Són molts els problemes que afecten les aus rapinyaires, des de morts per falta d’aliment, morts per trets de furtius, per ofegaments en basses de regs, per enverinaments, per atropellaments .. però potser sigua la mort per electrocució i col·lisió en línies elèctriques , el que afecta més a aquest grup faunístic.
Si ens centrem en la problemàtica per línies elèctriques, trobem una gran repercussió sobre les aus planejadores com les cigonyes i sobretot sobre les aus rapinyaires. Sent centenars les aus que moren per aquesta causa tots els anys, afectant espècies en perill d’extinció com l’àguila imperial (Aquila adalberti) i l’àguila de panxa blanca (Aquila fasciata) a la peninsula ibérica, encara que l’espècie més afectada és Duc (Bubo bubo).
En les línies elèctriques poden aparèixer la mort per dos motius:
Per la col·lisió, que és el xoc d’una au amb un cable de la línia elèctrica, moltes d’elles queden ferides i tenen una mort lenta.
Per l’electrocució, es produeix quan una au al posar-se en una torreta elèctrica toca simultàniament un conductor i el suport metàl·lic o dos conductors, produint-los la mort per electrocució. Sent les torretes més perilloses les de component de metall i els cables passen per la part superior, així com les torres que troben transformadors com els de les fotos.
Així en un estudi en el País Valencià, que abastava des de 1996 fins a abril de 2013 es van registrar una total de 2.633 electrocucions d’almenys 67 espècies diferents d’aus, entre elles 74 àguiles de panxa blanca (Aquila fasciata), 32 àguiles reals (Aquila chrysaetos) i 660 ducs ( Bubo bubo).
El GER-EA molt preocupat pel tema, va iniciar una recollida de dades d’aus mortes per electrocució i col·lisió d’aus rapinyaires al País Valencià i en concret a la província de Castelló, sent les dades preliminars:
Període 2010 – 2015: Total de morts rapinyaires 1.014 aus.
Afectant 24 espècies de rapinyaires, de elles 5 aus rapinyaires nocturnes.
Sent les més afectades: el duc (Bubo bubo) amb 327 morts, seguida per la muixeta (Falco tinnunculus) amb 332 morts, aligot (Buteo buteo) amb 96 morts i àguila calçada (Aquila pennata) amb 80 morts.
Altres rapinyaires amb xifres importants és l’àguila serpera (Circaetus gallicus) amb 41 morts i el voltor comú (Gyps fulvus) també amb 41 morts.
Del que es desprèn, que el duc representa el 32,24% de totes les rapinyaires mortes, però el 93,42% si només comptem els rapinyaires nocturnes.
En el cas de les rapinyaires diürnes, sorprenentment, és la muixeta la més afectada (32,74%), de totes les aus, però el 50% si comptem només les aus rapinyaires diürnes.
A més les morts per electrocució afecta espècies catalogades a la Comunitat Valenciana com «En perill d’extinció«, cas de l’arpellot de marjal (Circus aeruginosus), amb 2 ex., o com «Vulnerables«, cas de l’àguila de panxa blanca (Aquila fasciata), que s’han registrat 25 morts, àguila pescadora (Pandion haliaetus), con 2 ex. , arpellot cendrós (Circus pygargus), amb 2 ex., falcó de la reina (Falco eleonorae) amb 1 ex., xoriguer petit (Falco naumanni), amb 1 ex. (Diari Oficial núm. 6996 de 04/04/2013) en aquest només cinc anys.
Si atenem a les morts per electrocució i col·lisió a la província de Castelló, trobem un total de 148 rapinyaires mortes. Afectant a 11 espècies de rapinyaires diürnes i 4 espècies de rapinyaires nocturnes.
A Castelló, l’espècie més afectada tambè es la muixeta amb 44 individus morts, seguit el voltor comú amb 23 ex., aligot 19 ex. i l’àguila serpera amb 13 ex. Trobant en aquest període, 4 individus morts d’àguila de panxa blanca.
Pel que fa a les rapinyaires nocturnes, és el duc el més afectat amb 25 individus morts, el que representa el 86,2% totes les rapinyaires nocturnes mortes.
Des del GER-EA, considerem que les administracions han de posar programes de seguiment de les línies elèctriques, per conèixer i quantificar la realitat dels fets, i exigir a les empreses elèctriques a rectificar les torres identificades com a perilloses i molt perilloses, per actuar preventivament .
No podem esperar-nos a que es electrocute una espècie en perill d’extinció per rectificar el pal, i menys si ja se sap la seva perillositat amb anterioritat, especialment en zones de reproducció d’espècies sensible com l’àguila de panxa blanca, zones humides on trobem l’arpellot de marjal, aligots i àguila pescadora i especialment les torretes que es troben entre les zones de cultiu i els bosquets on mengen i es refugien les aus.
De la mateixa manera s’hauria de posar salvaocells en tots els cables que es troben zones amb una abundància de rapinyaires important (zones de dispersió), on es concentra gran quantitat d’aliment com el conill. Així com en les zones de campeig de rapinyaires com l’àliga de panxa blanca.
De la mateixa manera s’hauria d’exigir a les empreses elèctriques que totes les torres de fabricació nova porten elements contra les electrocucions i col·lisions d’aus.
També s’hauria de millorar la legislació vigent, perquè les rectificacions de les antigues línies es realitzen en un breu termini i abans de la morts de rapinyaires, coneixent que la rectificació d’una línia disminueix fins a un 80% les morts d’aus abans i després de la rectificació.
Mentrestant membres del GER-EA, seguim de forma altruista recorrent línies elèctriques i recollint informació d’elles per a informar a l’administració les torres més perilloses.
A més des del GER-EA, es realitzen campanyes de sensibilització i informació a la població en general, de les greus repercussions de les electrocucions sobre la població d’aus rapinyaires.
Per a més informació:
