Archivos de la categoría Observacions d’aus

Per fi a la Fase 2 els naturalistes ens hem pogut desplaçar-nos a les muntanyes carregats amb els nostres telescopis, prismàtics i càmeres de fotos.
Després que el Covid-19, el coronavirus ha provocat la mort de gairebé 30 mil persones i contagiats a 243.928 persones (amb prova PCR confirmada), encara que les dades són tan confuses que aquestes xifres podrien duplicar-se a Espanya.

Ara sembla que tot va millor, encara que no cal baixar la guàrdia, no hem de pensar que tot ha passat, i que va a ser tot com abans. Hem de seguir estant vigilants, amb l’ús de marcareta, rentat de mans continu, gel hidroalcohólic i mantenint la distància de seguretat de 2 metres, això evités els temits rebrots i tornar enrere, tirant al fem tot el que hem aconseguit fins ara.

Coneixent l’anterior, els naturalistes / ecologistes, hem pogut seguir amb els nostres treballs de control i seguiment de la nidificació de grans rapinyaires, així com altres aus en altres zones i aiguamolls costaners (Prat de Cabanes, desembocadura riu Millars, marjal Pou de Nules, així com en les marjals de Xilxes, la Llosa i Almenara).

Ara que estem a meitat del mes de juny, els nius d’àguila de panxa blanca ja estan buits, els polls ja han saltat de el niu i han començat la seva aventura en solitari, encara que durant un parell de mesos romandran amb els pares, aprenent les diferents formes de alimentar-se i perfeccionant el vol i planatge. En aquesta època, per a nosaltres, és molt difícil localitzar-los i comptabilitzar-los, pel fet que els polls volanders són molt esquius, es desplacen a llargues distàncies i cal invertir un gran nombre d’hores per poder detectar-los.
Pel que fa a l’àguila real encara hem pogut arribar a temps, i pot veure els pollos en el niu, polls enormes ja pràcticament a punt de volar, el que ens ha facilitat el recompte de les parelles reproductores i els polls nascuts.

Fins pràcticament al final d’aquest mes de juny tenim planificat el seguir visitant territoris d’àguila real, aufrany i voltor comú amb polls encara en el niu, i alguns rapinyaires forestals com l’àguila calçada, que els polls romanen en el niu pràcticament fins al mes de agost, el que facilités la nostra tasca.

Posteriorment el nostre esforç se centrà en la localització i identificació de perills per a les rapinyaires, especialment centrat en localitzar torretes i línies elèctriques perilloses, així com basses d’aigua antiincendis o regadiu, entre d’altres.

Des que va aparèixer el coronavirus, virus que afecta les vies respiratòries i la seva ràpida expansió per gairebé tots els països de l’món, provocant l’actual pandèmia, moltes de les activitats realitzades diàriament s’han tallat de cop.

Des del passat 15 de març el govern, mitjançant el Reial Decret 463/2020, de 14 de març, han declarat l’Estat d’Alarma Sanitària, i ens tanquem a casa per evitar contraure i propagar el virus, mitja que ha estat molt eficaç, evitant moltes més morts.

En aquest estat d’Alarma i Confinament, què hem fet els observadors d’aus?, doncs, després d’un parell de dies de dubtes, es va llançar la iniciativa de «Ver Aves desde Casa«, «Observar Aus des del Balcó«, o des SEO (societat espanyola d’ornitologia), es ficava mitjançant» #QuedateEnElNido«, totes les iniciatives amb un objectiu comú, sortir a la balconada o terrassa i observar, sentir i comptabilitzar aus, fins i tot s’han fet concursos per veure qui era el naturalista que més espècies identificava.

El resultat ha estat espectacular, amb centenars de naturalistes, ornitòlegs, biòlegs o simplement aficionats a les aus, han estat diàriament amb els prismàtics i telescopis des dels seus balcons, arribant a descobrir aus que abans no havien estat observades des de les ciutats.

L’avantatge dels observadors que no tenien un bloc d’edifici davant, quedant molt limitat el camp visual, ha estat determinant. Per contra, les millors observacions s’han donat pels naturalistes que vivien en xalets amb jardins, pobles d’interior i costa, de fet, s’han registrats gran quantitat d’espècies que estaven en els seus desplaçaments des del continent africà als seus llocs de reproducció a Espanya i Europa, és a dir, hem agafat de ple la migració prenupcial, tant de aus rapinyaires (milans negres, àguiles pescadores, calçades, marcenques, alcotans, vesper europeu, etc.) com de insectívores (tallarols, mosquiters, orenetes, falciots, avions, abellerols etc. .) i altres. Observant més de 250 espècies entre els diversos centenars de participants de les diferents comunitats autònomes.

En el nostre cas a la Comunitat Valenciana, tots els aficionats a les aus ens hem tret el cap a la balconada a identificar les diferents espècies tant per observació directa com pel cant. Ha estat una activitat que ha trencat la monotonia de l’confinament, sent el canal de contacte el WhatsApp, amb el grup «Pajareros País Valencià» cada dia i de forma immediata es descrivien les aus que s’estaven observant en aquest moment, compartint fotos per identificar espècies dificultoses o llunyanes.

Tot va ser una aventura que ha arribat fins a principi de juny, quan les diferents comunitats autònomes han entrat en diferents Fases de desescalada (Fase 0; Fase 1; Fase 2; Fase 3), en cada fase es pot fer una sèrie de coses.

El que més ens va indignar els naturalistes, ha estat veure com en la fase 1, es podia anar a caçar i pescar per tota la província, però estava prohibit anar a observar aus al camp, és a dir, es poden matar els animals (aus, mamífers, peixos), però no podem anar a observar-los i fotografiar-los, sense molestar-los.

Aquest fet demostra en el país que vivim i quina importància li dónen els nostres dirigents a la conservació de la natura i la Biodiversitat.

Fins que no hem entrat en la Fase 2, els naturalistes no ens hem pogut moure dels nostres balcons i anar a gaudir de la natura mitjançant l’observació i fotografia.

Per al nostre grup el GER, ha estat molt important arribar a la Fase 2 a la Comunitat Valenciana, per poder seguir amb els estudis de control i seguiment de la reproducció de rapinyaires, iniciat a principi d’any i només vam poder fer treball de camp durant el mes de gener, febrer i principi de març, localitzant la majoria de parelles d’àguila de panxa blanca i algunes d’àguila real, que estaven iniciant la reproducció, arreglant el niu i posta i incubació.

Ara a principi de juny, hem tornat a sortir dels nostres balcons i desplaçar-nos al camp, on molts dels nius els polls d’àguila de panxa blanca havien saltat de el niu i no els hem pogut veure, tot i que un parell de parelles anaven endarrerides i hem pogut gaudir dels polls sobre el niu a punt de volar. Un altre cas és l’àguila real, que els seus polls ja molt grans encara estan damunt el niu sent cuidats pels seus pares.