Grup d’Estudi i Protecció dels Rapinyaires – Ecologistes en Acció (GER-EA)
Tenint coneixement que a la zona del Bovalar del Penyagolosa, en terme de Vistabella del Maestrat, esta sent objecte de tales de grans pins negres (Pinus nigra subsp. Salzmanii) endèmics i indirectament de vegetació arbustiva autòctona, sota un suposat «Projecte de restauració d’hàbitat» en la muntanya pública, zona declarada LIC (Lloc d’Interès Comunitari) i ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus), formant part de la Xarxa Natura 2000, i afectada per la Directiva d’Aus (2009/147 / CEE) i la Directiva d’Hàbitats (92/43 / CEE), i dins de la zona de PORN (Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals) del Parc Natural del Penyagolosa.
Membres del GER s’han desplaçat a la zona, per a determinar l’impacte en el bosc de grans pins, alguns de més de cent anys, on habita una important població de rapinyaires forestals, com àguila calçada (Aquila pennata), àguila serpera (Circaetus gallicus), esparver (Accipiter nisus), astor (Accipiter gentilis), aligot (Buteo buteo), falconet (Falco subbuteo) fins i tot hi ha presència de rapinyaires nocturnes com el mussol banyut (Asio Otus), espècies d’aus que necessiten un ampli bosc madur per a instal·lar els seus nius i una gran cobertura arbòria per a la seva defensa i cria, pel que qualsevol alteració de l’habitat actual pot interferir negativament en la seva supervivència.
Zona que a més s’ha pogut detectar la presència de Picot negre (Dryocopus martius), au molt escassa a la península ibèrica, sent l’única zona d’aquesta espècie a la Comunitat Valenciana, i que necessita gran i vells troncs per poder instal·lar els seus nius.
Aquestes aus necessiten de bosc madurs de pins de gran mida, amb sotaboscos molt poc alterats i autòcton, cas com l’existent de roures xicotets, aurons, carrasques, etc.
Això fa que la intervenció en aquests espais de bosc madur han de ser molt escasses o nul·les i amb una visió i actuació quirúrgica, la finalitat, en cas d’intervenció, és augmentar el valor ecològic i la biodiversitat de la zona. Sent interessant anar eliminant especies de pins al·lòctones (pins de la varietat austríaca) de forma progressiva, en un període de diversos anys, sent substituït per plantacions de sabinar autòcton, on existia i dóna nom a la zona.
Membres del GER hem observat i fotografiat les primeres actuacions a la zona i considerem que s’estan sobrepassant de la forma d’actuar, ja hem comentat que ha de ser de manera quirúrgica i vigilada per experts. Res d’això s’està produint, trobant grans rodals on s’han talat tots els pins, d’una manera abusiva, són centenars de pins madurs i sans talats.
Ens dóna la sensació que aquesta forma de tala va més encaminada cap a una explotació de la fusta, el projecte planteja a la tala de 62.000 pins, que la protecció de la zona, amb una inversió cofinançada amb fons FEDER d’1.2 milions d’euros. Pins de grans perímetres, amb diàmetres de 92 cm, ja han estat tallats i temem que siguin molt més els centenars de pins talats d’aquestes dimensions.
Considerem que aquesta zona ja ha estat objecte de grans tales abusives en les zones de cria de rapinyaires i fins i tot ha estat objecte de projectes d’instal·lació de zones d’esbarjo i acampada (encara hi ha murs de ciment visibles), que es van poder aturar.
Considerem que en aquesta zona no hauria d’haver cap actuació, ja que tant la zona de pins i altres àrbres com el sotabosc, s’autoregulen sense la necessitat d’intervenció humana.
Creiem que en gran part de la zona de pinades madurs no s’haurian de realitzar cap actuació, ja que en un bosc tot influeix sobre tot.
De nou, sembla que ens trobem amb un cas més d’humanitzar el bosc, oblidant les espècies tant de flora i fauna existents amb creixement natural. I indirectament davant l’explotació de la fusta dels recursos naturals. Implicant a més, la creació o readaptació de pistes forestals, llocs de treu dels troncs, etc, el que implica encara més deteriorament de la zona.
Amb el que estem veient pensem que es va fer una gran destrossa de la zona, centenars de pins talats, grans àrees sense pins negres endèmics ni matoll autòcton, on suposem que hi haurà una gran inversió en una zona que no s’hauria d’intervenir en la mesura que estem veient.
Per tot això, el GER-EA ha demanat a la Conselleria de Medi Ambient, el propulsor i responsable del projecte, que paralitze les tales abusives i que es realitze una inspecció i vigilància molt extricta per professionals, per evitar noves tales sense sentit, sota una aparença de restauració d’hàbitat d’interès europeu.
ENTRE TOTS EVITEM LA DESTRUCCIÓ DELS BOSCOS
LLUITEM PEL NOSTRE PATRIMONI FORESTAL
Internatura: http://www.internatura.org/campanya_tala_penyagolosa.php
Enllaç directe a la noticia en el portal d’À Punt (minut 06:20)
