fabricació nova porten elements contra les electrocucions i col·lisions d’aus.

També s’hauria de millorar la legislació vigent, perquè les rectificacions de les antigues línies es realitzen en un breu termini i abans de la morts de rapinyaires, coneixent que la rectificació d’una línia disminueix fins a un 80% les morts d’aus abans i després de la rectificació.

Mentrestant membres del GER-EA, seguim de forma altruista recorrent línies elèctriques i recollint informació d’elles per a informar a l’administració les torres més perilloses.

A més des del GER-EA, es realitzen campanyes de sensibilització i informació a la població en general, de les greus repercussions de les electrocucions sobre la població d’aus rapinyaires.

Per a més informació:

 

Segueixen les 4 àguiles de panxa blanca a l’aeroport de Castelló. 12/08/2016

Perdi-aerop-cc-12-08-2016-IEl 12 d’agost passat vam tornar a l’aeroport de Castelló per observar si seguien les quatre àguiles de panxa blanca joves, (Aquila fasciata) vistes a principi de mes.

En arribar observem a dos joves àguiles volant juntes sobre el matoll i a un altre exemplar jove posat en ú ametller. Més tard vam observar a dues juntes, considerant que encara estan les 4 àguiles de panxa blanca joves a la zona.

A més vam poder veure 1 àguila calçada morf clar (Aquila pennata), diversos muixetes (Falco tinnunculus), 13 voltors comuns (Gyps fulvus), 8 corbs (Corvus corax) i poc més.

Es impressionant, que ens va deixar amb la boca oberta, va ser veure com dos àguiles realitzaven picats una sobre l’altra fins agafar-se de les urpes i caient cap a terra, recordant els vols nupcials de les àguiles americanes. Aquests picats els van realitzar en diverses ocasions, després es van anar en direcció cap a les altres dos àguiles juntes.

 Perdi-aerop-dddd-12-08-2016 Perdi-aerop-ddd-12-08-2016- Perdi-aerop-ddddd-12-08-201 Perdi-12-08-2016-2

És la primera vegada que veiem aquestes acrobàcies en àguiles de panxa blanca, esperem que romanguin diversos dies en aquesta zona.

També un altre aspecte que ens va cridar l’atenció és que cap estava anellada.

Un dels grans perills que corren aquestes àguiles és la col·lisió o electrocució amb línies elèctriques, de manera que es deberíen posar en marxa Protocols d’identificació de de torres i línies elèctriques perilloses, per posar les mesures correctores  que calguin.

Perdi-aerop-b-12-08-2016-IM Perdi-aerop-bb-12-08-2016-I