Esparver d’espatlles negres. Marjal Xilxes 8-03-2015
Esparver d’espatlles negres. Marjal Xilxes 5-03-2015
El passat 5 de febrer, el nostre amic ornitòlec Valentin Tena ens comenta que ha observat un Esparver d’espatlles negres (Elanus caeruleus) a la marjal de Xilxes, volant, posat en unes canyes i en el cable de telèfon al costat de la carretera de la mar de Xilxes. Pensant que era una observació esporàdica i que l’au havia utilitzat aquesta zona com descans per seguir els seus moviments. Encara així, ens acostem a la zona en diverses ocasions observant la marjal i els cables de la carretera, però sols podem veure xoriguers vulgars, pensant que l’esparver d’espatlles negres havia abandonat la zona.
Esparver d’espatlles negres. Marta Ibañez 06-03-2015
El 21 de febrer, de nou el nostre company ens comenta que l’ha tornat a veure a la mateixa zona i el 28 de febrer, a la xarrada realitzada per Arantza Leal de SEO al Centre del Termet de Vila-real, ens comenta que un altre company ornitòleg, Jordi Miralles i també la nostra companya Marta Ibañez, l’han fotografiat.
Vist que l’exemplar roman a la zona, membres del GER-EA ens traslladem per intentar observar-lo, no sent fins al dia 2 de març quan el localitzem per primera vegada. Eren les 8:00h. del matí quan el vam poder veure posat en unes canyes, al costat d’una camí. Intentem parar a una distància prudencial, però un altre cotxe se’ns ve per darrera i comença a donar-li al claxon, fent saltar l’esparver d’espatlles negres, el qual es posa a la punta d’una figuera propera al camí, romanent uns segons per tornar a saltar i desplaçar-se cap al SO, desapareixent de la nostra vista. Esperem una estona i al no tornar ens anem.
A les 17:00h. tornem a la zona observant-lo volant i posat en diferents canyes i puntes d’arbres, gaudint d’aquesta petit rapinyaire, destacant la seva tonalitat blanca amb les puntes de les ales negres per baix, gris per la part superior de cos i les taques negres a les espatlles, identificat com a adult.
Quan es posa destaca el moviment de dalt a baix de la cua, fent molt visible a distància, aspecte que contrasta quan esta d’esquena que és gairebé invisible, sinó és perquè és delatat per les garses (Pica pica) que no deixaven de instigar i delatar la seva presència.
A més, un altre aspecte crida la nostra atenció. Va ser la forma de planar, diferent a la forma del xoriguer.
És curiós que l’au es desplaça mirant a terra d’un costat a un altre, a una alçada relativament baixa. Quan es disposa a planar fa un moviment de baix a dalt, i deixa les cames penjant amb les urpes de vegades obertes, dóna uns moviments d’ales que duren escasos segons i vola amb un vol de prospecció, al moment el mateix moviment indicatiu que va a planar, dues o tres moviment d’ales amb les potes penjant, i segueix la prospecció. De vegades es posa a la punta de diverses canyes o punta d’arbres on prospecta tot el territori.
Esparver d’espatlles negres. Marjal Xilxes 2-03-2015
La forma de caça és un lleuger picat cap a terra amb les urpes obertes i les ales cap enrere, típica de les rapinyaires, però en la gran majoria dels intents són fracassos per aconseguir l’alimentació. Només en una ocasió hem pogut observar com atrapava una petita au, desplaçant a un pal al costat de la carretera per menjar-se’l. També, en aquesta ocasió, els cotxes feien que el rapinyaire es desplacés d’un pal a un altre intentant alimentar-se però era impossible.
     |
A partir d’aquest dia, ens hem traslladat en diverses ocasions del mes de març observant-lo a distància, ja que no deixa acostar-se. És curiós com manté una distància important entre l’observador i l’au, fins i tot quan l’observació es realitza des del cotxe. No hem pogut apropar-nos a una distància curta per observar-lo amb deteniment, la càmera de fotos o de vídeo acoplada al telescopi ha estat la forma de poder fotografiar i filmar aquesta bellíssima au i rara per a la nostra província.
La zona on es localitza és de reduïdes dimensions, caracteritzada per ser zones de cultiu de regadiu, especialment dedicat al cultiu de melons, tomàquets, pebrots, unint petites zones de cultiu d’olivera, granades i en la part nord, tarongers. Trobem a més, zones de cultiu abandonat sent un herbassar i zones de marjal i petites sèquies de terra que proporcionen aigua als cultius.
Xoriguer alimentant d’una au.
En els dos últims anys, la zona de canyissar ha estat transformada per cultiu de caqui. Tota aquesta diversitat d’habitat dóna cabuda a una gran quantitat i diversitat de petites aus i micromamífers com ratolins i talpons. Aquesta zona és utilitzada per diverses parelles de xoriguer vulgar (Falco tinnunculus), individus hivernants de àguila calçada (Aquila pennata), aligot (Buteo buteo) i arpellot de marjal (Circus aeruginosus) i arpellot pàl·lid (Circus cyaneus), a més, és la mateixa zona que durant diversos hiverns es va localitzar un Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus).
A la província de Castelló no tenim constància de cria d’aquest petit rapinyaire, encara que hi ha diferents observacions tots els anys i una possible reproducció en l’any 2008 a la zona de Vilanova d’Alcolea, però sense confirmar (veure anuari 2008). A la província de València hi ha diferents parelles nidificants, sent la primera reproducció en l’any 2006 a la comarca Requena – Utiel, mentre que a la província d’Alacant la primera reproducció és citada en l’any 2010. Esperem que en breu s’uneixca la nostra província a parelles reproductores.
Articles d’interès:
- http://estudiossvorequeutiel.blogspot.com.es/2006/12/el-elanio-comn-en-la-comarca-de.html
- http://svocuadernocampo.blogspot.com.es/2008/10/un-elanio-en-lhorta-nord.html
- http://svocuadernocampo.blogspot.com.es/2009/11/elanio-en-el-fondo-delx.html