El mussol marí és un rapinyaire nocturn escassa com a reproductora a la península ibèrica. Fins a la dècada dels noranta només es coneixia una reproducció segura al Delta de l’Ebre i una altra a Mallorca. Però a partir de 1993, es troba una població reproductora important en les zona de l’altiplà nord (Castella i Lleó), i altres més petites a la Rioja i Catalunya, relacionades amb grans poblacions de talp camperol (Microtus arvalis). A la Comunitat Valenciana no es posseeixen dades com reproductor però si com hivernant. Tots els anys aquest mussol provinent del nord d’europa passa els mesos hivernals a diferents zones de la província de Castelló.
Aquest any la nostra companya Marta Ibañez ha pogut constatar la presència de diversos exemplars en els termes de Nules, Moncofa i Xilxes, localitzant uns 4 exemplars.
egagropila MIA
L’hàbitat utilitzat, encara que prop del mar, se situa en zona de herbassar, pasturatge i zones descobertes entre conreus de tarongers. Fins ara, la Marta ens comenta que durant el dia romanen en els seus posadors, molt a prop de terra, on s’ha pogut localitzar alguna egragópila (restes d’aliment).
És a partir del vespre, cap a les 18 h, quan els mussols són molt actius desplaçant a baixa altura per les zones descobertes en actitud d’aconseguir aliment, algun ratolí, talp, musaranya, etc ..
En aquest moment es deixen caure sobre ell intentant capturar-ho, cosa realment difícil pel observat per nosaltres. En ocasions s’ha observat sobre un petit turó, mirant cap a tots costats escoltant els sorolls de possibles ratolins.
Amb Marta hem gaudit d’algunes jornades d’observació explicant les seves observacions.
Els perills que poden tenir aquests mussols a la zona, práticamente es limita a la caça, a causa que poden ser atrapades pel dia o l’alba i capvespre pels gossos de caça o mortes per tret per algun caçador desaprensiu. De la mateixa manera s’han trobat algun mussol atropellat.
Des d’aquestes línies volem agraïr la seva amabilitat i explicacions sobre aquesta escassíssim mussol campestre. Esperant passar moltes més jornades d’observació.
Fotos Marta Ibañez i Josep Bort