Cens d’aus marines hivernants a la Comunitat Valenciana 10-01-2015

Pardela-b-5-02-2014-IMG_890El 10 de gener 2015 va realitzar el Cens anual d’aus marines i mamífers marins de la Comunitat Valenciana, aquest cens es va fer coincidir amb el cens mensual de la RAM.

Com cada any els nostres llocs estaven situats al far de Borriana ia la platja La Llosa – Almenara. Aquest any el lloc de Borriana va ser cobert per Jordi Miralles, Pau Ferrer i Joan Ferré i el lloc d’Almenara per Marta Ibáñez, Sergi Marzá i Josep Bort.

El dia va ser molt agradable una mica fresc a primera hora del matí però després molt agradable, assolellat amb vent nul, el mar estava en totalment en calma i amb una visibilitat molt bona.

Punt de control de la Far de Borriana:

Les observacions:

  • Baldrigues balear: 12 ex.
  • Mascarell: 12 (10 ad. + 1 subad.+ 1 indeterm.)
  • Xatrac becllarg: 16 ex.
  • Gavina vulgar: 14 ex.
  • Gavina capnegra: 8 ex.
  • Gavina corsa: 4 ex.
  • Gavinot argentat mediterrani: 13 ex.
  • Gavina fosca: 3 ex.
  • Gavina sp: 89 ex.
  • Corba marina grossa: 89 ex.
  • Corba marina emplomallada: 1 ex.
  • Picaport: 90 ex.
  • Remena-rocs: 10 ex. (4 + 6)
  • Blauet: 2 ex.
Martin-pesca-10-01-15-Jordi

Blauet 10-01-2015 Jordi Miralles

Punt de control de la platja La Llosa – Almenara:

RAM-10-01-2015-DSCN4694La primera mitja hora va ser la més intensa amb entrada important de gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) cap a la marjal i camps d’arròs inundats. A aquesta entrada s’unia la sortida dels Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) que passen la nit en aquest enclavament amb dormidors de més de cinc-centes aus i es desplacen al nord a l’alba a la recerca d’aliment.

Pel que fa a les aus marines tot molt escàs, no vam veure cap grup de baldrigues balear (Puffinus mauretanicus) a pas, cosa estranya en aquestes dates així com la presència de Morell de mar negre (Melanitta nigra) i cabrellot (Podiceps cristatus).

El matí ens la va alegrar un grup de pots blancs que van passar tot el matí a alta mar davant nostre.

Els resultats furs:

  • Lloc: Platja d’Almenara
  • Observadors: Marta Ibáñez, Sergi Marza, Josep Bort
  • Horari: 2015.01.10. període: 8.30 a 11:30 h.
  • Meteor: Mar en total calma, vent nul, fred a l’inici per tenir una temperatura molt agradable. Visibilitat bona.
Moritos-10-01-2015-IMG_8437

Picaport 10-01-2015

ITarros-10-01-2015-MG_8404

Ànec blanc 10-01-2015

Observacions:
Mascarell: 2 ad. al S.
Gavina vulgar: 400 ex. entrant de la mar a l’interior (camps d’arròs inundats)
Gavina corsa: 2 (ad + im)
Gavinot argentat mediterrani: 4 ex.
Xatrac becllarg: 2 S.
Corba marina grossa: 64 N.
Picaport: 123 ex. en grup al S.
Agró blau: 23 en grup al S.
Garseta blanca: 2 ex. S.
Coll verd: 5 ex. S.
Ànec blanc: grup de 4 ex. + grup de 17 ex. ( posats sobre l’aigua gran part del matí).

Altres ocells observats des del punt de cens:
Sit golanegre: 1 ex.
Cagamànecs: 2 ex.
Titeta: 8 ex.
Cadernera comú: 4 ex.
Cua-roja fumada: 2 ex.
Pinsà vulgar: 6 ex.
Xoriguer vulgar: 1 ex.

En acabar en cens (11:30 h.) es comptabilitzen les espècies de la marjal La Llosa – Almenara, situada darrere de la zona de cens.Reidoras-10-1-15-IMG_8687

Gavina vulgar: 2300 ex. (mínim)
Gavina fosca: 12 ex.
Gavinot argentat mediterrani: 32 ex.
Picaport: 78 ex.
Corba marina grossa: 164 ex.
Agró blau: 33 ex.
Garceta blanca: 31 ex.
Esplugabous: 13 ex.
Aligot: 1 ex.
Arpellot de marjal: 2 ex.
Aguila calçada: 2 ex. (1 FC + 1 FO)
Xoriguer vulgar: 3

Bisbita-Richard-10-01-15-MG

Titeta de Richard 10-01-2015

Alcaudon-Isabel-10-01-15-MG

Capsot pàl·lid 10-01-2015

Espècies més interessants:
Titeta de Richard (Anthus richardi): 1 ex. (zona finca de Peris)
Capsot pàl·lid: (Lanius isabellinus) 1 ex. (zona L’Estany)

Llúdriga: buscant al Baix Maestrat

Paisatge-3-01-2015-DSCN4457Durant tota la jornada no es va veure cap individu possiblement perquè estaven caçant per les zones d’olivar i la ribera dels petits rierols, no només els trets sinó la presència de diversos gossos de caça feien que les diferents animals salvatges estiguessin d’un costat cap a un altre, sense poder aturar-se a descansar o alimentar-se.Paisatge-b-3-01-2015-DSCN44

En diferents trams d’un dels rius detectem presència per mitjà d’empremtes i excrements, algunes d’elles semblaven recents o dipositades en la nit anterior, altres estaven congelades a causa de les baixes temperatures de la zona per la nit.

Paisatge-c-3-01-2015-DSCN44Ens va resultar una mica difícil l’arribar a determinar la zona amb major freqüentació, fins que trobem en un espai d’uns cent metres, un munt d’excrements col·locades sobre de petites pedres. Totes elles estaven situades a escassos centímetres de l’aigua. Compostes fonamentalment per restes de crostes de cranc americà

Es van recollir una sèrie de dades i es va fer una reportatge fotogràfic de la zona.

En la situació actual podem dir que les localitzacions de llúdriga estan demostrant la seva major presència a la província de Castelló, passant de conca a conca, i sent les poblacions del riu Bergantes (al nord-oest de la província) les més estables, tot i que s’ha observat poblacions al centre provjncial i en la part alta del riu Millars i Palància.

Aquest augment no està exempt de problemes, un dels més importants són els Régimes dels rius, amb canvi en la quantitat d’aigua molt variant a llarg de l’any, afectant més que a la qualitat de l’aigua, a la quantitat i diversitat d’espècies de peixos (aliment principal de la llúdriga), sent molt poc l’afectació per la caça furtiva d’aquest gran mamífer i els ocasionals atropellaments, encara que una gran amenaça és la destrucció d’hàbitat on s’elimina la vegetació de ribera i es canalitzen els cursos del riu.

Resultados-del-III-Sondeo-2

Distribució llúdriga al País Valencià 2012. Consellería Medi Ambient

Tot i això sembla existir una tendència a l’alça (veure mapa), segons les dades de la Conselleria de Medi Ambient 2012, encara que l’espècie segueix catalogada com a espècie en perill d’extinció en el Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades (Decret 32/004, de febrer 27 Consell Generalitat Valenciana).

Paisatge-a-3-01-2015-DSCN44Heces-c-3-01-2015-DSCN44

Heces-d-3-01-2015-DSCN44Heces-a-3-01-2015-DSCN44Heces-f-3-01-2015-DSCN44

Paisatge-h-3-01-2015-DSCN44

Baldriga balear en el Port de Borriana. 5/01/2015

Pardelas-kk-5-01-15-Borrian

Port de Borriana

Pardelas-5-01-15-Borriana-ILa baldriga balear (Puffinus mauretanicussol veure passant per delande del port de Borriana a gran distància de la costa, només quan es produeix l’entrada de les vaixells de pesca, és una oportunitat única per poder observar-les a escassa distància i poder distingir les diferents espècies que habiten en la Mediterrània i passen per aquesta zona.

Durant els mesos d’hivern és quan la població de baldrigues aquesta en migració i són en nombre important les que van darrere dels vaixells esperant que aquests tirin les restes de peix que no són comercialment rendibles per al pescadorPardelas-i-5-01-15-Borriana

Membres del GEREA realitzen diversos controls mensuals per comptabilitzar i detectar les espècies d’aus marines en aquest punt. El passat dia 5 gener 2015 va ser un dels dies amb més nombre d’aus localitzades darrere dels vaixells a la seva entrada al port.

Pardelas-k-5-01-15-BorrianaDestacant la gran concentració de baldriga balear comptabilitzant entre 500 i 800 ex., entre centenars de gavines especialment gavines vulgars, capnegres, gavinot argentat mediterrani, gavinot fosc i xatracs bec-llargs.

Al mateix temps podem gaudir de la presència de mascarells (Morus bassanus) que segueixen als vaixells, algun d’ells arribar a acostar bastant, cosa que fora d’aquestes entrades és impossible veure’ls ja que es desplacen i pesquen a gran distància de la costaPardelas-j-5-01-15-Borriana

Pardelas-b-5-01-15-Borriana

Hi ha algunes baldrigues que en el seu afany d’aconseguir els peixos que tiren des de els vaixells de pesca arriben a entrar al port per sortir ràpidament cap a alta mar, són poques les que s’atreveixen a entrar sent el més normal que la majoria es parin a una distància important i els mascarells encara s’acosten menys que les baldrigues. Els dies amb mal temps i l’abundància d’aus són els dies on els observacions són més grans.

Pardelas-f-5-01-15-Borriana

Pardelas-klñ-5-01-15-Borria

Pardelas-c-5-02-2014-IMG_89

Pardelas-e-5-01-15-BorrianaPardelas-d-5-01-15-BorrianaAlcatraz-13-01-2015-MG_9020

La baldriga més abundant és la balear però podem tenir la sort de localitzar alguna baldriga mediterrània (Puffinus yelkouani la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea)A causa de la gran distància de la costa que es desplacen, que és difícil de comparar mides entre aus, la llum i contrastes, la varietat de colors de les baldrigues i quan ho fan en grup, tambè amb condicions metodològiques amb núvols i vent fort, canvien la forma de volar relentizant els moviments i la distància a l’aigua, dificulten la identificació de les aus, les diferències són molt difícil de distingir si no ets un expert. A grans trets a puntamos aquí algunes diferències entre aquestes espècies:

Pardelas-a-5-01-15-BorrianaUna bona publicació per veure la diferència entre les baldrigues és «La pardela balear. Identificación de las pardelas de la costa mediterránea» de Ana RODRIGUEZ, Miguel MCMINN Y Joan MAYOL.  Dirección General para la Biodiversidad. Ministerio de Medio Ambiente. 2005

Unes altres publicacións interessants son

Milà reial: Hivernada a la província de Castelló desembre 2014 – gener 2015

Mila-real-a-02-12-2014-aero

Milà reial 02-12-2014. Aeroport de Castelló.

Aeroport-03-01-2015IMG_6152

Aeroport-03-01-2015

El passat mes de desembre 2014 membres del GEREA (Lidón i Josep) realitzant els seus controls d’aus rapinyaires invernates a Castelló, van detectar la presència d’un milà reial (Milvus milvusa la zona de l’aeroport de Castelló (Vilanova d’Alcolea). Aquesta rapinyaire es va detectar en diverses zones de l’aeroport i zones de cultiu alvoltant, en actitud de prospecció. De vegades realitzava petits vols de persecució al costat de aligots (Buteo buteo), per seguir amb vols de planatge i prospecció. En altres ocasions ho vam veure posat en arbres dins del recinte de l’aeroport, saltant immediatament. L’observació es va produir el 2 de desembre i uns dies després per membres del grup APNALEA, concretament el dia 8 de desembre, confirmant la presència d’aquesta rapinyaire a la zona. 

Mila-real-02-12-2014-aeropo

Milà-reial-aeroport 02-12-2014

En controls posteriors de la zona, de nou membres del GEREA (Josep i Lluis), van detectar la presència d’un milà reial posat en un arbre dins del recinte de l’aeroport amb un conill en una branca. El milà salta l’arbre en passar molt prop un aligot, planejant sobre les pistes de vol, desapareixent cap al SE. Aquest exemplar possiblement sigui el mateix que l’observat a principi de desembre a la zona, el que demostraria la hivernada d’aquesta rapinyaire a la zona i la hivernada de l’espècie a Castelló, sent una de les poques cites de l’espècie en aquest període.

Mila-02-12-2014-aeroportIMG

Milà-reial-02-12-2014. Aeroport de Castelló

L’au es tracta d’un milà jove que el diferencia dels adults, en la part inferior per les grans taques blanques sota les ales, amb secundàries fosques. A més del barrejat sol sota del coll i pit, l’absència de ratlles en les infracobertores de la cua i l’abdomen, i una línia clara en les puntes de les cobertores grans.

Com hem dit, són molt poques les cites de milans reals en l’època d’hivernada, considerant a aquesta espècie que no hiverna a la Comunitat Valenciana, tot i així el desembre 2013 i gener 2014, es va detectar per membres del GEREA (Sergi i Nando), un altre exemplar en el terme de Morella, el que podria ser l’inici de la hivernada de l’espècie a Castelló.

Mila-real-b-3-01-2015-IMG_6

Milà-reial-3-01-2015. Aeroport de Castello

 Respecte a l‘alimentació del milà reial, no és un rapinyaire d’alimentació específica, alimentant-se d’animals i de fàcil captura, així com animals malalts, ferits, moribunds, fins i tot morts, també insectes, ratolins i deixalles trobats en els abocadors que freqüenta principalment a l’hivern, tenint gran importància els seus hàbits carronyers.

Nosaltres hem detectat que part de la seva alimentació a la zona consisteix en l’aprofitament dels conills atropellats a la carretera que dóna la volta a l’aeroport, aspecte que ja detectem, a la zona, amb en aligot i arpellot cendrós (Circus pygargus). El que ens trobaríem amb rapinyaires d’alimentació mixta, capturant animals vius però també aprofitant els cadàvers d’animals atropellats, indicant la seva necessitat en l’equilibri ecològic i l’eliminació d’animals morts per evitar possibles infeccions.

Mila-real-a-3-01-2015-IMG_6

Milà-reial-3-01-2015. Aeroport de Castello

Aeroport-conill-03-01-2015I

Aeroport-conill-03-01-2015

Aeroport-a-conill-03-01-201

Aeroport-conill-03-01-2015. Menjat per rapinyaire.