El present informe presenta un extracte dels resultats de l�estudi de la comunitat de micromam�fers, portat a lloc entre el 18/03/1999 i el 5/02/2000 en el paratge de Gamellons pertanyent al terme municipal d'Ontinyent. El llarg per�ode de treball que formalment abasteix un cicle anual complet, aix� com molt m�s temps dedicat a altres tasques en el paratge, ens permet aportar a m�s a m�s de les dades relatives al nombre d'esp�cies capturades dins del grup dels micromam�fers, informaci� relativa a altres grups faun�stics com s�n; amfibis, r�ptils, i altres mam�fers de major entitat. Un dels objectius d'aquest informe �s caracteritzar la zona, en tant que aquest informe podria suposar una primera aproximaci� del valor zool�gic de la mateixa.

Els micromam�fers tenen arreu del mon una gran import�ncia ecol�gica, sovint infravalorada. Alguns d�ells tenen un important paper en el control de plagues, per la seua voracitat en la captura d�insectes. Altres esdevenen un important vector de dispersi� de les llavors de moltes de les nostres esp�cies forestals pels seus h�bits gran�vors. En conjunt s�n de vital import�ncia per que constitueixen la base de les cadenes tr�fiques dels vertebrats m�s grans, ja siguen mam�fers, que els inclouen en mesura variable en llur dieta, o grans rapinyaires tant di�rnes com nocturnes, algunes de les quals s�alimenten exclusivament d�aquests animals, jugant per tant un important paper ecol�gic en el manteniment dels ecosistemes mediterranis.

Pensem per tant, que resulta imprescindible con�ixer l�estructura de les comunitats de micromam�fers, aix� com aportar dades sobre l�ecologia de les esp�cies individualment, de cara a entendre com funcionen els ecosistemes mediterranis i aix�, poder portar a terme tasques de conservaci� efectives sobre la base en la qual es sustenten aquests.

La zona a la que es refereix el present informe es situa en el l�mit del terme municipal d'Ontinyent per la seua vessant m�s sud-oest, prop del l�mit amb el terme municipal de Fontanars dels Alforins, part del qual queda tamb� incl�s en la zona estudiada. Es tracta d'una zona amb substrat predominantment calcari. El punt de refer�ncia del paratge podr�em situar-lo en l'indret conegut com "La Casa de Gamellons" (XH30S975940). Segons els l'�dex de termicitat que proposa Rivas Mart�nez, l'�rea d'estudi s'inclouria en l'estatge bioclim�tic; Mesomediterrani mitj�, amb un It=250 (CONCA FERRUS, A.; GARCIA ALONSO, F., 1994). Topogr�ficament l'�rea estudiada presenta un rang altitudinal que podr�em fixar entre els 610 msnm. de "La Font del Nano" i els 838 msnm. de "L�alt de les Moles" o els 882 msnm. de "La Lloma Bona", aquest �ltim ja en terme de Fontanars. En quant a cobertura arb�ria la zona est� dominada per Pinus halepensis, en aquelles zones menys degradades. En el sotabosc d'aquestes zones amb arbres menys alterades trobem un estrat arbustiu amb esp�cies t�picament mediterr�nies amb caracter�stiques generalment escler�files representades per esp�cies com, Quercus coccifera, Rosmarinus officinallis. aix� com alguna esp�cie del G�nere Cistus. Cal remarcar l'exist�ncia a la zona de grans extensions sense arbres on �nicament es troben esp�cies arbustives com Cistus albidus, Erica multiflora, Rosmarinus oficinallis, Helianthenum siriacum, Genista scorpius, etc. A m�s a m�s existeixen determinades zones que malgrat presenten una cobertura arb�ria destacable, manquen de qualsevol estrat arbustiu, al haver sigut eliminat aquest per actuacions de silvicultura "preventiva".

Com a caracter�stiques de la zona haurien de destacar-se la pres�ncia de punts d'aigua permanents com la "Font del Nano", "La Font de la Simeta", la bassa de la "Font de la Duenya", i altres de car�cter mes temporal com una codolla situada en el cam� d'acc�s a la Casa dels Enginyers, el sumador de la Font del Cuquello, i altres punts eventuals detectats en el barranc les Olles i les rodalies de "l'Alt del Cuquello", d'entitat i durada variable i procedents de l'aigua de pluja. Altres caracter�stiques d'import�ncia per a la fauna �s l'exist�ncia de construccions humanes com la casa de la Seix o la dels Enginyers i la pres�ncia a la zona de la Sima Gran que es localitza en el Pla de Simes.

En el present estudi hem usat diverses metodologies segons el grup faun�stic amb el qu� estigu�rem tractant. A continuaci� s'enumeren les t�cniques usades per a cada un dels grups de mam�fers que hem tractat:

5. Lagomorfs:

Totes aquestes t�cniques es repetiren peri�dicament amb una freq��ncia de una vegada al mes durant un per�ode de tres nits consecutives cada mes, en el per�ode anteriorment citat que va des del mes de mar� de 1999 fins a febrer del 2000, coincidint sempre amb les nits de lluna nova, o aquelles el m�s properes a ella possible, per tal de maximitzar el nombre de contactes (Kirkland 1994 ).

L'ampli ventall de metodologies usades, ens ha perm�s a la vegada que obtenir informaci� sobre els mam�fers d'aquest paratge, tamb� obtenir certa informaci� sobre altres grups faun�stics, com ara els r�ptils i amfibis. A m�s, per als amfibis, es varen fer visites peri�diques durant l��poca de major activitat (primavera, i principis d'estiu) a les basses presents a la zona on podien criar.

En la taula 1 s'adjunten els animals contactats, fent refer�ncia a la data de contacte, l'h�bitat on es produ�a, tipus de contacte ( fent refer�ncia a si es tracta d'una observaci� directa, o a una senyal o indici) aix� com el nombre d'individus cadascun dels casos.

Taula 2. Representa els taxons trobats i la categoria de protecci� que tenen cadascun d'ells en les diferents legislacions aplicables.

Consideracions generals:

Segons els resultats d'aquest estudi podem veure que els grups millor representats en l'�rea d'estudi, s�n els quir�pters i els carn�vors, els quals a la seua vegada s�n els grups amb m�s alt inter�s des del punt de vista de la conservaci�. Aquests grups inclouen les esp�cies contemplades en les categories m�s altes de protecci� en la legislaci� aplicable (Cat�leg Valenci� d'Esp�cies Amena�ades de Fauna, Cat�leg Nacional d'Esp�cies Amena�ades).

A m�s a m�s s'ha de destacar l'important paper ecol�gic dels carn�vors, actuant com a vectors de dispersi� de llavors d'arbustos, i com a control de plagues de menuts mam�fers.

En quant a la import�ncia relativa dels h�bitats, hem de destacar sobre tota la resta el matollar, on hem trobat fins a 19 esp�cies. Tamb� seria remarcable la difer�ncia en quant al nombre d'esp�cies trobades a les zones de pinar madur (n=10) i pinar netejat (n=5). Aquest fet es d�u probablement a la major complexitat, tant espacial com ecol�gica del pinar madur, cosa que permet oferir un major nombre de nitxols ecol�gics, i per tant albergar un major nombre d'esp�cies.

Un altre h�bitat important s�n les basses, ja que tot i presentar un baix nombre d'esp�cies trobades (n=5), s�n llocs molt concrets als quals se'ls pot aplicar mesures de conservaci� i/o recuperaci� senzilles i no molt cares (veure m�s endavant). Aquests llocs s�n zones essencials per a la reproducci� no sols de les esp�cies que em trobat, sin� de la resta d'amfibis (6 en total), doncs aquest grup es caracteritza per necessitar de punts d'aigua per a realitzar la posta. A m�s s�n �rees importants com a recurs per a moltes altres esp�cies que les usen per abastir-se d'aigua, sobretot en un ambient com el nostre, on aquest recurs sempre �s esc�s, fonamentalment a l'estiu.

Tamb� les construccions humanes tradicionals tenen gran import�ncia, doncs ofereixen aixopluc a varies esp�cies, fonamentalment de quir�pters, donant-se la circumst�ncia que moltes esp�cies d'aquest grup es troben en una situaci� prec�ria, la qual cosa fa que estiguen incloses en categories altes de legislaci� relacionada amb la conservaci� (Blanco, J.C. i Gonz�lez, J. L., 1992, Cat�leg Valenci� d'Esp�cies Amena�ades de Fauna, Cat�leg Nacional d'Esp�cies Amena�ades, entre altres).

El gr�fic 3 ens mostra quins s�n els grups taxon�mics que deurien de centrar els esfor�os de conservaci� atenent a la legislaci� m�s propera que podem aplicar (Cat�leg Valenci� d'Esp�cies Amena�ades de Fauna). Aquests grups s�n els quir�pters amb varies esp�cies vulnerables (4), d'inter�s especial (1) i protegides (3), seguit dels carn�vors amb una esp�cie vulnerable, els amfibis amb una esp�cie vulnerable, i finalment els r�ptils amb una esp�cie d'inter�s especial.

Per tant, atenent a tot el que hem dit abans, i considerant les esp�cies presents a la zona i el grau d'amena�a que presenten, podem fer les seg�ents propostes d'actuaci� encaminades a la seua conservaci�:

Promoure campanyes d'educaci� ambiental encaminades a millorar la sensibilitat de la gent cap al medi natural, i en especial cap a una zona tan emblem�tica per al municipi d'Ontinyent, mostrant els seus valors naturals. Serien d'especial inter�s campanyes d'educaci� ambiental per a las col�lectius de ca�adors, amb la intenci� d' eradicar pr�ctiques que, a m�s de mostrar una baixa sensibilitat ambiental, moltes vegades s�n il�legals, com s�n l'�s de m�todes de control no selectius de predadors (lla�os, verins, etc...), detectats a la zona.

Les campanyes d'educaci� ambiental tamb� deurien de perseguir l'eradicaci� de l'�s indiscriminat d'insecticides, que �s una causa important de disminuci� de poblacions d'insectes, i per tant tamb� d'aquells animals que se'ls mengen, com algunes aus, insect�vors, rates penades, etc...

Control dels abocadors que pogueren apar�ixer, b� a la zona d'estudi, b� a la seua �rea d'influ�ncia, ja que es poden convertir en un recurs tr�fic addicional per a certes esp�cies, aix� com en un focus d'infecci� de malalties per a la fauna.

Conservaci� de l'h�bitat en l'estat m�s natural possible, evitant les neteges del matollar.

Promoure els estudis medi ambientals i sobre els recursos naturals no sols del terme d'Ontinyent, sin� de tota la comarca, per con�ixer quins factors estan operant en el medi natural de la comarca, i augmentar la sensibilitat ambiental de la gent cap a nostre entorn m�s immediat. Una bona formula per a aquest fi seria la creaci� d'unes beques a l'efecte.

Per als carn�vors: (Castells, A. y Mayo, M. 1993, Blanco, J.C., 1998)

Seguiment dels m�todes de control de Carn�vors, a mans dels col�lectius de ca�adors, eradicant l'�s de lla�os, verins i ceps

Conservaci� de l'h�bitat

Evitar la fragmentaci� de l'h�bitat provocada per les grans obres d'enginyeria. A�� es podria aconseguir amb l'aplicaci� estricta d'estudis impacte ambiental previs a la realitzaci� de les obres.

Protecci� estricta del Gat serval (Felis sylvestris).

En el cas del Gat serval, control dels gats assilvestrats amb els quals hibrida.

Per als quir�pters (Castells, A. y Mayo, M. 1993, Blanco, J.C., 1998, Schober W. and Grimmberger, E., 1996, Almenar, D. Y Monsalve, M.A. )

Protegir els refugis, tant els de cria com els hivernals.

Evitar mol�sties als refugis

Eliminar l'�s d'insecticides

Instal�laci� de caixes niu per a rates penades, que pot dur-se a terme dintre les campanyes d'educaci� ambiental

Per al refugi de l'Avenc del Pla de Simes (Almenar, D. Y Monsalve, M.A. ):

Controlar l'acc�s a l'interior de l�Avenc del Pla de Simes, evitant les entrades durant els mesos d'hivern.

Controlar l'acc�s i les accions negatives a la boca de l'avenc mitjan�ant la instal�laci� d'una tanca situada a uns 12 metres de l'entrada

Promoure els estudis sobre les poblacions de rates penades i llur fenologia a la cova, encaminat a con�ixer la sensibilitat del refugi, i poder gestionar el flux de visites a la cova.

Per als amfibis i r�ptils. (Barbadillo, L.J. et al. 1999), (Salvador, A., 1988)

Fomentar i impulsar campanyes d'educaci� ambiental que com anteriorment s'ha esmentat contribu�squen a superar creences i falses idees que han fet d'aquests animals objecte de persecuci�, i posen de relleu les interessants particularitats de l'ecologia i comportament d'aquests grups faun�stics aix� com el seu valor i funci� ecol�gica.

Creaci�, modificaci� o rehabilitaci� de les basses existents a la zona, aix� com la supervisi� i manteniment de punts d'aigua que s�n utilitzats per aquests animals per a la reproducci� i/o posta, com per exemple les codolles. Aquest manteniment deuria incloure un seguiment del nivell d'aigua de la instal�laci�, almenys durant l'�poca reproductora.

Suprimir la neteja de ribes, talussos i altres ecotonos mitjan�ant la crema de la vegetaci� que comporta; una disminuci� dels recursos tr�fics, destrucci� de microh�bitats refugi i la mort directa de les esp�cies amb menor capacitat de fugida, substituint-la per altres procediments menys agressius com la sega.

Instal�laci� de senyals informatius en les pistes forestals, encaminades a reduir l'elevat �ndex de mortalitat per atropellament que sofreixen aquests animals, aix� com la instal�laci� de "punts de pas segur" almenys en aquells llocs on es constaten (previ estudi) les majors incid�ncies.

Tractar d'evitar aquelles actuacions que produeixen una alteraci� profunda de la coberta vegetal existent, que comporten una p�rdua de l'h�bitat per a les esp�cies, especialment al voltant de punts d'aigua o riberes de rius i rierols.

Potenciaci� del manteniment dels usos tradicionals, o almenys manteniment i conservaci� de les infrastructures que aquests originaren, tant per a l'aigua (fonts, abreujadors, pilons, s�quies, etc.) ,com per a la terra (murs i marges de pedra dels camps de conreu) en tant que suposen h�bitats i refugi per a determinades especies.

�ngel Such i Sanz
(asuch@porthos.bio.ub.es)

Departament de Biologia Animal. Universitat de Barcelona.
Avgda. Diagonal, 645. 08028 BARCELONA.
RONCADELL, Grup d�estudi i defensa de l�entorn.
 Aptat. Correus 1450 - 46080 VAL�NCIA.

Gustau Calabuig i Penad�s.
(GUSTAU73@ono.com)