Gavina de Delaware al port de Borriana – desembre 2015 – gener 2016.

Delaware-14-12-2015-IMG_276

Delaware-14-12-2015

Un any més la gavina americana, gavina de Delaware (Larus delawarensis), ha estat localitzada a la platja i port de Borriana. Aquesta espècie accidental procedent del continent americà i amb escasses cites a la zona mediterrània, és l’onzè any que membres del GER-EA la localitzen al port de Borriana.

Delaware-a-14-12-2015-IMG_2És molt curiós que una espècie tan rara en aquestes latituds, aparegui any rere any per les mateixes dates, sense interrupció sense ser observada per altres ornitòlegs.
Si manté la mateixa actitud que els anys anteriors, romandrà fins a finals del mes de març principi d’abril, per desaparèixer fins al següent hivern.
Aquesta absència durant els mesos des de la primavera a la tardor, presenta diverses incògnites, donant peu a tota mena de suposicions, com que, cada primavera tornés al continent americà per tornar al hivern següent ?, romandrà a les illes o illots de la Mediterrània propers a la costa? , La veritat és que no sabem el que passa amb aquesta au, que hem anat seguint des del març del 2005 quan tenia el plomatge de primer hivern.

Delaware-15-3-2005-

Delaware-15-3-2005- Platja de Borriana

Alguns ornitòlegs apunten que seria interessant marcar-la amb un GPS, per conèixer les seves moviment durant els mesos d’absència a la costa castellonenca. Aspecte que després d’onze anys d’interrogants seria molt interessant, però de l’altra, nosaltres, com a observadors d’aus considerem que és molt gratificant el tenir dubtes, el esperar-cada hivern i fer-nos preguntes i hipòtesis, mantenint viu l’esperit dels antics ornitòlegs amb una escassa tecnologia, plens de dubtes i teories, el que els feia ser imaginatius i viatjar lliures per aquest món.

La sort es va unir de nou als observadors d’aus

01/02/2012

                   Gavina Delaware                                             Gavina corsa

Fent el control setmanal d’aus marines al port de Borriana, ens col · loquem a la punta de l’escullera curta, on els vaixells pesquers entren envoltats de gavines, xatracs, corbs marins, etc. És un lloc i oportunitat única per poder fotografiar aus marines a molt poca distància, intentant a més fotografiar gavines anellades, especialment gavines corsa. Doncs com en anys anteriors en una d’aquestes, es creua una au, similar a les g. corsa en grandària i plomatge però amb una gran diferència en el color de les potes, el bec i l’ull. Salta l’alarma i vam començar a seguir a aquesta gavina, és sí, la Delaware. Un cop confirmada la cita per la visualització de les imatges, ens preguntem si és la mateixa que ens visita cada hivern, des del 2005. Benvinguda de nou Delaware (Larus delawarensis).
Fotos: Josep Bort

02/02/2012

Avetoro común

Bitó (Botaurus stellaris)

Després d’un matí frustrada pels caçadors i els seus gossos, no desistim a intentar observar algunes aus hivernants a la Marjal d’Almenara. Durant tot el matí els ocells volaven d’un lloc a un altre sense posar-se tranquil · lament, especialment els anàtics que es van passar el matí fugint dels trets. Va ser a última hora, tornant ja cap a casa, quan passant pel costat d’un caçador d’avançada edat que recollia la seva escopeta i trofeus, em vaig adonar de lluny que, una au de grans dimensions es movia per un lateral de la pista fregant la vegetació . Intento fer una foto des de l’interior del cotxe, però res el vidre em desenfoca tot, segueix imaginant que pot ser un faisà femella o un bitó. En acostar el cotxe observo que l’au s’ha parat entre la vegetació més propera, sense amagar-se, adoptant la postura típica d’una au increïble un ¡¡¡Bitó ¡¡¡. Sí, un bitó a escassos metres del cotxe i jo sense poder baixar per fer una bona foto. Al final intent acostar-me i desplaçar una mica el cotxe per agafar angle i treure una bona foto. El primer que em crida l’atenció és la gran grandària, em va semblar una au molt grossa (comparada amb les que ja havia vist) ia més un plomatge molt més clar. Intento fer diverses fotos traient la càmera per una finestra, per l’altra, però res no aconsegueixo fer la foto que vull. Intento apropar-me més però res, d’un salt s’eleva amb un vol pesat i amb les potes penjant desapareix a diversos metres entre el canyís i les canyes, esfumant-se. Al final va valer la pena sortir, tot i els caçadors i el fred.