Duc petit nidificant a la Marjal d’Almenara – Quartell 11/03/2015

Buho-chico-g-11-3-2015-IMG_

Duc petit 11/03/2015

Buho-chico-aaa-11-3-2015-IMEl passat 11 de març del 2015, fent el control normal d’aus a la marjal d’Almenara i zona limítrofa amb la província de València, uns amics ornitòlegs que estaven anellant, ens comenten que s’ha localitzat un niu de Duc petit (Asio otus) amb dues pollets en una zona d’eucaliptus molt propera al mar.

Després de fer el cens d’aus ens acostem a la zona, on trobem a un altre ornitòleg observant el niu. Ens comenta que el niu va ser localitzat per operaris que estaven fent una poda d’un grup d’eucaliptus en una urbanització.

Buho-chico-a-11-3-2015-IMG_

Niu de garsa amb pollet de Duc petit 11-03-2015

Buho-chico-f-11-3-2015-IMG_

Niu amb dos pollet i la femella 11-03-2015

Buho-chico-lluis-11-3-2015-

Membre del GER-EA observant el niu.

Buho-chico-b-11-3-2015-IMG_El observem com el niu pertany a una garsa (Pica pica), s’observa la presència de dos pollets encara amb plomissol i la    femella adulta al costat del niu. Estan els tres immòbils, obrint molt poc els ulls per observar els nostres moviment. Amb molta prudència i des de la carretera, mirem amb el telescopi i fem fotos i videoescoping, de les aus.

La localització d’aquest niu ens ha fet pensar que en altres zones on ha augmentat la població de garses, poden haver instal·lats altres parelles de Duc petit, en concret es pensa en la zona d’eucaliptus de la marjal d’Almenara al costat de la carretera, a la zona de la marjal de Nules – Borriana o les zones d’arbres amb nius de garses a la desembocadura del riu Millars.

A la setmana de veure el niu amb els pollets vam tornar a la zona i no vam veure cap exemplar revisant tots els eucaliptus trobant diversos nius més de garsa i colom o tortola. El darrera dia que vam anar a prospectar la zona va ser el 22 de març, sense veure tampoc cap exemplar, encara que portàvem un parell de dies amb mal temps i pluges intenses, considerem que això no va fer desaparèixer als Ducs.

Buho-chico-e-11-3-2015-IMG_El Duc petit ha estat una espècie poc estudiada a la província de Castelló, especialment a causa del desconeixement de l’espècie, a l’escassetat de parelles nidificants, els seus hàbits nocturns, la seva mimetisme durant les hores del dia i per la manca d’investigadors d’aus nocturnes, això ha fet pensar que el nombre de Duc petit està limitat per l’escassetat de nius disponibles d’altres espècies com els còrvid.

En aquest sentit des del GER-EA, fa un parell de dècades, vam realitzar un petit estudi dirigit a augmentar la disponibilitat de nius artificials en una zona de l’Alt Maestrat, en col·laboració amb el grup ecologista de Vilafranca (GEV). A causa de la manca de persones destinades a controlar tots els nius no es va poder fer un seguiment durant diverses temporades de cria, pel que no es va poder treure cap conclusió (veure estudi).

Buho-chico-f-11-3-2015-IMG_Buho-chico-d-11-3-2015-IMG_Buho-chico-c-11-3-2015-IMG_Buho-chico-11-3-2015-IMG_00

Urraca-Millars-24-3-2015IMG

Niu de garsa Desembocadura Millars 24-03-2015

Urraca-Millars-a-24-3-2015I

Niu de garsa Desembocadura Millars 24-03-2015

Urraca-Millars-b-24-3-2015I

Niu de garsa Desembocadura Millars 24-03-2015

Com el Duc petit no construeixen nius, solen utilitzar els d’altres espècies com la gralla (Corvus corone) o garsa. La nidificació del Duc petit a la costa valenciana pot ser més primerenca (febrer-març), que la de la garsa (març-abril), el que els nius de garsa poden ser utilitzats pels Ducs, abans que les garses iniciïn el procés reproductiu. Aquesta reproducció primerenca ens ha fet mirar alguns nius de garsa de la zona de la desembocadura del Millars, però de moment no hem localitzat cap cria del Duc petit.

És interessant comentar que una de les millors zones de cria en el litoral de la Comunitat Valenciana està en El Saler (València), població controlada pels ornitolegs de la zona.

Articles d’interès:

 

Esparver d’espatlles negres a la marjal de Xilxes. Febrer-març 2015

Elanio-aaa-8-03-2015-xilxes

Esparver d’espatlles negres. Marjal Xilxes 8-03-2015

Elanio-05-03-2016-XilxesDSC

Esparver d’espatlles negres. Marjal Xilxes 5-03-2015

El passat 5 de febrer, el nostre amic ornitòlec Valentin Tena ens comenta que ha observat un Esparver d’espatlles negres (Elanus caeruleus) a la marjal de Xilxes, volant, posat en unes canyes i en el cable de telèfon al costat de la carretera de la mar de Xilxes. Pensant que era una observació esporàdica i que l’au havia utilitzat aquesta zona com descans per seguir els seus moviments. Encara així, ens acostem a la zona en diverses ocasions observant la marjal i els cables de la carretera, però sols podem veure xoriguers vulgars, pensant que l’esparver d’espatlles negres havia abandonat la zona.

Elanio-Marta-6-03-2015IMG_0

Esparver d’espatlles negres. Marta Ibañez 06-03-2015

El 21 de febrer, de nou el nostre company ens comenta que l’ha tornat a veure a la mateixa zona i el 28 de febrer, a la xarrada realitzada per Arantza Leal de SEO al Centre del Termet de Vila-real, ens comenta que un altre company ornitòleg, Jordi Miralles i també la nostra companya Marta Ibañez, l’han fotografiat.

Elanio-a-8-03-2015-xilxes-DElanio-bbb-8-03-2015-xilxesVist que l’exemplar roman a la zona, membres del GER-EA ens traslladem per intentar observar-lo, no sent fins al dia 2 de març quan el localitzem per primera vegada. Eren les 8:00h. del matí quan el vam poder veure posat en unes canyes, al costat d’una camí. Intentem parar a una distància prudencial, però un altre cotxe se’ns ve per darrera i comença a donar-li al claxon, fent saltar l’esparver d’espatlles negres, el qual es posa a la punta d’una figuera propera al camí, romanent uns segons per tornar a saltar i desplaçar-se cap al SO, desapareixent de la nostra vista. Esperem una estona i al no tornar ens anem.

Elanio-02-03-2015-Xilxes-IMElanio-10-03-2015-XilxesIMGA les 17:00h. tornem a la zona observant-lo volant i posat en diferents canyes i puntes d’arbres, gaudint d’aquesta petit rapinyaire, destacant la seva tonalitat blanca amb les puntes de les ales negres per baix, gris per la part superior de cos i les taques negres a les espatlles, identificat com a adult.

Quan es posa destaca el moviment de dalt a baix de la cua, fent molt visible a distància, aspecte que contrasta quan esta d’esquena que és gairebé invisible, sinó és perquè és delatat per les garses (Pica pica) que no deixaven de instigar i delatar la seva presència.

Elanio-a-10-03-2015-XilxesIElanio-h-8-03-2015-xilxesIMA més, un altre aspecte crida la nostra atenció. Va ser la forma de planar, diferent a la forma del xoriguer.

És curiós que l’au es desplaça mirant a terra d’un costat a un altre, a una alçada relativament baixa. Quan es disposa a planar fa un moviment de baix a dalt, i deixa les cames penjant amb les urpes de vegades obertes, dóna uns moviments d’ales que duren escasos segons i vola amb un vol de prospecció, al moment el mateix moviment indicatiu que va a planar, dues o tres moviment d’ales amb les potes penjant, i segueix la prospecció. De vegades es posa a la punta de diverses canyes o punta d’arbres on prospecta tot el territori.

Elanio-f-02-03-2015-Xilxes-

Esparver d’espatlles negres. Marjal Xilxes 2-03-2015

Elanio-e-02-03-2015-Xilxes-La forma de caça és un lleuger picat cap a terra amb les urpes obertes i les ales cap enrere, típica de les rapinyaires, però en la gran majoria dels intents són fracassos per aconseguir l’alimentació. Només en una ocasió hem pogut observar com atrapava una petita au, desplaçant a un pal al costat de la carretera per menjar-se’l. També, en aquesta ocasió, els cotxes feien que el rapinyaire es desplacés d’un pal a un altre intentant alimentar-se però era impossible.

Elanio-10-03-15-XilxesIMG_9Elanio-b-8-03-2015-xilxesIMElanio-c-8-03-2015-xilxes-DElanio-b-10-03-15-XilxesIMGElanio-a-10-03-15-XilxesIMG

Elanio-cc-8-03-2015-xilxes-

 

A partir d’aquest dia, ens hem traslladat en diverses ocasions del mes de març observant-lo a distància, ja que no deixa acostar-se. És curiós com manté una distància important entre l’observador i l’au, fins i tot quan l’observació es realitza des del cotxe. No hem pogut apropar-nos a una distància curta per observar-lo amb deteniment, la càmera de fotos o de vídeo acoplada al telescopi ha estat la forma de poder fotografiar i filmar aquesta bellíssima au i rara per a la nostra província.

Elanio-a-8-03-2015-IMG_9298Elanio-8-03-2015-IMG_9298La zona on es localitza és de reduïdes dimensions, caracteritzada per ser zones de cultiu de regadiu, especialment dedicat al cultiu de melons, tomàquets, pebrots, unint petites zones de cultiu d’olivera, granades i en la part nord, tarongers. Trobem a més, zones de cultiu abandonat sent un herbassar i zones de marjal i petites sèquies de terra que proporcionen aigua als cultius.

EMuixetaDSCN6034

Xoriguer alimentant d’una au.

Marjal-Xilxes-18-3-15-DSCN7

Marjal-Xilxes-a-18-3-15-DSCMarjal-Xilxes-b-18-3-15-DSCEn els dos últims anys, la zona de canyissar ha estat transformada per cultiu de caqui. Tota aquesta diversitat d’habitat dóna cabuda a una gran quantitat i diversitat de petites aus i micromamífers com ratolins i talpons. Aquesta zona és utilitzada per diverses parelles de xoriguer vulgar (Falco tinnunculus), individus hivernants de àguila calçada (Aquila pennata), aligot (Buteo buteo) i arpellot de marjal (Circus aeruginosus) i arpellot pàl·lid (Circus cyaneus), a més, és la mateixa zona que durant diversos hiverns es va localitzar un Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus).

A la província de Castelló no tenim constància de cria d’aquest petit rapinyaire, encara que hi ha diferents observacions tots els anys i una possible reproducció en l’any 2008 a la zona de Vilanova d’Alcolea, però sense confirmar (veure anuari 2008). A la província de València hi ha diferents parelles nidificants, sent la primera reproducció en l’any 2006 a la comarca Requena – Utiel, mentre que a la província d’Alacant la primera reproducció és citada en l’any 2010. Esperem que en breu s’uneixca la nostra província a parelles reproductores.

Articles d’interès: