Archivo por días: 10/03/2012

Control de voltors comú en l’Alt Millars. 10/03/2012

por | | Cens d'aus
Comentarios desactivados en Control de voltors comú en l’Alt Millars. 10/03/2012
          
Voltors comú. Pantà d’Arenos 10/03/2012

El dia 2012.03.10, es desplacen a la zona de l’Alt Millars membres del GER-EA, Sergi, Josep i Lidón. L’objectiu era controlar la reproducció del voltor comú en les diferents barrancs i tallats que envolten l’Embassament d’Arenós.

El desplaçament es realitza a primera hora del matí fins a meitat de la vespra.

Les dades obtingudes són:

Turdus merula 3
Parus major 1
Garrulus glandarius 1
Parus major 1
Garrulus glandarius 1
Turdus viscivorus 23
Turdus philomelos 2
Gyps fulvus 108
Corvus corax 2
Ptyonoprogne rupestris 2
Parus ater 8
Picus viridis 1
Hieraaetus fasciatus 1 sub.
Accipiter nisus 1
Phalacrocorax carbo 3
Dendrocopos major 2
Parus major 1
Sylvia atricapilla 2
Aegithalos caudatus 3
Turdus merula 1

 

 

    

Algunes zones i barrancs prospectats: Barranc de Maimona, pantà d’Arenós, barranc de Palos

Localitzem 5 colònies dins el terme de Montanejos i una al terme de Montán, encara que en aquest municipi la prostecció va ser molt ràpida i no busquem en tots els barrancs. De tota manera cal dedicar més esforços en laprospección d’aquests barrancs, ja que per qualsevol petit tallat podem trobar una parella solitària de voltor reproduint.

 En els últims 10 anys la població de voltor comú ha experimentat un gran augment a la zona central de la província i concretament en la comarca de l’Alcalatén i l’Alt Millars, augment que contrasta amb l’estabilitat i fins i tot disminució que s’observa en el nord provincial i en les colònies més antigues.
Aquest augment de les parelles reproductores ha estat provocant en els últims deu anys, que utilitzen els tallats i fins i tot els nius d’altres rapinyaires com nius de l’àguila de panxa blanca i l’àguila reial. Fins i tot en aquesta zona s’ha detectat la utilització d’un mateix tallat, fins i tot el mateix niu per les tres espècies, cas comprovat en els tallats del riu Millars al seu pas pel poble de Torrechiva. El niu va ser construït per una parella d’àguiles de panxa blanca, nidificant alguns anys fins que va desaparèixer, segons la gent de la zona per mort de les àguiles, posteriorment durant dos anys nidificar una parella d’àguila reial, quedant el niu i territori buit, al cap d’uns anys va tornar a nidificar una parella d’àguila de panxa blanca durant dos anys, per després nidificar una parella de voltor comú que segueix actualment, anidadndo en aquesta paret 10 parelles de voltor.

     
     
Nius utilitzat per les tres espècies de rapinyaires (àliga panxa blanca, àliga reial i voltor)

De la mateixa manera ha passat en el tallat del barranc de Pals, nidificant primerament una parella d’àliga cuabarrada durant anys, després va desaparèixer i es col · loco una parella d’àguila real, però construir un altre niu en pati interior del mateix tallat i finalment en el mateix niu s’ha instal · lat una parella de voltor comú, aquest any en el control es van localitzar 6 parelles en aquest tallat. De nou es repeteix en els tallats de la localitat de Ludiente, sent territori d’àliga cuabarrada que construeix 7 nius, desapareix de la zona i es intaura una parella d’àguila real, que construeix un nou niu i es reprodueix aris anys. Apareixen els voltor i dos anys nidifica juntament amb els voltors, el primer niu de la real en l’actualitat està ocupat per una parella de voltor i una desena crien al tallat.

      

Sant Vicente de Piedrahita . Explotació semiestabulada de bovi i menjador de voltors a Villahermosa.

Possiblement l’augment dels voltors ha estat lligat a l’augment del bestiar boino a la muntanya i en la presència de menjar fixa com la menjadora de voltors de Villahermosa, oa la zona de Terol. També ha pogut influir l’abandonament de la muntanya i la poca presència de persones o agressions cap a aquest tipus d’au, encara que en la part nord de la província (Morella), fa anys que se’ls ha acusat de matar les vaques i els vedells en època de parts, ens sembla poc estudiat i que hi ha molt de picaresca per part dels ramaders.

Al mateix temps s’ha constatat la presència d’altres espècies de vertebrats:
               
Ejemplars de Primavera i àliga de panxa blanca. Pantà d’Arenos 10/03/2012
 
Esquirol i restes de cabra salvatge. Pantà d’Arenos 10/03/2012

 Respecte a les altres espècies de vertebrats destaca la presència de la cabra salvatge, que pugerem observar a 3 exemplars, molt amenaçada per alguns caçadors de la zona i per la costrucció de tanques per protegir les repoblacions que realitza la Conselleria. Tanques que s’han col · locat de filferro espinós a la part superior, però gràcies a denúncies de persones particulars i del GER-EA, denunciant que podia ferir la cabra salvatge en saltar aquests tanques, la Conselleria no ha tingut més remei que retirar el filferro espinós i substituir-lo per filferro normal.

                           

Fotos, Leopoldo López (02/01/2011)  i Josep Bort (10/03/2012)
Vídeo de Leo Pérez

Els textos i les fotografies són propietat dels seus autors i del GER-EA, no està permesa la seva reproducció total o parcial sense el consentiment exprés d’aquestos i del grup.

El GER segueix controlant territoris d’àguila de panxa-blanca. Març-2012.

por | | Observacions d'aus
Comentarios desactivados en El GER segueix controlant territoris d’àguila de panxa-blanca. Març-2012.

 

Des de principi d’any diferents membres del GER-EA estan controlant els territoris d’àguiles de panxa blanca (Aquila fasciata) a la província de Castelló, com fa 30 anys.
Les zones que s’estan controlant en aquests moment amb més profunditat són les zones centrals de la província des de les Coves de Vinromà al nord i Segorb al sud, amplianse poc a poc a tota la provincia. Aquesta zona alberga la major població d’àligues, localitzant alguns territori buits, quan l’any passat estaven ocupats.
El nombre total de territoris controlats han estat 9, dels quals 6 eren ocupats per parelles adultes, una per un adult + un subadulto i dos no hem localitzat a les àguiles.

El que de moment sembla és que el 66% està nidificant, aspecte que pot variar al llarg dels controls. A més el trobar parelles incubant en aquests moments no significa que neixin pollets de tots els nius o aquests arriben a volar, ja que hi ha parelles que any rere any perden la posta o mor algun pollet dels nascuts.

La metodologia utilitzada pel GER-EA, és la realitzada durant aquests 30 anys, i està d’acord amb la metodologia d’altres institucions com la Societat Espanyola d’Ornitologia, el Departament de Biologia animal de la Universitat de Barcelona, ​​i altres investigadors.

Com a primera premissa és fer l’observació i filmació de les aus des de la distància. Utilziando la tècnica del Digiscoping, Videoscoping, amb telescopis i càmeres de fotos i vídeos acoplats als telescopis, assegurant la NO interferència de la nostra presència amb l’activitat normal de les àguiles, sempre tinim present el conegut «código ético para observadores de aves«, de la Sociedad Española de Ornitología (SEO) .

De fet els nostres majors esforços se centren en parelles desconegudes, poc controlades per altres persones o organismes. Actuant en menor mesura en les parelles que solen mantenir unes reproduccions constants.

Alhora tenim present el Decret 8/2008, de 25 de gener, del Consell, en concret l’art. 4 d’aquest decret, per poder circular per les pistes forestals.

  
  Territoris de àligues prospectats pel GER

En el cas del cens àguila de panxa blanca, les visites es distribueixen de forma genèrica a:

Primeres visites: entre l’1 de gener i principi de març. Amb l’objectiu de la detecció de l’ocupació o no, dels territoris i les zones de cria.

Segones visites: Final de març i tot abril, per detectar la presència dels rapinyaires en actitud d’incubació o observació de petits pollets.

Terceres visites: Durant el mes de maig – juny. Per comptabilitzar el nombre de pollets grans al niu (pollets supervivents).

Quartes visites: Durant els mesos de juliol – agost. Per detectar presència de pollets o joves volanders que no hagin pogut ser detectats en les anteriors visites.

Un aspecte important d’aquestes visites són el control de la parella que ocupa el territori, intentant identificar les rapinyaires i datar la seua edat. Amb això el que pretenem és saber si les àguiles que estem veient són les mateixes de l’any anterior o per contra han canviat, aspecte que ens indicaria la mort d’un ejemplar o de la parella i un recanvi dels individus mort.



Membres del GER-EA controlant una zona d’aguila de panxa blanca.

 

A la vegada aquestes visites ens permeten tenir un millor coneixement de la zona de nidificació, en la mesura de les nostres possibilitats, detectar possibles amenaces a les zones de cria, com les col · locació de piquetes i elements d’escalada en les proximitat dels nius, com les trobades a Montanejos (b º Maimona), Argelita (Font dels Ignacios), Ludiente (Salt del Cavall), Vilanova d’Alcolea, Artana, Montán, localització de rapinyaires electrocutades (Segorbe, Vilanova d’Alcolea), caça furtiva (Alfondeguilla), espolis (Xert), desaparició de pollets al niu, o molèsties per excursionistes o motos de trial als voltants dels nius (Benitandús), aspectes que es comuniquen a la Conselleria o agens mediambientals directament o indirectament.

http://www.internatura.org/docs/AGUILA_PERDICERA_EN_CASTELLON-Plan_de_accion.pdf

 

 

Els textos i les fotografies són propietat dels seus autors i del GER-EA, no està permesa la seva reproducció total o parcial sense el consentiment exprés d’aquestos i del grup.