17é BUTLLETÍ ECOPACIFISTA

Col·lectiu Eco-Pacifista l'Arquet

Setembre 1996

Han participat en aquest butlletí:

Josep Lluís Abad, Rosa Maria Carratalà, Pasqual Gonzàlez, Teresa Rodrigo, José de la Rubia, Simón Sampedro, Federació Ecologista de Castelló

Edita Col·lectiu Eco-Pacifista L'Arquet de la Vall d'Uixó

Dipòsit legal: CS-61-95

Amb la col·laboració de: La conselleria d'agr. i Mediambient, Direcció General d'O.E. i Política lingüística, Diputació de Castelló.

EL COL..LECTIU ÉS MEMBRE DE LES FEDERACIONS ECOLOGISTES DE CASTELLÓ I DEL PAÍS VALENCIÀ


Si voleu posar-vos en contacte amb nosaltres o enviar-nos algun article d'opinió ens podeu escriure a:

COL.LECTIU ECO-PACIFISTA L'ARQUET

APARTAT DE CORREUS 118, 12600 LA VALL D'UIXÓ

LA PLANA BAIXA, PAÍS VALENCIÀ.

El butlletí Eco-Pacifista també pot ser consultat per INTERNET
a través del la WEB InterNatura de la Universitat Jaume I:

HTTP://WWW3.UJI.ES/~BORT
(NOTA: si no disponible el simbol ~, feu ALT-126 al teclat numéric )


 

17 butlletí ecopacifista

 


INSUBMISSIÓ

El passat 21 de setembre es presentava el primer insubmís de la Vall: Pasqual Glez. que, a més, és activista de l'Arquet.

En la línia de les idees pacifistes que sempre hem defensat des de l'Arquet, pasqual critica la actual llei d'objecció de consciència que penalitza als objectors, i també la resolució armada dels conflictes a que ens aboquen les polítiques "defensives" de l'OTAN i el capitalisme salvatge, explotador, poc respectuós amb el planeta i els seus habitants, i damunt disfressat de "democràcia".

Endavant company!


"DE PATITAS EN LA CALLE"...

Així ens quedarem el col·lectiu quan procedisquen a tirar els edificis de l'avinguda sud-oest en els que ens reuniem. Mentre que moltes altres associacions de la Vall tenen concedits fins i tot edificis, altres com la nostra portem més de 9 anys esperant algun local. I el local que fins ara compartiem amb la Coordinadora d'asocs. de Veïns ara el tiren a pla, quan ni tan sols han pensat en construir altre espai per a associacions.

..."ma quin poble"


A "MITJOS" AMBIENTS... MITGES MUNTANYETES

"A la meitat i gràcies", així pretenen deixar des de l'ajuntament un paratge tan emblemàtic del nostre poble com és la muntanyeta de la corona.

El Pla d'ordenacio(*) Urbana de la Vall pretén mig carregar-se i deixar completament aïllada de l'entorn urbà a la muntanyeta. Una muntanyeta per a la que des de l'Arquet i des de atres àmbits, sempre s'havia demanat la realització d'un parc mediterrani.

Què es pot esperar d'un pla urbnístic fet PER i PER A especuladors!

NOTA: li deuen dir d'ordenació perquè ho fa tot quadrat


 

E i, amigues i amics ! Que una altra vegada som amb tots vosaltres... No vos ho esperaveu, veritat? Bo, una mica sí. Som, de nou, a la tardor i per aquestes dates... Què és el que passa cada any? Ja ho sé, ja sé que VOSALTRES HO SABEU: és la FIRA ALTERNATIVA.

La NOVENA FIRA ALTERNATIVA JA TRUCA A LES PORTES DE L'AIRE FRESC, D'UN CEL QUE ENS ENGANYA, DARRE-RAMENT, ENTRE PLORS I PLUGES. MIREU, EL SOL ENS FA L'ULLET, LES FULLES DELS ARBRES ENS RECLAMEN NOUS SOMNIS, LA NATURA ENCARA ÉS VIVA.

La fira , ja està preparada i, com sempre, esteu convidats tots, amics nostres de La Vall i de les rodalies. No hi ha cap afany de lucre, de fer diners fàcilment; no és l'estil dels qui organitzem aquest esdeveniment; tan sols volem mostrar-vos formes distintes de veure i viure la vida; volem mostrar-vos les il.lusions, els treballs d'unes persones que entenen la seua existència, com una alternativa als valors predominants de la nostra societat urbana. El nous vedells d'or dels nostres dies (els diners, prestigi, posició social, l'ostentació gratuïta, l'aprofitament deshonest), ídols no

tan nous, apunten i assenyalem, la majoria dels casos, la infelicitat i vacuïtat dels projectes individuals i socials alhora.

Podríem parlar de quines novetats han hagut als darrers mesos d'estiu o encara estan per venir i que ens agradaria no oblidar en aquesta introducció del 17 butlletí ?

Passem llista per tal de tractar-los en futures publicacions:

L'imminent ingrés en l'estructura militar (tres mesos s'ha posat de termini el govern d'Aznar) en la O.T.A.N. Els interessos econòmics d'alguns governs europeus sobre la venda de carn, en amagar la malaltia de les vaques boges a la Unió Europea.

Que no us esglaieu! No patiu! Tots aquests temes i d'altres més, poden ésser tractats per nosaltres; són resultat d'una forma de veure el món, comporten unes actituds concretes, provoquen unes conductes que poden ser analitzades pel Col.lectiu Eco-pacifista L'Arquet..

ESBÓS PER A UN INTENT DE TEORIA
DE L'ALIMENTACIÓ NATURAL.

 

 Però sembla que aquest butlletí centrarà el tema en l'alimentació natural i la comparació amb l'alimentació standart: avantatges, desavantatges, conseqüències que se'n deriven per a la salut, incursions economicistes, valora-cions ètiques, i un llarg etcètera d'altres qüestions, tot al voltant de l'alimentació natural i l'agricultura biològica.

Creiem que ja va sent hora que certs mites sense cap fonament desapareguen: SOM EL QUE MENGEM, MENGEM EL QUE SOM ????4

Però mentre aneu pensant en aquestes coses, això sí, gaudiu de l'ambient acollidor i diferent de la IX FIRA ALTERNATIVA. SETEMBRE 1996


COM ÉS QUE MENGEM,

PER QUÈ MENGEM?

Apreciats/ades amics/gues i lectors/res del nostre butlletí: ens hem proposat des de fa temps el fet de parlar sobre la temàtica de l'alimentació natural. Ni de bon tros que vull sentar càtedra, ni és el meu propòsit dir la darrera paraula. Supose que algunes persones, en llegir aquestes ratlles, tindreu unes mínimes o màximes nocions sobre la dietètica o l'art de combinar harmònicament totes les substàncies naturals que possibiliten el nostre creixement i existència física; podrem compartir algunes idees, d'altres no; potser algú sàpiga coses que jo desconega. La veritat és que sobre alimentació existeixen tantes tendències i escoles com de cultures hi ha al món. I probablement la moderació i l'equilibri han fet que l'existència dels humans no haja desaparegut, almenys encara. Jo, en aquesta xicoteta reflexió, defense una alimentació vegetariana -poden haver diverses variants-, on podem introduir algunes proteïnes d'origen animal (ous, llet i derivats làctis), per a aquells que no siguen tan radicals en els seus plantejaments. Però, és clar -per la simpatia i coincidència d'idees i amb el permís del Col.lectiu-, jo voldria parlar-vos d'alimentació natural, d'una alimentació que evite el consum de proteïnes animals provinents del sacrifici i de la mort, d'una alimentació originada en cultius biològics, de la relació directa i amiga de l'agricultura biològica amb la natura, de l'actitud positiva, constructiva, quasi de veneració que hauríem de tenir envers la nostra Mare Terra que, any rera any, ens fa arribar generosament els productes que ens allarguen la vida i possibiliten, de nou, el somriure o l'esperança quan els temps no són gens propicis.

Pense que viure, en sí, és ja tot un regal. I sobretot viure, a la zona rica del món com ho fem nosaltres, això és de persones afortu-nadíssimes... Però la ceguesa és gran, superlativa, i l'abundància ens atròfia la sensibilitat, els sentiments, la intel.ligència i la solidaritat... L'animal humà -sembla una contradicció - canvia d'hàbits i de conductes en trobar-se en perill imminent d'extinció.

Fem una reflexió en veu alta; per exemple, podríem començar tot preguntant-nos:

Contestar-ho, significa relacionar molts aspectes, múltiples realitats... Potser, com és una cosa tan obvia, no mai ens ho hem plantejat. Però és un tema prou complexe, perquè sempre ens podem deixar caps per lligar. De totes maneres intentem-ho.


La utilització indiscriminada de productes químics, extermina el potencial creatiu i natural de la Terra


Si mengem, és perquè hi ha persones que cultiven la terra i de la seua producció nosaltres obtenim els aliments. La Terra és el rebost, el graner primigeni d'on s'alimenten tots els éssers vius del planeta. Ara bé, si concretem una mica més i parlem del animals humans, de les persones, ens podem preguntar sobre la qualitat dels aliments que consumim... La resposta no seria molt afalagadora, molt amable, si tenim en compte que l'únic criteri que es defèn per aquestes rodalies és el CRITERI ECONÒMIC. D'aquesta manera el productor agrari -més que el llaurador/a- té el propòsit de treure un màxim benefici privat de la seua activitat agrícola; més que un servei a la societat, ofereix un producte susceptible de ser consumit. Si ha de practicar l'explotació latifundista, en lloc del cultiu minifundista, li dóna igual; si ha d'adobar els camps intensivament, ho fa. La seua racionalitat està condicionada per l'obtenció d'un benefici exclus-sivament; Per suposat que defenc que el llaurador/a autèntic/a ha de poder viure i molt dignament; i si ens hem de mullar el cul les persones que ens alimentem d'aquests aliments naturals pagant una mica més en un principi, ho defenc; però no és així, i el sistema de producció i d'economia el condueix i orienta cap una altra relació amb la terra i el que produeix: l'aparença, la superficialitat com a reines de la manifestació dels seus productes. Aquests han de ser impecables, vertaders bens de consum nets, nous, no picats, sense taques ni forats, grossos, amb aroma, etc... Ja s'encarregarà d'utilitzar totes les substàncies adients per tal d'aconseguir-ho. Ara bé, què poques vegades aquestes carac-terístiques estan acompañades de producció de salut en la persona que els ingereig! A banda, el fet d'aquesta utilització indiscri-minada de productes químics, anihila, extermina lentament el potencial creatiu i natural de la Terra: Tenim un problema afegit.

Els experts d'aquests temes diuen que entre menjar carns animals hormonades per retindre humitat o per a fer-les créixer, amb antibiòtics i vacunes, o peixos contaminats per metall pesants (cadmi, mercuri, etc...) i menjar verdures, cereals, fruites tractades amb adobs químics inorgànics, aquesta segona opció sempre serà la MENYS PITJOR; fixeu-vos amics i amigues nostres, no diuen, en cap cas, que siga bona la segona opció, sinó MENYS PITJOR. Per tant, hauríem d'exigir a les autoritats que prengueren cartes en l'assumpte, com també als majoristes dels mercats l'exigència de productes de cultiu biològic.

Ja sabem, a grans trets, com mengem i per què mengem; Però, QUÈ MENGEM?

Els éssers humans ens alimentem de diverses formes i distints maneres; al principi subtitulava aquest esbós Som el que mengem o mengem el que som ? Si una persona menja moltes botifarres, carn d'ovella, llom de porc, si s'alimenta de novel.les rosa, de llibres (d'economia, d'història, d'ecologia, etc...) de drogues, de futbol, de jocs (bingo, cartes, travesses), etc... què serà aquesta persona? La resposta l'heu de pensar vosaltres, amics/gues.

Després d'aquesta darrera ironia i amb la total seguretat de no haver exhaurit el tema us presentem unes orientacions sobre com aconseguir una alimentació més natural, més racional, més ètica i, alhora, solidària.

 


ALIMENTACIÓ NATURAL


E ls éssers vius necessitem alimentar-nos per tal de sobreviure; i tots aquests elements nutritius convindria prendre'ls el més frescos possible, sense refinar, integrals i sense cap substància química; en cas contrari i a la llarga tots aquest hàbits alimentaris tan insans afectaran el nostre estat de salut. L'agricultura biològica, natural, biodinàmica pretén això:

QUALITAT D'ALIMENTS ABANS QUE QUANTITAT.

Per a l'agricultura química qualitat representa que un producte tinga bon color i forma, que no tinga taques en la pell, que siga grossa; per a l'agricultura biològica qualitat significa aptitud que té un producte per a procurar salut. La inèrcia materialista i mecanicista del viure quotidià ens empeny a no pensar, a no valorar aqueixa relació tan íntima entre el llaurador que afalaga les llavors, que adoba la terra amb substàncies naturals i orgàniques, que veu créixer l'arbre, la planta, les flors, els fruits... Que no pensa en el resultat econòmic exclussivament. Per exemple, una poma no és un objecte inorgànic, invariable al temps; d'alguna forma ens recorda que tenim la mateixa estructura molecular. Una poma és molt més que l'acte mecànic de la masticació i l'absència futura de fam en l'organisme. Una poma, una taronja, pot ser el resultat de la creença en una forma de viure la vida diferentment; és el resultat que sorgeix del respecte envers tots els éssers vius, és l'assumpció d'ésser una part xicoteta d'aquest cosmos on podem gaudir, paladejar, en definitiva, del viure; és la comprensió de la relació mútua de necessitat entre tots els éssers vius. Que la vida, al cap i a la fi, és un cicle etern on tots ens necessitem i que el desequilibri en qualsevol ecosistema provocarà pèrdues incalculables.


Aliments processats i refinats!


SI ens parem a pensar en la QUALITAT de tots els productes alimentaris que són a la taula de casa... Mare meua! Ompliríem el poal del fem ? Quina capacitat de vida poden comunicar, havent estat tractats amb hormones de creixement, pesticides, antibiòtics, etc...? Serà aquest el preu del progrès?

Si parlem dels aliments processats, solen tenir un alt contingut de greixos, sal i sucre.

Quan es refina la farina, s'eliminen el segó i el germen i tan sols queda el midó de la llavor. D'aquesta manera es perden el 80 % dels elements nutritius essencials. Parlem per exemple del que perden els cereals:

-VITAMINA B1: És una important vitamina deficitària als països industrials; és necessària per tal d'assimilar els carbohidrats.

-LISINA: És un aminoàcid essencial molt important per al creixement; quan més integral és un pa, el seu contingut en aminoàcids és major.

LA MAJORIA DE PANS INTEGRALS QUE FAN ELS FORNS NO SÓN AUTÈNTICS,
JA QUE SOLAMENT ÉS UNA MESCLA DE FARINA BLANCA I SEGÓ.
AIXÒ ÉS EL
FALS PA INTEGRAL; L'AUTÈNTIC PA INTEGRAL CONTÉ EL GERMEN, A BANDA DEl SEGÓ.

-MINERALS I OLIGO-ELEMENTS: És perden segons com haja estat mòlt el gra.

-L'ARRòS: Penseu, per exemple quan "tireu l'arròs al caldo", eixe arròs blanc, encerat, refinat...

QUÈ LI PASSA A L'ARRÒS BLANC QUE DIÀRIAMENT MENGEM?

Durant el refinat de l'arròs s'eliminen les proteïnes, la vitamina C i el minerals; l'arròs integral conté molta vitamina B6. Per a refinar l'arròs calen dues operacions: 1/ treure la corfa 2/ el pulit: en aquesta operació s'obté l'arròs blanc amb una pèrdua del 30 % del seu pes inicial, el 80 % dels seus greixos, el 60 % de totes les sals minerals i pràcticament totes les vitamines. Es destrueix la vitamina B1 produint-se una avitaminosis entre les poblacions d'àsia que el consumeixen d'aquesta forma. L'arròs integral és bo per alimentar malalts; té propietats hipotensores i és pobre en sodi i potasi; és adequat per a persones amb insuficiències renals i cardíaques.

- Aliments amb fibra.

PER QUÈ ACUDIR ALS CEREALS DE SEGÓ, A LES PÍNDOLES DE FIBRA PER A EVACUAR, NEGOCI DE LABORATORIS I CEGUESSA DE SOMIATRUITES QUE PENSEM AMAINAR EN 10 DIES ALLÒ QUE DUEM FENT MAL DE PER VIDA ?

La funció de la fibra als aliments és saciar-nos l'apetit i produir una ràpida evacuació de les deixalles humanes que es troben a l'intestí. Protegeix contra l'estrenyiment i múltiples malaltíes intestinals.

Els aliments amb un alt contingut en fibra es recomanen perquè són baixos en greixos i tenen molts minerals i vitamines.

La fibra s'ha d'augmentar progressivament per tal d'acostumar el sistema digestiu.

La millor forma és menjar més pastes i cereals integrals, més fruita i verdures.

Cal evitar els aliments refinats, pans i farines.

Cal menjar més llegums; les fulles exteriors de verdures són més riques en fibra que les interiors, a banda contenen més vitamines.


El problema dels aditius.


Tan senzillament com el fet de menjar allò que, possiblement, menjaven els nostres iaios.

-El sucre: S'hauria de reduir el consum de sucre refinat i cristal.litzat (generalment de remolatxa) en begudes calentes, vins o begudes refrescants. Quan comprem productes embolicats i processats, caldria mirar les etiquetes; aquestes duen una quantitat major de sucre. El ketchup, salses maioneses, fesols enllaunats, sopes i verdures en duen.

Com a substitut del sucre, caldria prendre FRUCTOSA, és a dir, el sucre natural de les fruites. De totes maneres les fruites i alguns carbohidrats (creïlles, moniatos, etc...), ja en tenen prou.

-La sal: També cal substituir-la; la majoria de la sal que els humans necessitem al dia la ingerim amb les verdures. Com a substitut de la sal podríem emprar la diversitat d'espècies i herbes seques existents al mercat. Una volteta el divendres per les " paradetes d'espècies ", aclariria moltes coses i aportaria novetats culinàries a les llars nostres. Podríem utilitzar la SALSA DE SOJA O MISO per a condimentar les sopes o salses; també existeix una sal al mercat rebaixada, meitat de sodi i meitat de potasi.

Aquesta pràctica és feta des del temps grecs. Els humans hem utilitzat diverses substàncies per tal de conservar, presentar millor i fer més apetitosos els aliments. Antigament el clau, el pebre, la canela, la sal servien per a conservar.

Avui en dia és totalment diferent, ja que les indústries químiques ens han envaït. Existeixen emulgents, conservants, estabilitzants, colorants, anti-oxidants, potenciadors del sabor, edulcorants artificials. Molts d'aquests aditius produeixen diferents malaltíes com alèrgies, transtorns digestius, erupcions a la pell. No hi ha cap dubte que aquestes substàncies no són bones i algunes poden produir càncer.

Quan comprem caldria mirar sempre les etiquetes i dur al moneder un resum de tots aquests productes que COMENCEN AMB LA LLETRA E. Hauríem de comprar en botigues que venguen productes naturals, sense conservants, ni aditius. Si podem comprar productes sense pesticides, fungicides, etc, és a dir, productes ecològics, millor. sI NO HI HA DEMANDA PELS CONSUMIDORS, ALESHORES NOELS VEUREM ALS NOSTRES MERCATS. lA PENA ÉS QUE AL NOSTRE PAíS SE'N PRODUEIXEN, PERò TOTS SE'N VAN CAP AL ESTRANGER.

Respecte als ous seria millor comprar-los de gallines de corral, al no menjar pinsos hormonats i plens d'antibiòtics que passen als humans en menjar-los...

EL COLOR CARABASSA DEL ROVELL HO DIU TOT. NO HO OBLIDEU.

TAULES SOBRE ELS PRINCIPALS ADITIUS

COLORANTS BONS

ANTIOXIDANTS BONS

ESPESANTS EMULGENTS BONS

CONSERVANTS BONS.

E-101 LACTOFLAVINA

RIBOFLAVINA

E-300 ,301,302

AC. ASCÒRBIC

E-406, AGAR AGAR

E-410 FARINA DE GARROFA.

E-260 VINAGRE.

CALDRIA NO ABUSAR MOLT.

E-120 AC.

CARMíNIC

E-306 AL 309

TOCOFENOLS

E-421, MANITOL.

 

E-132 INDIGOTINA

E-320, E-321,

BHA - BHT (regular).

E-422, GLICERINA

 

E-140, 141

CLOROFILINES

E-322, LECITINA

E-440, PECTINES.

 

E-153 CARBó

MEDICINAL VEGETAL

E-325 AL E-327,

LACTATS.

E-471 AL E-472,

MONOS I DIGLICè-

RIDS D'àCIDS GRASOS.

 

E-160 CAROTENOIDES

E-33O AL E-333

AC. CíTRIC I SALS.

 

 

E-170 CARBONAT CàLCIC

E-334 AL E-337

AC. TARTàRIC I SALS.

 

 

E-171 BIòXID DE

TITANI

 

 

 

E-172 HIDRòXID I òXID DE FERRO

 

 

 

COLORANTS PERILLOSOS

CONSERVANTS PERILLOS.

ANTIOXIDANTS PERILLOS.

E-102 TARTRACINA.

E-210 àCID BENZòIC.

E-310-312 GALATS (REGULARS).

E-110, GROC, TARONJA.

E-213, SALS Na, K, Ca

E-320, E-321, (REGULARS).

E-122, AZòMBIC.

E-220, ANH. SULFURóS

E-228, (relacionats amb alèrgies).

E-620, E-621.

(GLUTAMATS).

E-123 *, AMARANT.

E-250 *, NITRIT SòDIC.

H-6680, H-6681, H-6682 (PRODUEIXEN CàNCER).

E-124, ROIG.

E-251 *, NITRAT SòDIC

 

E-150 *, CARAMEL

E-151 NEGRE BRILLANT.

 

 


Totes les substàncies marcades amb un asterisc se sospita que són cancerígenes; el safrà artificial produeix hiperactivitat infantil i els nitrats i nitrits de sodi produeixen càncers d'estómac. Mentre que als EE.UU. la llei obliga a identificar cada aditiu i la substància química al costat, A LA UNIÓ EUROPEA NO EXISTEIX CAP LEGISLACIÓ QUE OBLIGUE A IDENTIFICAR-LOS.


La dieta equilibrada ha de contenir aquests cinc tipus d'aliments essencials: proteïnes, carbohidrats, greixos, vitamines i sals minerals. La majoria dels aliments ecològics que són naturals i integrals els contenen en proporcions variables.

1-Les proteïnes.

Fins fa molt poc de temps es pensava que les proteïnes d'origen animal eren superiors a les vegetals. Això és fals.

Dintre dels vegetals podem trobar un gran nombre de proteïnes en aliments com els llegums (soja, cigrons, fesols, pèsols, llentilles), els cereals integrals, arrels, llavors (blat, soja, alfals).

En el procès digestiu, les proteïnes es descomposen en 22 aminoàcids; d'aquests, 8 els anomenats aminoàcids essencials, (9 en el cas dels xiquets), no són produïts pel propi organisme viu i han d'obtenir-se per l'ingesta d'aliments. La carn i els peixos els contenen, però també podem trobar-los en el rovell de l'ou (un ou aporta 10 grs. de proteïnes), llet, formatge, iogurs, soja. La funció que tenen els aminoàcids és la de construir les cèl.lules, teixits, músculs i òrgans del nostre cos. L'organisme humà és capaç de sintetitzar 14 dels 22 aminoàcids que es coneixen. El rovell de l'ou té la relació més próxima a l'ideal d'aquestes proteïnes; després la soja, el tofu, la llet de soja tenen proteïnes completes per a l'organisme. Podem obtenir proteïnes completes barrejant cereals amb llegums (arròs amb llentilles, o fesols, panís, sèsam, ordi, avena).

La majoria de les persones segueixen menjant el doble de proteïnes de les que necessiten.

A mesura que ens fem majors necessitem menys proteïnes, els excedents són expulsats amb l'orina. Un excès de proteïnes ens pot fer engreixar i les persones amb afeccions de ronyó han de controlar la seua ingesta.

2- Els carbohidrats.

Sobre el colesterol....

És un tipus de greix que es troba de forma natural al cos dels animals. Viatja pel cos humà dintre d'una borsa de proteïnes grasses anomenades LIPOPROTEINES, DE LA QUAL EXISTEIXEN TRES TIPUS:

1- COLESTEROL D'ALTA DENSITAT (HDL), protegeix de l'obturació a les venes I artèries; els excedents són enviats al fetge on s'expulsarà l'excés en bilis.

2- COLESTEROL DE BAIXA DENSITAT (LDL), és perjudicial i contribueix a les cardiopatíes, trombosi cerebral, arterioesclerosi, hipertensió arterial.

3- COLESTEROL DE MOLT BAIXA DENSITAT (VLDL).

Quan la dieta està formada per greixos saturats, el fetge produeix grans quantitats de HDL i VLDL. Aquests greixos es troben en productes animals.

Caldria reduir el consum, per tant de llet sencera, nates, mantegues i formatges amb molt de greix, els aliments amb greixos animals en la composició, pastisseria refinada, aliments fregits.

Pensem i mal que aquestes substàncies són indigestes, que ens fan grossos i poca cosa més; En el seu estat natural, sense refinar, són una font important d'energia i de nutrició amb molts minerals i vitamines; tan sols engreixen quan en mengem QUANTITATS SUPERIORS A LES NECESSITATS DE L'ORGANISME o ACOMPANYATS DE MANTEGUES, NATA DE LLET, O D'ALTRES GREIXOS.

3- Greixos bons i roïns.

Els greixos es divideixen en tres categories: greixos saturats, poliinsaturats i monoinsaturats.

A- Els greixos saturats són els roïns de la pel.lícula, ja que eleven els nivells de colesterol a la sang, obturen les artèries fins que un coàgul de sang pot produir un infart de miocardi. Aquests greixos es troben en el greix d'origen animal, mantega, formatge i ous.
B- Els greixos poliinsaturats són els bons i es troben en els olis vegetals peixos blaus, fruits secs, llavors de raïm, soja.
C- Els greixos monoinsaturats són neutrals envers la salut i es troben en fruits secs i oli d'oliva. Segons el tipus d'elaboració, l'oli més biològic que no necessita de cap disolvent és L'OLI VERGE D'OLIVA O DE PRiMERA PRESSIÓ EN FRED; cal fixar-se que en l'etiquetat diga "oli pur, verge d'oliva". És una mica més car, però la salut que produeix també n'és major.

Així doncs, cal ingerir greixos, però evitar en la mesura possible els greixos saturats.

Utilitzar productes làctics semi-desnatats. Evitar la mantega per a cuinar i si s'utilitza és millor la margarina amb un alt contingut d'àcids greixos poliinsaturats; sobretot cal evitar les galetes de reposteria refinada, menjars enllaunats i congelats, fregitoris, i cal fixar-se en les etiquetes de tots els productes de la compra.

4- Les vitamines.

MINERALS NECESSARIS EN L'ALIMENTACIÓ INFANTIL O ADULTA

FONTS D'ADMINISTRACIÓ.

Si la dieta és equilibrada no hi ha perill de carències; els que són estrictament vegetarians han de vigilar l'absència de vitamina B12. L'alga espirulina (en píndoles que es poden trobar a qualsevol tenda d'alimentació natural) és riquíssima en aquesta vitamina. Molts ocells i aus marins se n'alimenten als marjals i aiguamolls del planeta. L'escés de vitamines també és una inutilitat i una malversació de recursos per al nostre cos.

La vitamina C augmenta l'absorció del Ferro.

5- Els minerals.

Tan sols si tinguerem una mica més de compte en allò que mengem,

viuriem d'una altra forma i ens sentiriem millor.

S'ha de partir de menjar tots els aliments integrals i en el cas de consumir molta fibra cereal, s'ha de menjar d'altres fibres, com per exemple aquella que tenen els llegums, espinacs, etc.

(Vegeu quadre següent)

 



ELS CEREALS

-L'ARRÒS: ja hem parlat més amunt.

-EL BLAT:

Aquest cereal conté totes les sals minerals conegudes (sodi, potasi, coure, sofre, fòsfor, calci, magnesi, silici, ferro). Nombrosos oligo-elements i un carro ben gran de vitamines ( B1, B2, B12, D, E, K, PP). Això sempre que no siga refinat.

-L'AVENA o CIVADA:

Aquest cereal estimula el funcionament de la tiroides i millora la resistència al fred; es recomana als esportistes, treballadors manuals i (enamorats). Té caràcter per combatre la hipoglucèmia i és diurètica.

-EL PANíS:

Aquest cereal és el més ric en greixos poliinsaturats, per la qual cosa se'l utilitza per extraure el seu oli del germen de panís que combat l'excès de colesterol de baixa densitat; però aquest oli s'extrau AMB DISOLVENTS QUÍMICS, la qual cosa limita les seues propietats dietètiques.

-EL SÈGOL: (centeno en castellà).

Les poblacions que mengen aquest pa no tenen afeccions cardiovasculars; el sègol és un excel.lent fluïdificant de la sang; recomanat en totes les cardiopatíes.

-L'ORDI: (Cebada en castellano)

Calma les inflamacions de l'aparell digestiu i urinari. Mineralitza; és bona durant el creixement i en períodes d'astènia intel.lectual.

-EL MILL.

Ric en fòsfor, ferro i vitamina A; cereal ideal contra la fatiga intel.lectual, la depressió nerviosa, astènia i anèmia.

-EL BLAT DE MORO:

No és propiament un cereal; conté més calci que el blat i diversos aminoàcids essencials, el triptòfan, típic de les proteïnes animals.

ELS LLEGUMS

Hi podem trobar totes les varietats de pèsols, faves, fesols, cigrons, cacahuets, llentilles i tramussos. Tenen molta proteïna i són una font importantíssima de fibra. Malgrat tot això, han estat condemnades (mala premsa) per l'aspecte de les flatulències, quan si les mesclem amb cereals, arròs i verdures el resultat serà diferent. Tenen un elevat contingut protèic del 17% al 25% la soja té un 36%. Els seus aminoàcids són complementaris amb els dels cereals. Són rics en lisina.; contenen molts minerals (calci, ferro, magnesi), vitamines i carbohidrats. Els llegums crus són de difícil digestió; també contenen purines , però en quantitats inferiors a les de la carn. Estan indicades per a les persones que fan treballs físics, adolescents i persones amb gran capacitat de treball intel·lectual; proporcionen molta energia i fòsfor. Els diabètics i els obesos caldria que les evitaren.

Les llentilles.
Poseeixen un elevat poder nutritiu; no contenen tots els aminoàcids, però aquests dels quals manca no són els principals; per aportar proteïnes completes cal mesclar-les amb arròs, SEMPRE INTEGRAL.

VERDURES I HORTALISSES

La seua composició és aigua en un 90%. Són pobres en greixos, carbohidrats, proteïnes i poseeixen carotens (pro-vitamina A) i vitamina C, sals minerals de sodi, magnesi, calci, etc. Contenen vitamines del grup B. Proporcionen molta fibra a l'organisme. Tenen l'avantatge que la seua digestió és molt senzilla. Cal ingerir-les en tractaments contra l'obesitat, embaraços, diabetis, però s'han de complementar amb altres aliments rics en proteïnes i fibres. Si ens les mengem crues aporten major valor nutritiu que si ho fem cuites; per tal de no perdre les vitamines la millor forma de cuinar-les és al vapor.

FRUITES

Les fruites ens aporten carbohidrats assimilables direc-tament (glucosa i levulosa), aigua fisiològica, sals minerals, vitamines, cel.lulosa, i àcids orgànics que protegeixen les vitamines tot evitant la seua destrucció. La fruita s'ha de prendre madura i s'ha de mastegar bé, ja que, en cas contrari, es formaran fermen-tacions i gasos. Amb la cocció es perden vitamines, però la pepto-cel·lulosa es transforma en pectina que és benèfica per a l'aparell digestiu. Convé menjar la fruita sola, però si ho fem als menjars, caldria fer-ho en primer lloc. Si les persones fan esforços físics o intel.lectuals, és bo de menjar fruits secs.

Si tenim afecció pels sucs de fruites cal fer-los a casa de fruites del temps i sanes; com aperitiu 1/4 d'hora abans dels menjars o en dejú. Si les fruites són àcides no cal abusar-ne massa, ja que el calci que l'organisme utilitza per enfortir els ossos i les dents passarà com base per neutralitzar l'acidesa dels sucs.

L'EXCÈS DE SUCS DE FRUITES POT SER UN DESCAL-CIFICADOR, PERÒ EN CAP CAS NO MAI COM LES BEGUDRES REFRESCANTS AMB ALT CONTINGUT DE SUCRE I GAS.


LA MÀFIA QUÍMICA.


Una gran majoria dels productes químics existents al mercat, obeeixen les campanyes publicitàries de les grans empreses multinacionals de la química, arreu del planeta. Malgrat tenir una classificació de grau de perillositat envers la fauna i flora, encara s'utilitzen substàncies que en realitat són perjudicials per als éssers vius. La majoria d'aquestes empreses químiques TENEN LES PATENTS de les llavors d'arbres i plantes que després plantaran els /les llauradors/res i també es dediquen a la investigació i manipulació genètica d'aquestes llavors. Les pressions que exerceixen sobre l'agricultura, és enorme. Així doncs, el negoci és rodó. Abans del boom de la indústria petroquímica i dels seus derivats existien també plagues, malalties, etc... Els/les traballadors/res del camp també contaven quan feien càlculs en un percentatge perdut, o si es vol dir d'una altra manera, oferit als animalets, fongs, etc... I quan utilitzaven agents químics purs, hi havia un temps de descans per a la terra i per a les plantacions. Hui en dia sembla que L'ÚNIC CRITERI SIGA EL RENDIMENT MÀXIM EN UN CURT TERMINI DE TEMPS i això, duu a una super-explotació del sòl i dels cultius que, debilitats, moren molt més prompte. Curiosament la magnitut i incidència de les plagues no ha deixat s'augmentar des que, a principis de segle, es van començar a utilitzar aquests productes químics.

La qüestió és la següent: HAUREM DE CANVIAR DE TÀCTICA?

Caldrà fer-se una llista de productes de compra i consum on trobar les substàncies que cada persona necessita pel seu estat concret de salut. Penseu que menjar correctament, i sobretot menjar productes naturals, evitant eixos productes químics, és garantia de qualitat de vida

FRUITS SECS

Les seues proteïnes són preferibles a les de la carn. No presenten productes de rebuig del metabolisme com àcid úric, urea. No estan exposades a la putrefacció. No contenen bacteris perjudicials, ni llombrius, triquina, paràsits; poden menjar-se crus. Alimentar-se d'aquests fruits és bo per a nombroses malaltíes: malalts del ronyó, fetge, gota, circulació; en les persones obeses no és recomanable pel seu alt valor nutritiu.

PRODUCTES LÀCTICS

La llet aporta vitamines, proteïnes i minerals, calci, fòsfor i vitamina B12. Conté àcids greixos saturats, per la qual cosa és bo prendre-la desnatada, encara que perd durant el procès vitamines A,D,E. Aquest tipus, la desnatada s'aconsella en malaltíes hepàtiques, de vesícula i alt colesterol.

Les persones que no poden digerir-la poden prendre iogurs formatges i kèfir. Els iogurs i el kèfir són dos aliments fantàstics que proporcionen bacteris beneficiosos per a l'organisme.

Les margarines si es prenen hem de buscar que no continguen aditius, ni siguen molt refinades i amb greixos poliinsaturats. Per a espesar-les s'utilitzen sovint suports químics de zinc.

Les mantegues s'obtenen a partir de la crema de la llet;

Existeixen molts fraus en les mantegues: colorants, anti-oxidants, mesclades amb altres greixos animals... Les persones amb problemes de fetge, vesícula, colesterol i obeses , ni probar-la.

S'ha de menjar amb moderació i fregida és molt més pitjor que crua.

Els formatges de llet:

SUBSTITUTS AMB PEDIGRÍ

La llet de soja és un substitut de la llet animal que els xinesos han elaborat des de fa més de mil anys. És un substitut de llet en crema.

El tofu és la llet quallada o formatge de soja i és una bona forma de prendre aquest llegum; riquíssim en proteïnes i substitut de carns, peixos, ous i derivats làctics.

Constitueixen una font valuosa de proteïnes completes i equilibrades.

Els formatges frescos tenen 80 % d'humitat i 10 % de proteïnes, els únics que tenen vitamina C (tipus de Burgos).

Els formatges de pasta molla 60 % d'humitat són més rics en en proteïnes i greixos, /tipus Tetilla, Mozzarella, Camembert.

Els formatges curats 40 % d'humitat, 30 % de proteïnes, abundants en greixos; no recomanats per a persones amb colesterol (tipus Manxecs, Edam, Mahó, Roncal).

Els formatges curats de pasta cuita 35 % de proteïnes (tipus Emmemthal, Gruyère).

Els formatges vinsats 45 % d'humitat, són els únics que tenen vitamina B i els més rics en greixos (tipus Roquefort, Cabrales, Stilton).

Ara bé, els formatges tendres dietèticament parlant són més aconsellables que els curats i per aquestes raons:

- La quallada, el de Burgos, el gallec són formatges indicats per als obesos, hiperlímies amb augment de colesterol i arteriosclerosi.

- El brull es recomana.



LA MEL.

En l'alimentació dels xiquets es recomana substituir la glucosa o sucre per la fructosa (sucre de la fruita) i a partir dels sis mesos per la mel. Aquesta substància aporta proteïnes (poques, però de ràpida assimilació), carbohidrats, vita-mines, i enzims. Té a més a més propietats antisèptiques contra microbis patògens per la seua composició en àcids. Es tracta d'un fort i poderós desinfectant i cicatrizant. També afavoreix la memòria i la receptivitat en l'aprenentatge escolar. El seu contingut en sals minerals serveix per tal d'enfortir l'esquelet i regenera la sang.

EL POLEN.

És el producte que secreten els òrgans masculins de les plantes, per la qual cosa s'hi concentren tots els aliments necessaris per a la formació d'una futura planta o arbre. El seu consum estimula totes les funcions del cos, especialment les digestives i intestinals; és eficaç en casos d'anèmia, augmenta l'hemo-globina i el nombre d'hematíes a la sang. És un tònic energètic i revitalitzador, ja que obre l'apetit. Eleva la capacitat de treball i baixa la tensió arterial.

EL SÈSAM.

És una plata originària de l'Orient i per sí mateixa constitueix un aliment molt nutritiu; conté gran quantitat de greixos i proteïnes. Està considerat l'aliment que més calci proporciona a l'organisme en la forma assimilable, a més de ferro i fòsfor. Els bebés es beneficien de les globulines d'aquesta llavoreta, rica, per altra banda en àcid glutàmic, que afavoreix la formació d'anti-cossos. És un fantàstic regulador intestinal; el 85 % dels seus àcids són POLI-INSATURATS la qual cosa explica la seua beneficiosa acció sobre l'arteriosclerosi i la reducció dels colesterols de baixa i molt baixa densitat.

LA MELASSA.

Mentre el sucre de canya perd la seua reputació, és el cas contrari amb aquesta substància; conté un 20 % de carbohidrats i la seua major part són glucosa i fructosa. Conté molts minerals, ferro, calci, coure, crom, fòsfor, potasi, zinc i magnesi. És un bon substitut del sucre en la cuina.

GERMEN DE BLAT.

En el gra de blat existeix una xicoteta partícula denominada germen de blat què és una font extraordinària de proteïnes. NO el podem trobar en farines blanques refinades, ni en la farina integral standar. Té un percentatge proteic tres vegades superior a la carn i el peix, quinze vegades al de la cansalada i la llet i cinc superior als ous. El germen de blat conté els aminoàcids essencials en proporció molt pareguda a les necessitats humanes. S'aconsella prendre'l durant l'embaràs, la lactància i malaltíes hepàtiques i renals.

LLEVAT DE CERVESA.

Té una acció preventiva i curativa sobre l'organisme i contribueix al funcionament normal dels òrgans digestius i a la protecció de la pell. Per la seua quantitat de proteïnes i la seua riquesa en aminoàcids,es importantíssima en la formació i regeneració cel.lular. Proporciona aminoàcids essencials que l'organisme no pot sintetitzar. Per la seua acció s'incrementa la quantitat de glòbuls rojos de la sang i afavoreix la resistència de l'organisme davant d'infeccions. Té un efecte positiu sobre el sistema nerviós pel complexe de vitamines B.

LLEVAT DE TORULA.

Es presenta al consum amb forma d'escates; té un sabor molt més suau, a productes làctics i conté més vitamina C.

GELEA REIAL.

És la secreció elaborada per les abelles per tal d'alimentar la reina. És un estimulant de l'organisme, millora l'estat general, augmenta la capacitat física i intel.lectual, proporciona un estat d'optimisme i exerceix una acció de rejoveniment, millora la vista, la memòria de les persones d'una edat avançada i actua favorablement sobre l'arterioesclerosi, l'angina de pit, les úlceres pèptiques i l'anèmia. Conté un factor de creixement molt potent i està indicada per als nens amb deficiències psíquiques i estudiants. Convé a tota persona que desitge assolir una major resistència a les malalties, al cansament, la fatiga i les infeccions.

LECITINA.

Afavoreix la digestió dels greixos i és un antioxidant natural; representa una forma natural d'ingerir fòsfor orgànic, el qual s'assimila fàcilment, tot actuant de rejovenidor de les cèl.lules de l'organisme i, a més a més, intervé en la formació de glòbuls rojos.

ALFALS.

Conte 8 enzims essencials per a l'organisme; és un excel.lent diurètic i regulador intestinal; reforça les parets de la vesícula; poseeix virtuts anti-hemorràgiques i aporta gran quantitat de vitamines A, B, C. El calci i fòsfor es troben en l'alfals, relació 2:1, ossificant molt bé els ossos i les dents.

ALGUES.

Contenen un alt contingut en proteïnes i carbohidrats, però sobretot sals minerals i vitamines. Entre les sals destaquen el Iode, Ferro i Calci; es troba en proporció de 3 a 10 vegades més que en la llet. Podem trobar-la en píndoles i en forma natural, deshidratades; per a consumirles s'han d'hidratar durant uns minuts i després es barregen amb les salses, sopes, rostits.

SOJA.

És un dels elements més equilibrats en la seua composició, ja que conté tots els aminoàcids essencials (en gran abundància), greixos i lecitina; entre les sals minerals potasi, ferro, coure, vitamines A, B, PP, E i K.

EL CACAU.

Conté un alcaloide tòxic i excitant, la teobromina; poseeix moltes purines que produiran àcid úric; en els xiquets caldria moderar el seu ús; en reposteria podríem utilitzar l'alternativa del cacau de garrofa; té tots els avantatges i cap dels inconvenients del cacau.


SI VOLEU MÉS CANYA...

Aquest és un xicotet esbós o resum que ens podrà posar al dia o almenys pot introduir-nos en aquest fascinant món de l'alimentació natural i l'agricultura biològica. Qui estiga més interessat pot acudir a les biblioteques municipals, les llibreries o demanar informació en les distintes tendes d'alimentació natural del poble on visca. La totalitat de la informació que teniu a les mans ha estat elaborada i resumida dels següents llibres:



Servei de publicacions

Inventari d'ermites, Ermitatges i Santuaris
de l'Alt i Baix Maestrat.

Xavier Cantos i Aldaz i Gustau Aguilella i Arzo

 

Fruit d' una de les ajudes convocades per la Diputació Provincial de Castelló per la recuperació del patrimoni etnològic i la cultura popular, surgeix aquest llibre titulat "INVENTARI D'ERMITES, ERMITATGES I SANTUARIS DE L'ALT I BAIX MAESTRAT". Els autors Xavier Cantos i Aldaz i Gustau Aguilella i Arzo han realitzat un treball de camp amb conciència, on s'han catalogat i inventariat un total de 55 ermites

L'obra, amb un marcat caracter divulgatiu i de consulta, està acompanyada per una ampla selecció de documents cartografiats i fotografiats.

El seu principal objectiu és donar a conéixer el nostre patrimoni arquitectònic; i tambè però, procurar la estima i recuperació d'aquestes mostres arquitectòniques, interessants tanmateix pel seu llegat històric, etnològic i cultural..