Campanyes d’estudi, sensibilització i protecció de la natura

PARTICIPA I IMPLICA’T

¡¡¡¡¡¡ET NECESSITEM I LA NATURA TAMBÈ¡¡¡¡

Campanyes actuals:
Campanya de Biodiversitat.
Campanya d’aus insectívores urbanes.

Relació de campanyes que fem tots els anys:

1.- Campanya d’informació, Sensibilització i Educació ambiental
2.- Campanya amb proteccio d’aus rapinyaires.
3.- Campanya de protecció de l’àguila de panxa blanca.
4.- Campanya de col.locació de nius artificials i caixes nius per a aus rapinyaires diurnes i nocturnes.
5.-Campanya de prevenció d’incendis forestals.
6.- Campanya contra a les electrocucións d’aus i contra la MAT.
7.-.Campanya contra a els atropellaments d’animals.
8.- Campaya contra a els abocaments il.legals.
9.- Campanya contra la dessecació de zones humides i degradació de l`litoral.
10.- Campanya contra la sequera. L’aigua un bé escàs i necessari. No a l’abús.
11.- Campanya contra el furtivisme i la sobrecaça.
12.- Campanya contra a els enverinaments.
13.- Campanya contra a els robatoris de pollos de rapinyaires.

Algunes campanyes ja realitçades, que poden tornar:

Campanya amb i protecció de la mar Mediterrani. NO a les Prospeccions Petrolíferes a les Illes Columbretes.
Campanya contra a els Incineradores al País Valencià. No a la contaminació de l’Alcora
Campanya Antinuclear. FUKUSHIMA
Campanya contra el Fracking
Campanya contra el cultius trangenics. No a l’cultiu a Vinaròs.
Campanya Salvem el Bosc.
Campanyes anteriors contra els incendis forestals.
Campanyes anteriors amb protecció de rapinyaires.
Campanyes anteriors de caça il·legal (parany)

Campanyes actuals:

Campanya de Biodiversitat

El Planeta Terra s’enfronta a una crisi ecològica sense precedents. La pèrdua de biodiversitat, el canvi climàtic, l’esgotament dels recursos naturals, l’aparició de nous agents patògens, un sistema econòmic basat en el creixement continu sense tenir en compte els límits del planeta, el consumisme … són algunes de les raons d’aquesta crisi.
Ecologistes en Acció et convida a veure aquesta exposició perquè conegues la importància de la pèrdua de biodiversitat i les conseqüències de la seva desaparició.
La naturalesa genera processos i béns essencials perquè tots els éssers vius, inclosa la humanitat, puguem sobreviure al planeta Terra.
Conservar-la és essencial si volem continuar vivint en aquest planeta.
Aquesta campanya «Sense Biodiversitat No hi ha Vida«, tendeix a remoure consciències i estimular sensacions de el món real en el qual vivim i fer-nos parar i reflexionar sobre d’actituts que estan prenent els nostres governants, empresaris i nosaltres mateixos amb els nostres actes quotidians.

TU DECIDEIXES ¡¡¡¡¡

Campanya d’aus insectívores urbanes.

Campanya que es reprèn dirigit a la conservació de les aus insectívores urbanes, especialment les orenetes, avions i falcies, espècies que ens arriben a la primavera de el continent africà i tornen a ell durant l’estiu – tardors, després d’haver criat en els nostres teulades, balcons i cornises.
Totes aquestes aus estan protegides per ser beneficioses per als humans, especialment per la eleminació de tones d’insectes, alguns facilitadors de plagues, i per la seva actitud i gran bellesa.  Més informació.

Relació de campanyes que fem tots els anys i estem ara amb elles:

1.- Campanya d’Informació, Sensibilització i Educació Ambiental

L’educació ambiental, és un dels pilars bàsics de la feina de el grup.
L’educació ambiental l`entenem com el respecte als ecosistems existents i tot el que alberguen i el respecte a les persones, d’aquesta manera es podrà establir línies de participació i comunicació efectives, on els nostres missatges siguen entesos pels altres.

L’educació ambiental va dirigida a les edats infantils-adolescents (3-20 anys), on és el xiquet el protagonista del tema i s’introdueix poc a poc en la història que li estem explicant. Història que mai ha de ser irreal i tova, cal ensenyar-los el dificil que és la vida, i en la naturalesa que deu existir un gran equilibri on tots lluites per la supervivència i la continuïtat de l’espècie.
Aquestes xarrades i tallers són recolzades per vídeos, quadernets, tríptics, dibuixos i altres tipus de material didàctic, a més ens basem en el suport de l’professorat, eina imprescindible en aquests temes.

Pel que fa a les edats adultes, no es pretén educar, sinó més aviat informar i sensibilitzar, ja que cada un dels presents té formada la seva pròpia idea del que és la biodiversitat, conservació d’espècies i els problemes que els afecten. En aquests casos simplement el nostre objectiu és fer veure aspectes de les espècies, principalment rapinyaires i els hàbitats que ocupen, que desconeixen o no han posat prou interès o són contrari als nostres plantejaments.
Tot aquest programa d’Informació, Sensibilització i Educació Ambiental, es reforcen amb sortides al camp, per veure el realment espectacular que és la naturalesa i el difícil d’observar a les aus i altres animals.

Les nostres activitats es desenvolupen en les diferents escoles, instituts i locals dels municipis de Castelló. Sent tots importants, els que més ens il·lusionen són els desenvolupats al Mas de Noguera (Caudiel), Vilafames, i al programa de «l’Estiu a Termet» que realitza en ajuntament de Vila-real. On es desenvolupen programes de conservació de l’medi ambient.

2.-Campanya de protecció d’aus rapinyaires.

Tots els anys fem una campanya per a la protecció d’aus rapinyaires, ja que són molts els problemes que els afecta, des d’accions directes contra elles, trets, verí, ceps, com indirectes, electrocucions, ofegaments en bassa de reg i antiincendis, atropellaments, destrucció del seu hàbitat tant per tansformació com tales abusives d’arbres i pins vells, incendis, etc ..

Les campanyes sempre van dirigides a la informació i sensibilització de la població, tant infantil com adulta que és la que produeix el dany. A el mateix temps es realitzen una sèrie de denúncies i propostes a les administracions competents (Conselleria Medi Ambient, Diputacions, Ajuntaments) i empreses privades (elèctriques, constructores, ..).

Les campanyes porten diversos aspectes:

– Informació a el públic en general, mitjançant fullets, tríptics, pòsters.
– Educació a la població infantil, mitjançant xarrades, passi de vídeos, quadernets, fitxes de dibuix, etc ..
– Presentació als mitjans de comunicació, ràdio, premsa escrita i televisió.
– Activitats al camp, mitjançant l’observació amb telescopis i la construcció i col·locació de caixes niu per a rapinyaires.

TOTES LES RAPINYAIRES ESTAN PROTEGIDES

3.- Campanya de protecció de l’àguila de panxa blanca.

L’àguila de panxa blanca és una de les grans àguiles més amenaçada d’Europa, a causa que les seves poblacions van disminuint any a any, amb perdudes contínues dels territoris de cria que queden abandonats. Territoris que a el cap dels anys són ocupats per voltor comú o àguila reial, fent inviable la reocupació per altres àguiles de panxa blanca o són territoris que queden definitivament buits.
En els últims 40 anys la població d’àliga de panxa blanca ha disminuït un 60% a la província de Castelló, passant d’unes 45 parelles a tan sols 17 parelles (any 2020). sent unes de les zones més afectades les poblacións que hi han a la serra d’Espadà i serra de Calderona, a sud de la província Castelló i nord València. A el mateix temps presenta unes grans oscil·lacions en el nombre de pollos que neixen, no solent sobrepassar els 20 polls a l’any a Castelló, no arribant en molts anys, a 1 poll volander per parella / any.

A aquests grans problemes d’ocupació de nous territoris s’uneix la gran mortalitat d’individus que són morts cada any, presentant greus problemes amb les electrocucions i col·lisions en línies elèctriques, mort per trets, mort per enverinament, mort per ofegaments en basses de recs, així com altres causes com traumatismes o desnutrició, tot un enorme ventall de causes que s’uneixen, a la degradació dels territoris de cria actuals per transformació o molèsties.
Objectiu: Intentar frenar el degoteig continu de pèrdues de territoris de cria d’aquesta espècie i disminuir la mortalitat adulta i juvenil, afavorir l’augment de l’aliment disponible a la zona, aspectes que podrien augmentar la criança dels polls.

Denúncia: Es pretén informar i proposar mesures d’actuació (augment de l’aliment, seguretat i tranquil·litat als territoris) a les administracions competents (Conselleria de Medi Ambient), per frenar aquesta xacra i també denunciant als furtius.

Projectes: Realitzar projectes de recuperació dels territoris abandonats, abans de ser ocupats per altres rapinyaires com voltor, àguila reial, falcó pelegrí o duc, i estar disponibles per a elles, identificant els problemes de cada territoris i minimitzant els impactes negatius.

A més les administracions haurien d’iniciar els tràmits necessaris per a augmentar la categoria de protecció d’aquest tipus d’àguila, passant de ser «Vulnerable» a «En Perill d’Extinció«, el que obligaria a l’administració redactar un Pla de Recuperació, Gestió i Ús dels territoris de les àguiles, portant-les a la màxima protecció. no sent els grups naturalistes els que haguem de fer la feina de l’administració, com el que des del GER varem redactar l’any 2012 (Pla de recuperació d’àguila panxa blanca a Castelló), que l’administració ni el va mirar.

NO MES MORTS NI TERRITORIS ABANDONATS

SALVA A L’AGUILÀ DE PANXA BLANCA

4.- Campanya de col.locació de nius artificials i caixes nius per a aus rapinyaires diurnes i nocturnes.

Consisteix en dos grups:

1.- la realització de nius artificials per a grans rapinyaires diürnes (àliga de panxa blanca, falconet,..) i nocturnes (duc petit,..).

2.- la construcció de caixes niu per a rapinyaires diürnes (xoriguer,..) i nocturnes (òliba, mussol comú i xot).

Es realitzar en diferents fases:

A.- Estudi de l’espècie i la zona, per determinar l’escassetat de l’espècie objecte d’el projecte.

B.- identificar les problemàtiques o riscos per a l’espècie.

C.- Contacte i col·laboració amb les diferents administracions (Conselleria de Medi Ambient, Diputació i Ajuntaments), per als permisos pertinents i ajudes.

D.- Contacte amb els centres escolars dels pobles on es desarroyen els projectes perquè l’alumnat col·labore, entre altres coses, amb la construcció i col·locació de les caixes niu, i la protecció i difusió de les espècies de rapinyaires i molt més.

http://www.internatura.org/estudios/CAJAS-NIDO-EN-AVES-RAPACES-DIURNAS-Y-NOCTURNAS.pdf

PERQUÈ NO ES QUEDEN SENSE CASA

5.-Campanya de prevenció d’incendis forestals.

Es pretén donar la veu de ALARMA dels grans problemes que apareixen durant i després dels incendis forestals.
El nostre objectiu no és el apagar els incendis, sinó és que no es produeixi, mitjançant la informació i sensibilització de la gent en general, des dels propis propietaris de les finques, ramaders, treballs enmig de la muntanya en èpoques de molta calor i sobretot als excursionistes, senderistes, naturalistes, domingueros, o usuaris de la muntanya de forma competitiva (proves esportives) o festiva (menjars, graellades, etc ..), produint incendis per negligència.

Per a aquesta sensibilització s’han fet cartells i tríptics informant dels aspectes més importants en la prevenció d’incendis.

CAP FOC A LA MUNTANYA

6.- Campanya contra les electrocucións d’aus i contra la MAT.

Amb aquesta campanya pretenem visualitzar un gran problema de mortalitat d’aus, especialment d’aus rapinyaires. A l’voltant de 50.000 rapinyaires moren cada any a Espanya, de les quals entre 900 i 1.000, moren a la Comunitat Valenciana, pràcticament abasta a gairebé totes les espècies de rapinyaires, 19 espècies diürnes i 6 nocturnes. Sent les més afectades les rapinyaires diürnes, com el aligot, xoriguer comú, voltor comú, àguila reial, àguila de panxa blanca, àguila calçada, …. , com rapinyaires diürnes, i el duc com el més afectats de les rapinyaires nocturnes,

D’elles hi ha que estan catalogades com en «Perill d’Extinció«, cas de l’arpellot de marjal (Circus aeruginosus) i el milà real (Milvus milvus), i La majoria com a «Vulnerables«, com l’águila pescadora (Pandion haliaetus) o àguila de panxa blanca. En el cas de l’àguila de panxa blanca, les electrocucions és la causa més gran de morts d’aquest tipus d’àguila, gairebé el 60% de les morts.

Els responsables directes d’aquestes morts són les diferents empreses elèctriques, que han de complir l’extensa legislació que hi ha a l’respecte, i en segon lloc l’Administració (Conselleria de Medi Ambient), que mira cap a un altre costat, sense exigir a les empreses elèctriques la seva responsabilitat i que rectifiquen, de manera preventiva, les torres i cables de les línies elèctriques, especialment de baixa i mitja tensió.

CAP AU ELECTROCUTADA

Pel que fa a la MAT (Molt Alta Tensió), ens oposem a la instal·lació d’aquestes mostruosas torres amb 80 metres d’altes i cables que transporten 400 kw. Creuant tota la província des del municipiode Almassora a Morella – Todolella, sent la seva única finalitat transportar electricitat cap als països europeus, fent una autopista elèctrica des del Marroc a França, sent els castellonencs els únics que perdran tant en destrucció d’l’hàbitat, contaminació paisatgística, col·lisió d’aus i afectacción a les persones que viuen a prop de les línies, descrivint-encara tipus de càncer en nens i gent gran.

No a la construcció. Plataforma NO MAT per Vilafamés.

NO A LA MAT

7-.Campanya contra els atropellaments d’animals.

Aquesta campanya va dirigida a les administracions en general (Conselleria de Medi Ambient, Conselleria d’Obres Públiques, Diputacions, DGT,), totes elles són responsables d’una o altra forma de les comunicacions vials, des de carreteres secundàries fins autopistes.
El problema dels atropellaments d’animals a les carreteres fa anys que és denunciat pel nostre grups i altres moviments naturalistes / ecologistes, fent cas omís als responsables.
Tot i que els accidents de trànsit per animals, solen no provocar víctimes mortals a les persones, si als animals, se li agafa poc interès, només en el cas d’accidents contra cavalls, vaques, óssos, cérvols, cabirols, porcs senglars, són quan salten les alarmes, però quan el mort és un gos, llops, gat, guineu, linxs, eriçó o mussol, ningú repara en això.
Segons la DGT anualment es produeixen entre 350-400 accidents amb animals domèstics i salvatges, que van provocar a 2 persones mortes, 28 ferits hospitalitzats i 433 ferits no hospitalitzats (dades any 2017), augmentant en l’any 2018-600 accidents, amb 10 persones mortes .

Vist que els accidents produeixen víctimes humanes i milers d’animals, des del nostre grup hem proposat diferents mesures, com:
– Passos verds per als animals, tant subterranis com elevats.
– Desbrossar els límits de les carreteres, lloc on els animals s’amaguen i surten a la carretera sense donar temps afrenar.
– A les zones més conflictiva, es proposa tanques selectius o malles de .
– Senyalitzar el pas d’animals en zones concretes i disminució de la velocitat a 30 km / h.
– Posar rails o guals en mig de la carretera per disminuir la velocitat.

-No caçar ni fer batudes de porcs senglars i altres herbívors, fora de l’època de caça, i properes de vies de comunicació importants, ja que poden espantar els animals i aquests creuar en grup i a gran velocitat les carreteres i autovies.

–

8.- Campaya contra els abocaments il.legals.

Aquesta campanya ha estat motivada per veure i localitzar abocadors il·legals, en zones pròximes a les ciutats i en camins i carreteres. Una cosa que pensàvem que havia desaparegut a l’augmentar la sensibilitat ambiental en la població i s’havia augmentat el reciclatge de les restes que generem. Però la realitat és que seguim abocant tota mena d’objectes, mobles, electrodomèstics, rodes de cotxe, etc .. en qualsevol lloc, fins i tot a la porta dels Eco parcs.

Amb aquesta campanya pretenem d’una banda visualitzar aquest problema, denunciar el tema als ajuntament, molts dels quals miren cap a un altre costat, així com sensibilitzar la població d’aquesta greu problemàtica, que produeix contaminació atmosfèrica, contaminació de superfície fins i tot de corrents de aigua subterrànies, provocant greus problemes mediambientals i de salut humana.

FORA ABOCADORS IL·LEGALS

9.- Campanya contra la dessecació de zones humides i degradació de l`litoral.

Tot i encara que des de fa més de 70 anys del segle passat, es va realitzar el Conveni de Ramsar, que avui inclou a més de 2.000 aiguamolls d’importància internacional a tot el món, són molts els petits i mitjans aiguamolls que s’estan degradant i desapareixent, alguns d’ells a les comarques de castelló

Com a finals de segle XIX, principi de l’XX, hi ha persones i governants (alcaldes) que pensen que les zones humides són un lloc de proliferació de plagues d’insectes, mosquits, aigües contaminades i olors, de manera que pensen que cal dessecar de forma ràpida perquè no s’acumuli aigua, fins i tot interessa la seva dessecació per a la col·locació de cultius o més greus, d’urbanitzacions, el que ha donat peu a la dessecació i transformació de totes aquestes zones situades al litoral o zones interiors com la Llacuna de Sant Mateu o la Jana, amb el greu declivi de la biodiversitat.

Des del nostre grup el GER-EA, són moltes les activitats que desenvolupem al voltant de les zones humides, des de la denúncia d’agressions (dessecació, abocaments il·legals, caça il·legal, furtivisme, construccions, etc.), ja que som conscients de la importància de la recuperació d’aquestes escasses i amenaçades zones. Les zones humides amb un entramat molt complex en què tot està relacionat, ens proporcionen, a l’humà, diversos beneficis, l’ecològic, el social, el cultural i l’econòmic.

Així els avantatges de les zones humides les podem resumir en:
1.- Manteniment de la biodiversitat, gran quantitat d’espècies endemiques, afavorint la nidificació, alimentació i descans per a milers d’aus. A més de ser el biòtop per a peixos (fartet, samaruc, etc.), rèptils (tortugues, llangardaixos i serps), amfibis (granotes i gripaus), mamífers (gran diversitat d’ells, conills, musteles,  rabosses, etc.), fins i tot mol·luscs, caragols i petxines.
2.- Control de l’inundacions, acumulant aigua i evitant ensorraments de terra en les zones de l’entorn a l’aiguamoll.
3.- Descontaminació d’aigües, al revés del que es creeu, mitjançant el filtrat per la vegetació hidrófita, millorant la qualitat de l’aigua que pot ser utilitzada per l’home

4.- Aprofitament per a realitzar treballs dels científics, universitats, mitjançant biòlegs, ambientalistes, ornitòlegs, anellament científic, etc.
5.- Manteniment de la pesca sense mort i agricultura ecológica local i activitats artesanal.
6.- Activitats d’informació, conscienciació, sensibilització i educació ambiental, dirigit ala població infantil, però també a l’adulta.
7.- Aprofitament per al turisme sensibilitzat, respectuós i de poc impacte com els observadors d’aus, ecologistes, excursionistes, campistes,etc.

Tots aquests beneficis de les zones humides semblen que no tinguin importància i són ignorats pels alcades d’algunes poblacions, Nules, Sant Mateu, la Jana, i el que és més increïble pel govern de la Generalitat València i en concret per la Conselleria de agricultura, medi ambient, desenvolupament rural i transició ecològica, un nom molt llarg però que no fa reflex del que fan els seus dirigents. Ja que moltes d’elles, per no dir totes, estan declarades zones LIC (Lloc d’Interes Comunitari), ZEC (Zona d’Especial Conservació) i ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus), formant part aquests llocs de la Xarxa Natura 2.000 europea. Aquestes declaracions es queden en això, el nom i propaganda, però no tenen les Normes i Plans d’Ús i Gestió de les mateixes, pel que es queda en paper mullat la protecció, conservació i restauració d’aquests aiguamolls. Poden degradar-les, alterar-les i fins i tot urbanitzar-les amb obres classificades menors.

Per tant la nostra campanya va dirigida principalment a evitar les dessecacions d’aquestes zones, principalment el de la marjal Pou de Nules, llacuna de Sant Mateu i llacuna de la Jana, avui o totalment seques o amb molt poca quantitat d’aigua.

Les nostres activitats se basen en:
1.- Estudi i cens sobre els vertebrats localitzats a la zona.
2.- Denúncia de les agressions.
3.- Educació ambiental a la població infantil i adulta.
4.- Propostes de millora a l’administració responsable.

NO A LA DESSECACIÓ DELS AIGUAMOLLS

SALVEN EL LITORAL. SALVEM LA RENEGA

10.- Campanya contra la sequera.

«La importància d’una insignificant gota»

 El GER–EA en lluita permanent contra els abusos dels escassos recursos naturals, ha iniciat una nova campanya de sensibilització de la ciutadania, per evitar l’abús del consum d’aigua tant per a ús domèstic, industrial i agrícola.

L’objectiu de la campanya és, que el ciutadà vegi la necessitat de realitzar petites accions per evitar el consum excessiu de l’aigua dolça apta per al consum humà, avui dia molt escassa i d’irregular distribució.

Hem tornat a utilitzar el vídeo que el GER–EA va realitzar fa uns quinze anys i va ser repartit per molts col · legis i instituts de la província de Castelló. Vídeo que encara que vell, els missatges són totalment actuals i fins i tot algunes recomanacions de llavors avui dia són acceptats per les persones i els fabricants com aspectes lògics i assumibles.

Amb aquesta campanya pretenem sensibilitzar de la «importància d’una insignificant gota» que pot canviar el panorama ambiental i humà. Per això les nostres accions i les dels nostres polítics han d’anar a la recerca de la sostenibilitat, l’alternança i el bon ús dels escassos recursos naturals.+info

11.-Campanya contra el furtivisme i la sobrecaça.

Una de les xacres per a la consevació de la biodiversitat el la mort a mans de l’home de forma legal o il·legal d’animals. Tenim molts exemples d’extinció d’espècies per la mort contínua d’aus i mamifer fins fer-les desaparèixer, a causa d’un mal ús de la caça i el permís de l’administració. Pocs avenços hem aconseguit en les reunions amb l’administració (Conselleria de Medi Ambient i les federació i associacions de caça), encara que sembla visualitzar-se un llauguer canvi respecte a caçar tot i en qualsevol moment.
Són moltes les dades que tenim sobre mort d’aus rapinyaires per trets, xarxes, ceps, lliga, verins, etc .. arribant a xifrar la mort entre 500 i 700 rapinyaires mortes cada any.

A el mateix temps sembla que en els últims anys la mortalitat de rapinyaires per trets i trampes (esta prohibit el parany i l’enfilat), ha disminuït però no obstant això ha augmentat la mort per verí.
Desconeixem les morts per tret, ja que aquestes aus es queden a la muntanya ferides o mortes desapareixent a l’poc temps, ja que des de fa molts anys la dissecació i exhibició de rapinyaires dissecades en bars i locals públics està prohibida.
La nostra campanya va dirigida als usuaris de la muntanya especialment als caçadors, columbaires, ramaders i persones adultes, que són les que estan provocant la mort de les espècies d’aus i mamífers, al·ludint que molts d’elles són plaga: garses, conills, porcs senglars, cabra salvatge, cabirol, i amb això aconseguir que l’administració els facilite els permisos oportuns per caçar durant tot l’any.

Objectius de la campanya:

1.- Implicació responsable de l’Administració en temes mediambientals.

2.- Sensibilització de la població adulta, especialment els caçadors.

3.- Denúncia dels furtius i les seues tècniques de caça, per cada ciutadà.

4.- Educació ambiental en les escoles «Conèixer per a protegir i conservar«.

La campanya va des d’octubre  a març, periode que fem coincidir amb la temporada de caça.

Què denunciem?

Són vàries les tècniques de caça, legals i il·legals on es localitzen casos de furtivismes, sent les més importants, tant pel nombre de practicants com de mamífers i d’aus capturades i mortes, les següents:

El Parany, caça amb arbres impregnats de varetes amb substàncies adhesives (visc). Considerem que aquest tipus de caça és IL·LEGAL, MASSIVA i NO SELECTIVA, i que se segueix practicant il·legalment en la Comunitat València i en major mesura en la província de Castelló.

Volem recordar que la caça del parany està prohibida des de fa 12 anys a la Comunitat Valenciana, per diferents sentències judicials, tant autonòmiques, nacionals i europees.

Com tots els anys membres del GER-EA i altres ONG ambientals (APNAL-EA, GECEN, CABS, AGRO, GEPEC,..), fem els nostres seguiments. Enguany estem observant paranys arreglats i llests per a caçar en diferents municipis de la província de Castelló, com Vila-real, Moncofar, Onda, l’Alcora, Adzeneta, Benicarlo, Vinaròs, etc.. Parany que a mitjan octubre començaren a caçar.

Aquestes observacions nostres van en la línia amb les declaracions del propi president d’APAVAL (associació de paranyers), que fa uns dies declare que hi ha molts furtius a Castelló que estan caçant al parany, per la qual cosa ens fa pensar que hi ha un gran nombre de caçadors de parany que enguany 2015, seguiran matant aus il·legalment. 

No tenim dades exactes del nombre de captures i aus mortes per aquest tipus de caça i la Consellería tan poc, però fa anys eren més d’1 milió, en l’actualitat seran centenars o milers les aus mortes il·legalment.

Xarxes abatibles, encara que és un tipus de caça legal en l’actualitat a la Comunitat Valenciana, per atorgar-se necessiten PERMISOS EXCEPCIONALS. Són centenars les aus que són capturades i mortes pels caçadors, en comptes de destinar-les als concursos de cant o soltar-les per al que s’han donat els permisos.

La Consellería en la seua Ordre de veda 18/2015, de 19 de juny, en el seu art. 6.4 permet la captura de forma excepcional i vives un total de 62.400 aus de cinc espècies de petites aus (cadernera, verderol, gafarró, passerell i pinsà) per a tota la temporada de caça.

Però el GER-EA creu que el volum de morts, encara que desconegut, ha de situar-se entre 300.000 i 500.000 aus en tota la Comunitat. Aquesta enorme mortandad suposem que és deguda a la falta de voluntat política (a cap polític li interessa la mort il·legal d’aus), i la falta de vigilància i control estricte pels agents mediambientals, com diu la normativa, ja que hi ha massa caçadors (3.600 per a enguany), especialment els caps de setmana, caçant alhora per a poder ser inspeccionats adequadament, destinant-les aus capturades i mortes a la gastronomia típica de les zones de caça.

Al mateix temps les captures i morts no es limiten a les espècies permeses sinó a una gran varietat d’espècies, des de cuetes, capxots, boxís, cogullades, busqueretes, .. fins a xicotetes rapinyaires com la muixeta (Falco tinnunculus) i els esparvers (Accipiter nisus).

A part de la mort de centenars d’aus, aquesta tècnica de caça és una escusa per a atrapar aus cantores i destinar-les al comerç il·legal, estant acostumats a veure notícies de denúncies a furtius amb centenars d’aquestes aus. 

Per les raons anteriors tornem a demanar a la Consellera de Medi Ambient una MORATÒRIA en aquest tipus de caça, ja que es practica amb permisos EXCEPCIONALS des de fa 70 anys ininterromputs. Per a passar a la CRIA en CAPTIVITAT les aus que es presentes als concursos de cant, evitant la mort directa o accidentes d’aquestes aus quan són capturades.

LA CAZA FURTIVA DE FRINGILIDOS , PRESERVAR Y VELAR POR ELLOS

Caça amb escopetes, encara que és la tècnica legalitzada i utilitzada per la majoria dels caçadors uns 40.000 a la Comunitat Valenciana (any 2015), d’ells a Castelló són 14.702 caçadors federats, sent la majoria els que accepten i respecten les normes (Llei de Caça 13/2004, de 27 desembre de la Comunitat Valenciana).

Però estem segurs que hi ha un gran nombre d’ells que maten espècies no autoritzades com a petites aus paseriformes, insectívores, fins i tot aus rapinyaires i mamifers.

Així les dades proporcionades pels Centres de Recuperació de Fauna de la Comunitat Valenciana, són extremadament alarmants, encara que escassos apunten entre 1 i 2% els ingressos per tret de tots els animals que entren, així tots els anys un centenar d’aus entrar tirotejades a aquests centres, així:

Coneixent que les entrades només representen el 10% de totes les morts d’espècies no cinegéticas que entren, sent deixades en la muntanya en el cas de les rapinyaires o mamífers no autoritzats (cabra montés, cabirol, etc..), estaríem davant una xifra de centenars d’aus protegides tirotejades.

Captura amb llaços i ceps, són tècniques il·legals, que s’utilitzen tot l’any (llaços) o majoritàriament a l’hivern (ceps), encara que en poca quantitat, es detecta aquest tipus de furtivisme en quasi tots els municipis de la Comunitat Valenciana.

És impossible saber quantes petites aus insectívores com, les currucas o pitrojos o altres paseriformes (merles, zorzales, etc..), cauen en aquests paranys, però han de ser dotzenes d’aus i mamífers (conills, senglars, etc..)

Varetas de cola (visc) en petites basses, un altre tipus de caça il·legal és la col·locació de varetas impregnades amb cola (visc), al voltant de petites basses on van a beure les aus. 

Amb aquest tipus de tècnica (les mateixes varetas que s’utilitzen en el Parany), són tot tipus d’aus les que poden ser capturades, especialment aus insectívores (currucas, pit-rojos, carboners, etc..) i paseriformes (merles, zorzales, pinsans, caderneres, verderones, etc..), que es veuen exposades i cauen, morint algunes per ahogamiento.

Altres tipus de tècniques furtives, hi ha alguns tipus de caça il·legals que es donen de major o menor grau al llarg de la Comunitat Valenciana i especialment a Castelló, les xarxes verticals, l’ancesa (captura de paseriformes a la nit), el sevall (col·locació de menjar en un punt fix i, en acostumar-se, atrapar-les amb xarxes), etc.

Al final el que pretenem és que les morts il·legals i entrades en els Centres de Recuperació es reduïsquen en un important percentage (30 – 50%) i que tant l’Administració com els propis caçadors siguen responsables dels seus actes i complisquen la legislació vigent.

Per a més informació: GER-Caça il·legal Comunitat Valenciana

Des d’aquesta pàgina és important que qualsevol ciutadà denuncie els casos de furtius en la Comunitat Valenciana, les poblacions d’aus i altres animals no poden suportar aquest nivell de mortalitat de forma il·legal.

12.- Campanya contra els enverinaments.

Aquesta campanya està motivada per l’augment dels casos d’enverinaments trobats a la província de Castelló. Enverinaments cada vegada més freqüents en gossos i gats de carrer o de caçadors, però el més greu és que s’estan trobant animals salvatges com rabosses o el més important d’àguiles de panxa blanca, espècies en perill d’extinció a nivell europeu i peninsular.
Això ens obliga a tenir els ulls oberts i augmentar els canals de comunicació per a determinar les zones amb enverinament, que s’uneixen a altres morts per caça furtiva.
L’objectiu, és determinar les zones d’enverinaments, les espècies afectades, i els efectes sobre la fauna salvatge.
Denúncia dels casos als agents mediambientals i agents de Seprona, perquè aixequin els cadàvers.

NO TOQUES L’ANIMAL MORT
CRIDA AL TEF. 112

Dades: Com sempre es poden passar al nostre grup per incorporar-los a la base de dades de l’GER, o introdir-los en els anuaris exitents tant d’aus (AOCV) com d’altres vertebrats (AVCS)

13.- Campanya contra els robatoris de pollos de rapinyaires.

Aquesta campanya porta més de 30 anys en marxa, motivada per la presència de robatoris continus de pollos d’aus rapinyaires tant rupícoles (àguila panxa blanca, falcó pelegrí i xoriguer comú), com forestals (àguila calçada, astor, esparver), encara que també en casos molt escassos de pollos de gran duc i altres rapinyaires.
La campanya es va iniciar a mitjans de la dècada dels anys vuitanta de segle passat, on era molt freqüent els robatoris de pollos, destinats principalment per a la falconeria, activitat que no es regula fins a l’any 1988 (DOGV núm. 973, de 30 de desembre de 1988), on es definia l’activitat i es posaven certes normes, que posteriorment es van ampliar en a l’any 2008 (ORDRE de 26 de febrer de 2008), obligant que totes les aus de falconeria provinguessin de cria en captivitat.
Tot i així seguim detectant espolis de nius, destinats a gent que vol un aus a casa, però sobretot per al negoci de venda d’aus rapinyaires il·legals, ja que un pollos d’àguila, falcó o astor són molt valorats econòmicament, sense passar pels Centres de Cria de Rapinyaires legalitzats.
Objectiu: detectar els nius espoliats a les comarques de Castelló, i les espècies de rapinyaires més afectades.
Denúncia: Es denunciés i informés de fet als agents mediambientals i agents de Seprona, dels nius on hem detectat robatoris o desaparicions estranyes de pollos. Cria al Tef. 112
Informació i Sensibilització de la població general: amb ells seguim realitzant xerrades en locals públics i privats per a descriure la importància de conservar les aus rapinyaires i per que no hem expoliarlas o matar-les.

Denúncia als furtius o posa’t en contacte amb nosaltres. 

correu: contact@internatura.org

o crida al 112

 http://www.ecologistasenaccion.org/article31281.html

 

Algunes campanyes ja realitçades, que poden tornar en qualsevol moment.

Campanya contra la destrucció de litoral i les macrourbanitzacions.

Des principi dels anys noranta de segle passat, fins i tot abans, les nostres zones litoras i costa han estat objecte d’especulació urbanística, comprant terrenys a la banda de la línia de costa per fer grans complexos urbanístics sense importales la pèrdua de les condicions mediambientals. Sent en molts casos envaint i dessecant zones de marjal, cas de la marjal de Peníscola, Alcossebre, Orpesa i Benicàssim, i en menor mesures les de Nules, Moncofa, Xilxes i Almenara.

Aquesta campanya es continu amb la instauració d’una Llei de Costes on vam presentar al·legacions per a una Llei de Costes Sostenible (Llei 2/2013, de 29 de maig).
La importància dels ecosistemes desapareixen a mans de insaciables empreses constructores, el cas més escandalós la construcció de el complex Marina d’Or i urbanitzacions pels constructors de el grup Calabuig, que torna anys després sota un aspecte ecològic i verd (greenwashing), volen construir desenes de segones residència i un hotel a la zona de la Colomera, prop de la Renegà (Benicassim-Orpesa).

Objectiu: Principalment aturar la destrucció de litoral i donar suport a les plataformes que es formin, en aquest cas la Plataforma Salvem la Renegà, en el que considerin i puguem.
Denúncia: Es realitza denúncia dels fets ocorregut a les diferents administracions (Ajuntaments i Conselleria de Medi Ambient), denunciar als mitjans la destrucció d’ecosistemes marítims-terrestres d’importància internacional. A el mateix temps aquestes denúncies s’han d’estendre a la Fiscalia, Defensor de Poble, Ministero de Medi Ambient i la Comissió Europa, ja que afecten zones declarades com a LIC (Lloc d’Interès Comunitari), ZEC (Zona d’Especial Conservació), ZEPA (Zona d’Especial Protecció de les Aus), totes elles pertanyent a la Xarxa Natura 2000.

Un dels aspectes més improtantes, en aquests casos, és la massiva mobilització social, ja que és l’única manera de pressionar les administracions i parar a les grans i insaciables empreses constructores.

PER UN LITORAL LLIURE DE FORMIGO

Campanya de protecció del mar Mediterrani. NO a les  Prospeccions Petroliferes.

Al costat dels diferents grups d’Ecologistes en Acció del País València, s’ha iniciat una sèrie d’actuacions sota el lema «Mediterrani: NO a les Prospeccions»

El nostre lema és «Illes Columbretes per sempre netes»

 

Platja d’Almassora – Castelló 19-02-2014

 

Triptic utilitzat en la campanya contra les prospeccions petrolíferes: «Enverinant nostre futur. Explotacions petrolíferes marines«

Illes Columbretes. http://www.ecologistasenaccion.org/IMG/pdf/informe_prospecciones.pdf Vídeo «El planeta Terra eres tú«

LA MAR. CONTAMINACIÓ I ABÚS EN LA PESCA.

• El petroli. Vídeo
• Pesca il.legal. Vídeo
• Pesca responsable.Vídeo
• Pesca responsable. Texto FAO 1995

Campanya contra les Incineradores en el País Valencià.

• NO A LA INCINERADORA DE L’ALCORANUCLEARS NO, GRÀCIES. TANQUEM LES NUCLEARS

Campanya Antinuclear. FUKUSHIMA

  «Fukushima: el accidente y sus secuelas en el tercer aniversario«

Plataforma Tanquem Cofrents

Campanya contra el Fracking: Diciembre-2012:

Día 1/12/2012:

 Xarrada sobre el fracking i presentació del llibre «Agrietando el futuro» a Benicarló (CS). Organitza Associació Cultural Alambor, Ecologistes en Acció i Plataforma Antifracking: Rodrigo Iruzun (àrea d’energia d’Ecologistes en Acció).

Xarrada sobre fracking a Vilafranca (CS). Organitza el Aj de Vilafranca. Ponent: Jose Luis Simón (catedràtic de geologia de la Universitat de Saragossa) i Ingacio Morell (Catedràtic i Geòleg de la Universitat Jaume I de Castelló)

Día 5/12/2012:

Xarrada sobre fracking a Vinaròs (CS). Organitza: Plataforma Antifracking. Ponent: Maite Guardiola (Màster i Doctora en Hidrogeologia).

Plataforma Anti-Fracking Comarques de Castelló

Campanya contra el cultius trangenics.

ALIMENTS SANS. NO AL SEU MANIPULACIÓ GENÈTICA

• NO ALS EXPERIMENTS EN ALIMENTS TRANSGÈNICS.
• Vídeo (la Vía Campesina).
• Xarxa d´Agroecologia de Castelló

Campanya Salvem el Bosc

Aquesta campanya al costat de les d’incendis forestals va ser una de les que més es van implicar les distintes organitzacions naturalistes i ecologistes de l’Pais Valencià.
Aquesta campanya anava deregida a la publicació d’una Llei forestal a principi de la decada dels anuys noranta del sigle passat, modificada als anys 2018. Llei que voliem sostenible i respectuosa amb els ecosistemes i les masses boscoses i de matoll, que alberguen gran quantitat de vertebrats i invertebrats, i de flora de gran valor, etc ..
Campanya que anava dirigida a conservar les masses boscoses situades en les diferents zones des dels corredors litorals, prelitorals i muntanya, ja que es veien amenaçades per diferents aspectes, des de la provocació d’incendis forestals per a la cosntrucció de segones residències, construcció de pistes i carreteres enmig de bosc, les tales abusives de grans empreses fusteres o simplement per enveja o negligència.
Objectiu: Manteniment, conservació, protecció i restauració de les masses boscoses del territori valencià. Per una Llei Forestal
Denúncia: De tots els abusos i tales abusives d’arbres (pins, sureres, alzines, roures, i matoll, etc.), així com la tala d’arbres grans i vells que alberguen nius de rapinyaires o altres espècies de vertebrats en perill.

Campanya contra els incendis forestals.

1990-2019

Seguint amb les campanyes anuals contra els incendis forestals des d’anys 80-90 de segle passat. Seguim amb una nova campanya contra els incendis forestals 2015. Aquest any amb la problemàtica sorgida per la modificació de la «Llei de Montes«, on s’ha anul·lat l’article que feia referència a la protecció del sòl després d’un incendi forestals. S’obri la possibilitat de requalificar els terrenys incendiats immediatament després d’incendi.

 

NO MES FOC

Juliol-

Campanya contra els incendis forestals.

     

«Ara toca dir NO als incendis«

La importància dels incendis forestals no ha de caure en l’oblit per part dels ciutadans. Són molts els interessos de les nostres muntanyes per als usuaris, agricultors, recol · lectors, ramaders, empresaris i industrials, excursionistes, etc … Però cada vegada més les nostres muntanyes adquireixen més importància, com productors d’aliments i refugi a molts éssers vius (humans i animals), llocs d’espècies vegetals úniques, així com la seva funció en el manteniment dels aqüífers, barrera davant riuades i inundacions i la disminució de l’efecte hivernacle.

Per tot això el GER–EA torna a treure la mateixa campanya de l’any 2013, ja que és de vital importància mantenir una sèrie de conductes i activitats a la muntanya per evitar la seva degradació i desaparició, incloent la pèrdua d’habitatges i vides humanes que viuen o treballen.

 

Incendis forestals, que no s’escapin.

Juny-2013

La Comunitat Valenciana és un dels territoris més amenaçats i propens a la instauració d’incendis forestals, processos erosius i desertització. Qualsevol incendi no només destrueix árbres i arbusts, sinó tot un sistema de vida vegetal, animal i fins i tot vides humanes. Tot esforç és important i necessari per PREVINDRE els incendis forestals.

EL BOSC: INCENDIS FORESTALS.

Campanyes: 2011: «Volem Tallafocs Vius». Per prevenir els incendis forestals aposta pels tallafocs vius. 2012: «No facis foc a la muntanya»

 

Conscienciació ciutadana. Educació Ambiental.

Juliol del 15 al 29 en el Termet. 

Programación Estiu al Termet 2014

Gaudint la terra Colònies d’estiu d’Ecologistes en Acció al Mas de Noguera   Del 8 al 14 de juliol   Aquest estiu Ecologistes en Acció del País Valencià col·labora amb el Mas de Noguera en l’organització de les Colònies d’estiu “gaudint la terra”.   Aquesta experiència de contacte compartit amb la natura proporcionarà als nostres xiquets i xiquetes diversió, amistat, aprenentatge i noves mirades al món.   A les colònies recuperem sabers camperols, alhora que aprenem a cuidar-nos tenint cura del nostre entorn: cultivant, recol·lectant, transformant i conservant aliments, atenent els animals de la granja, coneixent les herbes…   Del 8 al 14 de Juliol al Mas de Noguera. Caudiel. Castelló. 70 places, per a xiquets i xiquetes de 6 a 14 anys.     Inscripcions fins al 7 de juny Informació: 964144074 Preu: 278 € (260 € per a socis d’Ecologistes en Acció)   Inscripcions: gaudintlaterra@gmail.com

 22-juliol.  Excursións .Les aus rapinyaires al riu Millars.

Xarrada realitzada per membres del GER-EA sobre les aus rapinyaires localitzades al riu Millars dels la Pobla d’Arenós a la desembocadura al mar Mediterràni entre Almassora i Borriana. Després farem un itinerari nocturn pel paratge del Termet, gaudint dels sons de la nit identificant tant vertebrats com invertebras per el seu só tant a la pineda com al llit del riu Millars.   

 

Programació de la activitat 2014.

Resum activitat 2013.

Campanya de protecció de l’àguila reial i àguila de panxa blanca i altres rapinyaires 1985-2013

 

El GER – EA , llança una nova campanya de protecció de l’àguila de panxa blanca i àguila real en la província de Castelló , a causa del gran augment de morts de àguiles per l’home en forma de trets i trampes. Així mateix i especialment l’àguila de panxa blanca, es veu molt afectada per estructures verticals com les línies i torres elèctriques.

A aquestes morts s’uneix la gran destrucció dels hàbitats adequats per rompudes per a cultius , construcció de pistes per les rodalies dels nius , treballs forestals en època de cria , així com l’augment d’esports de muntanya com les rutes exursionistas o senderisme , escalada, rutes a motor , bicicletes , etc a èpoques claus com la Setmana Santa i molt a prop o en els mateixos tallats dels nius , així com la presència contínua d’observadors.

A més un dels factors gairebé determinant és la mala qualitat dels territoris de cria i la manca d’aliment .

Problemes que venim denunciant des de fa més de dues dècades però sembla que la Conselleria de Medi Ambient fa orelles sordes a les nostres recomanacions .

Considerem de vital importància alguns aspectes :

1 . – Continuar amb els treballs de seguiment de les zones de cria (investigació) .

2 . – Declaració de les zones com a espais protegits .

3 . – Actuar i perseguir els infractors ( furtius ) .

4 . – Eliminació o rectificació de totes les línies elèctriques propers a les zones de cria i de aliment, per a disminuir la mortaldat de l’espècie .

5 . – Augment de les espècies presa, per afavorir el manteniment dels territoris i assegurar la reproducció .

6 . – Disminució de les molèsties humanes, prohibint de gener a agost qualsevol activitat en la proximitat dels nius.

7. – Sensibilització tant a la població adulta com els joves, explicant la importància del manteniment de les àguiles. Fins i tot a la pròpia Conselleria de Medi Ambient, poc sensible amb els aspectes de protecció d’aus i més sensibles en tema de caça il · legal com el parany.

El bosque protector – Fauna amenazada: Águila perdicera – RTVE.es

[Informe] La caza ilegal, masiva y no selectiva en la Comunidad Valenciana

Campanya contra la mort il-legal de rapinyaires:

Novembre – Decembre 2013

Una nova campanya del GER-EA per evitar la mort il · legal d’aus rapinyaires. «Per què? NO més morts«. A la província de Castelló es maten de forma il·legal entre 200 i 250 aus rapinyaires, moltes d’elles queden ferides a la muntanya, altres són dissecades i exhibides en cases particulars o bars. En un gran nombre arriben als centres de recuperació de Castelló, València o Alacant. És un absurd seguir matant rapinyaires il · legalment al segle XXI.

 

Àguila de panxa blanca (jove). Fondeguilla Agost-2013

  

Esparver cendrós ferit a Tirig.

Juliol 2000

 

 

 

Caça il · legal amb parany a la Comunitat Valenciana – Castelló

 

Caça il·legal amb ceps a la Comunitat Valenciana – Castelló

Gener-2013

És costum en diferents zones de Castelló, la utilització de ceps i ballestes per a la captura de petites aus fringil.lides com tords i merles comuns, així com altres aus insectivores com els pit-rojos i tallarols. Es col · loquen entre els horts de tarongers a la zona costanera i entre oliveres a la part interior de la província. Aquestes aus mortes tenen la destinació de la gastronomia i consumides tant a nivell familiar com venudes de forma il·legal a bars i restaurants de la zona.

NO A LA CAÇA ILEGAL

Campanya per protegir el riu Millars.

Aquesta campanya realitzada juntament amb altres grups ecologista locals de Castelló, e iniciada a l’any 1991, és motivada per la gran deixadesa que fan les administracions responsables sobre el riu i especialment la desembocadura.
Objectiu: Restaurar i Protegir la desembocadura de l’riu Millars a el pas de les poblacions de Vila-real, Borriana i Almassora.

Denúncia: Per a això s’han realitzat diversos escrits a la Conselleria de Medi ambient, denunciant la situació actual, abocaments il·legals, caça, furtivisme, talls d’aigua en època de nidificació, etc ..
Desenvolupament: Edita cartells i tripcticos per sensibilitzar la població.

•