Port de Borriana
La baldriga balear (Puffinus mauretanicus) sol veure passant per delande del port de Borriana a gran distància de la costa, només quan es produeix l’entrada de les vaixells de pesca, és una oportunitat única per poder observar-les a escassa distància i poder distingir les diferents espècies que habiten en la Mediterrània i passen per aquesta zona.
Durant els mesos d’hivern és quan la població de baldrigues aquesta en migració i són en nombre important les que van darrere dels vaixells esperant que aquests tirin les restes de peix que no són comercialment rendibles per al pescador. 
Membres del GER–EA realitzen diversos controls mensuals per comptabilitzar i detectar les espècies d’aus marines en aquest punt. El passat dia 5 gener 2015 va ser un dels dies amb més nombre d’aus localitzades darrere dels vaixells a la seva entrada al port.
Destacant la gran concentració de baldriga balear comptabilitzant entre 500 i 800 ex., entre centenars de gavines especialment gavines vulgars, capnegres, gavinot argentat mediterrani, gavinot fosc i xatracs bec-llargs.
Al mateix temps podem gaudir de la presència de mascarells (Morus bassanus) que segueixen als vaixells, algun d’ells arribar a acostar bastant, cosa que fora d’aquestes entrades és impossible veure’ls ja que es desplacen i pesquen a gran distància de la costa. 
Hi ha algunes baldrigues que en el seu afany d’aconseguir els peixos que tiren des de els vaixells de pesca arriben a entrar al port per sortir ràpidament cap a alta mar, són poques les que s’atreveixen a entrar sent el més normal que la majoria es parin a una distància important i els mascarells encara s’acosten menys que les baldrigues. Els dies amb mal temps i l’abundància d’aus són els dies on els observacions són més grans.
La baldriga més abundant és la balear però podem tenir la sort de localitzar alguna baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan) i la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea). A causa de la gran distància de la costa que es desplacen, que és difícil de comparar mides entre aus, la llum i contrastes, la varietat de colors de les baldrigues i quan ho fan en grup, tambè amb condicions metodològiques amb núvols i vent fort, canvien la forma de volar relentizant els moviments i la distància a l’aigua, dificulten la identificació de les aus, les diferències són molt difícil de distingir si no ets un expert. A grans trets a puntamos aquí algunes diferències entre aquestes espècies:
Una bona publicació per veure la diferència entre les baldrigues és «La pardela balear. Identificación de las pardelas de la costa mediterránea» de Ana RODRIGUEZ, Miguel MCMINN Y Joan MAYOL. Dirección General para la Biodiversidad. Ministerio de Medio Ambiente. 2005
Unes altres publicacións interessants son: