El dia 2 de febrer és el dia mundial de les zones humides, i com tots els anys el GER-EA intenta cridar l’atenció a la societat sobre la importància d’aquests enclavaments, que encara que molts estan declarats com protegits, però la veritat és que estan totalment abandonats per les administracions reponsables. A Castelló hi ha alguns que estan protegits totalment o parcialment, com el Prat de Torreblanca-Cabanes, marjal de Peníscola, marjal d’Almenara, desembocadura del Millars i últimament la Llacuna de Sant Mateu, però hi ha molts més abandonats, amb intents de dessecació com la marjal d’Orpesa, el Quadro de Santiago a Benicàssim, el Pou a Nules, la desembocadura del riu Belcaire en Moncofa o la marjal de Xilxes.
Zones totes elles amb un gran valor ecològic i abandonades al seu deteriorament, el principal perill és la contaminació, dessecació i urbanització dels mateixos.
Recordem que els valors de les zones humides, són ecològics, socials i econòmics, que van des de l’equilibri hídric, el manteniment d’una fauna única i en perill d’extinció, fins l’esplai i explotació sostenibles dels seus recursos naturals.
El passat 29 de gener, celebrarem el Dia Mundial de les Zones Humides, desplaçant-mos a la Marjal d’Almenara. Activitat organitzada per Castelló en Ruta i SEO-Birdlife i el GER-EA va fer de guia per la marjal, explicant als assistents la importància de l’aigua i la seva procedència i les espècies d’aus existents a la marjal.
A les 10 h. ens trobem a la zona de l’aparcament de l’Estany, des d’alli vam iniciar la ruta pujant a sobre de la muntanyeta per tenir una gran perspectiva de tota la marjal, observant no solament la zona de l’Estany sinó totes les finques de cultiu inundades tant del municipi d’Almenara com de la Llosa.
Baixant de la muntanyeta, vam poder observar l’entrada d’aigua cristal·lina i dolça provinent de la Sª d’Espadà pel que es coneix com «Ullals», aportant l’aigua a la zona dels Estanys i part de la marjal.
Des alli anem per la senda ecològica que envolta el Estanyet, per cert ple de pescadors, cap a la zona de l’observatori d’aus. La gran sorpresa va ser veure l’observatori totalment cremat, cosa que ens impacte a tots els assistents, comentant que per més Educació ambiental que fem des fa anys, el resultat és el que tením davant dels ulls. En aquesta zona inundada vam poder observar alguna corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) i coll verds (Anas platyrhynchos).
A continuació i degut a l’alt nivell d’inundació dels camins per les passades pluges, canviem la ruta inicial i ens dirigim cap als arrossars de la Llosa. Durant el trajecte disfrutem de diferents espècies d’aus com garseta blanca (Egretta garzetta), esplugabous (Bubulcus ibis), agró blau (Ardea cinerea), així com de petits ocells com el teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus), el botxí meridional (Lanius meridionalis), el trist (Cisticola juncidis), gafarrons (Serinus serinus), mosquiteres (Phylloscopus collybita), pit-rojos (Erithacus rubecula), pinsans (Fringilla coelebs), verderol (Chloris chloris), cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), etc..
Continuant pel camí arribem als arrossars de la Llosa totalment inundats, trucant l’atenció tres grues (Grus grus) que estaven menjant a la zona seca del arrozar, a més una parella d’arpellot de marjal planejaven intentant aconseguir aliment. 
Ens desplacem per la pista fins arribar a la finca de Peris, arrozar també inundat i amb centenars d’aus alimentant-se. Les espècies identificades i més cridaneres 5 agróns blancs (Egretta alba), diversos centenars de picaport (Plegadis falcinellus), un grup d’uns 40 corba marina grossa. Grups molt grans de gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus), entre les quals apareixia alguna gavina corsa (Larus audouinii) i diverses desenes de gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), amb algunes gavinot fosc (Larus fuscus), menjant crancs americans. Altres espècies, com les merites (Vanellus vanellus) ens van fer gaudir del matí, i petites aus com la cueta blanca (Motacilla alba), i el pit blau (Luscinia svecica), y decenes de roquer (Ptyonoprogne rupestris),…
Fem una parada per a esmorzar, un parell de fruites i un glop d’aigua, i sobre les 12h. continuem per camins de la marjal, trucant l’atenció un grup d’unes 70 agró blaus totes alineades prenent el sol. Ja tornant cap als cotxes, un arpellot de marjal mascle ens va sorprendre amb les seves vol, realitzant picats contra un altre arpellot jove, al mateix temps una muixeta estava planegant sobre la zona de joncs.gaudint els assistents d’aquestes rapinyaires intentant plasmar una fotografia en vol.
A les 13:30 h. vam acabar després de donar un bon passeig (5,2 km. de distància), observant la bellesa de la zona humida de la marjal de la Llosa – Almenara.
El temps ens va acompanyar durant tota la ruta, fent molt agradable els comentaris i observacions dels assistents.
Per a més informació:
