Penyagolosa i el Riu Montlleó 24/03/2012

El dia 2012.03.24, membres del GER-EA, ens desplacem al Massís del Penyagolosa i al Riu Montlleó amb l’objectiu de controlar a les parelles d’àguila real i de voltor comú.
Aprofitem el dia per desplaçar-nos per diverses zones del Penyagolosa, del Pla de Vistabella i del Riu Montlleó (veure mapa). El que més ens va sorprendre en arribar, va ser la gran quantitat de neu que encara quedava acumulada en molts llocs de la zona, trobant en algun punt un meravellós paisatge hivern-primaveral.

Encara que la quantitat d’aus va ser escàs i al final no vam poder observar a les àguiles reals, gaudim d’altres espècies de la zona.

El la taula següent s’exposen les aus observades en els diferents punts de control.

Nom cientific Individuos
Corvus corax 3
Gyps fulvus 3
Phoenicurus ochruros 3
Corvus corone 28
Sylvia melanocephala 1
Parus ater 4
Picus viridis 1
Fringilla coelebs 24
Serinus serinus 2
Falco tinnunculus 1
Saxicola torquatus 9
Carduelis cannabina 4
Lanius meridionalis 1
Carduelis carduelis 4
Columba oenas 7
Turdus viscivorus 12
Circaetus gallicus 1
Emberiza cirlus 1
Buteo buteo 1

 

Pinsà mascle i femella                                      Xixella                               Cagamànecs

 

  

Corb                      Àguila serpera                                       Passerell

Al mateix temps que anavem intentant identificar el màxim nombre d’aus, contemplàvem l’extensíssima arquitectura rural, des de les cabanes o refugis de pedra, fins a les diferents tipus de masies o coberts. Una riquíssima arquitectura dels pobles confosos entre la natura, al costat dels seus i les gents d’aquests.

 

Unit a l’aprofitament forestala l’agricultura, ramaderia i altres. Que en aquesta zona detectem amplis cultius destinats a aquesta activitat.

   

La gran riquesa natural i humana que caracteríza aquesta zona, es resite a cedir terreny davant algunes agressions que es van produint a la zona, algunes potenciades per la pròpia Conselleria de Medi Ambient, com la tala d’arbres o pins vells, que són importants per la instal · lació de nius de rapinyaires forestals, l’eliminació de gran quantitat de pins amb l’objectiu d’eliminar el vesc, la lluita NO biològica contra la processionària, o la instal · lació de línies elèctriques sense les mesures o disseny necessaris per evitar la mort d’aus per electrocució o col · lisió o el filferro espinós per separar finques o perquè els animals domèstics desapareguen, sense oblidar la sobre caça o caça il · legal.

 

   

 

 

 

El GER segueix controlant territoris d’àguila de panxa-blanca. Març-2012.

 

Des de principi d’any diferents membres del GER-EA estan controlant els territoris d’àguiles de panxa blanca (Aquila fasciata) a la província de Castelló, com fa 30 anys.
Les zones que s’estan controlant en aquests moment amb més profunditat són les zones centrals de la província des de les Coves de Vinromà al nord i Segorb al sud, amplianse poc a poc a tota la provincia. Aquesta zona alberga la major població d’àligues, localitzant alguns territori buits, quan l’any passat estaven ocupats.
El nombre total de territoris controlats han estat 9, dels quals 6 eren ocupats per parelles adultes, una per un adult + un subadulto i dos no hem localitzat a les àguiles.

El que de moment sembla és que el 66% està nidificant, aspecte que pot variar al llarg dels controls. A més el trobar parelles incubant en aquests moments no significa que neixin pollets de tots els nius o aquests arriben a volar, ja que hi ha parelles que any rere any perden la posta o mor algun pollet dels nascuts.

La metodologia utilitzada pel GER-EA, és la realitzada durant aquests 30 anys, i està d’acord amb la metodologia d’altres institucions com la Societat Espanyola d’Ornitologia, el Departament de Biologia animal de la Universitat de Barcelona, ​​i altres investigadors.

Com a primera premissa és fer l’observació i filmació de les aus des de la distància. Utilziando la tècnica del Digiscoping, Videoscoping, amb telescopis i càmeres de fotos i vídeos acoplats als telescopis, assegurant la NO interferència de la nostra presència amb l’activitat normal de les àguiles, sempre tinim present el conegut «código ético para observadores de aves«, de la Sociedad Española de Ornitología (SEO) .

De fet els nostres majors esforços se centren en parelles desconegudes, poc controlades per altres persones o organismes. Actuant en menor mesura en les parelles que solen mantenir unes reproduccions constants.

Alhora tenim present el Decret 8/2008, de 25 de gener, del Consell, en concret l’art. 4 d’aquest decret, per poder circular per les pistes forestals.

  
  Territoris de àligues prospectats pel GER

En el cas del cens àguila de panxa blanca, les visites es distribueixen de forma genèrica a:

Primeres visites: entre l’1 de gener i principi de març. Amb l’objectiu de la detecció de l’ocupació o no, dels territoris i les zones de cria.

Segones visites: Final de març i tot abril, per detectar la presència dels rapinyaires en actitud d’incubació o observació de petits pollets.

Terceres visites: Durant el mes de maig – juny. Per comptabilitzar el nombre de pollets grans al niu (pollets supervivents).

Quartes visites: Durant els mesos de juliol – agost. Per detectar presència de pollets o joves volanders que no hagin pogut ser detectats en les anteriors visites.

Un aspecte important d’aquestes visites són el control de la parella que ocupa el territori, intentant identificar les rapinyaires i datar la seua edat. Amb això el que pretenem és saber si les àguiles que estem veient són les mateixes de l’any anterior o per contra han canviat, aspecte que ens indicaria la mort d’un ejemplar o de la parella i un recanvi dels individus mort.



Membres del GER-EA controlant una zona d’aguila de panxa blanca.

 

A la vegada aquestes visites ens permeten tenir un millor coneixement de la zona de nidificació, en la mesura de les nostres possibilitats, detectar possibles amenaces a les zones de cria, com les col · locació de piquetes i elements d’escalada en les proximitat dels nius, com les trobades a Montanejos (b º Maimona), Argelita (Font dels Ignacios), Ludiente (Salt del Cavall), Vilanova d’Alcolea, Artana, Montán, localització de rapinyaires electrocutades (Segorbe, Vilanova d’Alcolea), caça furtiva (Alfondeguilla), espolis (Xert), desaparició de pollets al niu, o molèsties per excursionistes o motos de trial als voltants dels nius (Benitandús), aspectes que es comuniquen a la Conselleria o agens mediambientals directament o indirectament.

 

 

Els textos i les fotografies són propietat dels seus autors i del GER-EA, no està permesa la seva reproducció total o parcial sense el consentiment exprés d’aquestos i del grup.

Caminant pel Penyagolosa 03/03/2012

   

El dissabte 3 de març anem Marc, Jorge i Sergí a fer la ruta dels masos de Xodos. Arribant a sant Joan de Penyagolosa vem 2 cabirols que es posen a correr en veure-nos, un mascle i una femella.
Deixem el cotxe aparcat i començem la ruta pujant pel barranc de la Pegunta  on encara queda neu de la darrera nevada i vem zorzals charlos. Arribem a la Banyadera on agafem un sender que ens porta al Mas de Benages i d’ací agafem un assegador que es canyada reial a Xodos en direcció al Mas de les Mallaes on parem a fer un mosset amb la panoràmica del Penyagolosa nevat i el barranc de Gargan allà baix.
Després seguim pel sender marcat com a PR baixant al Mas de Gargan on hi ha uns ginebres gegants (Juniperus oxcycedrus subs badia).
Continuem pel Mas deCaixó i camp a través arribem finalment al Mas de Vela on ens espera un gos que no para de lladrar.
Ara ja seguim el PR fins el Plà de la Creu i d’ací agafen un altre sender i pugem al Tossal del Marinet on hi ha un poblat ibèric i una vista espectacular. Finalment tornem pel camí dels pelegrins a sant Joan.

Seguidament exposem una sèrie de fotos que vam fer durant la ruta.

          

Observant gavines. Lectura d’anelles. 27-02-2012

El 27 de febrer-2012 es fa un nou recompte de les gavines del Port de Borriana. Es detecta el manteniment de les gavines capnegres i un lleuger augment de les gavines corsa.

A la taula següent podeu veure les observacions.

Larus melanocephalus 400
Larus audouinii 32
Larus michahellis 12
Larus ridibundus 250
Larus fuscus 8
Egretta garzetta 1
Sterna sandvicensis 5
Larus delawarensis 1
Falco tinnunculus 2
Phalacrocorax carbo 28

No sembla apreciar l’augment de les gavines corses, ni tampoc les altres espècies. Sembla una situació similar a la obserada durant tota la setmana.

S’aprecien com les gavines capnegres com les vulgars comencen amb plomatge nupcial.

També es detecta alguna gavina vulgar amb una lleugera tonalitat rosada a les plomes del pit i abdomen, aspecte que està relacionat per la ingesta de crustacis (foto).

Sembla que aquest color no és detectat en tots els exemplars que s’alimenten d’aquest crustaci, sembla que apareix quan la ingesta arriba a un punt molt elevat.

No sembla apreciar l’augment de les gavines corses, ni tampoc les altres espècies. Sembla una situació similar a la obserada durant tota la setmana.

S’aprecien com les gavines capnegres com les vulgars comencen amb plomatge nupcial.

   

            Gavina vulgar                  Gavina capnegre                    Distintas etapas de muda

Les anelles llegides només han correspost a les gavines audouins, cridant l’atenció la gavina delaware descansant entre elles.

Lectures: Anillas color blanco amb incripcions alfanumériques: AA4R; AFS6; AX44; BDM3; AX00; ALN1; AT6C.

Grup de gavines audouins, alguna anellada, al costat d’un exemplar de gavina delaware i g. capnegres. 27/02/2012

El mateix dia vam fer una vista al Clot de la Mare de Déu, al costat de la platja de Borriana. Observem diferents espècies d’aus com gafarrons, pit-rojos, pinsà, totestiu, busquereta capnegra, busquereta de casquet, etc .., destacant una parella de corbs marins grans, algunes anàtides domèstiques, fotja, gallineta, gavines vulgars, etc ..
Destaca la presència al riu d’uns 30 tortugues de Florida (Trachemys scripta) i un escurço (Natrix maura).

    

Diferents zones amb Corbs marins grans, Clot Mare de Déu i Port de Borriana

Diferents rèptils localitzats al Clot de la Mare de Déu. Serp d’aigua i tortugues

 

 

Observacions al barranc del Castell de Castro. 17/02/2012

S’ha aprofitat el matí per realitzar un petit passeig pel barranc del Castell de Castro a Alfondeguilla. Aquest barranc es un dels millors de l’Sª d’Espadà, on podem observar les enormes sureres, present en les vessants, troban alguns punts amb pi blanc (Pinus halepensis) i pi pinaster (Pinus pinaster).

         

    

Algunes panoràmiques del barranc, amb el castell de Castro al fons. Destaquen els boscos de sureres, la vegetació mediterrània, cultius abandonats i algunes construccions humanes.


Un dia assolellat amb gran quantitat de petites aus per tot arreu, cultius, punts d’aigua, bosc i matoll.

Les observacions registrades han estat:

Turdus philomelos 17
Phoenicurus ochruros 3
Fringilla coelebs 18
Parus major 1
Erithacus rubecula 13
Serinus serinus 20
Columba palumbus 2
Accipiter nisus 1
Corvus corax 2
Turdus merula 4
Alectoris rufa 4
Garrulus glandarius 1
Picus viridis 2
Aegithalos caudatus 6
Sylvia melanocephala 3
Sylvia atricapilla 4
Carduelis chloris 1
Hieraaetus fasciatus
Prunella modularis 1

Ens ha sorprès la gran quantitat de tords, sobretot al principi del barranc on es localitzen els conreus i els punts d’aigua. Al mateix temps gran quantitat dels preciosos pit-rojos i busqueretes de casquet.

    

         Rossarda                                                      Cua-roja                               Gafarró

 

     

                                                                   Busquereta de casquet                 Perdiu comuna                               Senyoreta

 

  Pararge aegeria                                          Cepell                                                 Pit-roig

Les principals agressions al medi que ens criden l’atenció són diverses, però potser la construcció permanent de pistes forestals amb l’eliminació de sureres, pot ser la principal, ja que facilita l’entrada als racons més interiors del barranc. La sobrecaza, especialment de senglar, pràctica que es realitza durant totes les èpoques de l’any, provocant la mort d’espècies en perill com les rapinyaires. Fins i tot la construcció de vies d’escalada i les sendes per a excursionistes, poden comprometre a espècies animals realment escasses. Finalment el furtivisme, com la caça amb ceps, xarxes, lliga, etc .. afecten directament a les petites aus.

Observacions al Port de Borriana. 15/02/2012

Un dia més controlant les gavines al port de Borriana. Es fa un xicotet control al matí de 10 a 11:30 h. i un altre a la vesprada de 15:30 a 16:30 h. L’objectiu era veure si es va produint un augment de les gavines a la zona i la lectura d’anelles en aquestes aus.

     

Observació d’un grup de gavines capnegres i vulgars i una gavina cendrosa. 15/02/2012

 

Els resultats ha estat:

Phalacrocorax carbo 54
Larus michahellis 32
Larus audouinii 57
Larus ridibundus 150
Larus fuscus 15
Larus melanocephalus 400
Sterna sandvicensis 38
Larus canus 1

Les lectures d’anelles de pvc i metàliques fetes han estat:

Gavina capnegra:

                

Verda[R21S]                       Blava[IVZP]

Corba marina grossa:

 

                   

AZ[970]                                    AZ[635]

Metálica 2H-3453

Gavinot argentat mediterrani:

  

Pati-groga-llisa               Roja [827.G]                 Verda [PFAS]

Gavina corsa:

Blanca[61N]      , Blanca[JR2]

 

 

 

 

 

Observacions en les marjals de la Plana Baixa. 14/02/2012

Un nou control d’aus es va realitzar el passat 14 febrer en diferents zones humides de la comarca de la Plana Baixa.
Aquest control entra dins dels controls setmanals que realitza el GER-EA d’aquestes zones.

El cens es va realitzar des de les 9:30 h-a les 12:30 h.

Marjal d’Almenara – La Llosa:

                                                

Diferents panoràmiques de la marjal d’Almenara-la Llosa GER-EA 14/02/2012
Vanellus vanellus 158
Anas clypeata 22
Podiceps nigricollis 1
Buteo buteo 1
Circus aeruginosus 4
Ptyonoprogne rupestris 75
Phalacrocorax carbo 423
Ardea cinerea 16
Himantopus himantopus 24
Bubulcus ibis 23
Egretta garzetta 146
Phylloscopus collybita 18
Cisticola juncidis 1
Emberiza schoeniclus 23
Upupa epops 1
Gallinago gallinago 6
Larus ridibundus 415
Carduelis carduelis 30
Carduelis chloris 8
Fringilla coelebs 130
Serinus serinus 70
Erithacus rubecula 3
Anthus pratensis 7
Luscinia svecica 4
Charadrius dubius 1
Tringa ochropus 5
Alauda arvensis 22
Fulica atra 165
Hieraaetus pennatus 3

 

                         Merita                                                                      Bequeruda                                 Corba marina grossa
Cabussó coll-negre

 

Marjal de Moncofar-Nules.

Des de fa temps aquesta petita zona aquesta dessecada totalment, simplement quan es produeix les pluges s’acumula una petita làmina d’aigua que és aproechada per aes en els seus desplaçaments migratoris, per descansar i alimentar-se.

 

Diferents panoràmiques de la marjal d’Almenara-la Llosa GER-EA 14/02/2012

Observacions:

Rallus aquaticus 1
Vanellus vanellus 63
Luscinia svecica 1
Phylloscopus collybita 25
Actitis hypoleucos 1
Motacilla cinerea 2
Motacilla alba 6
Erithacus rubecula 1
Phalacrocorax carbo 32 vol al sud

Les observacions han estat nul · les a la zona dessecada, i només s’han observat aus en zona de herbazar i sèquia al voltant.

 

 

 

Observacions d’aus en les marjal litorals. 8/02/2012

Un dia assolellat però fred, ens disposem a censar les zones des del Port de Borriana a la Marjal d’Almenara en un control rutinari. A causa d’un problema personal se’ns retarda la sortida, plantejant la seva anul · lació, però al final es realitza. El període de control des de les 12 h. fins a les 17 h. Molt mala hora per a l’observació d’aus, però ….. l’important era sortir.

Resultats de comptatge:

Marjal d’Almenara:

Arpellot de marjal: 9 ex. només 1 mascle, resta joves o femelles.
Aligot comú: 3 ex.
Muixeta / Xoriguer: 3
Merita: 340 ex.
Roquer: 344 ex.
Mosquiter comú: 27 ex.
Cueta blanca: 40
Repicatalons: 7
Coll verd: 2
Cormoran gran: 625 (d’ells uns 600 a posaders)
Cotxa blava: 4
Martin pescador: 1
Titeta: 3
Pardal moliner: 18
Bitxac comú: 12
Cuereta torrentera: 1
Bernat pescaire: 42
Martinet blanc: 145
Garciya esplugabous: 50
Fotja: 293
Polla blava: 3
Cabussonet: 2
Cabussó collnegre: 1
Urraca: 2
Àguila calçada: 1 FC
Becadell comú: 3
Gavina vulgar: 2000
Puput: 1
Pinsà: 500
Cames: 112
Verdum comú: 24
Harri: 1, atacant encara arpellot de marjal.

Marjal d’Almenara:

Arpellot de marjal: 9 ex. sólo 1 macho, resto jóvenes o hembras.
Aligot comú: 3 ex.
Muixeta/Xoriguer: 3
Merita: 340 ex.
Roquer: 344 ex.
Mosquiter comú: 27 ex.
Lavandera blanca: 40
Escribano palustre: 7
Coll verd: 2
Cormoran grande: 625 (de ellos unos 600 en posadero)
Pechiazul: 4
Martin pescador: 1
Bisbita común: 3
Gorrión molinero: 18
Tarabilla común: 12
Lavandera cascadeña: 1
Garza real: 42
Garceta común: 145
Garciya bueyera: 50
Focha común: 293
Calamón común: 3
Zampullin chico: 2
Zampullin cuellinegro: 1
Urraca: 2
Aguililla calzada: 1 FC
Agachadiza común: 3
Gaviota reidora: 2000
Abubilla: 1
Pinzón vulgar: 500
Cigüeñuela: 112
Verderon común: 24
Harri: 1, atacando aun arpellot de marjal.

Marjal de Xilxes:

Aguilucho lagunero: 1 macho
Cernícalo ulgar: 2
Busardo ratonero: 2
Tarabilla común: 8
Escribano palustre: 20
Abubilla: 2
Colirojo tizón: 3
Pinzón vulgar: 10
Verderón común: 4
Verdecillo: 15
Petirrojo: 4

Marjal de Xilxes:

Arpella: 1 mascle
Xoriguer ulgar: 2
Aligot: 2
Bitxac comú: 8
Repicatalons: 20
Puput: 2
Colirojo fumada: 3
Pinsà: 10
Verderol comú: 4
Gafarró: 15
Pit-roig: 4

Marjal de Moncofa-Nules:

La marjal està totalment seca, sense trobar aus a la zona.

Estany de Nules:

Corb marí gros: 24
Gavina corsa: 2
Gavina vulgar: 8
Fotja comú: 23
Cormorán grande: 24
Gaviota audouin: 2
Gaviota reidora: 8
Focha común: 23

Port de Borriana:

Corb marí gros: 38
Remena: 5
Gavina capnegra: 128
Gavina vulgar: 62
Gavina corsa: 5
Gavinot fosc: 6
Gavinot argentat: 11
Xatrac becllarg: 1
Cormorán grande: 38
Vuelvepiedras: 5
Gaviota cabecinegra: 128
Gaviota reidora: 62
Gaviota audouin: 5
Gaviota sombría: 6
Gaviota patiamarilla: 11
Charrán patinegro: 1