GAMELLONS

 

INFORME FAUNÍSTIC

 

(Una aproximació al valor biològic del paratge.)

 

  • Llistat d'espècies.
  • Status legal.
  • Suggerències per a la conservació.
  •  

     

    Àngel Such Sanz

    Gustau Calabuig i Penadés

    2000

    INTRODUCCIÓ.

    El present informe presenta un extracte dels resultats de l’estudi de la comunitat de micromamífers, portat a lloc entre el 18/03/1999 i el 5/02/2000 en el paratge de Gamellons pertanyent al terme municipal d'Ontinyent. El llarg període de treball que formalment abasteix un cicle anual complet, així com molt més temps dedicat a altres tasques en el paratge, ens permet aportar a més a més de les dades relatives al nombre d'espècies capturades dins del grup dels micromamífers, informació relativa a altres grups faunístics com són; amfibis, rèptils, i altres mamífers de major entitat. Un dels objectius d'aquest informe és caracteritzar la zona, en tant que aquest informe podria suposar una primera aproximació del valor zoològic de la mateixa.

    Els micromamífers tenen arreu del mon una gran importància ecològica, sovint infravalorada. Alguns d’ells tenen un important paper en el control de plagues, per la seua voracitat en la captura d’insectes. Altres esdevenen un important vector de dispersió de les llavors de moltes de les nostres espècies forestals pels seus hàbits granívors. En conjunt són de vital importància per que constitueixen la base de les cadenes tròfiques dels vertebrats més grans, ja siguen mamífers, que els inclouen en mesura variable en llur dieta, o grans rapinyaires tant diürnes com nocturnes, algunes de les quals s’alimenten exclusivament d’aquests animals, jugant per tant un important paper ecològic en el manteniment dels ecosistemes mediterranis.

    Pensem per tant, que resulta imprescindible conèixer l’estructura de les comunitats de micromamífers, així com aportar dades sobre l’ecologia de les espècies individualment, de cara a entendre com funcionen els ecosistemes mediterranis i així, poder portar a terme tasques de conservació efectives sobre la base en la qual es sustenten aquests.

    ÀREA D'ESTUDI

    La zona a la que es refereix el present informe es situa en el límit del terme municipal d'Ontinyent per la seua vessant més sud-oest, prop del límit amb el terme municipal de Fontanars dels Alforins, part del qual queda també inclòs en la zona estudiada. Es tracta d'una zona amb substrat predominantment calcari. El punt de referència del paratge podríem situar-lo en l'indret conegut com "La Casa de Gamellons" (XH30S975940). Segons els l'ídex de termicitat que proposa Rivas Martínez, l'àrea d'estudi s'inclouria en l'estatge bioclimàtic; Mesomediterrani mitjà, amb un It=250 (CONCA FERRUS, A.; GARCIA ALONSO, F., 1994). Topogràficament l'àrea estudiada presenta un rang altitudinal que podríem fixar entre els 610 msnm. de "La Font del Nano" i els 838 msnm. de "L’alt de les Moles" o els 882 msnm. de "La Lloma Bona", aquest últim ja en terme de Fontanars. En quant a cobertura arbòria la zona està dominada per Pinus halepensis, en aquelles zones menys degradades. En el sotabosc d'aquestes zones amb arbres menys alterades trobem un estrat arbustiu amb espècies típicament mediterrànies amb característiques generalment escleròfiles representades per espècies com, Quercus coccifera, Rosmarinus officinallis. així com alguna espècie del Gènere Cistus. Cal remarcar l'existència a la zona de grans extensions sense arbres on únicament es troben espècies arbustives com Cistus albidus, Erica multiflora, Rosmarinus oficinallis, Helianthenum siriacum, Genista scorpius, etc. A més a més existeixen determinades zones que malgrat presenten una cobertura arbòria destacable, manquen de qualsevol estrat arbustiu, al haver sigut eliminat aquest per actuacions de silvicultura "preventiva".

    Com a característiques de la zona haurien de destacar-se la presència de punts d'aigua permanents com la "Font del Nano", "La Font de la Simeta", la bassa de la "Font de la Duenya", i altres de caràcter mes temporal com una codolla situada en el camí d'accés a la Casa dels Enginyers, el sumador de la Font del Cuquello, i altres punts eventuals detectats en el barranc les Olles i les rodalies de "l'Alt del Cuquello", d'entitat i durada variable i procedents de l'aigua de pluja. Altres característiques d'importància per a la fauna és l'existència de construccions humanes com la casa de la Seix o la dels Enginyers i la presència a la zona de la Sima Gran que es localitza en el Pla de Simes.

    METODOLOGIA

    En el present estudi hem usat diverses metodologies segons el grup faunístic amb el què estiguérem tractant. A continuació s'enumeren les tècniques usades per a cada un dels grups de mamífers que hem tractat:

    1. Menuts mamífers (Insectívors),

    1.1 Trampeig en viu de rosegadors i insectívors, segons una modificació del mètode descrit per Kirkland 1994 (Kirkland, L. G. et al. 1994, 1996, 1998, ZdenOk O., 1998 ).

    1.2 Anàlisi d'egagròpiles d'Òliba (Tyto alba) trobades en un menjador abandonat que hi ha a la zona. A més, i de manera addicional hem analitzat algunes egagròpiles de Gamarús (Strix aluco), i algunes de Brúfol (Bubo bubo) i restes de menjar en un menjador de Brúfol. (Nores, C. 1978, 1989, Culí i Ribas, J. et al., Gosàlbez i Noguera, J., Blanco, J.C. 1998)

    2. Quiròpters:

    2.1 Prospecció nocturna dels refugis que de primeres pensàvem que eren adients per a l'espècie.

    3. Carnívors: (Sutherland, J. 1996, Telleria, J.L. 1986)

    3.1 Realització de transectes nocturns amb un focus mòbil, registrant tots els animals contactats a una i altra banda del transecte.

    3.2 Esperes nocturnes amb focus i esquer des d' un lloc amagat i fix.

    3.3 La prospecció del terreny per a la cerca de petjades i excrements que pogueren ser adjudicats a una espècie.

    4. Artiodàctils (Sutherland, J. 1996, Telleria, J.L. 1986)

    4.1 Prospecció del terreny en busca de senyals de presència de l'espècie (furgades, rebolcadors, pèls, etc..) petjades o excrements.

    5. Menuts mamífers (Rosegadors).

    5.1 Trampeig en viu de rosegadors i insectívors, segons una modificació del mètode descrit per Kirkland 1994 (Kirkland, L. G. et al. 1994, 1996, 1998,, ZdenOk O., 1998 ).

    5.2 Anàlisi d'egagròpiles d'Òliba (Tyto alba) trobades en un menjador abandonat que hi ha a la zona. A més, i de manera addicional, hem analitzat algunes egagròpiles de Gamarús (Strix aluco), i algunes de Brúfol (Bubo bubo) i restes de menjar en un menjador de Brúfol. (Nores, C. 1978, 1989, Culí i Ribas, J. et al., Gosàlbez i Noguera, J., Blanco, J.C. 1998).

    5. Lagomorfs:

    5.1 Realització de transectes nocturns amb un focus mòbil.

    5.2 Prospecció del terreny per a la busca d'excrements de l'espècie.

    Totes aquestes tècniques es repetiren periòdicament amb una freqüència de una vegada al mes durant un període de tres nits consecutives cada mes, en el període anteriorment citat que va des del mes de març de 1999 fins a febrer del 2000, coincidint sempre amb les nits de lluna nova, o aquelles el més properes a ella possible, per tal de maximitzar el nombre de contactes (Kirkland 1994 ).

    L'ampli ventall de metodologies usades, ens ha permés a la vegada que obtenir informació sobre els mamífers d'aquest paratge, també obtenir certa informació sobre altres grups faunístics, com ara els rèptils i amfibis. A més, per als amfibis, es varen fer visites periòdiques durant l’època de major activitat (primavera, i principis d'estiu) a les basses presents a la zona on podien criar.

     

    RESULTATS:

    En la taula 1 s'adjunten els animals contactats, fent referència a la data de contacte, l'hàbitat on es produïa, tipus de contacte ( fent referència a si es tracta d'una observació directa, o a una senyal o indici) així com el nombre d'individus cadascun dels casos.

    TAXÓ

    HÀBITAT

    DATA

    TIPUS

    · INSECTIVORA

           

    Erinaceus europaeus
    (Eriçò)

    1

    -

    11/1999

    Menjador Duc

    Talpa occidentalis
    (Talp)

    -

    Matossar

    3/1999

    Presència possible (no confirmada). Munts de terra

    Suncus etruscus
    (Mussaranya nana)

     

    Matossar obert i Pinar madur

     

    Trampeig, Egagròpiles Òliba

    Crocidura russula
    (Mussaranya comuna)

     

    Matossar obert

     

    Trampeig, Egagròpiles Òliba

    · CHIROPTERA

           

    Rinolophus ferrumequinum
    (Rata- penada de ferradura gran)

    -

    Casa forestal i Cova

    2/1998

    Prospecció

    Rinolophus hiposideros
    (Rata-penada de ferradura menuda)

    -

    Casa forestal i Cova

    2-7/1998

    Prospecció

    Myotis natterer
    (Rata-penada de Natterer)

     

    Cova

    7/88

    -

    Myotis blithy
    (Rata-penada ratera menuda)

    2

    Casa forestal i Cova

    98

    Esquelet

    Pipistrellus pipistrellus
     
    (Rata-penada comuna)

    1

    Casa forestal

    98

    Esquelet

    Plecotus austriacus
    (Rata-penada orelluda)

    -

    Casa forestal

    3-5/99

    Prospecció

    Tadarida teniotis
    (Rata-penada de cua llarga)

    -

    Pinar madur

    primavera

    Escoltat

    Miniopterus schreibersii
    (Rata-penada de cova)

    -

    Cova

    7/1998

    Prospecció

    · CARNIVORA

           

    Mustela nivalis
    (Mustela)

    -

    Matossar obert

    5

    Excrement

    Martes foina
    (Fagina) 

    1

    Matossar obert i Pinar madur

    1999/2000

    Transecte i Excrement

    Vulpes vulpes
    (Rabosa)

    1

    Matossar obert

    5-6

    Excrement i transecte

    Felis silvestris
    (Gat serval)

    3

    Pinar netejat i Matossar obert

    5-11/1999

    Transecte

    Genetta genetta
    (Geneta)

    1

    Pinar netejat i Matossar obert

     

    Transecte i Excrement

    · RODENTIA

           

    Apodemus sylvaticus
    (Ratolí de bosc)

     

    Matossar, Pinar aclarit i madur i C. Forestal

     

    Egagròpiles, trampeig i Restes

    Mus domesticus
    (Ratolí domèstic)

     

    -

     

    Egagròpiles d'Òliba

    Mus spretus
    (Ratolí mediterrani)

     

    Matossar obert

     

    Egagròpiles d'Òliba i trampeig

    Microtus duodecimcostatus

     

    -

     

    Egagròpiles

    · LAGOMORPHA

           

    Orictolagus cunniculus
    (Conill
    )

     

    Matossar obert

    1999/2000

    Transecte

    Lepus granatensis
    (Llebre)

    -

    -

    11/1999

    Egagròpiles Duc

    · ARTIODACTYLA

           

    Sus scrofa
    (Porc senglar)

    -

    Matossar i pinar aclarit

    1999/2000

    Restes

    · AMPHBIA

           

    Aytes obstretricans
    (Tòtil)

    2

    Pinar netejat

    6

    Trampeig

    Pelobates cultripes
    (Gripau d'esperons)

    1

    Pinar i matossar

    -

    Atropellat

    Pelobytes punctatus
    (Gripauet)

    1

    Pinar madur amb matossar

    3/99

    Trampeig

    Bufo bufo
    (Gripau comú)

    10-25

    Pinar madur, matossar i cova

    3-6/99

    Transecte

    Bufo calamita
    (Gripau corredor)

    25-50

    Pinar madur i matossar

    3-11/99

    Transecte i trampeig

    Rana perezzi
    (Granota comuna)

    2

    Basses

    1999

    Prospecció

    · RÈPTILIA

           

    Tarentola mauritanica
    (Dragó comú)

    3

    Casa forestal

    3-5/1999

    Prospecció

    Lacerta lepida
    (Fardatxo)

    5

    Pinar amb zones aclarides

    3-10/1999

    Prospecció i trampeig

    Psammodromus algirus
    (Sagrantana cua-llarga)

    2-3

    Pinar amb matossar, matossar

    14/05/1999

    i altres

    Trampeig, Prospecció

    Elaphne scalaris
    (Serp blanca)

    3

    Matossar i cova

     

    Prospecció

    Malpolon monspessulanus
    (Serp verda)

    1

    Matossar

    -

    Transecte

    Natrix natrix
    (Serp de collaret)

    1

    Basses

    -

    Prospecció

    Taula 2. Representa els taxons trobats i la categoria de protecció que tenen cadascun d'ells en les diferents legislacions aplicables.

    TAXÓ

    1

    2

    3

    4

    5

    · INSECTIVORA

             

    Erinaceus europaeus
    (Eriçò)

    Esp. Protegides

    -

    IV

    NA

    III

    Talpa occidentalis
    (Talp)

    D'Interès especial

    -

    -

    K

    -

    Suncus etruscus
    (Mussaranya nana)

    Esp. Protegides

    -

    -

    NA

    III

    Crocidura russula
    (Mussaranya comuna)

    Esp. Protegides

    -

    -

    NA

    III

    · CHIROPTERA

             

    Rinolophus ferrumequinum
    (Rata- penada de ferradura gran)

    Vulnerable

    D'Interès especial

    II,IV

    V

    II

    Rinolophus hiposideros
    (Rata- penada de ferradura menuda)

    Vulnerable

    D'Interès especial

    II,IV

    V

    II

    Myotis nattereri
    (Rata-penada de Natterer)

    Vulnerable

    D'interés especial

    IV

    I

    II

    Myotis blithy
    (Rata-penada ratera menuda)

    Vulnerable

    D'Interès especial

    II, IV

    V

    II

    Pipistrellus pipistrellus
    (Rata-penada comuna)

    Esp. Protegides

    D'Interès especial

    IV

    NA

    III

    Plecotus austriacus
    (Rata-penada orelluda)

    Esp. Protegides

    D'Interès especial

    IV

    K

    II

    Tadarida teniotis
    (Rata-penada de cua llarga)

    Esp. Protegides

    D'Interès especial

    IV

    K

    II

    Miniopterus schreibersii
    (Rata-penada de cova)

    D'interès especial

    D'Interès especial

    II, IV

    I

    II

    · CARNIVORA

             

    Mustela nivalis
    (Mustela)

    Esp. Tutelades

    -

    -

    NA

    III

    Martes foina
    (Fagina)

    Esp. Tutelades

    -

    -

    NA

    III

    Vulpes vulpes
    (Rabosa)

    Esp. Cinegètiques i Piscícoles

    -

    -

    NA

    -

    Felis silvestris
    (Gat serval)

    Vulnerables

    D'Interès especial

    IV

    K

    II

    Genetta genetta
    (Geneta)

    Esp. Tutelades

    -

    V

    NA

    III

    · RODENTIA

             

    Apodemus sylvaticus
    (Ratolí de bosc)

    -

    -

    -

    NA

    -

    Mus domesticus
    (Ratolí domèstic)

    -

    -

    -

    NA

    -

    Mus spretus
    (Ratolí mediterrani)

    -

    -

    -

    NA

    -

    Microtus duodecimcostatus

    -

    -

    -

    NA

    -

    · LAGOMORPHA

             

    Orictolagus cunniculus
    (Conill)

    Esp. Cinegètiques i Piscícoles

    -

    -

    -

    -

    Lepus granatensis
    (Llebre)

    Esp. Cinegètiques i Piscícoles

    -

    -

    NA

    III

    · ARTIODACTYLA

             

    Sus scrofa
    ( Porc senglar)

    Esp. Cinegètiques i Piscícoles

    -

    -

    NA

    -

    · AMFIBIA

             

    Aytes obstretricans
    (Tòtil)

    Esp. Protegides

    D'Interés Especial

    IV

    NA

    II

    Pelobates cultripes
    Gripau d'esperons)

    Vulnerable

    D'Interés Especial

    IV

    NA

    II

    Pelobytes punctatus
    (Gripauet)

    Esp. Protegides

    D'Interés Especial

    -

    NA

    III

    Bufo bufo
    (
    Gripau comú)

    Esp. Protegides

    -

    -

    NA

    III

    Bufo calamita
    (Gripau corredor)

    Esp. Protegides

    D'Interés Especial

    IV

    NA

    II

    Rana perezzi
    (Granota comuna)

    Esp. Cinegètiques i Piscícoles

    -

    V

    NA

    III

    · RÈPTILIA

             

    Tarentola mauritanica
    (Dragó comú)

    Esp. Protegides

    D'Interés Especial

    -

    NA

    III

    Lacerta lepida
    (Fardatxo)

    Esp. Tutelada

    -

    -

    NA

    III

    Psammodromus algirus
    (Sagrantana cua-llarga)

    Esp. Protegides

    D'Interés Especial

    -

    NA

    III

    Elaphe scalaris
    (Serp blanca)

    Esp. Protegides

    D'Interés Especial

    -

    NA

    III

    Malpolon monspessulanus
    (Serp verda)

    Esp. Protegides

    -

    -

    NA

    III

    Natrix natrix
    (Serp de collaret)

    D'Interés especial

    D'Interés especial

    -

    NA

    III

    LEGISLACIÓ.

    1.- Decret 265/1994 de 20 de desembre, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora. Contempla quatre annexos de protecció:

    -Annex I: Espècies Catalogades. Contempla quatre categories:

    En perill d'extinció: Espècies, subespècies o poblacions la supervivència de les quals és poc probable si continuen actuant els factors causants de la seua situació actual.

    Sensibles a l'alteració de l'hàbitat: aquelles, l'hàbitat característic de les quals està particularment amenaçat, en greu regressió, fraccionat o molt limitat.

    Vulnerables: aquelles que corren el risc de passar a les categories anteriors en el futur immediat si els factors adversos que actuen sobre aquestes no són corregits.

    D'interès especial: les que sense estar previstes en cap de les categories precedents, siguen mereixedores d'una atenció particular d'acord amb el valor científic, ecològic o cultural que tinguen, o per la seua singularitat

    -Annex II: Espècies protegides: Espècies , subespècies o poblacions no amenaçades ni subjectes a aprofitaments cinegètics o piscícoles, considerades beneficioses o que no necessiten controls habituals per evitar danys importants a altres espècies protegides, a la ramaderia, a l'agricultura o a la salut i seguretat de les persones, la protecció de les quals exigeix l'adopció de mesures generals de conservació.

    -Annex III: Espècies tutelades. Espècies , subespècies o poblacions no amenaçades ni subjectes a aprofitaments cinegètics o piscícoles que puguen necessitar controls per a evitar danys a altres espècies protegides, a la ramaderia, a l'agricultura o a la salut i seguretat de les persones. També s'inclouen en aquesta categoria les espècies silvestres capturades en modalitats tradicionals que no comporten la mort dels exemplars.

    -Annex IV: Espècies cinegètiques i piscícoles.

     

    2.- "Real Decret 439/1990, de 30 de març, regulador del Catàleg Nacional de Espècies Amenaçades."

    A aquest Decret hem aplicat "l'Ordre de 10 de Març de 2000 per la que s'inclouen en el Catàleg Nacional de Espècies Amenaçades determinades espècies, subespècies i poblacions de flora i fauna, i canvien de categoria i s'exclouen altres espècies ja incloses al mateix". Contempla dos annexes de protecció:

    -Annex I: En perill d'extinció.: Espècies o subespècies que estant científicament identificades com a tals , requereixen d'una acció urgent i immediata per tal de garantir llur conservació.

    -Annex II: D'interès especial. Espècies la conservació de les quals exigeix l'adopció de mesures de protecció.

     

     

    3.- Directiva Hàbitats. Real Decreto 1977/1995.

    Contempla quatre annexes de protecció:

    -Annex II: Taxons que deuen ser objecte de mesures especials de conservació de l'hàbitat. II*: Espècies amb tractament prioritari.

    -Annex IV: Protecció estricta.

    -Annex V: Poden ser objecte de mesures de gestió. Susceptibles de ser caçats.

     

    4.- "Libro Rojo de los Vertebrados de España."

    Contempla quatre categories de l'estat de Conservació de les espècies:

    -Extingides: (Ex) Taxó no localitzat amb certesa en els darrers 50 anys.

    -Extingides : (Ex?) Taxons per als quals no es compleix el requisit de 50 anys de la categoria anterior, però del què es té constància que està de fet extingit.

    -En Perill: (E) Taxons en perill d'extinció i la supervivència dels quals és improbable si els factors causals continuen actuant.

    -Vulnerable: (V) Taxons que entrarien en la categoria de "En perill" en un futur pròxim de seguir actuant els factors causals

    -Rara: (R) Taxons amb poblacions menudes, que sense pertànyer a les categories "En Perill" o "Vulnerable", corren risc. Normalment estos taxons es localitzen en àrees geogràfiques o hàbitats restringits, o bé presenten una distribució esclarissada en una àrea més extensa.

    Indeterminada: (I) Taxons que es sap que pertanyen a una de les categories "En Perill", "Vulnerable" o "Rara", però dels quals no existeix informació suficient per a decidir quina és l'apropiada..

    -Insuficientment coneguda: (K) Taxons que es sospita que pertanyen a alguna de les categories precedents, encara que no es sap amb certesa degut a la falta d'informació

    -Fora de perill: (O) Taxons inclosos anteriorment en alguna de les categories precedents, però que a hores d'ara es consideren relativament segurs perquè s'han pres les mesures efectives de conservació o perquè s'han eliminat els factors que amenaçaven llur existència.

    -No amenaçada: (NA) Taxons que no presenten amenaces evidents.

    5.- "Convenio de Berna":

    Relatiu a la Conservació de la Vida Silvestre i el Medi Natural en Europa

    -Annex II (II): Taxons estrictament protegits

    -Annex III (III):Taxons l'explotació dels quals es durà a terme de tal manera que llurs poblacions es mantinguen fora de perill.



     

    SUGGERÈNCIES.

    Consideracions generals:

    Segons els resultats d'aquest estudi podem veure que els grups millor representats en l'àrea d'estudi, són els quiròpters i els carnívors, els quals a la seua vegada són els grups amb més alt interés des del punt de vista de la conservació. Aquests grups inclouen les espècies contemplades en les categories més altes de protecció en la legislació aplicable (Catàleg Valencià d'Espècies Amenaçades de Fauna, Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades).

    A més a més s'ha de destacar l'important paper ecològic dels carnívors, actuant com a vectors de dispersió de llavors d'arbustos, i com a control de plagues de menuts mamífers.

    En quant a la importància relativa dels hàbitats, hem de destacar sobre tota la resta el matollar, on hem trobat fins a 19 espècies. També seria remarcable la diferència en quant al nombre d'espècies trobades a les zones de pinar madur (n=10) i pinar netejat (n=5). Aquest fet es déu probablement a la major complexitat, tant espacial com ecològica del pinar madur, cosa que permet oferir un major nombre de nitxols ecològics, i per tant albergar un major nombre d'espècies.

    Un altre hàbitat important són les basses, ja que tot i presentar un baix nombre d'espècies trobades (n=5), són llocs molt concrets als quals se'ls pot aplicar mesures de conservació i/o recuperació senzilles i no molt cares (veure més endavant). Aquests llocs són zones essencials per a la reproducció no sols de les espècies que em trobat, sinó de la resta d'amfibis (6 en total), doncs aquest grup es caracteritza per necessitar de punts d'aigua per a realitzar la posta. A més són àrees importants com a recurs per a moltes altres espècies que les usen per abastir-se d'aigua, sobretot en un ambient com el nostre, on aquest recurs sempre és escàs, fonamentalment a l'estiu.

    També les construccions humanes tradicionals tenen gran importància, doncs ofereixen aixopluc a varies espècies, fonamentalment de quiròpters, donant-se la circumstància que moltes espècies d'aquest grup es troben en una situació precària, la qual cosa fa que estiguen incloses en categories altes de legislació relacionada amb la conservació (Blanco, J.C. i González, J. L., 1992, Catàleg Valencià d'Espècies Amenaçades de Fauna, Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades, entre altres).

    El gràfic 3 ens mostra quins són els grups taxonòmics que deurien de centrar els esforços de conservació atenent a la legislació més propera que podem aplicar (Catàleg Valencià d'Espècies Amenaçades de Fauna). Aquests grups són els quiròpters amb varies espècies vulnerables (4), d'interés especial (1) i protegides (3), seguit dels carnívors amb una espècie vulnerable, els amfibis amb una espècie vulnerable, i finalment els rèptils amb una espècie d'interés especial.

    Per tant, atenent a tot el que hem dit abans, i considerant les espècies presents a la zona i el grau d'amenaça que presenten, podem fer les següents propostes d'actuació encaminades a la seua conservació:

    Propostes generals: (Reichholf, J., 1990)

    Promoure campanyes d'educació ambiental encaminades a millorar la sensibilitat de la gent cap al medi natural, i en especial cap a una zona tan emblemàtica per al municipi d'Ontinyent, mostrant els seus valors naturals. Serien d'especial interés campanyes d'educació ambiental per a las col·lectius de caçadors, amb la intenció d' eradicar pràctiques que, a més de mostrar una baixa sensibilitat ambiental, moltes vegades són il·legals, com són l'ús de mètodes de control no selectius de predadors (llaços, verins, etc...), detectats a la zona.

    Les campanyes d'educació ambiental també deurien de perseguir l'eradicació de l'ús indiscriminat d'insecticides, que és una causa important de disminució de poblacions d'insectes, i per tant també d'aquells animals que se'ls mengen, com algunes aus, insectívors, rates penades, etc...

    Control dels abocadors que pogueren aparèixer, bé a la zona d'estudi, bé a la seua àrea d'influència, ja que es poden convertir en un recurs tròfic addicional per a certes espècies, així com en un focus d'infecció de malalties per a la fauna.

    Conservació de l'hàbitat en l'estat més natural possible, evitant les neteges del matollar.

    Promoure els estudis medi ambientals i sobre els recursos naturals no sols del terme d'Ontinyent, sinó de tota la comarca, per conèixer quins factors estan operant en el medi natural de la comarca, i augmentar la sensibilitat ambiental de la gent cap a nostre entorn més immediat. Una bona formula per a aquest fi seria la creació d'unes beques a l'efecte.

    Propostes d'actuacions per als mamífers són:

    Per als carnívors: (Castells, A. y Mayo, M. 1993, Blanco, J.C., 1998)

    Seguiment dels mètodes de control de Carnívors, a mans dels col·lectius de caçadors, eradicant l'ús de llaços, verins i ceps

    Conservació de l'hàbitat

    Evitar la fragmentació de l'hàbitat provocada per les grans obres d'enginyeria. Açò es podria aconseguir amb l'aplicació estricta d'estudis impacte ambiental previs a la realització de les obres.

    Protecció estricta del Gat serval (Felis sylvestris).

    En el cas del Gat serval, control dels gats assilvestrats amb els quals hibrida.

    Per als quiròpters (Castells, A. y Mayo, M. 1993, Blanco, J.C., 1998, Schober W. and Grimmberger, E., 1996, Almenar, D. Y Monsalve, M.A. )

    Protegir els refugis, tant els de cria com els hivernals.

    Evitar molèsties als refugis

    Eliminar l'ús d'insecticides

    Instal·lació de caixes niu per a rates penades, que pot dur-se a terme dintre les campanyes d'educació ambiental

    Per al refugi de l'Avenc del Pla de Simes (Almenar, D. Y Monsalve, M.A. ):

    Controlar l'accés a l'interior de l’Avenc del Pla de Simes, evitant les entrades durant els mesos d'hivern.

    Controlar l'accés i les accions negatives a la boca de l'avenc mitjançant la instal·lació d'una tanca situada a uns 12 metres de l'entrada

    Promoure els estudis sobre les poblacions de rates penades i llur fenologia a la cova, encaminat a conèixer la sensibilitat del refugi, i poder gestionar el flux de visites a la cova.

    Per als amfibis i rèptils. (Barbadillo, L.J. et al. 1999), (Salvador, A., 1988)

    Fomentar i impulsar campanyes d'educació ambiental que com anteriorment s'ha esmentat contribuïsquen a superar creences i falses idees que han fet d'aquests animals objecte de persecució, i posen de relleu les interessants particularitats de l'ecologia i comportament d'aquests grups faunístics així com el seu valor i funció ecològica.

    Creació, modificació o rehabilitació de les basses existents a la zona, així com la supervisió i manteniment de punts d'aigua que són utilitzats per aquests animals per a la reproducció i/o posta, com per exemple les codolles. Aquest manteniment deuria incloure un seguiment del nivell d'aigua de la instal·lació, almenys durant l'època reproductora.

    Suprimir la neteja de ribes, talussos i altres ecotonos mitjançant la crema de la vegetació que comporta; una disminució dels recursos tròfics, destrucció de microhàbitats refugi i la mort directa de les espècies amb menor capacitat de fugida, substituint-la per altres procediments menys agressius com la sega.

    Instal·lació de senyals informatius en les pistes forestals, encaminades a reduir l'elevat índex de mortalitat per atropellament que sofreixen aquests animals, així com la instal·lació de "punts de pas segur" almenys en aquells llocs on es constaten (previ estudi) les majors incidències.

    Tractar d'evitar aquelles actuacions que produeixen una alteració profunda de la coberta vegetal existent, que comporten una pèrdua de l'hàbitat per a les espècies, especialment al voltant de punts d'aigua o riberes de rius i rierols.

    Potenciació del manteniment dels usos tradicionals, o almenys manteniment i conservació de les infrastructures que aquests originaren, tant per a l'aigua (fonts, abreujadors, pilons, sèquies, etc.) ,com per a la terra (murs i marges de pedra dels camps de conreu) en tant que suposen hàbitats i refugi per a determinades especies.

     

     

    Àngel Such i Sanz
    (
    asuch@porthos.bio.ub.es)

    Departament de Biologia Animal. Universitat de Barcelona.
    Avgda. Diagonal, 645. 08028 BARCELONA.
    RONCADELL, Grup d’estudi i defensa de l’entorn.
     Aptat. Correus 1450 - 46080 VALÈNCIA.

     

    Gustau Calabuig i Penadés.
    (
    GUSTAU73@ono.com)

    Avgda. Torrefiel 40
    46870 ONTINYENT (València)
    tfn:
    963367064 o 962383053
     

    El present treball és un extracte dels resultats obtesos en un estudi de la comunitat de micromamífers realitzada en aquest paratge entre 1999-2000, i entregat a l'Ajuntament d'Ontinyent com a informe. A partir del mateix estudi, han sigut presentades dues comunicacions; "Dieta de la garduña (Martes foina ERXLEBEN, 1777) en la Serra de la Solana (Sur del País Valencià)" i "Parámetros poblacionales de A. sylvaticus L., 1758 (Rodentia Muridae) en la Serra de la Solana (Sur del País València), en les V Jornades de la Societat Espanyola de Conservació i Estudi dels Mamífers (Vitoria-Gasteiz 2001).

    BIBLIOGRAFIA

    -Almenar, D. Monsalve, M. A. Informe inèdit. Plan de recuperación del Rinolofo mediano y otras especies de murciélagos cavernícolas en la Comunidad Valenciana. Vol. III. Conselleria de Medio Ambiente.

    -Barbadillo, L.J. et al. 1999. Anfibios y reptiles de la Península Ibérica, Baleares y Canarias. Ed. Planeta, S.A. Barcelona, 1999

    -Blanco, J.C. i González, J. L., 1992. Libro Rojo de los Vertebrados de España. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. ICONA. Colección Técnica.

    -Blanco, J.C., 1998. Mamíferos de España. Ed. Planeta S.A. Barcelona, 1998

    -Castells, A. y Mayo, M., 1993. Guia de los mamíferos en libertad de España y Portugal. Ed. Piramide. Madrid.

    -Kirkland, et al. 1994. Proposed standard protocol for sampling small mammal communities. En Advances in the Biology of Shrews. Ed. Merit, J.F. Pittsburgh, 1994. Vol. 18, 277-283.

    -Kirkland, et al. 1996. Impact of fire on small mammal and amphibians in a Central Appalachian Deciduous Forest. Am. Midl. Nat. Vol. 135 (2) 253-260.

    -Kirkland, et al. 1998. Factors influencing perceived community structure in nearctic forest small mammals. Acta Theriologica. Vol. 43 (2) 121-135.

    - Reichholf, J., 1990. Guías de la Naturaleza Blume. Mamíferos. Editorial Blume. Barcelona.

    -Salvador, A. Reptiles. En Fauna Ibérica. Vol. 10. Museo Nacional de Ciencias Naturales i Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Madrid 1998

    - Schober W. And Grimmberger, E., 1996. Los murciélagos de España y de Europa. Ediciones Omega, S.A., Barcelona.

    -Sutherland, J. W. 1996. Ecological Census Techniques. A Handbook.. Ed. William J. Sutherland. Cambridge University Press. Cambridge.

    - Telleria, J.L. 1986. Manual para el censo de los vertebrados terrestres. Ed. Raices. Madrid.

    -ZdenOk O., 1998. Comparasion of some modification of Y sampling small mammal communities in the Czech Republic. Poster presentado en el "Euroamerican Mammal Congress". Santiago de Compostela. Julio 19-24 1998.

     

    LEGISLACIÓ

    -Decret 265/1994, de 20 de desembre, del Govern Valencià, pel qual es crea i es regula el Catàleg Valencià d'Espècies Amenaçades de Fauna

    -Real Decret 439/ 1990, de 30 de març, pel qual es regula el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades.

    -Directiva Hábitat.

    -Convenio de Berna.