A continuació se documenten algunes observacions que al llarg del temps el grup GER-EA ha pogut constatar a la provincia de Castelló. Es realitzen quatre apartats, un respecte a rareses nacionals i locals a Castelló i un segon apartat sobre espècies poc observables, un tercer referent a espècies comuns amb variacions de plomatge destacables i un quart respecte a espècies escapades de captivitat poc comuns.
Relació d’aus esmentades en aquesta pàgina:
1.- Rareses nacionals i locals a Castelló:
- Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus)
- Agró dels esculls x Garseta blanca (Egretta gularis x garzetta)
- Cigne cantaire (Cygnus cygnus)
- Àguila cridanera (Aquila clanga)
- Gavina de Delaware (Larus delawarensis)
- Titeta de Richard (Anthus richardi)
- Sisó (Tetrax tetrax)
- Territ fosc (Calidris maritima)
- Capsot pàl·lid (Lanius isabellinus)
- Esparver d’espatlles negres (Elanus caeruleus)
2.- Espècies poc observables:
- Bitor (Botaurus stellaris)
- Agullat petit (Gavia stellata)
- Fotja banyuda (Fulica cristata)
- Malvasia capblanc (Oxyura leucocephala)
3.- Espècies comuns amb variacions de plomatge:
- Esparver cendrós (Circus pygargus)
- Gavina corsa (Larus audouinii)
- Arpellot de marjal (Circus aeruginosus)
- Aligots comús (Buteo buteo)
4.- Espècies escapades de captivitat poc comuns:
Aus observades a la província de Castelló
1.- Rareses nacionals i locals a Castelló:
A.- Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus)
Cas curiós de la presència d’aquesta escassa rapinyaire a la Marjal d’Almenara i marjal de Xilxes durant tres hiverns consecutius. La primera cita es realitza el febrer del 2005 i l’última el gener del 2007.
Foto © Josep Bort – Marjal de Xilxes
Bort, J. Capella, J. Bort, J.L. 2007 «Aguilucho papialbo (C. macrourus). El caso de Castellón. In Bort, J., Bort, J.L. (Coord.) 2009. Anuario Ornitológico de Castellón 2007, Vol. 5. pag. 194-201
http://www.internatura.org/aocs
El 22 de març del 2014, membres del GER–EA en els seus prospeccions mensuals a la marjal d’Almenara van detectar la presència d’un arpella pàl.lida russa, ciclejant per dalt de la zona de l’Estany a la marjal d’Almenara. Al principi presentava una actitud de migració activa cap al N.
Segons el nostre company i amic Manolo Garcia descriu l’au a: «El bicho es claramente una hembra de 2º año, tiene las rectrices centrales mudadas. A mi me da mucho aire a macrourus. Sobre todo en la foto Aguilucho-dd-22-03-2014-
– P1 claramente más corta que P5 (en pygargus es sólo un poquito más corta), de ahí que no se vea un ala tan puntiaguda como en pygargus.
– Apariencia de «aliancho» comparado con pygargus.
– Barrado fuerte e irregular en primarias (en pygargus es más tenue)
– Primarias claras hasta el final y con barrado hasta la punta (en pygargus jóvenes y de 2º año son más oscuras en la «mano», en la parte externa)
– Secundarias muy oscuras (aunque las hembras de 2º año de pygargus también lo pueden tener)«
El 16 de desembre 2014, fent el cens de rapinyaires hivernants a la província de Castelló,organitzat pel GER–EA, es va detectar un arpellot totalment gris clar a la zona coneguda com la marjal de Nules – Moncofa. El que més ens va cridar l’atenció va ser les taques negres en forma de falca de les plomesprimàries, a més d’una coloració gris molt pàl·lida, gairebé blanca per les parts inferiors i gris una mica més fosc en la part superior del cos i la part de coll i cap.
Un altre aspecte era que no esdetectava un carpó blanc molt destacat com en les altres espècies de arpellots. Finalments’observa la presència de 4 primàries molt destacades, com l’arpellot cendrós, encara que aquests rapinyaire no està durant l’hivern a Castelló, i que el diferencia de l’arpella pàl.lida amb 5 plomesprimàries molt destacades, amb l’ala més punxeguda que el pàl·lid amb ales mes amples i puntaarrodonida.
Joan Lluis Bort y Josep Bort, vam tornar a la zona el passat 18/12/2014, sense poderveure l’arpella pàl.lida russa . Des d’aquesta zona ens traslladem a observar al capsot pàl.lid a la marjal d’Almenara al costat d’altres ornitólecs.
B.- Agró dels esculls x Garseta blanca (Egretta gularis x garzetta)
Garsa observada en la part sud de la Marjal d’Almenara costat de garcetes blanques.
Foto © Josep Bort – Marjal de Almenara –08/03/2008
C.- Cigne cantaire (Cygnus cygnus)
Cigne observat en la marjal de la Llosa – Almenara a la zona coneguda com Finca de Peris. L’au aquesta tranquil · lament descansant i alimentant-se en els cultius inundats d’arròs. Es detecta que és un au no anellada. Encara que sembla tranquila al apropar-nos aixeca el vol contínuament tornant a posar-se a gran distància. Possible mateix exemplar que el dia anterior va ser detectat a la desembocadura del riu Millras per Gregorio Ros.
Foto © Josep Bort – Marjal de la Llosa – Almenara –12/05/2008
D.- Àguila cridanera (Aquila clanga)
Rapinyaire localitzada a la Marjal d’Almenara, a primera hora del matí, sobre una branca d’un ecaliptus que serveix com dormidor dels centenars de corbs marins gran. Crida l’atenció que tenen una forma de posat diferent del de les àguiles reals observades a la província, amb una tonalitat molt més fosca i moviments continus. Al cap d’una estona aixeca el vol i es dirigeix cap al sud passant relativament a prop nostre.
Foto © Josep Bort – Marjal de Almenara –04/11/2008
E.- Gavina de Delaware (Larus delawarensis)
Espècie localitzada a la platja de Borriana l’any 2005, que cada hivern ens visita desapareixent durant diversos mesos fins al hivern (veure AOCV). Alguns anys s’ha observat també en al port de Castelló, per Miguel Tirado i Pepe Greño. Considerem que sempre es tracta del mateix individu, en coincidir amb l’evolució tant del plomatge com de l’edat.
2005 2006 2007 2008 2012 2013
Durant tots aquests anys aquest individu ha visitat el petit port de Borriana (Castelló), arribant al novembre i desapareixent a finals de març de cada any. Una cosa realment espectacular. Veure l’anuari ornitològic de la Comunitat Valenciana On line 2017.
Foto © Josep Bort –Platja i Port de Borriana del 2005 – 2017
E.- Titeta de Richard (Anthus richardi)
Espècie observada en molt poca ocasions no només a Castelló, sinó a la Comunitat Valenciana. A la província de Castelló hi ha dues observacions. La primera realitzada pel nostre company Juanvi Capella fotògraf de la naturalesa i membre del GER-EA, a la marjal d’Almenara el desembre del 2004 i ara una nova cita realitzada per Josep Bort el 9 de desembre passat 2013 a la marjal de la Llosa.
Aquesta última observació va ser realitzada des d’una carretera local, localitzant a l’au solitària alimentant en una zona amb vegetació molt baixa, molt confiada apropant a l’observador. Posteriorment va ser localitzada (possible mateix exemplar) per l’ornitòleg Miguel Tirado, membre del grup Au d’anellament, al costat de grassets comuns. En el mateix lloc va ser fotografiada per Josep Bort el 19 de desembre 2013, molt desconfiada que en intentar acostar s’allunyava desapareixent.
Foto © Josep Bort –Marjal de la Llosa – Marjal d’Almenara – 2013
Filmació © Juan Lluis Bort –Marjal d’Almenara – 31-01-2013
El 24/12/2014, es detecta la presència d’una Titeta de Richard (Anthus richardi) a la zona de la marjal de Nules–Moncofa, alimentant-se en la zona d’herbassar. S’observa en aquesta ocasió totalment sola, sense trobar un altre tipus de piula a la qual s’uneix de vegades per desplaçar-se i alimentar-se. És la primera cita d’aquesta espècie per a aquest lloc. En aquesta setmana s’han comptabilitzat fins a tres grassets de richard a la marjal d’Almenara per ornitòlegs de València.
Mapa de distribución de la especie
E.- Sisó (Tetrax tetrax)
Localitzat en el cens d’aus limícoles. Observadors Sergi Marza, Joan Lluís Bort i Josep Bort. Marjal de la Llosa – Xilxes.
Foto © Josep Bort – Marjal de Xilxes 10/01/2012
El 10- gener- 2014: Observació d’un nou sisó comú (Tetrax tetrax) a la marjal de Nules – Moncofa (Castelló). Els observadors han estat Juan Luis Bort, Sergi Marzá i Josep Bort. S’ha localitzant fent un rutinari itinerari de zones humides de la província. S’ha localitzat en una part de la zona llaurada per a cultius, aixecant el vol al nostre pas i tornant a posar a la zona de joncs i canyissos.
Foto © Josep Bort – Marjal de Nules – Moncofar 10/01/2014
A.- Territ fosc (Calidris maritima)
Observació realitzada per Josep Carda, Lluís Bort i Josep Bort, en el cens RAM (cens aus marines) del 01/12/2012.
L’observació es va realitzar a les 10:00 h. detectant quatre ocells que venien del nord i passant per davant del punt d’observació, es van posar entre les roques, alimentant-se de petits invertebrats i pegellides entre les algues. De les quatre aus es van identificar tres remena-roc i un com territ fosc. Saltaven d’pedra en pedra mentre s’alimentaven, als pocs minuts es van anar volant cap al sud.
Consultades les guies () el territ fosc sol migren en època d’hivern al costat d’altres exemplars de la mateixa espècie i és freqüent l’incorporar-se a petits grups de remena-rocs (Arenaria interpres), el que ha passat aquesta vegada. La migració sol ser per la part de l’oceà atlàntic i costa cantàbrica. És la desena cita per a la Comunitat Valenciana. La majoria s’han donat al sud d’Alacant ia les Illes Columbretes a Castelló. Cita en http://reservoirbirds.com/
Foto © Josep Bort – 01/12/2012. Port Borriana
Nova cita de Territ fosc en la platja de Borriana. El passat 27/01/2014 membres del GER-EA en el seu control d’aus marines a la platja de Borriana s’ha pogut observar un Territ fosc (Calidris maritima) alimentant costat de Remena-rocs entre les roques. L’au adopta la mateixa actitud que els remena-rocs (Arenaria interpres) movent al costat d’ells a escassos centímetres i realitzant els mateixos moviments, volant i posant al costat d’ells quan es desplacen d’una roca a una altra.
Foto © Josep Bort – 27/01/2014. Platja de Borriana
En diverses ocasions ha estat vist a la mateixa zona de la platja de Borriana, veure resta de cites en l’anuari ornitològic de la Comunitat Valenciana (Calidris maritima)
Una de les últimes cites, gener 2015, es va poder gravar a poca distància, observant un fet interessant, mentre el territ fosc estava amb els remena es comportava més alerta que aquestes saltaven volant, ell s’anava amb això. Quan es trobava sol alimentant entre les roques, mantenia una conducta menys esquiva i es deixada veure a poca distància (veure vídeo).
B.- Capsot pàl·lid (Lanius isabellinus)
El passat 12 i 13 de desembre del 2014, Juan Luis Bort i Josep Bort (GER–EA), van observar un Capsot pàl·lid (Lanius isabellinus), a la marjal d’Almenara a la zona de l’Estany. El aus estava posada en un xicotet arbre, mirant a terra amb actitud de caça. Aquesta au destacava la seva cua rogenca, amb un entifaz negre que creuava, a nivell de l’ull, des del bec fins l’oïda. Amb un cap un poc aterongat que contrastava amb el llom d’un color més gris. La part davantera era d’una tonalitat uniforme i pàl·lida. Ulls totalment negres i bec i potes gris–negrós. També s’observen unes petites taques blanques a les ales al volar, que es fan imperceptibles quan aquesta posat.
Més informació:
«Reprodueix a Àsia, des de l’Iran i la regió del Caspi fins al sud de Mongòlia i el nord-oest de la Xina. De les diverses subespècies amb què compta, phoenicuroides és la de distribució més occidental. Es tracta d’una espècie migradora, amb àrees d’hivernada repartides entre Àfrica (des del nord de Nigèria fins a Somàlia i Kenya) i el sud-oest d’Àsia (des del sud de la Península Aràbiga fins al nord de l’Índia)«. http://www.seo.org/ave/alcaudon-isabel/
«Ave divagante raro de las estepas del S. de Siberia y Asia central (ssp. phoenicuroides) o de las mesetas del O. de China (isabellinus), se ve principalmente en otoño en hábitats del Dorsirrojo. (Guía de Aves de España y Europa. K. Mullarney, Lars Svensson, et al. 2001)
http://www.estrildidae.net/es/species/nominal/Lanius_isabellinus/general/
http://quedadanatural.net/foro/guia-detalle.php?seo=455&g=aves
Des que vam tenir l’oportunitat de localitzar al primer Capsot pàl.lid a la província de Castelló, el passat dia 12 de desembre 2014, un reger d’ornitòlegs han anat passant per la marjal d’Almenara per observar a aquesta raresa nacional. Ornitòlegs de la resta de la Comunitat de València, Madrid, Castella-la Manxa, Catalunya, Aragó, altres de Burgos, Valladolid, Galícia fins i tot almenys s’ha acostat una ornitoólogo anglès i un altre francès. Membres del GER–EA, ens hem unit en diverses ocasions a aquests grups d’ornitòlegs, observant diferents comportaments d’aquesta meravellosa au.
Molts d’aquests ornitòlegs han pujat la seva observació a la pàgina Reservoir Birds, on podem observar la seva evolució.
Es del passat 12 de desembre la zona ha estat visitada diàriament per ornitòlegs de tot l’estat espanyol, fins i tot un parell d’ornitòlegs anglesos i un francès, arribant a reunir fins a quinze ornitòlegs al mateix moment. Pràcticament tots els dies el Lanius isabellinus s’ha deixat veure i fotografiar, encara que en els últims dies ha canviat de zona, possiblement per les possibles molèsties, sent molt més esquiu que en els primers dies. Membres del GER–EA han pogut tornar a veure-ho el passat 26/12/2014, capturant i alimentant d un saltamonte.
Són molts els ornitòlegs que han passat per la marjal d’Almenara per veure aquest petit Capsot pàl·lid, Lanius isabellinus, (http://www.reservoirbirds.com/SightingsAdvanced.asp). Ha estat poc més d’un mes la presència d’aquesta au al mateix lloc, alimentant-se de petites aus (mosquiteres) i insectes (llagostes, libèl·lules, vespes, etc ..), destacant la permissibilitat i resistència del au a la presència massiva d’ornitòlegs, mantenint distància entre 3 – 5 m. l’observador, delectant amb persecucions a les petites aus i cantant.
Al mateix temps un altre aspecte interessant observat és que, quan es posa en un arbre, altres petites aus, especialment mosquiters comuns i cua-roja fumada, van a l’arbre o cable elèctric on d’alla el capsot pàl.lid, apropant-se molt, conducta molt arriscada en ser un potencial aliment per a aquesta petita au asiàtica. De fet el capsot adopta una postura ajupida i estirada, realitzant salts molt ràpids perseguint a aquests petits mosquiteres, que es troben a prop seu. En altres ocasions ho hem vist ergid mirant cap a tots costats mentre està cantant, sembla que el cant és més com un reclam, imitant altres aus perquè s’acosti ¿possibles preses?
(veure vídeo)
C.- Esparver d’espatlles negres (Elanus caeruleus)
El 5 de febrer 2015, va ser vist per Valentin Tena (ornitòleg), 1 Esparver d’espatlles negres (Elanus caeruleus) a la marjal de Xilxes, volant i posat sobre unes canyes, també l’observa sobre uns cables de telèfon al costat carretera de la mar de Xilxes.
El 21 de febrer, de nou el nostre company ens comenta que l’ha tornat a veure a la mateixa zona i el 28 de febrer, a la ens comenta que un altre company ornitòleg, Jordi Miralles i també la nostra companya Marta Ibañez, l’han fotografiat.
Vist que l’exemplar roman a la zona, membres del GER-EA ens traslladem per intentar observar-lo, no sent fins al dia 2 de març 2015 quan el localitzem per primera vegada.
Des d’aquest dia és observat i fotografiat en actitud de captura d’aliment i de descans en les puntes dels diferents arbres.
L’última vegada observat pels membres del GER-EA ha estat el 10/03/2015 posteriorment s’ha anat a la zona en diverses ocasions sense poder localitzar-lo.
En principi es tracta d’una exemplar adult, que ha estat en la mateixa zona durant dos mesos per posteriorment desaparèixer. No havent cites d’aquesta petita rapinyaire en els dies pròxims a cap zona de la província de Castelló. (vídeo)
B.- Bitor (Botaurus stellaris)
Espècie que hem observat en quatre ocasions, una a la desembocadura del riu Millars, una altra a la marjal de la Llosa i les dues últimes a la part sud de la marjal d’Almenara. Au molt difícil de veure, silenciosa, amb moviments molt lents, amb plomatge críptic. L’horari d’observació ha estat, tres vegades entre les 14:00 i les 16:00 i una a les 18:00. És un au que en totes les ocasions ens ha deixat acostar-nos a una distància relativament curta, fet que ens ha impressionat en ser una au de grans dimensions. La conducta ha estat sempre la mateixa, en apropar-nos amb cotxe realitza un desplaçament molt lent mantenint una distància superior als 5 m., Per aturar al costat de la vegetació i col · locar en posició ergida amb el bec dirigit cap al cel, confiant en el camuflatge que proporciona el seu plomatge barreado. En estar un moment en aquesta posició i nosaltres sense moure’ns, torna a fer petits desplaçaments, molt lents allunyant poc a poc. Si la vegetació és baixa (cultiu d’arròs tallat) adopta una postura ajupida, formant una espècie de bola, que ho dissimula. Al final si ens acostem més, salta amb un vol pesat i molt sorollós amb les potes penjant, als pocs metres es torna a posar entre la vegetació més espessa.
8/12/2007 2/02/2012
Foto © Josep Bort – Marjal la Llosa i d’Almenara 2007- 2012
C.- Agullat petit (Gavia stellata)
Localitzat en el cens d’aus marines hivernants. Observadors Joan Lluís Bort i Josep Bort
14/01/2012. Platja d’Almenara
Foto © Juan Lluis Bort – Mar d’Almenara 14/01/ 2012
D.- Fotja banyuda (Fulica cristata)
Espècie amb diverses reintroduccions a les llacunes de la marjal d’Almenara (l’Estanyent). Totes les aus amollades anaven proveïdes d’una collaret de color blanc amb lletres i números de color negre. Hem observat diferents exemplars sense collarets però, totes les que hem pogut veure sobre la vegetació, presentaven anelles de metall en les potes, el que indica que per causes desconegudes algunes aus perden els collarets. Alhora comentar que en alguna ocasió s’ha detectat, en aquesta zona i llacunes properes, pollastres joves el que demostra la nidificació d’aquesta espècie a la zona.
Foto © Josep Bort – Marjal d’Almenara 8/03/2007 Marjal d’Almenara 07/01/2009
F.- Malvasia capblanc (Oxyura leucocephala)
Localitzada en les llacunes de les Torberes entre la Marjal d’Almenara i Quartell. S’observen dos aus identificant-les com femelles o jovens.
Foto Josep Bort Oxyura leucocephala 6/08/2012 . Marjal d’Almenara – Quartells
Esta protegida según:
Pàgines web: Asociación Amigos de la Malvasiva
3.- Espècies comuns amb variacions de plomatge:
Esparver cendrós (Circus pygargus)
Foto © Josep Bort 05/05/2008. Pla de Barracas. Individuo melánico
Algunos datos de reproducción de la Biodiversidad Consellería Medi Ambient.
Gavina corsa (Larus audouinii) amb plumatge blanc:
Localitzat en el cens de gavines. Observadors Lidón Badenes i Josep Bort. Platja de Borriana.
Foto © Josep Bort – Platja de Borriana 5/06/2007
Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) amb plumatge fosc:
Au localitzada entre les restes de vegetació dels cultius d’arròs a la marjal de la Llosa – Almenara. Presenta un colorit totalment fosc amb una lleugera tonalitat més clara a la part posterior del cap. S’observa comiento una espècie de rosegador. En apropar-nos aixeca el vol dirigint cap al sud.
Foto © Josep Bort – Marjal de la Llosa 11/12/2007
Aligots comús (Buteo buteo) amb plumatge clar.
Diferents són els aligots amb variació del colorit del plomatge. Es presenten els casos amb plomatges més extrems i blanquinosos dels observats a la província de Castelló. Exemplars que es consideren joves o inmaturos procedents de la part central o nord d’Europa. El primer va ser localitzat entre els horts de Vila-real, sent els altres amb diferents localitzacions, zona costanera de Borriana, corredors centrals de Sant Mateu – Tírig o a Morella.
Foto © Josep Bort – Clot de la Mare de Deu (Borriana) 21/12/2006
* Otro ejemplar filmado el 3-12-199
E.- Aligot blanc filmat i fotografiat pel company Fernando Ramia el dia 2012.02.26 al riu Tastavins, prop del Terme de Morella.
Fotos © Fernando Ramia 26/02/2012. Penya Tastavin
Un nou ejempar de aligot (Buteo buteo), localitzat a la marjal de Nules – Moncofa intentant alimentar-se durant el mes de novembre del 2013.
Foto © Josep Bort – Marjal de Moncofar – Nules 14/11/2013
4.- Espècies escapades de captivitat poc comuns:
A.- Harris (Parabuteo unicinctus):
Rapinyaire localitzada durant l’hivern del 2005, es detecta per primera vegada per Fernando Ramia, presentant una pihuela a la pota. Des d’aquesta data a totes les visites realitzades a la zona, s’ha detectat pels mateixos llocs, tenint diferents posadors però principalment en una branca d’un arbre a meitat de la zona de cultius inundada i al sostre d’una caseta d’eines. Destaca sobretot a l’hivern, la seva agressivitat en atacar els arpelles que passen l’hivern en aquesta zona, amb actitud territorial. En l’actualitat ha perdut la pihuela, mantenint una anella metàl · lica i localitzant a la mateixa zona de marjal.
Rapinyaire escapada i utilitzada comunament en la falconeria, podent veure-la en totes les Fires medievals molt proliferes a les ciutats de Castelló. En llibertat ocupa gran part d’Amèrica del nord (EEUU) i Amèrica del sud (Perú, Uruguai, Xile, Argentina).
24/02/2005 8/02/2012
Foto © Josep Bort – Marjal d’Almenara 2005 a 2012
B.- Bec-pla rosat (Platalea ajaja)
Escapada de captivitat, possiblement del Bioparc de València. Originària del continent americà on es distribueix des del sud dels Estats Units fins al centre de Xile i Argentina. Va ser fotografiada i filmada pels nostres companys Juan Luis Bort i Juanvi Capella, en zona de cultiu inundada al sud de la marjal d’Almenara el 21/04/2008. La sorpresa va ser enorme al veure prop d’un grup de famencos, objecte de la nostra visita.
Foto © Juanvi Capella – Marjal d’Almenara (21/04/2008)