Àguila panxa blanca adulta. Castelló
El Grup d’Estudi i Protecció dels rapinyaires – Ecologistes en Acció (GER-EA), un any més està realitzant seguiment de les diferents poblacions de rapinyaires a la província de Castelló, sent les poblacions d’àguila de panxa blanca a la que més esforç s’inverteix .
L’àguila de panxa blanca és una de les rapinyaires més amenaçades d’Europa, catalogada com a «Vulnerable» (anex IV) i les actuacions d’intervenció han de ser prioritàries per als Estats i Comunitats Autònomes que alberguen a l’espècie.
Parella d’àguiles de panxa blanca 30-04-2015. Castelló
Membres del GER-EA controlant un territori d’águila de panxa blanca. 20-06-2015
Pràcticament finalitzada la temporada de nidificació d’aquestes espècies, membres del GER-EA i i altres ornitòlegs han detectat que la població d’àguila de panxa blanca (Aquila fasciata) existent a la Sª d’Espadà i voltants ha fracassat en la seva totalitat.
Cap de les parelles territorials ha pogut acabar la nidificació amb èxit, algunes parelles han perdut els pollets, altres han fracassat en la incubació i altres més ni tan sols s’han aventurat a criar.
És la primera vegada, des que el GER va iniciar els estudis el 1982, que cap de les parelles que mantenen els seus territoris de cria dins del Parc Natural de la Sª d’Espadà i voltants ha arribat a treure cap pollet i algunes parelles han deixat de veure en els territoris de cria .
Des d’antic, la població d’àguila de panxa blanca de la Sª d’Espadà ha estat la millor zona de tota la província de Castelló, mantenint territoris i reproduccions contínues de dos polls anuals per parella. Això feia que la totalitat de les àguiles de panxa blanca de Castelló es mantinguessin en xifres d’èxit reproductor i taxa de vol importants. Però des de l’any 2006 s’ha anat observant com, les diferents parelles encara que mantenint territoris, tenen molts problemes per reproduir-se.
La S ª d’Espadà i voltants hi ha un total de unes 8 parelles, cinc d’elles nidifiando dins dels límits del Parc Natural i la resta utilitzen el parc per desplacés o alimentar-se.
Els motius d’ALARMA, que el GER-EA detecta des de fa alguns anys i els ha posat en coneixement de la Conselleria de Medi Ambient els podem resumir en:
Adulta anellada aCatalunya, criant a Castelló març 2015
– Disminució del nombre de polls nascuts i que aconsegueixen volar, el que ens pot indicar probablement una manca d’alimentació suficient per a l’èxit de la nidificació.
– Recanvi continu d’exemplars adults que formen les parelles, el que ens indica una elevada mortalitat d’adults en aquests territoris i per tant, la inestabilitat de les parelles.
– Canvis continus dels llocs de cria, realitzant nius alternatius cada vegada en llocs més degradats i nius més accessibles tant per predadors naturals com per a l’home. Aquesta conducta ens pot indicar les elevades molèsties a les zones de cria o els seus voltants (vies d’escalada, rutes excursionistes, treballs forestals, observadors, etc.).
– Reproduccions esporàdiques o nul·les en parelles que mantenen territori, indicant les dificultats que estan passant algunes parelles, unint-se diversos problemes al mateix temps.
– En els últims anys, una degradació total dels territoris des de moviments de terra, pistes forestals, incendis, abandonament de camps de cultius, etc.
Pla d’acció directa de protecció del aguila de panxa blanca. GER-EA 2012 a Castelló.
El GER-EA, al llarg dels anys ha anat informant anualment a la Conselleria de Medi Ambient fins i tot en alguna ocasió a la Direcció del Parc Natural de la Sª d’Espadà, de la situació que estàvem observant. Els nostres escrits han caigut en sac foradat. Es contesten de forma evasiva i sense concretar accions a realitzar. Fins i tot van deixar al calaix les suggerències incloses en el «Pla d’Acció de l’Aguila de panxa blanca a Castelló 2012» que va presentar el GER-EA a la Conselleria en l’any 2012, quan ja eren evidents els grans problemes de les parelles d’àguila de panxa blanca, especialment a la Sª d’Espadà i voltants, però no es va fer ni cas.
- Jove d’àguila de panxa blanca. 2014
Rapinyaire electrocutada. Zona al voltant Sª d’Espadà 24-08-2013
Tant els diferents Consellers de la Conselleria de Medi Ambient, com la Direcció General del Medi Natural mai ens han fet cas o han investigat les nostres denúncies, simplement, s’han limitat a realitzar accions de vigilància dels nius i poc més. I el més important, mai no han realitzat cap actuació preventiva per evitar les morts de les àguiles o l’elevat fracàs reproductor.
El GER-EA creu que:
- No podem tenir una línia elèctrica perillosà en un territori d’àliga de panxa blanca i esperar que es electrocute una àguila per rectificar-lo.
- No podem esperar que les àguiles no criïn o que els pollets es morin al niu per falta d’aliment, sense realitzar un pla de recuperació dels preses naturals de les que s’alimenten les àguiles.
- No podem esperar que matin sistemàticament les àguiles en un territori o municipi sense parlar amb les associacions de caçadors o federació de caça, per atrapar els furtius.
- No podem esperar que fracassi una reproducció o s’abandoni una zona de cria a causa de la realització d’activitats d’escalada, sense parlar amb les associacions de muntanyisme, escalada i excursionistes.
- No podem esperar que els territoris es vagin abandonant i no actuar per a la seva recuperació, encara que no hagin àguiles en aquest moment.
- No podem esperar que la població local no estigui informada de la importància de la joia que tenen en els seus termes municipals, a la qual ells han de gaudir i protegir.
- No podem esperar que desapareguin les àguiles per redactar un Pla d’Acció i Recuperació de la població d’àguila de panxa blanca a Castelló i Comunitat Valenciana.
Alimentació suplementària en una parella d’àguiles amb problemes de preses silvestres. Llebra atropellada 26-12-2013
Conills, presa important per a les àguiles 11-05-2015. Castelló
El GER-EA considera que és absurd seguir en aquesta situació. El tema de l’àguila de panxa blanca hauria de ser ja prioritari per a l’Administració i emprendre accions de baix cost a curt i mig termini per disminuir la mortalitat d’àguiles adultes i el fracàs reproductor.
Considerem que és molt important i que s’hauria de fer un Pla d’Acció individualitzat per a cada territori i parella reproductora, identificant problemes de falta d’aliment, persecucions, morts directes, morts de línies elèctriques o basses de reg o molèsties de qualsevol tipus, ja que no totes les parelles i els seus territoris són iguals. Així com emprendre accions preventives de cost baix per evitar la degradació dels territoris de cria, disminuir la mortalitat, augmentar l’alimentació per a les àguiles, rectificar les torretes elèctriques a les zones de cria i alimentació, prohibir l’escalada en les penyes amb nius, informar la població local de la importància de les àguiles i la seva delicada situació, etc ..
|
Al maig del 2012 es va presentar davant la consellera de Medi Ambient el Pla d’acció de l’àguila de panxa blanca a Castelló, a causa dels grans problemes que estava passant la població d’àguiles. En no fer cap cas l’Administració, el juliol del 2015 es torna a presentar a la nova Consellera de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana.
ÉS URGENT ACTUAR JA
|
|
|
|
Informació d’interès:
El cap de setmana del membres del GER-EA es va desplaçar a la població de Cedrillas per observar diverses rapinyaires carronyera. En concret, el viatge es programo per a l’observació d’aufrany (Neophron percnopterus).
Tot i així en les mediacions del menjadores vam poder gaudir de diversos exemplars de voltor comú (Gyps fulvus), alguns posats a terra, però també en pins secs.
Després d’alimentar entre les restes d’escombraries, els voltors agafen el vol i es posen en els monticles propers amb les alar obertes, realment un espectacle impressionant per a uns observadors i apassionats amants de les aus rapinyaires.
El 2 d’agost ens traslladem al terme de Cabanes i de la Pobla de Tornersa, amb la intenció d’observar els últim falcons de la reina (
Allí estaven amb vol de captura d’insectes en vol, una vegada i una altra, tècnica de caça que ens recorda als falconets (
diverses explicacions durant l’itinerari, sobre la fauna amb activitat nocturna, mentre membres del GER (Lidón Badenes, Juan Lluis Bort, Sergi Marzà i Josep Bort), van ser els responsables de les explicacions de les rapinyaires nocturnes.
