Dissabte passat 30/01/2016, diferents membres de SEO-castelló, APNAL-Ecologistes en acció i GER-EA, ens desplacem al massis del Penyagolosa per fer una accensión fins al pic i desplaçar-nos per la base el massís. Al final ens vam ajuntar 22 persones disposades a pujar al pic.
L’excursió va ser guiada pel company Carlos Izquiedo, gran naturalista i coneixedor de la zona i expert en esport de risc.
Deixem els cotxes a Sant Joan de Penyagolosa i ens desplacem pel meravellós barranc de la Pegunta cap a la zona alta. Durant aquest trajecte vam poder observar l’impressionant bosc de pi roig i negral, amb arbres i arbustos molt interessants, destacant els til·lers, aurons i grèvols. També vam gaudir de la presència i cant d’espècies d’aus com el Bec-tort (Loxia curvirostra), primavera (Periparus ater), Capellanet (Lophophanes cristatus), Raspinell comú ( Certhia brachydactyla), pica-soques blau (Sitta europaea), griva (Turdus viscivorus), picot (Picus viridis), etc ..
En arribar al pla, vam agafar la senda de l’accés al pic. Uns pocs metres abans, ens vam desplaçar cap al coll de Portellàs i des d’alli per una grabera molt inclinada a buscar la base del massís, desplaçant-pel fins al centre on descansem i recuperem les forces, mentre observàvem la placa del centre excursioniste de Castelló de fa més de sesensa anys.
Des d’aquest punt vam poder gaudir de la presència de diversos voltors comuns (Gyps vulvus), i d’unes vsitas i paisatges increïbles. Carlos Izquierdo ens anava comentant tots els aspectes més interessants de la ruta, així com de les característiques de les roques i les vies d’escalada que eren utilitzades pels escaladors. De la mateixa manera ens va explicar la pujada des del nostre punt fins al massís per la gran esquerda de la caldera. Un cop descansats vam seguir descendint per la gravera fins a altres punts d’interès de la base del massís. Des d’aquest punts vam poder observar a 5 cabres salvatges (Capra pyrenaica) pasturant sota dels pins. 
La ruta dissenyada era per poder observar al massís el Pela-roques (Tichodroma muraria), au que ens visita a l’hivern molt cridanera pel seu color vermell a les ales. Va ser impossible veure-ho tot i que revisem tots els tallats de la zona.
Amb les cames destrossades vam començar l’accés per la gravera fins al coll i des d’alli fins a Sant Joan del Penyagolosa, 6 hores de caminada, un trenca cames però vam poder gaudir de la duresa del Penyagolosa, i desplaçar-nos per rutes poc convencionals.
Mès informació: Ascenso al portellas 2016. Grupo Local SEO-Castellón
El mussol marí és un rapinyaire nocturn escassa com a reproductora a la península ibèrica. Fins a la dècada dels noranta només es coneixia una reproducció segura al Delta de l’Ebre i una altra a Mallorca. Però a partir de 1993, es troba una població reproductora important en les zona de l’altiplà nord (Castella i Lleó), i altres més petites a la Rioja i Catalunya, relacionades amb grans poblacions de talp camperol (Microtus arvalis). A la Comunitat Valenciana no es posseeixen dades com reproductor però si com hivernant. Tots els anys aquest mussol provinent del nord d’europa passa els mesos hivernals a diferents zones de la província de Castelló.
Els perills que poden tenir aquests mussols a la zona, práticamente es limita a la caça, a causa que poden ser atrapades pel dia o l’alba i capvespre pels gossos de caça o mortes per tret per algun caçador desaprensiu. De la mateixa manera s’han trobat algun mussol atropellat.