Duc petit nidificant a la Marjal d’Almenara – Quartell 11/03/2015

Buho-chico-g-11-3-2015-IMG_

Duc petit 11/03/2015

Buho-chico-aaa-11-3-2015-IMEl passat 11 de març del 2015, fent el control normal d’aus a la marjal d’Almenara i zona limítrofa amb la província de València, uns amics ornitòlegs que estaven anellant, ens comenten que s’ha localitzat un niu de Duc petit (Asio otus) amb dues pollets en una zona d’eucaliptus molt propera al mar.

Després de fer el cens d’aus ens acostem a la zona, on trobem a un altre ornitòleg observant el niu. Ens comenta que el niu va ser localitzat per operaris que estaven fent una poda d’un grup d’eucaliptus en una urbanització.

Buho-chico-a-11-3-2015-IMG_

Niu de garsa amb pollet de Duc petit 11-03-2015

Buho-chico-f-11-3-2015-IMG_

Niu amb dos pollet i la femella 11-03-2015

Buho-chico-lluis-11-3-2015-

Membre del GER-EA observant el niu.

Buho-chico-b-11-3-2015-IMG_El observem com el niu pertany a una garsa (Pica pica), s’observa la presència de dos pollets encara amb plomissol i la    femella adulta al costat del niu. Estan els tres immòbils, obrint molt poc els ulls per observar els nostres moviment. Amb molta prudència i des de la carretera, mirem amb el telescopi i fem fotos i videoescoping, de les aus.

La localització d’aquest niu ens ha fet pensar que en altres zones on ha augmentat la població de garses, poden haver instal·lats altres parelles de Duc petit, en concret es pensa en la zona d’eucaliptus de la marjal d’Almenara al costat de la carretera, a la zona de la marjal de Nules – Borriana o les zones d’arbres amb nius de garses a la desembocadura del riu Millars.

A la setmana de veure el niu amb els pollets vam tornar a la zona i no vam veure cap exemplar revisant tots els eucaliptus trobant diversos nius més de garsa i colom o tortola. El darrera dia que vam anar a prospectar la zona va ser el 22 de març, sense veure tampoc cap exemplar, encara que portàvem un parell de dies amb mal temps i pluges intenses, considerem que això no va fer desaparèixer als Ducs.

Buho-chico-e-11-3-2015-IMG_El Duc petit ha estat una espècie poc estudiada a la província de Castelló, especialment a causa del desconeixement de l’espècie, a l’escassetat de parelles nidificants, els seus hàbits nocturns, la seva mimetisme durant les hores del dia i per la manca d’investigadors d’aus nocturnes, això ha fet pensar que el nombre de Duc petit està limitat per l’escassetat de nius disponibles d’altres espècies com els còrvid.

En aquest sentit des del GER-EA, fa un parell de dècades, vam realitzar un petit estudi dirigit a augmentar la disponibilitat de nius artificials en una zona de l’Alt Maestrat, en col·laboració amb el grup ecologista de Vilafranca (GEV). A causa de la manca de persones destinades a controlar tots els nius no es va poder fer un seguiment durant diverses temporades de cria, pel que no es va poder treure cap conclusió (veure estudi).

Buho-chico-f-11-3-2015-IMG_Buho-chico-d-11-3-2015-IMG_Buho-chico-c-11-3-2015-IMG_Buho-chico-11-3-2015-IMG_00

Urraca-Millars-24-3-2015IMG

Niu de garsa Desembocadura Millars 24-03-2015

Urraca-Millars-a-24-3-2015I

Niu de garsa Desembocadura Millars 24-03-2015

Urraca-Millars-b-24-3-2015I

Niu de garsa Desembocadura Millars 24-03-2015

Com el Duc petit no construeixen nius, solen utilitzar els d’altres espècies com la gralla (Corvus corone) o garsa. La nidificació del Duc petit a la costa valenciana pot ser més primerenca (febrer-març), que la de la garsa (març-abril), el que els nius de garsa poden ser utilitzats pels Ducs, abans que les garses iniciïn el procés reproductiu. Aquesta reproducció primerenca ens ha fet mirar alguns nius de garsa de la zona de la desembocadura del Millars, però de moment no hem localitzat cap cria del Duc petit.

És interessant comentar que una de les millors zones de cria en el litoral de la Comunitat Valenciana està en El Saler (València), població controlada pels ornitolegs de la zona.

Articles d’interès:

 

Esparver d’espatlles negres a la marjal de Xilxes. Febrer-març 2015

Elanio-aaa-8-03-2015-xilxes

Esparver d’espatlles negres. Marjal Xilxes 8-03-2015

Elanio-05-03-2016-XilxesDSC

Esparver d’espatlles negres. Marjal Xilxes 5-03-2015

El passat 5 de febrer, el nostre amic ornitòlec Valentin Tena ens comenta que ha observat un Esparver d’espatlles negres (Elanus caeruleus) a la marjal de Xilxes, volant, posat en unes canyes i en el cable de telèfon al costat de la carretera de la mar de Xilxes. Pensant que era una observació esporàdica i que l’au havia utilitzat aquesta zona com descans per seguir els seus moviments. Encara així, ens acostem a la zona en diverses ocasions observant la marjal i els cables de la carretera, però sols podem veure xoriguers vulgars, pensant que l’esparver d’espatlles negres havia abandonat la zona.

Elanio-Marta-6-03-2015IMG_0

Esparver d’espatlles negres. Marta Ibañez 06-03-2015

El 21 de febrer, de nou el nostre company ens comenta que l’ha tornat a veure a la mateixa zona i el 28 de febrer, a la xarrada realitzada per Arantza Leal de SEO al Centre del Termet de Vila-real, ens comenta que un altre company ornitòleg, Jordi Miralles i també la nostra companya Marta Ibañez, l’han fotografiat.

Elanio-a-8-03-2015-xilxes-DElanio-bbb-8-03-2015-xilxesVist que l’exemplar roman a la zona, membres del GER-EA ens traslladem per intentar observar-lo, no sent fins al dia 2 de març quan el localitzem per primera vegada. Eren les 8:00h. del matí quan el vam poder veure posat en unes canyes, al costat d’una camí. Intentem parar a una distància prudencial, però un altre cotxe se’ns ve per darrera i comença a donar-li al claxon, fent saltar l’esparver d’espatlles negres, el qual es posa a la punta d’una figuera propera al camí, romanent uns segons per tornar a saltar i desplaçar-se cap al SO, desapareixent de la nostra vista. Esperem una estona i al no tornar ens anem.

Elanio-02-03-2015-Xilxes-IMElanio-10-03-2015-XilxesIMGA les 17:00h. tornem a la zona observant-lo volant i posat en diferents canyes i puntes d’arbres, gaudint d’aquesta petit rapinyaire, destacant la seva tonalitat blanca amb les puntes de les ales negres per baix, gris per la part superior de cos i les taques negres a les espatlles, identificat com a adult.

Quan es posa destaca el moviment de dalt a baix de la cua, fent molt visible a distància, aspecte que contrasta quan esta d’esquena que és gairebé invisible, sinó és perquè és delatat per les garses (Pica pica) que no deixaven de instigar i delatar la seva presència.

Elanio-a-10-03-2015-XilxesIElanio-h-8-03-2015-xilxesIMA més, un altre aspecte crida la nostra atenció. Va ser la forma de planar, diferent a la forma del xoriguer.

És curiós que l’au es desplaça mirant a terra d’un costat a un altre, a una alçada relativament baixa. Quan es disposa a planar fa un moviment de baix a dalt, i deixa les cames penjant amb les urpes de vegades obertes, dóna uns moviments d’ales que duren escasos segons i vola amb un vol de prospecció, al moment el mateix moviment indicatiu que va a planar, dues o tres moviment d’ales amb les potes penjant, i segueix la prospecció. De vegades es posa a la punta de diverses canyes o punta d’arbres on prospecta tot el territori.

Elanio-f-02-03-2015-Xilxes-

Esparver d’espatlles negres. Marjal Xilxes 2-03-2015

Elanio-e-02-03-2015-Xilxes-La forma de caça és un lleuger picat cap a terra amb les urpes obertes i les ales cap enrere, típica de les rapinyaires, però en la gran majoria dels intents són fracassos per aconseguir l’alimentació. Només en una ocasió hem pogut observar com atrapava una petita au, desplaçant a un pal al costat de la carretera per menjar-se’l. També, en aquesta ocasió, els cotxes feien que el rapinyaire es desplacés d’un pal a un altre intentant alimentar-se però era impossible.

Elanio-10-03-15-XilxesIMG_9Elanio-b-8-03-2015-xilxesIMElanio-c-8-03-2015-xilxes-DElanio-b-10-03-15-XilxesIMGElanio-a-10-03-15-XilxesIMG

Elanio-cc-8-03-2015-xilxes-

 

A partir d’aquest dia, ens hem traslladat en diverses ocasions del mes de març observant-lo a distància, ja que no deixa acostar-se. És curiós com manté una distància important entre l’observador i l’au, fins i tot quan l’observació es realitza des del cotxe. No hem pogut apropar-nos a una distància curta per observar-lo amb deteniment, la càmera de fotos o de vídeo acoplada al telescopi ha estat la forma de poder fotografiar i filmar aquesta bellíssima au i rara per a la nostra província.

Elanio-a-8-03-2015-IMG_9298Elanio-8-03-2015-IMG_9298La zona on es localitza és de reduïdes dimensions, caracteritzada per ser zones de cultiu de regadiu, especialment dedicat al cultiu de melons, tomàquets, pebrots, unint petites zones de cultiu d’olivera, granades i en la part nord, tarongers. Trobem a més, zones de cultiu abandonat sent un herbassar i zones de marjal i petites sèquies de terra que proporcionen aigua als cultius.

EMuixetaDSCN6034

Xoriguer alimentant d’una au.

Marjal-Xilxes-18-3-15-DSCN7

Marjal-Xilxes-a-18-3-15-DSCMarjal-Xilxes-b-18-3-15-DSCEn els dos últims anys, la zona de canyissar ha estat transformada per cultiu de caqui. Tota aquesta diversitat d’habitat dóna cabuda a una gran quantitat i diversitat de petites aus i micromamífers com ratolins i talpons. Aquesta zona és utilitzada per diverses parelles de xoriguer vulgar (Falco tinnunculus), individus hivernants de àguila calçada (Aquila pennata), aligot (Buteo buteo) i arpellot de marjal (Circus aeruginosus) i arpellot pàl·lid (Circus cyaneus), a més, és la mateixa zona que durant diversos hiverns es va localitzar un Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus).

A la província de Castelló no tenim constància de cria d’aquest petit rapinyaire, encara que hi ha diferents observacions tots els anys i una possible reproducció en l’any 2008 a la zona de Vilanova d’Alcolea, però sense confirmar (veure anuari 2008). A la província de València hi ha diferents parelles nidificants, sent la primera reproducció en l’any 2006 a la comarca Requena – Utiel, mentre que a la província d’Alacant la primera reproducció és citada en l’any 2010. Esperem que en breu s’uneixca la nostra província a parelles reproductores.

Articles d’interès:

 

SEO-Castelló es va d’excursió a la Marjal d’Almenara 21-02-2015

Sin-título-1

Josep Bort. Marjal d’Almenara 21/02/2015

Mapa-Almenara-21-02-2015

Itinerari per la marjal.

Dissabte passat (21/02/2015) es va desenvolupar l’excursió a la marjal d’Almenara i la Llosa, organitzada pel recent grup SEO-Castelló i on col·labora el GER-EA com a guia de la mateixa.

21-02-2015-aa-DSCN5860

grup d’ornitolecs a la marjal d’Almenra 21/02/2015

Es va fer un itinerari que abastés els diferents hàbitats que es compon la marjal, des de les zones inundades com la zona de l’Estany i l’Estanyets, passant per les zones de jonquera i les zones de cultiu (arrossars, horts, etc .. ), al mateix temps es va aprofitar per ensenyar als assistents els diferents punts d’aportacions naturals d’aigua a la marjal (els ullals).

Text Pepe Greño:

Sin-título-2

Roquers

Per als que no vau poder anar ahir, us escric un petit resum del que va ser la sortida que vam fer a la Marjal d’Almenara, a la qual acudim 18 observadors i 2 grans futuribles de l’ornitologia (Adrián i Abel).
El recorregut dissenyat pels germans Bort (GER-EA) va ser un circuit circular a la Marjal (6.5km) que realitzem a peu, per desgràcia d’alguns, que segur que encara tenen les cames adolorides … El dia, malgrat el que opinaven 17 dels presents, no era fred, encara que els núvols i la discreta pluja tampoc convidaven a anar sense samarreta.

21-02-2015-ab-DSCN5860Sin-título-321-02-2015-bb-DSCN5860La primera parada, molt a prop del punt de trobada, va ser en una petita lloma des de la qual vam tenir vistes de tot el conjunt, molt ben descrit per Josep. De fet, des d’aquí vam poder veure ja gairebé totes les espècies d’aus «grans» de la jornada, encara que moltes estaven llunyanes, com un arpellot de marjal ocult entre el canyís.

Sin-título-5Des d’aquí marxem als observatoris dels estanys, on no vam poder fer moltes observacions. Tot just havia unes poques parelles de Ànec collverd, fotges comuns i algun que un altre esquiu gall de canyar. Això sí, els avions roquers ens van oferir un preciós espectacle posats en un arbret proper mentre els rossinyols bords no paraven de cantar.

Sin-título-4

Capsot pàl·lid 21/02/2015

La següent parada va tenir com a objectiu veure l’au més famosa (i confiada) de la Marjal. El arxiconegut Capsot pàl·lid, que no va defraudar en absolut i es va deixar observar i fotografiar amb l’experiència d’un model professional. Com volent robar, en va, part del protagonisme, un parell de Aguilillas calçades cicleabas a les rodalies …

Alcaudon-Isa--21-02-2015-IM

Capsot pàl·lid 21/02/2015

Sin-título-22

Agro blau

 Des d’allà la ruta a peu ens va portar per camps dominats pels mosquiteres comuns, fins a aconseguir un hostaler de Corbes marines, molts d’ells amb plomatge nupcial. Aquí l’ambient canviava una mica (més arbredes, matoll i xalets) pel que es van deixar veure aus com totestiu o tallarol capnegre o teuladí, acompanyats de bugaderes cascadeñas a les sèquies.

Sin-título-111

Picaports

MOritos-21-02-2015-IMG_6071

Picaports i garcetes blanques

Ja de nou en ambient més típic (pel camí Serratella), entre conreus recentment dessecats, van aparèixer les ardeids: bernat pescaire, martinet blanc, esplugabous i agró blanc. Aquestes volaven contínuament per les molèsties dels ultralleugers, acompanyades de nombrosos picaports.

Com sorpresa i indicador que la migració està en marxa, també vam poder observar a una cigonya blanca.

Sin-título-33Sin-título-b1Goyo-21-02-2015-IMG_6091Sin-título-11No obstant això, els reis del paisatge eren els petits passeriformes com multitud de cuetes blanques, titetes pratencs, escrivans palustres i cogullades comuns, al costat d’alguna alosa comuna i pic blau.

Llistat d’espècies observades (recopilada per Goyo): 

  • Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
  • Cabusset (Tachybaptus ruficollis)
  • Corba marí gros (Phalacrocorax carbo)
  • Martinet menut (Ixobrichus minutus)
  • Esplugabous (Bubulcus ibis)
  • Martinet blanc (Egretta garzetta)
  • Agró blanc (Casmerodius albus)
  • Agró blau (Ardea cinerea)
  • Cigonya blanca (Ciconia ciconia)
  • Picaport (Plegadis falcinellus)
  • Àguila calçada (Aquila pennata)
  • Arpellot de marjal (Circus aeruginosus)
  • Xoriguer vulgar (Falco tinnunculus)
  • Polla (Gallinula chloropus)
  • Fotja (Fulica atra)
  • Gall de canyar (Porphyrio porphyrio)
  • Corriol petit (Charadrius dubius)
  • Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
  • Merita  (Vanellus vanellus)
  • Territ menut (Calidris minuta)
  • Siseta de pit blanc (Actitis hypoleucos)
  • Bequeruda (Gallinago gallinago)
  • Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)
  • Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis)
  • Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
  • Puput (Upupa epops)
  • Alosa comuna (Alauda arvensis)
  • Cogullada (Galerida cristata)
  • Cotoliu (Lullula arborea)
  • Roquer (Ptyonoprogne rupestris)
  • Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum)
  • Merla blava (Monticola solitarius)
  • Titeta de muntanya (Anthus spinoletta)
  • Titeta (Anthus pratensis)
  • Cueta blanca (Motacilla alba)
  • Cueta torrentera (Motacilla cinerea)
  • Pit-roig europeu (Erithacus rubecula)
  • Rossinyol cotxa blava (Luscinia svecica)
  • Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros)
  • Cagamànecs (Saxicola rubicola)
  • Busquereta de casquet (Sylvia atricapilla)
  • Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
  • Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon)
  • Cisticola trist (Cisticola juncidis)
  • Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
  • Totestiu (Parus major)
  • Teixidor (Remiz pendulinus)
  • Capsot pàl·lid (Lanius isabellinus)
  • Garsa (Pica pica)
  • Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
  • Estornell negre (Sturnus unicolor)
  • Pardal comú (Passer domesticus)
  • Pardal moliner (Passer montanus)
  • Pinsà (Fringilla coelebs)
  • Cadernera europeu (Carduelis carduelis)
  • Verderol (Carduelis chloris)
  • Gafarró (Serinus serinus)
  • Teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus)

Arpellot de marjal a les zones humides de la província de Castelló. Resultats del control del Gener-febrer 2015

Aguilu-a-lagune-8-01-2015-D

Arpellot de marjal. Femella 08/01/2015

Des de diferents associacions d’ecologistes de la província de Castelló (APNAL, GER , Ecologistes en Acció), sa fet el recompte de arpellot de marjal (Circus aeruginosus) a la província de Castelló.

L’objectiu marcat ha estat la localització de arpellots de marjal en les diferents zones de la província.

A-Lagunero-mach5-2-2015-IMG

Arpellot de marjal. Mascle 05/02/2015

Lagunero-IMG_5667

Arpellot femella adulta.

El període d’estudi s’ha centrat en els mesos de gener i febrer 2015. Horari preferiblement a primera hora del matí (8 -10 h.) i última de la vesprada (17 – 20h.), per no comptar les mateixes aus.

Les zones prospectades han estat: Marjal de Peníscola, Llacuna de Sant Mateu, Aeroport de Castelló, Prat de Cabanes – Torreblanca, Desembocadura del riu Millars, Marjal de Nules – Moncofa i Xilxes i Marjal de la Llosa – Almenara.

A-lagunero-22-01-15-femella

Arpellot de marjal. Femella 22/01/2015

Com ja es va dir en el full d’activitats d’aquest blog, les dades a recollir, ha segut:

1.- Lloc d’observació, identificar si era una zona de descans o zona d’alimentació. Ja que els arpellots es desplacen a diversos quilòmetres des de les zones de descans a les zones d’alimentació, encara que algunes poden solaparse.

A-lagunero22-01-2015_0451

Arpellot de marjal jove sense cua. 22-01-2015

2.- Nº d’individus: intentant comptabilitzar el nombre total d’arpellots observats a la zona, tenint present les duplicitats d’aus, pel que era interessant identificar mitjançant la descripció de l’au observada: manca de plomes en alguna ala, coloració, etc. .

A-Lagunero-a-mach5-2-2015-I

Arpellot de marjal. Mascle 05/02/2015

A-Lagunero-b-mach5-2-2015-I

Arpellot de marjal. Mascle 05/02/2015

 

3.- Les dades anteriors ens servien per identificar o catalogar les aus segons la seva edat i sexe, coneixent la gran dificultat entre els joves i les femelles, fins i tot mascles immadurs.

A-lagunero-22-01-2015-jove-

Arpellot de marjal jove. 22-01-2015

A-lagunero-a-22-01-2015-jov

Arpellot de marjal jove. 22-01-2015

 

Al mateix temps en aquest recompte es recollien dades d’altres espècies de rapinyaires, especialment les dels altres tipus d’arpellots observats en aquesta època com l’Arpellot pàl·lid (Circus cyaneus) i l’Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus), distingin, si es pot, l’edat i sexe.

Per evitar conflictes i errors en comptabilitzar els individus es va quedar, en el cas de no identificar el sexe o edat, diferenciar les aus com marrons / fosques (joves – femelles) o aus clara o amb part del plomatge blavós / grisenc (mascles) , aspecte utilitzat en els censos de arpellot de marjal a l’Albufera de València organitzat per la Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO).

Participants en aquets controls: Quique Luque (APNAL-EA), Juan Luis Bort, Sergi Marzá, Lidón Badenes, Josep Bort (GER-EA)

Resultats:

Els resultats obtinguts han estat molt escassos però d’acord amb altres controls d’aquesta espècie en anys anteriors. En total 18 ex. d’arpellot de marjal en totes les zones prospectades, distribuides de la segon manera:

Marjal de Peníscola:  gener, dies 20 i 24, de 17,00-18,30 h, a totes les sortides no es va veure cap arpellot.

Llacuna de Sant Mateu: 1 femella ad. (03/01/2015), a les 12 h.

Aeroport de Castelló: a las 14 h. 2 machos adultos + 2 hembras adultas (19-01-2015). S’observa 2 femelles adultes i 1 mascle adult en diverses visites.

Prat de Cabanes – Torreblanca: 3 femelles o jovens. (19/01/2015), a les 9: 00 h. dia nugolat amb pluja.

Desembocadura del riu Millars: 1 mascle subadult i 1 femella adulta (9/01/2015). Tot l’hivern, màxim de 3 femelles / jov. + 1 mascle subad (fins 25/02/2015)

Marjal de Nules – Moncofa: 1 ex. femella (10/01/2015)

Marjal de Xilxes – Llosa – Almenara: 11 ex. d’ells 1 mascle (08/01/2015). Comptant el 25/02/2015, un totak de 7 ex. femelles / jove i un 1 mascle, entre les 8 i 11 h.

Com es pot observar, són molt poques les aus detectades en les diferents àrees prospectades, encara que estan dins de les xifres normals per a aquestes zones. De la mateixa manera destada la presència de arpelles mascles, aspecte que és important per l’escassetat de mascles durant l’hivern a la província de Castelló.

Ha destacat la presència de 2 parelles d’arpella a l’aeroport de Castelló, sent normal la hivernada de solament una parella que ha estat des de novembre 2014 final de febrer 2015. També s’han observat arpellot de marjal a les zones poc apropiades com les zones de tarongerars de Betxí, en concret una femella adulta, possiblement utilitza les zones del riu sec com a zona d’alimentació.

 Altres observacions de rapinyaires:

1.- l’Arpellot pàl·lid (Circus cyaneus):

Vist a la marjal d’Almenara el 26/01/2015, un mascle, marjal de Nules – Moncofar el 5/02/2015, un mascle ; aeroport de Castelló el 27/01/2015, una femella, marjal d’Almenara el 27/02/2015, un mascle.

A-Palido-5-02-2015-IMG_3549

Arpellot pàl·lid 5/02/2015 mascle

 

 

 

 

 

En quatre ocasions hem observat arpella pàl·lida en les zones prospectades, crida l’atenció el baix nombre d’aquestes aus i l’augment dels mascles, respecte a altres anys.

2.- Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus)

Vist a la marjal de Nules el 16 desembre 2014 i en la marjal de Xilxes el 18/12/2014

Agui-palido-16-12-14-DSCN37

Arpella pàl·lida russa. Mascle subadult 16/12/2014

Possiblement les observacions en dies i llocs diferents però molt pròximes corresponen a un mateix individu, basant-nos en ser una espècie rara en aquestes zones.

Aguiluc-c-papialbo-18-12-20

Arpella pàl·lida russa. Mascle subadult. 18/12/2015

Aguiluc-a-papialbo-18-12-20

Arpella pàl·lida russa. Mascle subadult. 18/12/2015

Cens d’aus marines hivernants a la Comunitat Valenciana 10-01-2015

Pardela-b-5-02-2014-IMG_890El 10 de gener 2015 va realitzar el Cens anual d’aus marines i mamífers marins de la Comunitat Valenciana, aquest cens es va fer coincidir amb el cens mensual de la RAM.

Com cada any els nostres llocs estaven situats al far de Borriana ia la platja La Llosa – Almenara. Aquest any el lloc de Borriana va ser cobert per Jordi Miralles, Pau Ferrer i Joan Ferré i el lloc d’Almenara per Marta Ibáñez, Sergi Marzá i Josep Bort.

El dia va ser molt agradable una mica fresc a primera hora del matí però després molt agradable, assolellat amb vent nul, el mar estava en totalment en calma i amb una visibilitat molt bona.

Punt de control de la Far de Borriana:

Les observacions:

  • Baldrigues balear: 12 ex.
  • Mascarell: 12 (10 ad. + 1 subad.+ 1 indeterm.)
  • Xatrac becllarg: 16 ex.
  • Gavina vulgar: 14 ex.
  • Gavina capnegra: 8 ex.
  • Gavina corsa: 4 ex.
  • Gavinot argentat mediterrani: 13 ex.
  • Gavina fosca: 3 ex.
  • Gavina sp: 89 ex.
  • Corba marina grossa: 89 ex.
  • Corba marina emplomallada: 1 ex.
  • Picaport: 90 ex.
  • Remena-rocs: 10 ex. (4 + 6)
  • Blauet: 2 ex.
Martin-pesca-10-01-15-Jordi

Blauet 10-01-2015 Jordi Miralles

Punt de control de la platja La Llosa – Almenara:

RAM-10-01-2015-DSCN4694La primera mitja hora va ser la més intensa amb entrada important de gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) cap a la marjal i camps d’arròs inundats. A aquesta entrada s’unia la sortida dels Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) que passen la nit en aquest enclavament amb dormidors de més de cinc-centes aus i es desplacen al nord a l’alba a la recerca d’aliment.

Pel que fa a les aus marines tot molt escàs, no vam veure cap grup de baldrigues balear (Puffinus mauretanicus) a pas, cosa estranya en aquestes dates així com la presència de Morell de mar negre (Melanitta nigra) i cabrellot (Podiceps cristatus).

El matí ens la va alegrar un grup de pots blancs que van passar tot el matí a alta mar davant nostre.

Els resultats furs:

  • Lloc: Platja d’Almenara
  • Observadors: Marta Ibáñez, Sergi Marza, Josep Bort
  • Horari: 2015.01.10. període: 8.30 a 11:30 h.
  • Meteor: Mar en total calma, vent nul, fred a l’inici per tenir una temperatura molt agradable. Visibilitat bona.
Moritos-10-01-2015-IMG_8437

Picaport 10-01-2015

ITarros-10-01-2015-MG_8404

Ànec blanc 10-01-2015

Observacions:
Mascarell: 2 ad. al S.
Gavina vulgar: 400 ex. entrant de la mar a l’interior (camps d’arròs inundats)
Gavina corsa: 2 (ad + im)
Gavinot argentat mediterrani: 4 ex.
Xatrac becllarg: 2 S.
Corba marina grossa: 64 N.
Picaport: 123 ex. en grup al S.
Agró blau: 23 en grup al S.
Garseta blanca: 2 ex. S.
Coll verd: 5 ex. S.
Ànec blanc: grup de 4 ex. + grup de 17 ex. ( posats sobre l’aigua gran part del matí).

Altres ocells observats des del punt de cens:
Sit golanegre: 1 ex.
Cagamànecs: 2 ex.
Titeta: 8 ex.
Cadernera comú: 4 ex.
Cua-roja fumada: 2 ex.
Pinsà vulgar: 6 ex.
Xoriguer vulgar: 1 ex.

En acabar en cens (11:30 h.) es comptabilitzen les espècies de la marjal La Llosa – Almenara, situada darrere de la zona de cens.Reidoras-10-1-15-IMG_8687

Gavina vulgar: 2300 ex. (mínim)
Gavina fosca: 12 ex.
Gavinot argentat mediterrani: 32 ex.
Picaport: 78 ex.
Corba marina grossa: 164 ex.
Agró blau: 33 ex.
Garceta blanca: 31 ex.
Esplugabous: 13 ex.
Aligot: 1 ex.
Arpellot de marjal: 2 ex.
Aguila calçada: 2 ex. (1 FC + 1 FO)
Xoriguer vulgar: 3

Bisbita-Richard-10-01-15-MG

Titeta de Richard 10-01-2015

Alcaudon-Isabel-10-01-15-MG

Capsot pàl·lid 10-01-2015

Espècies més interessants:
Titeta de Richard (Anthus richardi): 1 ex. (zona finca de Peris)
Capsot pàl·lid: (Lanius isabellinus) 1 ex. (zona L’Estany)

Llúdriga: buscant al Baix Maestrat

Paisatge-3-01-2015-DSCN4457Durant tota la jornada no es va veure cap individu possiblement perquè estaven caçant per les zones d’olivar i la ribera dels petits rierols, no només els trets sinó la presència de diversos gossos de caça feien que les diferents animals salvatges estiguessin d’un costat cap a un altre, sense poder aturar-se a descansar o alimentar-se.Paisatge-b-3-01-2015-DSCN44

En diferents trams d’un dels rius detectem presència per mitjà d’empremtes i excrements, algunes d’elles semblaven recents o dipositades en la nit anterior, altres estaven congelades a causa de les baixes temperatures de la zona per la nit.

Paisatge-c-3-01-2015-DSCN44Ens va resultar una mica difícil l’arribar a determinar la zona amb major freqüentació, fins que trobem en un espai d’uns cent metres, un munt d’excrements col·locades sobre de petites pedres. Totes elles estaven situades a escassos centímetres de l’aigua. Compostes fonamentalment per restes de crostes de cranc americà

Es van recollir una sèrie de dades i es va fer una reportatge fotogràfic de la zona.

En la situació actual podem dir que les localitzacions de llúdriga estan demostrant la seva major presència a la província de Castelló, passant de conca a conca, i sent les poblacions del riu Bergantes (al nord-oest de la província) les més estables, tot i que s’ha observat poblacions al centre provjncial i en la part alta del riu Millars i Palància.

Aquest augment no està exempt de problemes, un dels més importants són els Régimes dels rius, amb canvi en la quantitat d’aigua molt variant a llarg de l’any, afectant més que a la qualitat de l’aigua, a la quantitat i diversitat d’espècies de peixos (aliment principal de la llúdriga), sent molt poc l’afectació per la caça furtiva d’aquest gran mamífer i els ocasionals atropellaments, encara que una gran amenaça és la destrucció d’hàbitat on s’elimina la vegetació de ribera i es canalitzen els cursos del riu.

Resultados-del-III-Sondeo-2

Distribució llúdriga al País Valencià 2012. Consellería Medi Ambient

Tot i això sembla existir una tendència a l’alça (veure mapa), segons les dades de la Conselleria de Medi Ambient 2012, encara que l’espècie segueix catalogada com a espècie en perill d’extinció en el Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades (Decret 32/004, de febrer 27 Consell Generalitat Valenciana).

Paisatge-a-3-01-2015-DSCN44Heces-c-3-01-2015-DSCN44

Heces-d-3-01-2015-DSCN44Heces-a-3-01-2015-DSCN44Heces-f-3-01-2015-DSCN44

Paisatge-h-3-01-2015-DSCN44

Baldriga balear en el Port de Borriana. 5/01/2015

Pardelas-kk-5-01-15-Borrian

Port de Borriana

Pardelas-5-01-15-Borriana-ILa baldriga balear (Puffinus mauretanicussol veure passant per delande del port de Borriana a gran distància de la costa, només quan es produeix l’entrada de les vaixells de pesca, és una oportunitat única per poder observar-les a escassa distància i poder distingir les diferents espècies que habiten en la Mediterrània i passen per aquesta zona.

Durant els mesos d’hivern és quan la població de baldrigues aquesta en migració i són en nombre important les que van darrere dels vaixells esperant que aquests tirin les restes de peix que no són comercialment rendibles per al pescadorPardelas-i-5-01-15-Borriana

Membres del GEREA realitzen diversos controls mensuals per comptabilitzar i detectar les espècies d’aus marines en aquest punt. El passat dia 5 gener 2015 va ser un dels dies amb més nombre d’aus localitzades darrere dels vaixells a la seva entrada al port.

Pardelas-k-5-01-15-BorrianaDestacant la gran concentració de baldriga balear comptabilitzant entre 500 i 800 ex., entre centenars de gavines especialment gavines vulgars, capnegres, gavinot argentat mediterrani, gavinot fosc i xatracs bec-llargs.

Al mateix temps podem gaudir de la presència de mascarells (Morus bassanus) que segueixen als vaixells, algun d’ells arribar a acostar bastant, cosa que fora d’aquestes entrades és impossible veure’ls ja que es desplacen i pesquen a gran distància de la costaPardelas-j-5-01-15-Borriana

Pardelas-b-5-01-15-Borriana

Hi ha algunes baldrigues que en el seu afany d’aconseguir els peixos que tiren des de els vaixells de pesca arriben a entrar al port per sortir ràpidament cap a alta mar, són poques les que s’atreveixen a entrar sent el més normal que la majoria es parin a una distància important i els mascarells encara s’acosten menys que les baldrigues. Els dies amb mal temps i l’abundància d’aus són els dies on els observacions són més grans.

Pardelas-f-5-01-15-Borriana

Pardelas-klñ-5-01-15-Borria

Pardelas-c-5-02-2014-IMG_89

Pardelas-e-5-01-15-BorrianaPardelas-d-5-01-15-BorrianaAlcatraz-13-01-2015-MG_9020

La baldriga més abundant és la balear però podem tenir la sort de localitzar alguna baldriga mediterrània (Puffinus yelkouani la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea)A causa de la gran distància de la costa que es desplacen, que és difícil de comparar mides entre aus, la llum i contrastes, la varietat de colors de les baldrigues i quan ho fan en grup, tambè amb condicions metodològiques amb núvols i vent fort, canvien la forma de volar relentizant els moviments i la distància a l’aigua, dificulten la identificació de les aus, les diferències són molt difícil de distingir si no ets un expert. A grans trets a puntamos aquí algunes diferències entre aquestes espècies:

Pardelas-a-5-01-15-BorrianaUna bona publicació per veure la diferència entre les baldrigues és «La pardela balear. Identificación de las pardelas de la costa mediterránea» de Ana RODRIGUEZ, Miguel MCMINN Y Joan MAYOL.  Dirección General para la Biodiversidad. Ministerio de Medio Ambiente. 2005

Unes altres publicacións interessants son

Milà reial: Hivernada a la província de Castelló desembre 2014 – gener 2015

Mila-real-a-02-12-2014-aero

Milà reial 02-12-2014. Aeroport de Castelló.

Aeroport-03-01-2015IMG_6152

Aeroport-03-01-2015

El passat mes de desembre 2014 membres del GEREA (Lidón i Josep) realitzant els seus controls d’aus rapinyaires invernates a Castelló, van detectar la presència d’un milà reial (Milvus milvusa la zona de l’aeroport de Castelló (Vilanova d’Alcolea). Aquesta rapinyaire es va detectar en diverses zones de l’aeroport i zones de cultiu alvoltant, en actitud de prospecció. De vegades realitzava petits vols de persecució al costat de aligots (Buteo buteo), per seguir amb vols de planatge i prospecció. En altres ocasions ho vam veure posat en arbres dins del recinte de l’aeroport, saltant immediatament. L’observació es va produir el 2 de desembre i uns dies després per membres del grup APNALEA, concretament el dia 8 de desembre, confirmant la presència d’aquesta rapinyaire a la zona. 

Mila-real-02-12-2014-aeropo

Milà-reial-aeroport 02-12-2014

En controls posteriors de la zona, de nou membres del GEREA (Josep i Lluis), van detectar la presència d’un milà reial posat en un arbre dins del recinte de l’aeroport amb un conill en una branca. El milà salta l’arbre en passar molt prop un aligot, planejant sobre les pistes de vol, desapareixent cap al SE. Aquest exemplar possiblement sigui el mateix que l’observat a principi de desembre a la zona, el que demostraria la hivernada d’aquesta rapinyaire a la zona i la hivernada de l’espècie a Castelló, sent una de les poques cites de l’espècie en aquest període.

Mila-02-12-2014-aeroportIMG

Milà-reial-02-12-2014. Aeroport de Castelló

L’au es tracta d’un milà jove que el diferencia dels adults, en la part inferior per les grans taques blanques sota les ales, amb secundàries fosques. A més del barrejat sol sota del coll i pit, l’absència de ratlles en les infracobertores de la cua i l’abdomen, i una línia clara en les puntes de les cobertores grans.

Com hem dit, són molt poques les cites de milans reals en l’època d’hivernada, considerant a aquesta espècie que no hiverna a la Comunitat Valenciana, tot i així el desembre 2013 i gener 2014, es va detectar per membres del GEREA (Sergi i Nando), un altre exemplar en el terme de Morella, el que podria ser l’inici de la hivernada de l’espècie a Castelló.

Mila-real-b-3-01-2015-IMG_6

Milà-reial-3-01-2015. Aeroport de Castello

 Respecte a l‘alimentació del milà reial, no és un rapinyaire d’alimentació específica, alimentant-se d’animals i de fàcil captura, així com animals malalts, ferits, moribunds, fins i tot morts, també insectes, ratolins i deixalles trobats en els abocadors que freqüenta principalment a l’hivern, tenint gran importància els seus hàbits carronyers.

Nosaltres hem detectat que part de la seva alimentació a la zona consisteix en l’aprofitament dels conills atropellats a la carretera que dóna la volta a l’aeroport, aspecte que ja detectem, a la zona, amb en aligot i arpellot cendrós (Circus pygargus). El que ens trobaríem amb rapinyaires d’alimentació mixta, capturant animals vius però també aprofitant els cadàvers d’animals atropellats, indicant la seva necessitat en l’equilibri ecològic i l’eliminació d’animals morts per evitar possibles infeccions.

Mila-real-a-3-01-2015-IMG_6

Milà-reial-3-01-2015. Aeroport de Castello

Aeroport-conill-03-01-2015I

Aeroport-conill-03-01-2015

Aeroport-a-conill-03-01-201

Aeroport-conill-03-01-2015. Menjat per rapinyaire.

Castelló, una de les zones amb major nombre d’aus rares de la península ibèrica al mes de desembre 2014

BON-ANY-a--2015--(2)

Durant el mes de desembre, membres del Grup d’Estudi i Protecció dels rapinyaires-Ecologistes en Acció (GER-EA), han pogut constatar la presència de diverses rareses d’aus a nivell peninsular a la província de Castelló i concretament, a la comarca de la Plana Baixa.

.

.

Delaware-25-11-2014-IMG_812

Delaware-25-11-2014. Port Borriana

Delaware-17-12-2014-DSCN388

Delaware-17-12-2014. Port Borriana

La primera raresa, ha estat la presència de dues gavines de Delaware (Larus delawarensis) al port de Borriana, un adult i un jove, observats per Josep Bort i Toni Alcocer. Espècie que es reprodueix al Canadà i els EEUU (mapa 1 i 2) i hiverna a les costes de l’Atlàntic i Pacífic, en escasses ocasions arriba fins costes europees. Aquestes gavines americanes per causes desconegudes han aparegut en el petit port de Borriana. Però el més curiós ha estat que la gavina adulta s’ha observat repetidament des de l’any 2005, passant els hiverns a aquest port per després desaparèixer durant la resta de l’any, sent una incògnita el lloc on habita des d’abril fins a novembre.

Agui-palido-16-12-14-DSCN37

Arpella pàl•lida russa 16-12-14. Marjal Nules

A-papialbo-Lluis-18-12-2014

Arpella pàl•lida russa 18-12-14. Marjal Xilxes

Una altra raresa és el Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus), procedent de Rússia. És un rapinyaire similar al nostre arpellot cendrós (Circus pygargus), però a diferència amb el macrourus, aquest no hiverna a la península ibèrica. El 16 desembre 2014 es va detectar un mascle subadulto a la marjal de Nules-Moncofa, descansant i alimentant-se de petits ocells i insectes i possiblement el mateix exemplar el 18 desembre 2014 a la marjal de Xilxes. Aquesta rapinyaire es distribueix per l’est d’Europa i Àsia, des del sud de Rússia fins al nord-oest de la Xina i hiverna a l’Àfrica i sud d’Àsia. Aquesta espècie amb cites molt escasses a la península ibèrica, s’han detectat en anys diferents a la comarca de la Plana Baixa a la província de Castelló (mapa 3).

Alcaudon-Isabel-e-12-12-14-

Capsot pàl•lid 12-12-14. Marjal d’Almenara

Alcaudón-e-isabel-31-12-201

Capsot pàl•lid 31-12-14. Marjal d’Almenara

Però la RARESA MÉS ESPECTACULAR, ha estat la detecció per membres del GER-EA d’un xicotet capsot a la Marjal d’Almenara. Es tracta del Capsot pàl·lid (Lanius isabellinus), una espècie que es reprodueix a Àsia i el nord-oest de la Xina.  Aquesta au, es va observar per primera vegada el 12 desembre 2014 a la zona «Els Estanys d’Almenara» observada per Juan Lluis Bort i Josep Bort. Des d’aquest dia, la zona s’ha convertit en lloc obligatori per als biòlegs, ornitòlegs i naturalistes nacionals i europeus, desplaçant pràcticament de totes les comunitats autònomes: Galícia, Extremadura, Castella-Lleó, Castella-la Manxa, Andalusia, Aragó, Catalunya, Madrid, Comunitat Valenciana, etc., i fins i tot un parell d’anglesos i un francès (que nosaltres tinguem coneixement). L’au segueix el la zona observant per última vegada el 31 desembre 2014 (mapa 4).

Les cites homologades i les cites amb foto que es coneixen fins a l’actualitat sónAlbufera Mallorca: 1 ex. 09-setembre-1994; Cap Estaca de Bars (La Corunya), 1 ex. del 12 al 16 septembre 1997, Roquetas de Mar (Almeria), 1 ex. del 10 al 12 de novembre 1999, El Fondo d’Elx (Alacant) 1 ex. anillat el 6 decembre 2001, la Desembocadura Guadalhorce (Màlaga), 1 ex. anellat el 2 febrer 2008,(http://www.surfbirds.com/community-blogs/andalucia/2008/08/05/alcaudon-de-isabel-lanius-isabellinus-isabelline-shrike-daurian-shrike/), estan per almenys fins al 9 de febrer 2008, Màlaga 1 ex. el 24 septembre 2008, Fons d’Elx (Alacant), 1 ex. el 16 febrer 2011, anellat, Peròno, Gozón (Astúries) 1 ex. el 23 i 24 març 2011, S’Albufera de Mallorca del 30 octubre a l’1 de novembre del 2014. 1 ex. de 1r inv., i el de la  Marjal d’Almenara del 12 decembre fins actualitat.

Finalment, també aquest mes de desembre, membres del GER-EA hem pogut observar altres dues espècies d’aus poc freqüent:

Correlimos-oscuro-31-12-201

31-12-2014-Port Borriana

Vuelvepiedra-1-12-2012-Port Borriana

1-12-2012-Port Borriana

* el Territ fosc (Calidris maritima), localitzat a la platja de Borriana el passat 16 desembre 2014 al costat de tres remena – rocs (Arenaria interpres) Au que nidifica a Amèrica del Nord, Groenlàndia, Islàndia, Escandinàvia i Sibèria i hiverna a Amèrica del Nord i nord d’Europa. l’últim dia que el vam observar va ser 31 desembre 2014 en el mateix espigò (Mapa 5).

.
.

.

bisbita-a-Richard-24-12-201

Marjal Nules 24-12-2014-

bisbita-Richard-24-12-2014-

Marjal Nules 24-12-2014

* la Titeta de Richard (Anthus richardi), a la marjal de Nules-Moncofa i en els arrossars de la Llosa. La seua distribució s’estén des del sud-oest de Sibèria i al nord-est de Kazakhstan fins a les costes del Pacífic a la Xina i Sibèria, com a zones de cria i les seves casernes d’hivern se situen principalment a l’Índia i Indoxina. Ha estat observada en diverses ocasions des de meitat del mes de desembre a la marjal d’Almenara i el dia 24 dicembre 2014 es va observar un exemplar a la marjal de Nules – Moncofa (Mapa 6)

.

.

Totes aquestes troballes fan de la província de Castelló una de les zones més importants i interessants ornitològicament, no només de la Península ibèrica sinó també de la Comunitat Europea. Per això, des del GER-EA demanem a la Conselleria de Medi Ambient, als ajuntaments ia la societat en general, siguin sensibles amb el patrimoni natural castellonenc, realitzant tots els esforços en conservar, recuperar i restaurar tots els espais naturals de la província i especialment, les zones humides costaneres i de l’interior provincial, impedint el procés de degradació en què es veuen immerses en l’actualitat.

Mapes de distribució de les espècies localitzades durant el mes de desembre 2014 a la comarca de la Plana (Castelló)

GAVIOTA DE DELAWARE (Larus delawarensis)

Delaware-1

Delaware-a-1

Mapa 1 i 2: Àrea de distribució de la gavina Delaware:
Verd (zona de cria), Rosa (zona d’hivernada)

 

ARPELLA PÀL·LIDA RUSSA (Circus macrourus)

papialbo-1

 

Mapa 3.-Àrea de distribució del Aguiló pàl·lid: Verd (zona de cria), Blau (zona d’hivernada), Verd fosc (població sedentària)

 Més informació:

CAPSOT PÀL·LID (Lanius isabellinus)

Alcaudon-Isabel

Mapa 4.-Àrea de distribució del Capsot pàl·lid : Groc i marró (zona de cria), Verdel (zona d’hivernada)

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Lanius_isabellinus_and_Lanius_phoenicuroides_distr.png

.

.

CORRELIMO OSCURO (Calidris maritima)

Correlimos-oscuro-1

Mapa 5.- Àrea de distribució del territ fosc: Groc (zona de cria), Blau (zona d’hivernada), Verd (població sedentària)

http://es.wikipedia.org/wiki/Calidris_mar itima

.

.

TITETA DE RICHARD (Anthus richardi)

 Bisbita-de-Richard-1Mapa 6.- Titeta de Richard. Distribució de les àrees de cria (vermell) i hivernada (groc)

http://www.estrildidae.net/es/species/nominal/Anthus_richardi/general/

  Més informació:

http://www.seo.org/ave/bisbita-de-richard/

Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus) en la marjal de Nules – Moncofar. 16/12/2014

Aguilu--pa-marjal-16-12-20

Marjal de Nules – Moncofar 16/12/2014

El 16 de desembre 2014, fent el cens de rapinyaires hivernants a la província de Castelló, organitzat pel GEREA, es va detectar un arpellot  totalment gris clar a la zona coneguda com la marjal de Nules Moncofa. Al principi i causa de la distància, es va anotar a la llibreta de camp com arpella pàl·lida mascle (Circus cyaneus). Un cop a casa i visualitzant les fotos realitzades, observem que l’arpellot presentava totes les característiques d’un arpella pàl.lida russa (Circus macrourusmascle.

Aguilu--pa-a-macho-16-12-20

Agui-palido-16-12-14-DSCN37

arpella pàl.lida russa 16/12/2014

L’actitud de l’au era similar a la detectada en aquest grup rapinyaires (arpellot cendrós, arpellot pàl·lid, arpellot de marjal), realitzant vols a molt poca altura de prospecció, vols pròspecció, de seguidament, fins i tot vols de persecució darrere d’algun passeriforme, abundants en la zona, amb gran rapidesa i moviments acrobàtics. En aquesta ocasió vam ser testimonis de la captura d’un pinsà (Fringilla coelebs), que va ser consumit a terra.  

Aguilu--pa-d-macho-16-12-20

arpella pàl.lida russa 16/12/2014

El que més ens va cridar l’atenció va ser les taques negres en forma de falca de les plomes primàries, a més d’una coloració gris molt pàl·lida, gairebé blanca per les parts inferiors i gris una mica més fosc en la part superior del cos i la part de coll i cap. Un altre aspecte era que no es detectava un carpó blanc molt destacat com en les altres espècies de arpellots. Finalment s’observa la presència de 4 primàries molt destacades, com l’arpellot cendrós, encara que aquests rapinyaire no està durant l’hivern a Castelló, i que el diferencia de l’arpella pàl.lida amb 5 plomes primàries molt destacades, amb l’ala més punxeguda que el pàl·lid amb ales mes amples i punta arrodonida.

Aguilu--pa-c-macho-16-12-20

Aguilu--pa-macho-16-12-2014

arpella pàl.lida russa 16/12/2014

Aguilu--pa-b-macho-16-12-20

arpella pàl.lida russa 16/12/2014

Palido-macho-11-11-2014-IMG

arpellot pàl·lid 11/11/2014. Mascle adult Mirar diferencia con arpella pàl.lida russa

 

 

 

 

 

 

Segons el llibre «Rapaces Europeas. Guía para identificarlas en vuelo» de RF Porter et al.1.994L’au observada correspon a un mascle en la seu 3r any (uns dos anys d’edat), el plomatge és una mica més brut que el mascle adult, igual que la falca negra de les primàries menys definida, el cap és una mica més gris i pot observar-se restes de la mitja lluna fosca en cobertores de les orelles, així com una taca clara al clatell i un feble collaret, un lleu barrat a la cua i les supracobertores cabals blanquinoses finament barreadas de gris.

 

Joan Lluis Bort y Josep Bort, vam tornar a la zona el passat 18/12/2014, sense poder veure l’arpella pàl.lida russa . Des d’aquesta zona ens traslladem a observar al capsot pàl.lid a la marjal d’Almenara al costat d’altres ornitólecs. Posteriorment ens desplacem a la marjal de Xilxes per realitzar un recompte de les espècies d’aus d’aquesta zona, observant de nou l’arpella pàl.lida russa, aquesta vegada remuntant en un cicleo per assolir alçada i desplaçar-se en vol de creuer cap al SW, desapareixent.

http://www.reservoirbirds.com/Articles/RBAR_000006.pdf

Aguiluc-c-papialbo-18-12-20

arpella pàl.lida russa 18/12/2014

Aguiluc-f-papialbo-18-12-20

arpella pàl.lida russa 18/12/2014

A-papialbo-Lluis-18-12-2014

arpella pàl.lida russa 18/12/2014. Juan Luis Bort

Aguiluc-papialbo-18-12-2014

arpella pàl.lida russa 18/12/2014

Circus macrourus – Wikipedia,

Distribució segons publicació wikipedia. http://es.wikipedia.org/wiki/Circus_macrourus