Tales forestals al Bovalar del Penyagolosa, nov-dic-2020. Aturem un projecte sense sentit.

Grup d’Estudi i Protecció dels Rapinyaires – Ecologistes en Acció (GER-EA)

Tenint coneixement que a la zona del Bovalar del Penyagolosa, en terme de Vistabella del Maestrat, esta sent objecte de tales de grans pins negres (Pinus nigra subsp. Salzmanii) endèmics i indirectament de vegetació arbustiva autòctona, sota un suposat «Projecte de restauració d’hàbitat» en la muntanya pública, zona declarada LIC (Lloc d’Interès Comunitari) i ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus), formant part de la Xarxa Natura 2000, i afectada per la Directiva d’Aus (2009/147 / CEE) i la Directiva d’Hàbitats (92/43 / CEE), i dins de la zona de PORN (Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals) del Parc Natural del Penyagolosa.

Una de les zones on encara no s’ha intervingut

Membres del GER s’han desplaçat a la zona, per a determinar l’impacte en el bosc de grans pins, alguns de més de cent anys, on habita una important població de rapinyaires forestals, com àguila calçada (Aquila pennata), àguila serpera (Circaetus gallicus), esparver (Accipiter nisus), astor (Accipiter gentilis), aligot (Buteo buteo), falconet (Falco subbuteo) fins i tot hi ha presència de rapinyaires nocturnes com el mussol banyut (Asio Otus), espècies d’aus que necessiten un ampli bosc madur per a instal·lar els seus nius i una gran cobertura arbòria per a la seva defensa i cria, pel que qualsevol alteració de l’habitat actual pot interferir negativament en la seva supervivència.

Zona que a més s’ha pogut detectar la presència de Picot negre (Dryocopus martius), au molt escassa a la península ibèrica, sent l’única zona d’aquesta espècie a la Comunitat Valenciana, i que necessita gran i vells troncs per poder instal·lar els seus nius.

Aquestes aus necessiten de bosc madurs de pins de gran mida, amb sotaboscos molt poc alterats i autòcton, cas com l’existent de roures xicotets, aurons, carrasques, etc.

Això fa que la intervenció en aquests espais de bosc madur han de ser molt escasses o nul·les i amb una visió i actuació quirúrgica, la finalitat, en cas d’intervenció, és augmentar el valor ecològic i la biodiversitat de la zona. Sent interessant anar eliminant especies de pins al·lòctones (pins de la varietat austríaca) de forma progressiva, en un període de diversos anys, sent substituït per plantacions de sabinar autòcton, on existia i dóna nom a la zona.

Membres del GER hem observat i fotografiat les primeres actuacions a la zona i considerem que s’estan sobrepassant de la forma d’actuar, ja hem comentat que ha de ser de manera quirúrgica i vigilada per experts. Res d’això s’està produint, trobant grans rodals on s’han talat tots els pins, d’una manera abusiva, són centenars de pins madurs i sans talats.

Una de les zones on s’està realitzant la tala.

Ens dóna la sensació que aquesta forma de tala va més encaminada cap a una explotació de la fusta, el projecte planteja a la tala de 62.000 pins, que la protecció de la zona, amb una inversió cofinançada amb fons FEDER d’1.2 milions d’euros. Pins de grans perímetres, amb diàmetres de 92 cm, ja han estat tallats i temem que siguin molt més els centenars de pins talats d’aquestes dimensions.

Considerem que aquesta zona ja ha estat objecte de grans tales abusives en les zones de cria de rapinyaires i fins i tot ha estat objecte de projectes d’instal·lació de zones d’esbarjo i acampada (encara hi ha murs de ciment visibles), que es van poder aturar.

Considerem que en aquesta zona no hauria d’haver cap actuació, ja que tant la zona de pins i altres àrbres com el sotabosc, s’autoregulen sense la necessitat d’intervenció humana.

Creiem que en gran part de la zona de pinades madurs no s’haurian de realitzar cap actuació, ja que en un bosc tot influeix sobre tot.

De nou, sembla que ens trobem amb un cas més d’humanitzar el bosc, oblidant les espècies tant de flora i fauna existents amb creixement natural. I indirectament davant l’explotació de la fusta dels recursos naturals. Implicant a més, la creació o readaptació de pistes forestals, llocs de treu dels troncs, etc, el que implica encara més deteriorament de la zona.

Membre de l’GER mesurant el diàmetre dels pins tallats

Amb el que estem veient pensem que es va fer una gran destrossa de la zona, centenars de pins talats, grans àrees sense pins negres endèmics ni matoll autòcton, on suposem que hi haurà una gran inversió en una zona que no s’hauria d’intervenir en la mesura que estem veient.

Membre del GER col·locant la pancarta de denúncia.

Per tot això, el GER-EA ha demanat a la Conselleria de Medi Ambient, el propulsor i responsable del projecte, que paralitze les tales abusives i que es realitze una inspecció i vigilància molt extricta per professionals, per evitar noves tales sense sentit, sota una aparença de restauració d’hàbitat d’interès europeu.

ENTRE TOTS EVITEM LA DESTRUCCIÓ DELS BOSCOS

LLUITEM PEL NOSTRE PATRIMONI FORESTAL

Internatura: http://www.internatura.org/campanya_tala_penyagolosa.php

Notícia apareguda en la televisió autonòmica À Punt, amb membres del GER

Enllaç directe a la noticia en el portal d’À Punt (minut 06:20)

Penyagolosa. Excursió dels grups ecologistes i naturalistes 30/01/2016.

Penyagolosa-2-05-2015-IMG_8Penyagolosa-b-30-01-2016-IMMapa-1Dissabte passat 30/01/2016, diferents membres de SEO-castelló, APNAL-Ecologistes en acció i GER-EA, ens desplacem al massis del Penyagolosa per fer una accensión fins al pic i desplaçar-nos per la base el massís. Al final ens vam ajuntar 22 persones disposades a pujar al pic.

Penyagolosa--30-01-2016-aIPenyagolosa-1a-30-01-2016-IPiquituerto-30-01-2016-IMG_L’excursió va ser guiada pel company Carlos Izquiedo, gran naturalista i coneixedor de la zona i expert en esport de risc.

Trepador-azul-IMG_2Deixem els cotxes a Sant Joan de Penyagolosa i ens desplacem pel meravellós barranc de la Pegunta cap a la zona alta. Durant aquest trajecte vam poder observar l’impressionant bosc de pi roig i negral, amb arbres i arbustos molt interessants, destacant els til·lers, aurons i grèvols. També vam gaudir de la presència i cant d’espècies d’aus com el Bec-tort (Loxia curvirostra), primavera (Periparus ater), Capellanet (Lophophanes cristatus), Raspinell comú ( Certhia brachydactyla), pica-soques blau (Sitta europaea), griva (Turdus viscivorus), picot (Picus viridis), etc ..

PenyagolosaIMG_3783Penyagolosa-3a-30-01-2016-IPenyagolosa-hf-30-01-2016-IPenyagolosa-4a-30-01-2016-IPenyagolosa-5aa-30-01-2016-Penyagolosa-8a-30-01-2016-IPenyagolosa-a-30-01-2016-IMPenyagolosa-16a-30-01-2016-En arribar al pla, vam agafar la senda de l’accés al pic. Uns pocs metres abans, ens vam desplaçar cap al coll de Portellàs i des d’alli per una grabera molt inclinada a buscar la base del massís, desplaçant-pel fins al centre on descansem i recuperem les forces, mentre observàvem la placa del centre excursioniste de Castelló de fa més de sesensa anys.Piquituerto-30-01-2016-bbIM Penyagolosa-hlf-30-01-2016- Xodos-IMG_3742Penyagolosa-hh-30-01-2016-I

Des d’aquest punt vam poder gaudir de la presència de diversos voltors comuns (Gyps vulvus), i d’unes vsitas i paisatges increïbles. Carlos Izquierdo ens anava comentant tots els aspectes més interessants de la ruta, així com de les característiques de les roques i les vies d’escalada que eren utilitzades pels escaladors. De la mateixa manera ens va explicar la pujada des del nostre punt fins al massís per la gran esquerda de la caldera. Un cop descansats vam seguir descendint per la gravera fins a altres punts d’interès de la base del massís. Des d’aquest punts vam poder observar a 5 cabres salvatges (Capra pyrenaica) pasturant sota dels pins. Penyagolosa-d-30-01-2016-IM Penyagolosa-c-30-01-2016-IMPenyagolosa-b-30-01-2016-IM Piquituerto-30-01-2016-b

La ruta dissenyada era per poder observar al massís el Pela-roques (Tichodroma muraria), au que ens visita a l’hivern molt cridanera pel seu color vermell a les ales. Va ser impossible veure-ho tot i que revisem tots els tallats de la zona.

Penya-voltor-IMG_3759Penya-a-voltor-IMG_3759Penyagolosa-e-30-01-2016-IMAmb les cames destrossades vam començar l’accés per la gravera fins al coll i des d’alli fins a Sant Joan del Penyagolosa, 6 hores de caminada, un trenca cames però vam poder gaudir de la duresa del Penyagolosa, i desplaçar-nos per rutes poc convencionals.

Mès informació:  Ascenso al portellas 2016Grupo Local SEO-Castellón

Penyagolosa-aa-30-01-2016-IMG_

Observacions al Masiss del Penyagolosa i el Pla de Vistablella 18/08/2012

Un viatge ràpid al Penyagolosa, es descriuen les espècies observades a la zona:

Nom cientific Nº individuos
Garrulus glandarius 9
Erithacus rubecula 4
Parus major 1
Parus caeruleus 1
Parus ater 2
Merops apiaster 3
Saxicola torquatus 3
Turdus viscivorus 2
Oenanthe oenanthe 22
Carduelis cannabina 35
Circaetus gallicus 3
Hieraaetus pennatus 6
Columba palumbus 12
Turdus viscivorus 2
Falco tinnunculus 8
Carduelis carduelis 6
Phoenicurus ochruros 1
Pyrrhocorax pyrrhocorax 58
Lanius senator 1
Saxicola torquatus 2
Merops apiaster 1
Gyps fulvus 4
Corvus corone 17
Corvus corax 1

No s’observa cap moviment migratori en les aus observades, poden ser locals la majoria.

Una de les cites, encara que no d’aus, més important del dia ha estat la troballa d’un cabirol femella mort a la ruta del b º de la Pegunta. Sembla que no fa molts dies ja que encara que fa un poc d’aulor, no detectem descomposició de la pell. Desconeixem la causa, però sembla que troba una petita lesió a l’abdomen i s’observa restes de sang a la boca. Informem a la guarderia mediambiental.

L’espècie que estava en molt pocs exemplars, des del 2011 el Consell autoritza la seva caça en els vedats que ho sol · licitin.

Penyagolosa i el Riu Montlleó 24/03/2012

El dia 2012.03.24, membres del GER-EA, ens desplacem al Massís del Penyagolosa i al Riu Montlleó amb l’objectiu de controlar a les parelles d’àguila real i de voltor comú.
Aprofitem el dia per desplaçar-nos per diverses zones del Penyagolosa, del Pla de Vistabella i del Riu Montlleó (veure mapa). El que més ens va sorprendre en arribar, va ser la gran quantitat de neu que encara quedava acumulada en molts llocs de la zona, trobant en algun punt un meravellós paisatge hivern-primaveral.

Encara que la quantitat d’aus va ser escàs i al final no vam poder observar a les àguiles reals, gaudim d’altres espècies de la zona.

El la taula següent s’exposen les aus observades en els diferents punts de control.

Nom cientific Individuos
Corvus corax 3
Gyps fulvus 3
Phoenicurus ochruros 3
Corvus corone 28
Sylvia melanocephala 1
Parus ater 4
Picus viridis 1
Fringilla coelebs 24
Serinus serinus 2
Falco tinnunculus 1
Saxicola torquatus 9
Carduelis cannabina 4
Lanius meridionalis 1
Carduelis carduelis 4
Columba oenas 7
Turdus viscivorus 12
Circaetus gallicus 1
Emberiza cirlus 1
Buteo buteo 1

 

Pinsà mascle i femella                                      Xixella                               Cagamànecs

 

  

Corb                      Àguila serpera                                       Passerell

Al mateix temps que anavem intentant identificar el màxim nombre d’aus, contemplàvem l’extensíssima arquitectura rural, des de les cabanes o refugis de pedra, fins a les diferents tipus de masies o coberts. Una riquíssima arquitectura dels pobles confosos entre la natura, al costat dels seus i les gents d’aquests.

 

Unit a l’aprofitament forestala l’agricultura, ramaderia i altres. Que en aquesta zona detectem amplis cultius destinats a aquesta activitat.

   

La gran riquesa natural i humana que caracteríza aquesta zona, es resite a cedir terreny davant algunes agressions que es van produint a la zona, algunes potenciades per la pròpia Conselleria de Medi Ambient, com la tala d’arbres o pins vells, que són importants per la instal · lació de nius de rapinyaires forestals, l’eliminació de gran quantitat de pins amb l’objectiu d’eliminar el vesc, la lluita NO biològica contra la processionària, o la instal · lació de línies elèctriques sense les mesures o disseny necessaris per evitar la mort d’aus per electrocució o col · lisió o el filferro espinós per separar finques o perquè els animals domèstics desapareguen, sense oblidar la sobre caça o caça il · legal.

 

   

 

 

 

Caminant pel Penyagolosa 03/03/2012

   

El dissabte 3 de març anem Marc, Jorge i Sergí a fer la ruta dels masos de Xodos. Arribant a sant Joan de Penyagolosa vem 2 cabirols que es posen a correr en veure-nos, un mascle i una femella.
Deixem el cotxe aparcat i començem la ruta pujant pel barranc de la Pegunta  on encara queda neu de la darrera nevada i vem zorzals charlos. Arribem a la Banyadera on agafem un sender que ens porta al Mas de Benages i d’ací agafem un assegador que es canyada reial a Xodos en direcció al Mas de les Mallaes on parem a fer un mosset amb la panoràmica del Penyagolosa nevat i el barranc de Gargan allà baix.
Després seguim pel sender marcat com a PR baixant al Mas de Gargan on hi ha uns ginebres gegants (Juniperus oxcycedrus subs badia).
Continuem pel Mas deCaixó i camp a través arribem finalment al Mas de Vela on ens espera un gos que no para de lladrar.
Ara ja seguim el PR fins el Plà de la Creu i d’ací agafen un altre sender i pugem al Tossal del Marinet on hi ha un poblat ibèric i una vista espectacular. Finalment tornem pel camí dels pelegrins a sant Joan.

Seguidament exposem una sèrie de fotos que vam fer durant la ruta.