16é BUTLLETÍ ECO-PACIFISTA

Col·lectiu Eco-Pacifista l'Arquet
Maig 1996

Equip redactor

coordinació: José de la Rubia
redacció: Rosa Gregori, Pasqual Gonzàlez, Teresa Rodrigo, Josep Lluís Abad
dissenys: Simón Sampedro, Paco Andrés, Emilio Madrigal
col.laboradors : Guillem Escolano, Victor Hernández (GECEN)
fonts : Ajuntament de la Vall d'Uixó, Conselleria d'Agricultura, Agència del Medi Ambient, Arxiu GECEN, Arxiu l'Arquet

El butlletí Eco-Pacifista també pot ser consultat per INTERNET a través del la WEB InterNatura de la Universitat Jaume I:

HTTP://WWW3.UJI.ES/~BORT
(NOTA: si no disponible el símbol ~, feu ALT 126 al teclat numèric)

EL COL·LECTIU ÉS MEMBRE DE LES FEDERACIONS ECOLOGISTES DE CASTELLÓ I DEL PAÍS VALENCIÀ


Si voleu posar-vos en contacte amb nosaltres o enviar-nos algun article d'opinió ens podeu escriure a: COL·LECTIU ECO-PACIFISTA L'ARQUET APARTAT DE CORREUS 118, 12600 LA VALL D'UIXÓ LA PLANA BAIXA, PAÍS VALENCIÀ.



-Editorial 4
-La Vall Ara Ecologia6
Transformació agrària6
Transformació industrial de la ciutat 8
El nou polígon industrial9
Ciutat Comercial Moderna10
Muntanya i Serra Espadà 11
La Mediterrània14
l'Aigua15
Ecologia Urbana16
1996 la Cultura Mediambiental20
El Consum22
Les Campanyes24
Les Col·laboracions24
Els Actes25
-Les 10 propostes per a 10 anys més 26
-10 anys de Txernòbil28
-Al Xiquet Irradiat30

16é Butlletí Eco-Pacifista MAIG 1996 Edita Col·lectiu Eco-Pacifista l'Arquet de la Vall d'Uixó Dipòsit legal: CS-61-95

Amb la col·laboració de: La conselleria d'agr. i Medi-ambient, Direcció General d'O. E. i Política lingüística, Diputació de Castelló.

EDITORIAL
És des de l'any 1988 quan el col.lectiu Eco-Pacifista l'Arquet es proposa publicar, ja amb una certa assiduïtat, tota una sèrie de butlletins on dissertar sobre els més diversos i variats temes relacionats amb l'ecologia, pacifisme i solidaritat. Si fem una ullada al passat i repassem tots els butlletins ens adonarem que sempre hem tingut d'anàlisis serioses, comentaris, i valoracions de problemàtiques o situacions reals de la Vall d'Uixó: des de l'anàlisi de les aigües, instal.lació de noves empreses, els residus sòlids urbans, projectes i suggeriments sobre els Plans Generals d'Ordenació Urbana, Cursets i Seminaris d'educació i cultura ecològica, resums de les diverses Fires Alternatives, Ecologia a la història de la Vall d'Uixó, el Terme de la Vall i la Serra d'Espadà, l'ecologia a través de les ones de ràdio, etc... Tot sense oblidar els esdeveniments ocorreguts als pobles del nostre voltant i comarques, ocupant-se també dels grans problemes del món.

El nostre butlletí s'ha dissenyat com un vehicle de difusió i comunicació entre tots els ciutadans conscients del nostre poble; i a més a més, ha volgut ser com una eina d'anàlisi que, lluny de moure's en terrenys purament teòrics, ens mogués a l'acció i compromís. Ja va sent hora que les autoritats i persones que ens representen en la vida política es prenguen més seriosament les propostes que podem fer. No som una colla d'il·luminats, ni d'individus que improvisem tot el que fem, com potser temps arrere se'ns hauria pogut identificar; no mai hem estat així, i la nostra tasca i treballs així ho mostren: és a la vista de tothom que siga intel·ligent. Nosaltres som en realitat una veu més, important com ho són totes aquelles que dialoguen, creixen i possibiliten el desenvolupament cultural de la nostra comunitat. I tenim coses a dir.

Què podríem pensar d'aquelles persones que tot i considerant-se serioses, efectives i demòcrates feren oïts sords a les nostres propostes?
La veritat és que hem volgut col·laborar amb el nostre granet d'arena en la construcció de la nostra societat i poble. Si la qualitat de vida que tenim és millor o pitjor, això és el que tenim: és el resultat de les nostres actituds reals i concretes fins al dia d'avui. És ben cert que tot és millorable; però la primera cosa que s'ha de vèncer per tal de progressar en llibertat i qualitat de vida és la ignorància; si els nostres valors i coneixements es fonamenten en prejudicis i supersticions, la comunitat on viurem estarà perduda. Al costat de la informació i formació cal un canvi d'actitud pràctica, una actitud real de compromís per tal de col·laborar en la transformació d'aqueixa societat, del poble que volem fer: comunitat de persones més sinceres, tolerants, justes i solidàries. I això és el que amb aquestes pàgines i discretament pretenem.

Què els deu anys d'aniversari i vuit de butlletí no hagen estat de bades!



AQUEST ARTICLE ÉS UN MONOGRÀFIC SOBRE ELS TEMES MEDIAMBIENTALS DE LA VALL D'UIXÓ, QUE ES RECULL A L'EXPOSICIÓ "LA VALL ARA ECOLOGIA", PRESENTADA A LA SALA D'EXPOSICIONS DE LA BIBLIOTECA MUNICIPAL, EN EL MARC DE LA SETMANA PER LA PAU I L'ECOLOGIA, DEL 20 AL 26 DE MAIG '96, COMMEMORANT AIXÍ ELS 10 ANYS DE L'ARQUET .

TRANSFORMACIÓ AGRÀRIA A LA VALL

Durant molts anys no ha calgut sol.licitar cap tipus de permís per tal de facilitar les transformacions de finques de secà, per convertir-les sistemàticament en monocultius de cítrics.

* Conseqüències d'aquestes transformacions:
- Ús excessiu del regadiu; expoliació sistemàtica dels recursos hídrics del nostre subsòl. Grans zones empobrides per la salinització de la terra.
- Empobriment del sòl; contaminació per plaguicides, herbicides, fungicides...
- Provocació de greus desequilibris en el camp, amb la creació artificial d'extensions enormes de monocultius, provocant un greu impacte ambiental en l'ecosistema natural de les nostres terres.
- Contaminació de l'aigua per l'aplicació excessiva d'adobs nitrogenats.
- Contaminació de l'aire per les fumigacions sistemàtiques amb plaguicides perillosos per a la salut.
- Baixada espectacular del nivell de les aigües subterrànies, empobrint també la seua qualitat.
- Provocació de malalties cròniques als arbres.
- Recollida de les taronges amb alt contingut de residus per la forta quantitat de tractaments químics.

En definitiva, amb aquestos monocultius de regadiu constant es provoca l'aparició permanent de plagues, facilitant l'erosió i la desertificació.


TRANSFORMACIÓ INDUSTRIAL DE LA CIUTAT

La implantació després de la guerra civil de l'empresa Segarra, suposà un augment demogràfic espectacular, la creació de nous barris i el naixement d'una nova ciutat industrialitzada, al voltant de la 1a empresa del poble, arribant a tenir més de 5000 treballadors.

La Vallense, Canòs, Seysa, Indexport... són exemples d'empreses mitjanes dedicades també a la pell i el calcer, que van contribuir de manera decisiva a l'impuls econòmic i la creació de la ciutat moderna que ara coneixem.

L'Impacte concret d'aquestes indústries en l'ecosistema ha estat, però, molt moderat, o si més no això es pensava. Recordem ara tots aquell fort olor en baixar a Moncofa, junt el riu Belcaire, fruit de l'enorme concentració de residus vessats per Segarra, que no eren altra cosa que residus del tractament i curtits de la pell: és a dir una aigua contaminada amb àcids i tota mena de metalls pesants, els quals ara es consideren com a possibles inductors de malalties com el càncer i malformacions congènites.

Lamentablement no es coneixen estudis sobre l'impacte que aquestes empreses han pogut deixar sobre la població de la Vall.
I ara? les empreses que actualment es dediquen al curtit... ¿tenim garanties que fan un tractament adequat dels seus residus?
Avui tenim també una major diversitat d'indústries i activitats econòmiques, l'impacte de les quals no sempre és suficientment conegut.

Altres empreses de la comarca, les taulelleres, també poden haver causat greus impactes sobre la salut de la població vallera: probablement si es feren estudis epidemiològics es relacionarien amb malalties respiratòries com l'asma o alèrgies. Recordem que l'aire i el vent no saben de fronteres ni termes municipals.

La contaminació no en coneix de fronteres.


QÜESTIONS OBERTES SOBRE EL NOU POLÍGON INDUSTRIAL:
"EL BELCAIRE"

- S'implantaran empreses amb baix impacte?
- Es depurarà en origen les aigües, fums, residus?
- Solucionarà veritablement el Polígon industrial el problema de l'eradicació de les indústries clandestines, perilloses per a la salut, dins del poble?
- Es connectarà el Polígon amb el casc urbà amb un carril bici, passeig per vianants, o transport col·lectiu...?

TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT COMERCIAL MODERNA

Des de finals dels anys 60 i durant els 70, la Vall d'Uixó s'ha transformat en una "ciutat" moderna, essent en l'actualitat la 3a població de la província en nombre d'habitants.

El creixement vers la Plana a possibilitat l'aparició d'un comerç i zones de serveis propis d'una ciutat moderna, assumint cada volta més un estil de sector terciari i no tant industrial.

S'ha seguit un model urbanístic desenrollista típic: traçat de carrers amb pisos amb moltes plantes i poc més. Aquest model ha propiciat una doble situació: fortes inversions en dotacions i equipaments en les zones urbanes noves, aconseguint una forta aglomeració demogràfica amb tots els problemes típics, mentre, d'altra banda, s'ha abandonat bastant les infrastructures consolidades del "poble vell".

Manca també un adequat tractament dels espais històrico-artístics i del Patrimoni: estructuració de places, eliminació de voreres, zones de vianants, equipaments equilibrats.

Cal a la Vall una bona xarxa de comunicacions per tot arreu:
- Internes al poble
- Amb els pobles del voltant


MUNTANYA I SERRA D'ESPADÀ

Durant els darrers anys la desvalorització econòmica a les terres de la Serra, al mateix temps que un ideal de progrés estès en tota la societat, ha dut irremissiblement a l'abandó dels cultius tradicionals de muntanya, abandó també aparellat amb els canvis d'actituds socials vers el treball i la pèrdua de valors i dels oficis tradicionals a la nostra comarca.

És paradoxalment aquest abandó el que facilita, en les terres de la muntanya, la regeneració natural del bosc; però n'hi ha un greu perill d'erosió, pels usos inadequats, els incendis forestals i per la pèrdua dels ribassos i aterrassaments tradicionals que protegien el sòl...

LA SERRA D'ESPADÀ.-

L'Aigua, en condicions, ens ve a la Vall des de l'Espadà:
- Des de la font de l'Anogueret ens arriba l'aigua que, de moment, és de qualitat.
- La Font de St. Josep també abasteix a certa part del poble d'aigua potable.

És necessari que la societat prenga consciència de l'important que és ara protegir els espais naturals; combinar i fer compatible els aprofitaments tradicionals de la Serra, junt la necessitat de l'ús social del bosc.

VEGETACIÓ POTENCIAL.-

És la vegetació que existiria sense la intervenció humana, de manera estable, en aquesta zona determinada, en funció del clima i el tipus de sòl. Al terme de la Vall trobem, a grans trets, les següents associacions vegetals potencials, tot i tenint en compte que sols resten alguns testimonis d'arbres en zones escarpades, i també una interessant representació de la sureda en la zona del Nord-Oest:

1.- En els terrenys silicis de la Serra d'Espadà, la sèrie meso-termomediterrània valenciana subhumida de la surera "Asplenio onopteridis-Querceto suberis"

2.- En la planícia aluvial, a tota la Plana de tarongers que s'extén avui cap a Moncofa i Nules, la sèrie edafòfila de la planícia quaternària valenciana de l'om, la "Acantho mollis-Ulmeto minoris" que abans de la intervenció humana, es presentava en forma d'espessos boscos d'oms.

3.- En la resta del terme, compost principalment de terrenys calcari, la sèrie termo-mediterrània ibero-llevantina basòfila de la carrasca "Rubio longifoliae-Querceto rotundifoliae".

VEGETACIÓ NATURAL ACTUAL.-

És la resultant de l'acció humana sobre la vegetació potencial i invariablement a la Vall d'Uixó, excepte a les zones de sureda, està constituïda per etapes de degradació de les comunitats potencials.

Substituint els carrascars trobem els matolls baixos, on predomina la Coscolla "Quercus coccífera", l'Argelaga "Ulex parviflorus", i el llentiscle "Pistacia lentiscus", el Margalló "Chamaerops humilis", en ocasions cobertes per pinades de pi Blanc "Pinus halepensis". La sureda ha estat substituïda per les brugueres de "Erica arborea" i pels estepars, principalment constituïts per l'estepa negra, "Cistus monpeliensis" cobertes de vegades per un substrat arbori de pi Roig "Pinus pinaster".

Quant les omedes de la Plana, fa molt de temps que han estat substituïdes pels conreus. En l'actualitat és la zona ocupada pels tarongers, principalment.

FAUNA DE LA SERRA:

Cadascú dels biotops presents en la Vall d'Uixó té associada una fauna peculiar, encara que també moltes de les espècies localitzades poden cobrir més d'un d'aquestos hàbitats, donat que tenen un caràcter generalista en les seues costums i hàbits alimenticis, que els permet aprofitar els recursos disponibles en distints biotops. Entre la fauna de la serra destaquem espècies com l'Eriçó comú, el Gat Server, l'Àguila Perdiguera, etc...


LA MEDITERRÀNIA

Els nostres rius o barrancs van a parar a la mar Mediterrània Nules, Moncofa, Xilxes i Almenara s'han convertit en platges valleres en pocs anys. La construcció accelerada de xalets i blocs per estiuejar a les platges, ha fet créixer desmesuradament les necessitats d'aigua, de pavimentar, d'urbanitzar, d'abocar les deixalles i les aigües negres.

Com a la resta del País Valencià no s'ha respectat, en aquest accelerat creixement, l'ecosistema litoral, els hàbitats naturals costaners i la seua biodiversitat. En els poblaments litorals també calen instal·lar sistemes de depuració d'aigües.

Cal plantejar-nos ara fins a quin punt el sistema general d'aigües està tant durament afectat per la contaminació i l'acció humana, la degradació de la cadena tròfica... que siga irrecuperable el samaruc, el fartet, la nidificació d'aus abans comunes a la zona?

Hem fet desaparèixer pràcticament les zones humides permanents del nostre entorn i tampoc no les valorem suficientment; zones d'anivament i cria, hàbitats de biodiversitat incalculable.

L'AIGUA

Diferents vestigis testimonials ens asseguren que la Vall ha estat poblada des de fa milers d'anys. L'aigua ha acompanyat sempre el naixement i perdurabilitat de totes les civilitzacions. Pobles prehistòrics, ibers, romans, àrabs,... han sabut canalitzar l´ús de l'aigua adequadament.

En l'actualitat tot l'equilibri hídric de la Plana està seriosament alterat, com a conseqüència de la utilització i extracció exagerada del recurs:

*l'ús domèstic de l'aigua s'ha disparat.
*l'ús industrial i recreatiu no es coneixia abans.
*l'ús agrícola s'ha multiplicat exponencialment amb les transformacions per regadius.

Hem tocat el fons del problema.

Per abastir aquestos usos, s'ha permès l'extracció d'aigua fins els 400 m. de profunditat, provocant la intrusió marina i la salinització dels aqüífers i terres en concentracions molt elevades. Açò pot provocar la pèrdua, irreparable a escala humana, dels aqüífers de la plana, així com una progressiva desertització de les terres de conreu.

ECOLOGIA URBANA

En aquest apartat tractarem diversos temes relatius a la qualitat de vida dels vallers, des del punt de vista de l'ecologia urbana a la Ciutat:

1.- CLORACIÓ DE L'AIGUA.- l'aigua corrent instal.lada a les nostres cases a la dècada dels 50, pocs anys va durar com a aigua potable pròpiament, degut a múltiples factors i a les infiltracions. La llei va obligar en els anys 70 -directives 75/440/CEE i 80/778/CEE- a afegir una quantitat mínima (2 mg.) de clor en la xarxa d'aigües potables. S'ha controlat certes malalties de transmissió, és cert, però encara avui es pensa comunament que és "natural" aquesta cloració sistemàtica, havent d'altres solucions i essent que es tracta d'una substància química molt agressiva per la natura, i per tant també, per al nostre cos humà.

2.- NITRATS.- L'ús massiu d'adobs nitrogenats en l'agricultura intensiva, estesa per tot arreu a la Plana ha provocat els darrers anys una saturació en les aigües subterrànies dels nitrats infiltrats, fortament solubles amb l'aigua. Com a conseqüència de la major demanda d'aigua per tot tipus d'usos humans, la Ciutat de la Vall, cada volta també més dilapidadora de recursos naturals, s'ha abastit per al consum domèstic de l'aigua, de pous, amb una concentració inadmissible per la salut humana, -50 mg. és la màxima concentració permesa- tan elevada, per moments, que ha superat 10 vegades el que és permès als E.U.A. per a l'aigua de consum humà.

Ja el 1988 l'Arquet va denunciar públicament la insostenible situació de saturació del nivell de nitrats en l'aigua potable de la vall. Que suposava un veritable perill per la salut humana. L'Ajuntament va haver de reconèixer amb un Ban Municipal, que l'aigua potable estava perillosament contaminada i que no era apta per al consum humà.

No patim ara per ara d'escassesa d'aigua; "patim" per abusar del recurs natural, més enllà de les nostres possibilitats. Cal augmentar, per part de tots, la consciència de la importància de l'estalvi de recursos bàsics.

3.- RESIDUS SÒLIDS URBANS.-

L'abocador de Residus Sòlids Municipal al paratge de Garrut està totalment saturat. Fums, olors, insalubritat, lixiviacions al subsòl i les aigües subterrànies són les conseqüència immediates contaminants, i també lògicament a llarg termini que provoca l'acumulació, durant més de 15 anys de tot allò que cada dia comprem i paguem, per abocar-lo diàriament com a residus o desperdicis. Tots barrejats, més de 150 milions de Kg. plantegen ja avui un seriós i comprometedor problema per al futur mediambiental de la Comarca.

Aquest problema ens fa plantejar-nos solucions imaginatives, però realistes a la fi, per solucionar de manera immediata el problema de l'enorme quantitat de residus que generem i acumulem diàriament. És naturalment el Reciclatge, la Recollida Selectiva en Origen de les nostres deixalles, l'única manera de poder recuperar el valor dels residus i d'evitar també aquesta perillosa acumulació.

4.- TRÀNSIT URBÀ I SOROLL.-

La contaminació pels fums de cotxes és un problema que fa 20 anys ningú s'haguera imaginat. Tanmateix, a hores d'ara comença a ser preocupant en el cas d'algunes zones i hores del dia. Aquesta situació mereixeria d'uns estudis adequats sobre nivells de contaminació i efectes sobre la població de la Vall.

Una contaminació més evident i que a ningú se li escapa, és la del soroll que produeix el trànsit rodat, especialment alguns vehicles com els ciclomotors (els quals amés no passen inspecció tècnica). Aquesta situació deuria corregir-se amb un major control municipal i immobilització dels vehicles que incomplisquen els límits de soroll permesos.

També l'augment del trànsit de cotxes per l'interior de la Vall fa que algunes zones puguen ser considerades com autèntics punts negres.

El disseny de carrers i voreres converteix l'anar a peu en tota una aventura: com en el cas del transitat carrer de Correus. Els col·lectius més afectats són precisament aquells que no tenen fàcil l'accés al cotxe: infants i menors, gent gran, discapacitats i moltes dones, potser més del 60 % de la població

Tenint en compte el tamany del nostre poble, que ningú es pense que viu a Nova York!, molts desplaçaments serien perfectament realitzables a peu (o en bici).

L'important trànsit amb l'exterior que soporta el nostre poble podria veure's reduït si comptarem amb una bona xarxa de transport col·lectiu. No deixarem mai de reivindicar una bona xarxa de trens (de via estreta o ampla) per a la nostra comarca-. La tendència actual d'augmentar les carreteres i autovies només fa que potència la utilització del vehicle privat i per tant, els embotaments en les nostres poblacions. .

Com a mal transitori, mentres esperem que la racionalitat arribe a la construcció d'infrastructures, es deuria de potenciar que el trànsit rodat fera servir més les rondes exteriors del poble, per tal de no col·lapsar el centre.

L'Ajuntament de la Vall d'Uixó podria jugar un paper molt important en facilitar aquestes coses: * Demanant a les administracions amb competències sobre infrastructures, la connexió per via fèrria del nostre poble.

* Facilitant l'accés a peu al centre del poble, realitzant:
--Carrers de preferència o ús exclusiu al vianant
--Eixamplament de voreres
--Xarxa de carrils o margens segurs per a bicis
--Servei de bus local
* Facilitant els accessos i la connexió de les rondes exteriors

5.- ZONES VERDES.-

Si fem com molts polítics incauts i considerem totes les muntanyes, tots els tarongers que envolten la ciutat com a zones verdes al casc urbà (com s'ha plasmat en diferents Plans d'Ordenació), a la Vall li "sobren" espais verds. La realitat, més prompte, és que tenim un manca d'espais d'expansió, de tranquil·litat, de passeig o de joc.

El clima no sol ser considerat molt en compte pels Arquitectes que dissenyen jardins, ja que les zones d'ombra i els arbres que fan ombra no es planten al poble des de fa molts anys. En compte d'això es planten arbres ridículs: com els "chichibriton".

Molts interrogants ens poden quedar sobre les zones verdes:
-Què farem en la restauració de les zones degradades de les pedreres abandonades ?.
-Què hi ha de zones com la muntanya de la corona, paratge inclòs dins del casc urbà, que podria convertir-se en un preciós i útil Parc Mediterrani, i que a hores d'ara té un futur incert?



1996 LA CULTURA MEDIAMBIENTAL

Durant els darrers anys s'ha experimentat al nostre poble un augment important de la consciència social, en general, davant els greus problemes mediambientals que patim, tant arreu del món, com al mateix poble i la comarca. No hi ha consonància d'aquest augment respecte al nivell de deteriorament mediambiental que estem protagonitzant, quant a la qualitat de vida, i sobre la nostra responsabilitat davant les properes generacions.

La limitació de recursos vitals a la natura, com l'aigua, ha d'estar a la ment de tots quotidianament. El problema dels Residus Sòlids Urbans que augmentem tots cada dia que passa en aquesta societat consumista en què vivim, la contaminació en general de la Terra, les aigües superficials i les subterrànies, la insuficient depuració de les aigües residuals, de l'aire que respirem, la gravetat dels incendis forestals del nostre entorn, tot, en conjunt, ens ha de fer prendre un major coneixement del nostre entorn i ens ha de dur, solidàriament, a canviar i positivitzar, actituds personals envers el nostre poble d'immediat.

Fiquem a mode d'exemple, la depuració de les aigües domèstiques residuals a la Vall. Podem queixar-nos que la depuradora se'ns queda xicoteta, demanar noves ampliacions gastant-nos 240 milions de pessetes, o demanar d'altres models més ecològics i eficients. L'ecologisme autèntic però, implica a les persones, i comporta canvis d'actitud en els actes quotidians de cadascú dels ciutadans: si embrutem menys, si no tirem per la tassa del WC. puntes de cigarret, palets dels oïts, o qualsevol altra brutedat innecessària, que no correspon a persones responsables, no caldrà depurar tant al final del procés i estalviarem molts recursos.

El mateix passa amb el tema del consum. Tots i totes som consumidors a diari: d'electricitat, de transport o combustibles, d'aigua, d'aliments, de serveis, etc.

Tot i que augmenta la consciència col.lectiva, cal fer una seriosa revisió personal quotidiana dels nostres hàbits i les nostres actituds vers l'entorn.

E L C O N S U M

Caldria pensar que el nivell important de preocupació actual per la natura, a nivell social en general, es veuria reflectit ràpidament en grans canvis en els hàbits de consum, però fins ara sols existeixen escassos i molt localitzats focus. Nacional i globalment, no hi ha indicis de que el benestar ambiental o humà millore significativament. Fins fa ben poc, l'única preocupació primordial ha estat el "progrés, el "creixement" i "l'expansió". Però hi ha moltes coses que els diners no poden garantir, com són els aspectes relacionats amb nosaltres mateix: LA SALUT HUMANA.

Hem de canviar moltes coses si volem que la vida - tant la nostra mateixa com la de tots els que habitem el planeta- encara pague la pena. El consum nostre de cada dia, és molt important per a orientar, als productors i legisladors, cap a uns sistemes de producció més nets i humans. El principal pas, una acció personal, consisteix en canviar els nostres valors, modificant certes pautes de consum:
* Evitar consumir productes molt envasats; cal evitar tot el possible plàstics i llaunes; el millor envasament és el vidre retornable.
* Comprar aliments frescs i locals, sense envasaments ni safates, directament del productor i si pot ser d'agricultura biològica.
* Evita els productes agressius per a la natura com els fosfats dels detergents, els lleixius, etc; neteja la casa amb productes ecològics; guanyaràs també en salut.
* Evita comprar fustes tropicals com la teca, l'eben;... el seu consum destrueix les selves tropicals.
* Utilitza el transport col.lectiu que estalvia energia.
* Utilitza piles recarregables es poden utilitzar fins 500-1000 vegades.
* Recorda no tirar cap producte químic al fem com medicaments, pintures, piles, olis;... poden tornar-te en forma d'aliments i aigua contaminades.
* No compres aerosols, ni aparells que tinguen CFCS destrueixen la capa d'Ozon.
* Comprova que els teus cosmètics no siguen experimentats en animals.
* El tràfic legal i il.legal d'animals fa perillar moltes espècies animals. No compres animals salvatges; evita consumir marfil, pells salvatges, corn de rinoceront, aleta de tauró, etc.
* Si eres testimoni d'una agressió o atemptat ecològic informa al grup ecologista del teu poble i informa també a les autoritats.

LES CAMPANYES

El Col.lectiu Eco-Pacifista l'Arquet de la Vall d'Uixó, ha estat durant aquestos 10 anys 1986-1996 treballant en temes d'ecologia, pacifisme i solidaritat a la Vall, la comarca, i el país, incidint també en moltes ocasions en temes d'interès mundial relacionant " allò que és local amb el que és global ". Així s'ha realitzat nombroses activitats com la campanya de la pedrera, la campanya antinuclear, campanya per la pau i el desarmament, campanya per la recollida de R.S.U... També s'han dut a terme campanyes en col·laboració amb el M.O.C -Moviment per l'Objecció de Consciència-, Mili K.K, Greenpeace, Smara, Inter-món, recollint entre altres tasques signatures de recolzament.

LES COL.LABORACIONS

Les col.laboracions de l'Arquet han estat importants. Durant nombrosos anys s'han realitzat cicles de conferències al Centre d'EPA Jordi de Sant Jordi, arribant tanmateix a organitzar cursos monogràfics d'ecologia i pacifisme. També s'han realitzat diverses conferències i xerrades en escoles, i Instituts i entitats culturals de la Ciutat -i també a la comarca- sobre Ecologisme, Pacifisme i Solidaritat.

Als mitjans de comunicació social M.C.S, les intervencions i col.laboracions han estat, i ho són en l'actualitat, fonamentals. Els diaris han fet notícia entrevistes, comentaris, organització de diversos actes, campanyes, reivindicacions, etc... al llarg d'aquestos anys.

La ràdio continua essent vehicle transmissor de la cultura mediambiental que proclama l'Arquet. Així, el recolzament als insubmissos en general, el llançament de propostes i campanyes per l'objecció i la insubmissió, i un llarg etc... com les campanyes per l'Objecció Fiscal als pressupostos del Ministeri de Defensa i la publicitat de diferents actes, principalment els organitzats per l'Arquet.

ELS ACTES

La Biblioteca Municipal de la Vall d'Uixó, a la plaça del Mercat, ha estat l'espai públic més utilitzat per realitzar les exposicions i conferències, reunions, jornades, projecció d'àudio-visuals, xerrades, debats, etc. amb una participació molt diversa d'assistents, interessats en les temàtiques exposades.

LA CONSCIENCIACIÓ

El foment de la conscienciació eco-pacifista i la solidaritat és la tasca més important duta a terme per l'Arquet. La realització de ja vuit Fires Alternatives consecutives a la Vall, amb una important participació de públic, i l'edició i distribució gratuïta de 16 butlletins eco-pacifistes, de producció pròpia, resten com a testimoni singular en la memòria col.lectiva d'aquest poble nostre.


LES 10 PROPOSTES
PER A 10 ANYS MÉS

1.- Implantació de la RECOLLIDA SELECTIVA EN ORIGEN dels Residus Sòlids Urbans dels domicilis a la Vall.

2.- Protecció de la Serra d'Espadà: repoblacions amb espècies autòctones. Acotacions per a la caça. Protecció dels barrancs i rius de la Vall.

3.- Reducció de l'impacte en les persones dels sorolls urbans produïts pels motors d'explosió, els altaveus domèstics i de carrer, de màquines. Aplicar normatives estrictament i exigir-les.

4.- Implantació de campanyes municipals per estalviar aigua. Reducció paulatina de l'extracció indiscriminada de les aigües subterrànies al terme.

5.- Promoure la reducció del monocultiu intensiu als nostres camps. Afavorir la diversificació de cultius, de baix impacte; afavorir la biodiversitat amb la promoció de l'agricultura ecològica.

6.- Reprendre el contingut de la Carta Municipal de la Natura.

7.- No col.laborar en el reclutament dels joves per part de l'Ajuntament.

8.- Declaració de la Vall com a zona desnuclearitzada, i del polígon industrial sols per indústries de baix impacte - com el de Sagunt-.

9.-Implantació de la xarxa d'aigua de primera qualitat a tots el carrers del poble.

10.- Afavorir el trànsit col.lectiu a la ciutat. Primar el desplaçament a peu i en bicicleta en el model urbanístic de la nostra ciutat.


Sembla mentida que després de tota la tinta vessada en periòdics, revistes i publicacions, després de tots els comentaris radiofònics, després de tots els treballs televisius i de totes les documentacions i divulgacions, sembla mentida i més greu encara, després de tots els patiments pels quals han passat i PASSEN milers d'innocents, sembla estúpid i prou rocambolesc que l'energia nuclear encara siga defensada per diferents governs d'arreu del planeta.

¿ Quantes catàstrofes hem d'esperar encara, quantes i quin tipus de desgràcies, quines noves experiències, dolors, malediccions hem de patir tots els éssers vius per tal que desaparega del planeta l'energia nuclear ?

¿ Quins i com han de ser aqueixos individus que són capaços de sacrificar vida de tota mena per tal d'aconseguir uns beneficis privats ?

Dels incidents nuclears més importants de la història de la humanitat, de Harrisburg, de Txernòbil, no es parla molt; no convé remoure la merda, la podridura, ja que, potser, faça massa olor... No cal dir res dels escapaments i contaminacions d'aigües, gasos i materials radioactius... Al pobre que visca a la vora d'una planta d'energia nuclear " que se la ventile ", a qui li caiga la pedra perdrà l'ull, i també la vida, encara que siga lentament, a poc a poc... Tampoc no es farà massa cas de la necrològica, ni cap drap descosit per l'horror d'aquells que pengen dels pals de vori seran abaixats a mitja asta. I no valen argúcies, sofismes, asseveracions del tipus: " vosaltres sí que voleu consumir més electricitat, més calefacció, vosaltres esteu en contra però desitgeu més benestar... " ¿ Per atzar es creuran aquests mandarins obtusos i apocalíptics que parlen amb criatures deficients, amb espies mal intencionats, amb mutants que proposen estranyes teories ètiques i que tan sols ells són els guardians de la veritat i del pensament racional i científic ? ¿ Per atzar aquests milhomes pensaran que per no ser experts en energia nuclear hem de ser sepulcres ?

I com a mostra de la raó de la força, del poder desventurat i malèfic encara tenim, allà per Mururoa, l'aventura del camaleó Chirac, camaleó però en la gàbia del seu palau francès i ben lluny d'aquell arxipèlag; i al cementiri nuclear del poble de Gorleben ( Alta Saxònia - Alemanya) més de 20.000 policies han d'escoltar, durant 20 kilòmetres, un convoi de residus d'alta radioactivitat i colpejar amb canons d'aigua i porres als ciutadans que pacíficament exigeixen un " PROU A LES DEIXALLES NUCLEARS ".

Nosaltres, ecologistes, veïns, ciutadans, persones de bona voluntat, tots aquells que no defensem un model de societat ni consumista, ni economicista, lluitarem per una alternativa diferent, per una alternativa i societat pacífica, no violenta, sense armes, lluitarem per una societat on s'utilitzen energies renovables, LLUITAREM ARA, DEMÀ I SEMPRE per una societat igualitària, més justa, més solidària, on la persona i el seu benestar humà siguen el patró per mesurar la qualitat de vida aconseguida. I per això mateix NO DEFENSAREM UN BENESTAR que es fonamente ni en la creació de pobresa, ni en la desigualtat, ni en la injustícia, ni en el dret dels més forts sobre els més febles.

ENCORATJANT-VOS AMB AQUESTA PROPOSTA I REMEMORANT AVUI LA CATÀSTROFE DE TXERNÒBIL DIEM I DIREM SEMPRE:

PROU DE TECNOLOGIES I DE CENTRALS NUCLEARS !!

Al xiquet irradiat de Txernòbil.

        Hui dijous,
        faig el llit i mentre vaig,
        pols absent, d'ací i d'allà,
        vagareges - papallona -
        tot ferint-me el cau del cap.

        I per què ?
        Pels teus ulls buits de galàxies
        amb tristesa de vellut,
         clos futur de vols i cames,
        vent de cendra, cor difús.

        Hui dijous,
        faig bon ús de la memòria
        tot cercant-te un sortilegi:
        un pegàs de gebre i boira,
        i una veu per al silenci.