Comentarios desactivados en Falcó de la reina (Falco eleonorae). Agost 2015
El 2 d’agost ens traslladem al terme de Cabanes i de la Pobla de Tornersa, amb la intenció d’observar els últim falcons de la reina (Falco eleonorae) que des de final de juny s’observen a la zona. Ens traslladem diversos membres del GER-EA amb el dubte de poder observar algun, ja que aquest any ens hem acostat molt tard.
Arribem a la zona a les 20 h., encara amb molta llum, buscant per diferents zones que sabem que es mouen però res, cap falcó per enlloc. Van passant els minuts i la moral es va baixant fins que comença a fer-se de nit, les 21 h. i sense veure res. Però a les 21:15 h. en una zona propera a la Pobla detectem a un falcó, al moment dos, tres, quatre, fins a sis junts. L’emoció es va apoderar de nosaltres i ens dirigim en cotxe fins a aquesta zona, aparcant al costat de la benzinera. Allí estaven amb vol de captura d’insectes en vol, una vegada i una altra, tècnica de caça que ens recorda als falconets (Falco subbuteo) fins i tot a les muixetes (Falco tinnunculus) quan cacen en vol. Al moment van apareixent, ja gairebé de nit, i s’amplia l’àrea de campeig i caça.
On estem ja no n’hi ha cap, de nou vam pujar al cotxe ia buscar-los una mica més al nord, allà estaven, la zona de sempre, sobre les pinedes de pi maritim (Pinus pinaster) de la zona.
A les 21h. apareix el 1r falcó, al moment altres dos, tres, quatre, fins a sis junts, caçant el l’aire. A les 21: 15h. ja eren 12 els que comptem ia les 21:30, un grup de 9 al moment es van ajuntar fins a 13 en el mateix camp visual, i altres separats. No sabem els que havien en total però considerams que al voltant de 20 falcons. Entre les 21:30 i 21:45 h. van anar desapareixent tots cap al SE, quedant sol 3 que van aguantar fins a les 21:55 h., però a les 22:15 . A les 22: 30h. ens anem molt satisfets ja que pensaven no veure cap.
Comentarios desactivados en Últims controls de voltor comú a l’Alt Millars. Juliol-2015
Adult
Voltorera
Durant el mes de juliol diferents membres del GER-EA ens desplacem a la comarca de l’Alt Millars, per fer els últims controls en algunes colònies de voltors per determinar l’abandó del niu pels polls nascuts aquest any.
En aquests controls trobem força polls, encara en el niu, esperant que els pares els portessin aliment.
Adults donant de menjar a un polls al niu. 25/07/2015
Els polls estan totalment desenvolupats realitzant moviments de les ales contínuament, apropant a la vora del niu fins i tot desplaçant-se per lleixes properes als nius, que en ocasions pensàvem que anaven a llançar-se al buit i ser testimonis del primer vol, però no vam tenir sort.
Polls a punt de saltar del niu 25/07/2015
Aquests polls molt desenvolupats es poden diferenciar fàcilment dels voltors adults o immadurs, per les característiques del plomatge, molt més fosc en els polls i sobretot per la gorgera o collaret, sent en els polls i joves de color marró i estructura de plomes , mentre en els adults és blanc i plomes en forma de filaments.
Jove volander collar marró
Dels polls observats al niu considerem que estan tots a punt d’abandonar el niu, calculem sobre uns 120 dies quan són capaços per aixecar el vol.
Adult amb collar blanc.
Recordem que en aquest tipus de controls de nidificació d’espècies protegides, hem d’extremar al màxim les actituds. Preferint mantenir distàncies llargues per no molestar les rapinyaires, de fet, aquests controls sempre es fan amb telescopis i les fotos amb la tècnica de digiscoping (acoblament d’una càmera de fotos al telescopi), la qualitat de les imatges no és òptima, però les molèsties a les aus són nul·les.
Sempre cal estar lluny dels nius amb polls. Utilitzar telescopis.
Técnica digiscoping
Alhora, aquests controls de reproducció sempre han de realitzar-se quan els polls són grans, per evitar l’abandó dels mateixos pels pares.
Adul amb marca AM[LO1]-M 26/05/2014
Voltor alimentant-se en l’abocador de Teruel 08/08/2015
Alhora, aquests controls a les voltoreres, ens serveixen per identificar voltors amb marques alars. Identificant d’una banda, la procedència de l’individu, els moviments d’aquest, així com si s’ha establert com a reproductor a Castelló, lloc d’alimentació, entre d’altres aspectes.
Comentarios desactivados en Aeroport de Castelló. Reserva de Fauna. Abril-2015
Còlbit gris
Milà negre
El passat 19 d’abril membres del GER-EA ens desplacem a l’aeroport de Castelló a realitzar el recompte mensual que des de fa anys estem realitzant.
Aquests recomptes són realitzats durant tot l’any amb l’objecte d’identificar i comptabilitzar diferents espècies d’aus al llarg dels períodes: hivernada, migració prenupcial, nidificació i migració postnupcial.
Com metolodología apuntem:
Milà reial
Els controls es realitzen amb desplaçaments amb cotxe a baixa velocitat (20 – 30 km.) Per la pista asfaltada que voreja tot l’aeroport intercalant petites parades d’uns 10 minuts. A més es fa un recorregut per les pistes no asfaltades que es desplacen pels voltants de l’aeroport (veure mapa). L’horari més utilitzat es troba entre les 8:00 i les 14:00 h.
L’objectiu principal, en aquesta ocasió, ha estat el comptabilitzar el nombre de esparvers cendrosos que utilitzen aquesta instal·lació.
Aligot
Aligot
Com ja hem comentat en diverses ocasions, l’aeroport segueix sense ser utilitzat comercialment, només en un parell d’ocasions ha estat utilitzat per l’equip de futbol de Vila-real. Aquesta manca d’activitat unit a la gran quantitat de conills present durant tot l’any pot influir en el gran nombre d’aus rapinyaires de diferents espècies que utilitzen aquesta instal·lació.
Al final no hem observat cap esparver cendrós, però hem comptabilitzat diferents espècies de rapinyaires i aus molt interessants.
Comentar que el 27/04/2015 els ornitòlegs Pepe Greño i Jordi Miralles de SEO-castelló, van observar un grup de 8 milans negres, uns 50 voltors (Gyps fulvus), 3 àguiles serpeteres, 2 aligots i 1 àguila calçada (Aquila pennata).
El que fa d’aquest lloc un refugi de fauna especialment per a les aus rapinyaires. Sense cap dubte aquesta quantitat i diversitat de rapinyaires està relacionada amb l’aliment disponible especialment el conill, que és capturat o consumit quan és atropellat.
De fet és tan elevat el nombre de conills atropellats que el passat 20 d’abril més de cinquanta conills atropellats a l’autovia entre els pobles de Cabanes i Torreblanca.
Comentarios desactivados en Aguila de panxa blanca. Controls realitzats en la reproducció. Març- abril 2015
Âguila de panxa blanca adulta
Niu d’àguila abandonat
Des de mitjans del mes de febrer diferents membres del GER-EA estem realitzant controls continus a les zones de cria d’àguila de panxa blanca i àguila real. L’objectiu inicial d’aquests controls són dos, el primer és comprovar l’ocupació dels territoris per les parelles d’àguiles. El segon és determinar en què niu estan realitzant la incubació i posterior desenvolupament dels polls.
En aquests moments, les parelles estan ocupant els territoris de l’any anterior i totes estan en el procés d’entapissat del niu i incubació dels ous.
Destaca els canvis de nius que s’han produït en algunes parelles, aspecte que demostra la inestabilitat dels territoris i la possiblement les molèsties que s’estan produint en les zones de cria, especialment per excursionistes o observadors.
Àguila de panxa blanca adulta
Podem alegrar-nos que aquest any dos parella de la Sª d’Espadà han tornat a incubar en territori molt inestable amb reproduccions molt discontínues, no criant l’any passat i amb canvi de niu, esperem que el procés reproductiu acabi amb èxit en ambdues parelles.
Observació d’àguiles a distància per disminuir les molèsties
La resta de parelles de la província de Castelló estan totes en el mateix període d’incubació, ocupant gairebé totes les zones actives conegudes.
Respecte a l’àguila reial sembla que aquest any a la part mitjana i sud de la província també està anant bé, amb la majoria dels territori ocupats i les àguiles incubant, detectant que les parelles estan compostes per àguiles adultes.
Durant el mes d’abril hem començat a controlar els polls nascuts, que en aquests moments són molt petits, recompte que després ens serveix per comprovar els polls nascuts i els polls que arriben a volar i determinar la taxa de morts al niu.
Àguila de panxa blanca adulta
El control dels nius de rapinyaires sempre els realitzem a distància per evitar en tot el possible les molèsties a les àguiles, cosa que tots els observadofes d’aus han de tenir present.
Al mateix temps no hem divulgar la ubicació dels nius a les persones que no tenen interès per aquestes aus, ja que poden d’una banda augmentar el nombre d’observadors inespertos i de l’altra, ser objecte de mort per furtius.
Prospectant territoris d’àguiles
àguila amb anella. 31-03-2015
Un dels problemes que estem valorant és la repercussió en el resultat de la nidificació de la gran quantitat d’aigua caiguda amb les pluges de final de març. Aspecte que ens preocupa ja que alguns nius de les àguiles estan molt exposats.
Esperem que les àguiles segueixin realitzant el procés de reproducció a les màximes garanties.
Comentarios desactivados en Duc petit nidificant a la Marjal d’Almenara – Quartell 11/03/2015
Duc petit 11/03/2015
El passat 11 de març del 2015, fent el control normal d’aus a la marjal d’Almenara i zona limítrofa amb la província de València, uns amics ornitòlegs que estaven anellant, ens comenten que s’ha localitzat un niu de Duc petit (Asio otus) amb dues pollets en una zona d’eucaliptus molt propera al mar.
Després de fer el cens d’aus ens acostem a la zona, on trobem a un altre ornitòleg observant el niu. Ens comenta que el niu va ser localitzat per operaris que estaven fent una poda d’un grup d’eucaliptus en una urbanització.
Niu de garsa amb pollet de Duc petit 11-03-2015
Niu amb dos pollet i la femella 11-03-2015
Membre del GER-EA observant el niu.
El observem com el niu pertany a una garsa (Pica pica), s’observa la presència de dos pollets encara amb plomissol i la femella adulta al costat del niu. Estan els tres immòbils, obrint molt poc els ulls per observar els nostres moviment. Amb molta prudència i des de la carretera, mirem amb el telescopi i fem fotos i videoescoping, de les aus.
La localització d’aquest niu ens ha fet pensar que en altres zones on ha augmentat la població de garses, poden haver instal·lats altres parelles de Duc petit, en concret es pensa en la zona d’eucaliptus de la marjal d’Almenara al costat de la carretera, a la zona de la marjal de Nules – Borriana o les zones d’arbres amb nius de garses a la desembocadura del riu Millars.
A la setmana de veure el niu amb els pollets vam tornar a la zona i no vam veure cap exemplar revisant tots els eucaliptus trobant diversos nius més de garsa i colom o tortola. El darrera dia que vam anar a prospectar la zona va ser el 22 de març, sense veure tampoc cap exemplar, encara que portàvem un parell de dies amb mal temps i pluges intenses, considerem que això no va fer desaparèixer als Ducs.
El Duc petit ha estat una espècie poc estudiada a la província de Castelló, especialment a causa del desconeixement de l’espècie, a l’escassetat de parelles nidificants, els seus hàbits nocturns, la seva mimetisme durant les hores del dia i per la manca d’investigadors d’aus nocturnes, això ha fet pensar que el nombre de Duc petit està limitat per l’escassetat de nius disponibles d’altres espècies com els còrvid.
En aquest sentit des del GER-EA, fa un parell de dècades, vam realitzar un petit estudi dirigit a augmentar la disponibilitat de nius artificials en una zona de l’Alt Maestrat, en col·laboració amb el grup ecologista de Vilafranca (GEV). A causa de la manca de persones destinades a controlar tots els nius no es va poder fer un seguiment durant diverses temporades de cria, pel que no es va poder treure cap conclusió (veure estudi).
Niu de garsa Desembocadura Millars 24-03-2015
Niu de garsa Desembocadura Millars 24-03-2015
Niu de garsa Desembocadura Millars 24-03-2015
Com el Duc petit no construeixen nius, solen utilitzar els d’altres espècies com la gralla (Corvus corone) o garsa. La nidificació del Duc petit a la costa valenciana pot ser més primerenca (febrer-març), que la de la garsa (març-abril), el que els nius de garsa poden ser utilitzats pels Ducs, abans que les garses iniciïn el procés reproductiu. Aquesta reproducció primerenca ens ha fet mirar alguns nius de garsa de la zona de la desembocadura del Millars, però de moment no hem localitzat cap cria del Duc petit.
És interessant comentar que una de les millors zones de cria en el litoral de la Comunitat Valenciana està en El Saler (València), població controlada pels ornitolegs de la zona.
El passat 5 de febrer, el nostre amic ornitòlec Valentin Tena ens comenta que ha observat un Esparver d’espatlles negres (Elanus caeruleus) a la marjal de Xilxes, volant, posat en unes canyes i en el cable de telèfon al costat de la carretera de la mar de Xilxes. Pensant que era una observació esporàdica i que l’au havia utilitzat aquesta zona com descans per seguir els seus moviments. Encara així, ens acostem a la zona en diverses ocasions observant la marjal i els cables de la carretera, però sols podem veure xoriguers vulgars, pensant que l’esparver d’espatlles negres havia abandonat la zona.
Esparver d’espatlles negres. Marta Ibañez 06-03-2015
El 21 de febrer, de nou el nostre company ens comenta que l’ha tornat a veure a la mateixa zona i el 28 de febrer, a la xarrada realitzada per Arantza Leal de SEO al Centre del Termet de Vila-real, ens comenta que un altre company ornitòleg, Jordi Miralles i també la nostra companya Marta Ibañez, l’han fotografiat.
Vist que l’exemplar roman a la zona, membres del GER-EA ens traslladem per intentar observar-lo, no sent fins al dia 2 de març quan el localitzem per primera vegada. Eren les 8:00h. del matí quan el vam poder veure posat en unes canyes, al costat d’una camí. Intentem parar a una distància prudencial, però un altre cotxe se’ns ve per darrera i comença a donar-li al claxon, fent saltar l’esparver d’espatlles negres, el qual es posa a la punta d’una figuera propera al camí, romanent uns segons per tornar a saltar i desplaçar-se cap al SO, desapareixent de la nostra vista. Esperem una estona i al no tornar ens anem.
A les 17:00h. tornem a la zona observant-lo volant i posat en diferents canyes i puntes d’arbres, gaudint d’aquesta petit rapinyaire, destacant la seva tonalitat blanca amb les puntes de les ales negres per baix, gris per la part superior de cos i les taques negres a les espatlles, identificat com a adult.
Quan es posa destaca el moviment de dalt a baix de la cua, fent molt visible a distància, aspecte que contrasta quan esta d’esquena que és gairebé invisible, sinó és perquè és delatat per les garses (Pica pica) que no deixaven de instigar i delatar la seva presència.
A més, un altre aspecte crida la nostra atenció. Va ser la forma de planar, diferent a la forma del xoriguer.
És curiós que l’au es desplaça mirant a terra d’un costat a un altre, a una alçada relativament baixa. Quan es disposa a planar fa un moviment de baix a dalt, i deixa les cames penjant amb les urpes de vegades obertes, dóna uns moviments d’ales que duren escasos segons i vola amb un vol de prospecció, al moment el mateix moviment indicatiu que va a planar, dues o tres moviment d’ales amb les potes penjant, i segueix la prospecció. De vegades es posa a la punta de diverses canyes o punta d’arbres on prospecta tot el territori.
La forma de caça és un lleuger picat cap a terra amb les urpes obertes i les ales cap enrere, típica de les rapinyaires, però en la gran majoria dels intents són fracassos per aconseguir l’alimentació. Només en una ocasió hem pogut observar com atrapava una petita au, desplaçant a un pal al costat de la carretera per menjar-se’l. També, en aquesta ocasió, els cotxes feien que el rapinyaire es desplacés d’un pal a un altre intentant alimentar-se però era impossible.
A partir d’aquest dia, ens hem traslladat en diverses ocasions del mes de març observant-lo a distància, ja que no deixa acostar-se. És curiós com manté una distància important entre l’observador i l’au, fins i tot quan l’observació es realitza des del cotxe. No hem pogut apropar-nos a una distància curta per observar-lo amb deteniment, la càmera de fotos o de vídeo acoplada al telescopi ha estat la forma de poder fotografiar i filmar aquesta bellíssima au i rara per a la nostra província.
La zona on es localitza és de reduïdes dimensions, caracteritzada per ser zones de cultiu de regadiu, especialment dedicat al cultiu de melons, tomàquets, pebrots, unint petites zones de cultiu d’olivera, granades i en la part nord, tarongers. Trobem a més, zones de cultiu abandonat sent un herbassar i zones de marjal i petites sèquies de terra que proporcionen aigua als cultius.
Xoriguer alimentant d’una au.
En els dos últims anys, la zona de canyissar ha estat transformada per cultiu de caqui. Tota aquesta diversitat d’habitat dóna cabuda a una gran quantitat i diversitat de petites aus i micromamífers com ratolins i talpons. Aquesta zona és utilitzada per diverses parelles de xoriguer vulgar (Falco tinnunculus), individus hivernants de àguila calçada (Aquila pennata), aligot (Buteo buteo) i arpellot de marjal (Circus aeruginosus) i arpellot pàl·lid (Circus cyaneus), a més, és la mateixa zona que durant diversos hiverns es va localitzar un Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus).
A la província de Castelló no tenim constància de cria d’aquest petit rapinyaire, encara que hi ha diferents observacions tots els anys i una possible reproducció en l’any 2008 a la zona de Vilanova d’Alcolea, però sense confirmar (veure anuari 2008). A la província de València hi ha diferents parelles nidificants, sent la primera reproducció en l’any 2006 a la comarca Requena – Utiel, mentre que a la província d’Alacant la primera reproducció és citada en l’any 2010. Esperem que en breu s’uneixca la nostra província a parelles reproductores.
Comentarios desactivados en Baldriga balear en el Port de Borriana. 5/01/2015
Port de Borriana
Labaldrigabalear (Puffinus mauretanicus) sol veurepassantperdelandedel portde Borrianaa grandistància de lacosta, nomésquanesprodueixl’entrada deles vaixells de pesca,ésuna oportunitatúnica per poderobservar-les aescassadistànciai poderdistingir lesdiferentsespèciesque habitenenla Mediterràniaipassenper aquesta zona.
Durantels mesosd’hivern ésquan lapoblacióde baldriguesaquestaen migracióisónen nombreimportantlesque van darreredelsvaixellsesperant queaqueststirinles restesdepeixquenosóncomercialmentrendiblesper al pescador.
Membres delGER–EA realitzen diversoscontrolsmensualsper comptabilitzaridetectar lesespèciesd’ausmarinesen aquestpunt. Elpassatdia5 gener 2015va ser un delsdies amb mésnombred’auslocalitzadesdarrere delsvaixellsa la seva entradaal port.
Destacantla gran concentració debaldrigabalearcomptabilitzantentre500i800ex., entre centenarsde gavinesespecialmentgavinesvulgars, capnegres, gavinot argentat mediterrani, gavinot fosc ixatracsbec-llargs.
Almateixtempspodemgaudirde la presènciademascarells (Morus bassanus)que segueixenals vaixells, algun d’ellsarribara acostarbastant,cosa quefora d’aquestesentradesésimpossibleveure’lsjaqueesdesplacen ipesquena grandistància de la costa.
Hi ha algunesbaldriguesque en el seuafanyd’aconseguir elspeixos quetirendes de els vaixells depescaarribena entraral portper sortirràpidamentcap a altamar, sónpoques lesques’atreveixena entrarsent el mésnormal que lamajoriaesparinauna distànciaimportantielsmascarellsencaras’acostenmenys quelesbaldrigues. Elsdiesamb maltempsil’abundànciad’aussón elsdieson els observacions són més grans.
Labaldrigamésabundant ésla balearperò podemtenirla sortde localitzaralgunabaldrigamediterrània (Puffinus yelkouan) ila baldrigacendrosa (Calonectris diomedea). A causa de lagran distànciade la costa queesdesplacen, queésdifícildecompararmidesentre aus, la llum i contrastes, la varietat de colors de les baldrigues i quan hofanen grup, tambè ambcondicionsmetodològiquesambnúvolsiventfort, canvienla formade volarrelentizantelsmovimentsila distànciaa l’aigua, dificultenla identificaciódelesaus, lesdiferènciessónmoltdifícilde distingirsinoets un expert. A granstretsapuntamosaquí algunesdiferències entreaquestes espècies:
Una bonapublicacióper veurela diferènciaentrelesbaldriguesés«La pardela balear. Identificación de las pardelas de la costa mediterránea» de Ana RODRIGUEZ, Miguel MCMINN Y Joan MAYOL. Dirección General para la Biodiversidad. Ministerio de Medio Ambiente. 2005
Comentarios desactivados en Milà reial: Hivernada a la província de Castelló desembre 2014 – gener 2015
Milà reial 02-12-2014. Aeroport de Castelló.
Aeroport-03-01-2015
El passat mes dedesembre 2014membres delGER–EA (Lidón i Josep) realitzant els seuscontrolsd’ausrapinyairesinvernatesa Castelló, van detectar la presència d’unmilà reial (Milvus milvus) a lazona de l’aeroportde Castelló (Vilanova d’Alcolea). Aquestarapinyaireesva detectaren diverseszonesde l’aeroportizonesde cultiu alvoltant, en actitudde prospecció. De vegadesrealitzavapetitsvols depersecucióal costat dealigots (Buteo buteo), per seguirambvols deplanatgeiprospecció. En altresocasions hovam veureposaten arbresdinsdel recintede l’aeroport,saltantimmediatament. L’observacióes va produir el 2 de desembre iunsdiesdesprés permembres delgrupAPNAL–EA, concretament eldia8 de desembre,confirmantla presència d’aquestarapinyairea la zona.
Milà-reial-aeroport 02-12-2014
Encontrolsposteriors de lazona, denoumembres delGER–EA (Josep i Lluis), van detectar la presència d’unmilà reialposat en unarbredinsdel recintede l’aeroport ambun conillen una branca. Elmilàsaltal’arbreen passarmoltprop un aligot, planejantsobrelespistesde vol, desapareixentcap al SE.Aquestexemplarpossiblement siguiel mateix quel’observataprincipide desembre a lazona, el quedemostraria lahivernadad’aquestarapinyairea la zona ilahivernadade l’espèciea Castelló, sent una de lespoquescitesde l’espècieen aquestperíode.
Milà-reial-02-12-2014. Aeroport de Castelló
L’au estractad’unmilàjove queel diferenciadelsadults,enla partinferiorperlesgranstaquesblanquessotalesales, ambsecundàriesfosques. A més delbarrejat solsotadel collipit, l’absència de ratlles enlesinfracobertoresde la cuail’abdomen, i unalíniaclaraenlespuntesdelescobertoresgrans.
Com hem dit, són moltpoqueslescitesdemilansreals enl’èpocad’hivernada, considerantaaquestaespècie que nohivernaa la Comunitat Valenciana, tot i així eldesembre 2013i gener2014,es va detectarpermembres delGER–EA (Sergi iNando), un altre exemplaren el termede Morella, el que podria ser l’inicide lahivernadade l’espèciea Castelló.
Milà-reial-3-01-2015. Aeroport de Castello
Respecte a l‘alimentació delmilà reial, no ésun rapinyaire d’alimentació específica,alimentant-sed’animalside fàcilcaptura, així comanimalsmalalts, ferits, moribunds, fins i totmorts, tambéinsectes, ratolinsideixallestrobatsenelsabocadorsque freqüentaprincipalmenta l’hivern,tenint granimportànciaels seus hàbitscarronyers.
Nosaltreshemdetectatquepartde la seva alimentacióa la zonaconsisteixen l’aprofitamentdelsconillsatropellatsa la carreteraque dónala voltaa l’aeroport, aspecte quejadetectem, a la zona,ambenaligoti arpellot cendrós (Circus pygargus). El queenstrobaríemambrapinyairesd’alimentaciómixta, capturantanimalsviusperòtambéaprofitantelscadàversd’animalsatropellats, indicantla seva necessitaten l’equilibriecològicil’eliminaciód’animalsmortsper evitarpossiblesinfeccions.
Milà-reial-3-01-2015. Aeroport de Castello
Aeroport-conill-03-01-2015
Aeroport-conill-03-01-2015. Menjat per rapinyaire.
Comentarios desactivados en Castelló, una de les zones amb major nombre d’aus rares de la península ibèrica al mes de desembre 2014
Durant el mes de desembre, membres del Grup d’Estudi i Protecció dels rapinyaires-Ecologistes en Acció (GER-EA), han pogut constatar la presència de diverses rareses d’aus a nivell peninsular a la província de Castelló i concretament, a la comarca de la Plana Baixa.
.
.
Delaware-25-11-2014. Port Borriana
Delaware-17-12-2014. Port Borriana
La primera raresa, ha estat la presència de dues gavines de Delaware(Larus delawarensis) al port de Borriana, un adult i un jove, observats per Josep Bort i Toni Alcocer. Espècie que es reprodueix al Canadà i els EEUU (mapa 1 i 2) i hiverna a les costes de l’Atlàntic i Pacífic, en escasses ocasions arriba fins costes europees. Aquestes gavines americanes per causes desconegudes han aparegut en el petit port de Borriana. Però el més curiós ha estat que la gavina adulta s’ha observat repetidament des de l’any 2005, passant els hiverns a aquest port per després desaparèixer durant la resta de l’any, sent una incògnita el lloc on habita des d’abril fins a novembre.
Arpella pàl•lida russa 16-12-14. Marjal Nules
Arpella pàl•lida russa 18-12-14. Marjal Xilxes
Una altra raresa és el Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus), procedent de Rússia. És un rapinyaire similar al nostre arpellot cendrós (Circus pygargus), però a diferència amb el macrourus, aquest no hiverna a la península ibèrica. El 16 desembre 2014 es va detectar un mascle subadulto a la marjal de Nules-Moncofa, descansant i alimentant-se de petits ocells i insectes i possiblement el mateix exemplar el 18 desembre 2014 a la marjal de Xilxes. Aquesta rapinyaire es distribueix per l’est d’Europa i Àsia, des del sud de Rússia fins al nord-oest de la Xina i hiverna a l’Àfrica i sud d’Àsia. Aquesta espècie amb cites molt escasses a la península ibèrica, s’han detectat en anys diferents a la comarca de la Plana Baixa a la província de Castelló (mapa 3).
Capsot pàl•lid 12-12-14. Marjal d’Almenara
Capsot pàl•lid 31-12-14. Marjal d’Almenara
Però la RARESA MÉS ESPECTACULAR, ha estat la detecció per membres del GER-EA d’un xicotet capsot a la Marjal d’Almenara. Es tracta del Capsot pàl·lid (Lanius isabellinus), una espècie que es reprodueix a Àsia i el nord-oest de la Xina. Aquesta au, es va observar per primera vegada el 12 desembre 2014 a la zona «Els Estanys d’Almenara» observada per Juan Lluis Bort i Josep Bort. Des d’aquest dia, la zona s’ha convertit en lloc obligatori per als biòlegs, ornitòlegs i naturalistes nacionals i europeus, desplaçant pràcticament de totes les comunitats autònomes: Galícia, Extremadura, Castella-Lleó, Castella-la Manxa, Andalusia, Aragó, Catalunya, Madrid, Comunitat Valenciana, etc., i fins i tot un parell d’anglesos i un francès (que nosaltres tinguem coneixement). L’au segueix el la zona observant per última vegada el 31 desembre 2014 (mapa 4).
Lesciteshomologadesilescitesamb fotoque es coneixenfins a l’actualitatsón: AlbuferaMallorca: 1 ex. 09-setembre-1994; CapEstacade Bars(La Corunya), 1 ex. del 12 al16septembre1997, Roquetas deMar(Almeria), 1 ex. del 10al 12de novembre1999, El Fondod’Elx(Alacant) 1 ex. anillatel 6decembre2001, la DesembocaduraGuadalhorce(Màlaga), 1 ex. anellatel 2febrer2008,(http://www.surfbirds.com/community-blogs/andalucia/2008/08/05/alcaudon-de-isabel-lanius-isabellinus-isabelline-shrike-daurian-shrike/), estanperalmenys finsal 9de febrer2008, Màlaga1 ex. el24 septembre 2008, Fonsd’Elx(Alacant), 1 ex. el16febrer2011, anellat, Peròno, Gozón(Astúries) 1 ex. el 23 i24 març 2011, S’Albufera de Mallorcadel 30octubre a l’1de novembredel 2014.1 ex. de 1rinv., i el de la Marjald’Almenara del 12decembrefinsactualitat.
Finalment, també aquest mes de desembre, membres del GER-EA hem pogut observar altres dues espècies d’aus poc freqüent:
31-12-2014-Port Borriana
1-12-2012-Port Borriana
* el Territ fosc (Calidris maritima), localitzat a la platja de Borriana el passat 16 desembre 2014 al costat de tres remena – rocs (Arenaria interpres) Au que nidifica a Amèrica del Nord, Groenlàndia, Islàndia, Escandinàvia i Sibèria i hiverna a Amèrica del Nord i nord d’Europa. l’últim dia que el vam observar va ser 31 desembre 2014 en el mateix espigò (Mapa 5).
. .
.
Marjal Nules 24-12-2014-
Marjal Nules 24-12-2014
* laTiteta de Richard (Anthus richardi), a la marjal de Nules-Moncofa i en els arrossars de la Llosa. La seua distribució s’estén des del sud-oest de Sibèria i al nord-est de Kazakhstan fins a les costes del Pacífic a la Xina i Sibèria, com a zones de cria i les seves casernes d’hivern se situen principalment a l’Índia i Indoxina. Ha estat observada en diverses ocasions des de meitat del mes de desembre a la marjal d’Almenara i el dia 24 dicembre 2014 es va observar un exemplar a la marjal de Nules – Moncofa (Mapa 6)
.
.
Totes aquestes troballes fan de la província de Castelló una de les zones més importants i interessants ornitològicament, no només de la Península ibèrica sinó també de la Comunitat Europea. Per això, des del GER-EA demanem a la Conselleria de Medi Ambient, als ajuntaments ia la societat en general, siguin sensibles amb el patrimoni natural castellonenc, realitzant tots els esforços en conservar, recuperar i restaurar tots els espais naturals de la província i especialment, les zones humides costaneres i de l’interior provincial, impedint el procés de degradació en què es veuen immerses en l’actualitat.
Mapes de distribució de les espècies localitzades durant el mes de desembre 2014 a la comarca de la Plana (Castelló)
GAVIOTA DE DELAWARE (Larus delawarensis)
Mapa 1 i 2: Àrea de distribució de la gavina Delaware:
Verd (zona de cria), Rosa (zona d’hivernada)
Comentarios desactivados en Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus) en la marjal de Nules – Moncofar. 16/12/2014
Marjal de Nules – Moncofar 16/12/2014
El 16 de desembre 2014,fent elcensde rapinyaireshivernantsa la provínciade Castelló, organitzat pelGER–EA, es va detectarun arpellot totalmentgris clara la zonaconegudacomla marjal deNules–Moncofa. Al principiicausa de la distància, es va anotara la llibretade campcomarpella pàl·lidamascle (Circus cyaneus). Un copa casaivisualitzantles fotosrealitzades,observem quel’arpellotpresentavatoteslescaracterístiquesd’un arpella pàl.lida russa (Circus macrourus) mascle.
arpella pàl.lida russa 16/12/2014
L’actitudde l’auera similarala detectadaen aquestgruprapinyaires(arpellotcendrós, arpellot pàl·lid, arpellot de marjal), realitzantvols amoltpoca alturade prospecció, volspròspecció, de seguidament, fins i tot volsde persecuciódarrered’algunpasseriforme, abundants en lazona, ambgran rapidesaimovimentsacrobàtics. Enaquestaocasióvam sertestimonis de lacaptura d’unpinsà (Fringilla coelebs), que va ser consumita terra.
arpella pàl.lida russa 16/12/2014
El que mésensva cridar l’atenció va ser lestaquesnegres enformade falcadelesplomesprimàries, a més d’unacoloraciógris moltpàl·lida, gairebé blancaperlespartsinferiorsi grisuna mica mésfosc enla partsuperiordel cosila partde collicap.Un altreaspecteera quenoesdetectava uncarpóblanc moltdestacatcomen les altresespècies de arpellots. Finalments’observa lapresència de 4primàriesmoltdestacades, com l’arpellot cendrós, encara que aquests rapinyaire no estàdurant l’hiverna Castelló, i queel diferenciade l’arpella pàl.lida amb 5plomesprimàriesmoltdestacades, ambl’alaméspunxegudaque elpàl·lidambalesmesamplesipuntaarrodonida.
Segons elllibre «Rapaces Europeas. Guía para identificarlas en vuelo» de RFPorteretal.1.994. L’auobservadacorrespon a unmascle en la seu3rany (uns dos anysd’edat), el plomatgeésuna micamésbrutque el mascleadult,igualquela falcanegra de lesprimàriesmenys definida, el cap ésuna micamésgris ipotobservar-se restesdela mitja llunafosca encobertoresdeles orelles,aixícom unatacaclaraal clatelliun feblecollaret, un lleubarrata la cuailessupracobertorescabalsblanquinosesfinamentbarreadasde gris.
Joan Lluis Bort y Josep Bort, vam tornaralazonael passat18/12/2014, sense poderveure l’arpella pàl.lida russa . Des d’aquestazona enstraslladema observar al capsot pàl.lid a la marjald’Almenara al costat d’altresornitólecs. PosteriormentensdesplacemalamarjaldeXilxesperrealitzar unrecomptedelesespèciesd’ausd’aquesta zona, observantde nou l’arpella pàl.lida russa, aquesta vegada remuntanten uncicleoper assoliralçadaidesplaçar-se envol decreuercap alSW, desapareixent.
El 2 d’agost ens traslladem al terme de Cabanes i de la Pobla de Tornersa, amb la intenció d’observar els últim falcons de la reina (Falco eleonorae) que des de final de juny s’observen a la zona. Ens traslladem diversos membres del GER-EA amb el dubte de poder observar algun, ja que aquest any ens hem acostat molt tard.
Allí estaven amb vol de captura d’insectes en vol, una vegada i una altra, tècnica de caça que ens recorda als falconets (Falco subbuteo) fins i tot a les muixetes (Falco tinnunculus) quan cacen en vol. Al moment van apareixent, ja gairebé de nit, i s’amplia l’àrea de campeig i caça.
A les 21h. apareix el 1r falcó, al moment altres dos, tres, quatre, fins a sis junts, caçant el l’aire. A les 21: 15h. ja eren 12 els que comptem ia les 21:30, un grup de 9 al moment es van ajuntar fins a 13 en el mateix camp visual, i altres separats. No sabem els que havien en total però considerams que al voltant de 20 falcons. Entre les 21:30 i 21:45 h. van anar desapareixent tots cap al SE, quedant sol 3 que van aguantar fins a les 21:55 h., però a les 22:15 . A les 22: 30h. ens anem molt satisfets ja que pensaven no veure cap.
